Iniciatives presentades sobre el tancament de les nuclears
Anuncio
Iniciatives presentades al Congrés, al Senat, al Parlament de Catalunya, al Parlament Europeu i proposta de moció als ajuntaments cap a un escenari del tancament de les centrals nuclears. Al Parlament de Catalunya: - Proposta de resolució sobre el rebuig de la instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears a Ascó (Ribera d'Ebre) – 17/12/2010 - Carta del president del grup parlamentari a la resta de presidents de grups traslladant la necessitat de celebrar un ple específic sobre energia nuclear. http://www.iniciativa.cat/icv/news/32368 - Sol·licitud de compareixença del conseller d’Empresa i Ocupació perquè expliqui els protocols de seguretat i com se situa el Govern en el debat de l’energia nuclear http://www.iniciativa.cat/icv/news/32348 - Proposta de resolució per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la següent proposició de Llei de modificació de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible. - Interpel·lació al Govern sobre el present i el futur de l'energia nuclear a Catalunya. 24/03/11 http://www.iniciativa.cat/parlament/documents/3364 - Moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre la política energètica. 25/03/11 http://www.iniciativa.cat/parlament/documents/3368 - Pregunta de la diputada Hortènsia Grau al Govern sobre el vessament d'aigua contaminada a l'embornal de l'edifici de contenció de la central nuclear d'Ascó. http://www.iniciativa.cat/parlament/documents/3546 - Proposta de Resolució exigint al Govern de l’Estat la no renovació de la llicència d’explotació de la central nuclear Ascó I. 01/06/11. També presentada PnL al Congrés. 1 Al Congrés dels Diputats i al Senat - Preguntes al Govern. 14/3/11 Esmenes al Projecte de Llei sobre responsabilitats civils per danys nuclears. Sol·licitud de compareixença del Ministre d’Industria, Turisme i Comerç. 17/3/11 Proposició no de llei: instant a elaborar un calendari de tancament de les centrals nuclears. Proposició no de Llei al Ple i a la Comissió exigint al Govern la no renovació de la llicència d’explotació d’Ascó I. 06/06/11 Senat - - - Pregunta del senador Joan Saura que es formularà en el pròxim Ple del Senat del dimarts 22 de març, que planteja si l'Executiu pensa reconsiderar el calendari de tancament de les centrals nuclears a Espanya. Moció del Senador Joan Saura (05/05/11) instant a elaborar un calendari de tancament de les centrals nuclears i la realització de "stress tests" obligatoris per a totes les centrals nuclears, tancant d’immediat les que no les superin http://www.senado.es/cgi-bin/cgileeentrada?63239&R Preguntes escrites en relació a les proves de resistència aprovades pel CSN. (27/05/11) Al Parlament Europeu - Preguntes escrites al Consell i a la Comissió Als ajuntaments - Moció del grup municipal ICV-EUiA-EPM pel tancament progressiu de les centrals nuclears i de solidaritat amb el poble del Japó. Notes de premsa Més informació: Grup parlamentari ICV-EUiA: [email protected] tel: 93 304 65 64 (Josep Vendrell / Dolors Estela) Congrés: Marta Otero [email protected] Àmbits d’ICV/ Comunicació tel. 93 301 06 12 (Rosa Mateu) [email protected] 2 Ref.: 300DCL180311001 A LA MESA DEL PARLAMENT PARLAMENT Dolors Camats Luis, portaveu del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableix l’article 138 del Reglament del Parlament, presenta la interpellació següent al Govern per tal que sigui substanciada en el Ple que ha de tenir lloc els propers dies 23 i 24 març de 2011 d’enguany. – Quina és la política del Govern en relació al present i al futur de l’energia nuclear a Catalunya? Palau del Parlament, 18 de març de 2011 Dolors Camats Luis Portaveu del GP d’ICV-EUiA 3 Ref.: 270JHT010411001 A LA MESA DEL PARLAMENT PARLAMENT Joan Herrera Torres, president del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableix l’article 154 del Reglament del Parlament, presenta la proposta per a presentar a la Mesa del Congrés de Diputats la Proposta de resolució per presentar a la Mesa del Congrés dels Diputats la següent proposició de Llei de modificació de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible acompanyada de la documentació següent: - La memòria justificativa que expressa els antecedents necessaris per a poder-se pronunciar - L’exposició de motius El text articulat MEMÒRIA JUSTIFICATIVA Antecedents Catalunya compta amb tres centrals nuclears ubicades en el seu territori (Vandellós II, Ascó I i Ascó II) i una important dependència d’aquesta energia: el 19,7% del consum d’energia primària és deguda a l’energia nuclear i la producció elèctrica d’origen nuclear va superar el 50% el 2010. La Constitució estableix en l’article 149.1.25 la competència exclusiva de l’Estat per fixar les bases del règim energètic. La Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible, aprovada per les Corts Generals fixa en l’article 79 els eixos de la planificació energètica , establint que es determinaran els nivells de participació de l’energia nuclear en el cistell de generació energètica, d’acord amb el calendari d’operacions de les centrals existents i amb les renovacions sollicitades pels titulars de les centrals, en el marc de la legislació vigent, i tenint en compte tot un seguit de factors com, entre d’altres, les qüestions de seguretat, l’evolució de la demanda, el desenvolupament de noves tecnologies, els costos de generació elèctrica o les emissions de gasos d’efecte hivernacle. D’aquest manera es permet perllongar el funcionament de les centrals nuclears sense un calendari determinat de tancament. Necessitat de la iniciativa El desastre nuclear de Fukushima ha provocat un gran debat a escala internacional sobre el futur de l’energia nuclear. L’accident ocorregut al Japó posa en evidència que la seguretat total en el cas de l’energia nuclear no existeix. Es tracta d’una energia perillosa, cara i insostenible. Les decisions que avui es prenguin pel que fa al model energètic condicionaran el futur del desenvolupament de Catalunya i de l’Estat espanyol. Cal realitzar les actuacions necessàries per planificar el tancament de les centrals nuclears i superar la dependència d’aquesta energia, garantint plenament la seguretat de les centrals nuclears, amb els menors costos possibles pels territoris on estan ubicats les centrals i donant un impuls decisius a les energies renovables. Avui ja és possible plantejar un futur energètic basat plenament en les energies renovables. El Parlament de Catalunya ha de liderar el debat energètic, plantejant a les Corts Generals una proposició de Llei per impulsar el tancament de les centrar nuclears establint, per Llei, un calendari de tancament que no superi la vida de disseny de les centrals. Objectius Els objectius de la proposició són que s’estableixi per llei un calendari de tancament de les centrals nuclears amb un pla de tancament que tingui per objectiu mantenir un subministrament de qualitat i sense encariment dels costos de producció, complir els compromisos e Kioto i disposar, des de les instàncies públiques, d’un fons econòmic suficientment important per impulsar les inversions en energies renovables i en estalvi i eficiència energètica, així com dinamitzar les zones amb centrals nuclears. 4 EXPOSICIÓ DE MOTIUS L’accident de la central nuclear de Fukushima ha posat en evidència els greus perills que comporta l’energia nuclear i la impossibilitat de garantir el risc zero. Arreu del món s’està produint un debat sobre el futur de l’energia nuclear que està provocant una aturada dels programes nuclears vigents o, fins i tot, el tancament de centrals nuclears. El desastre nuclear del Japó ha coincidit amb un període de fort encariment del preu del petroli. Ambdós factors, crisi de l’energia nuclear i increment del preu dels combustibles fòssils, posen en qüestió el model energètic de l’Estat espanyol, fortament dependent tant de l’energia nuclear com de les importacions de petroli. Per altra banda, tant per raons de seguretat com per impulsar un nou model energètic, que permeti reduir la dependència del petroli i combatre el canvi climàtic, no és ni possible ni desitjable allargar el període de funcionament de les centrals nuclears més enllà del període d’amortització de les mateixes. Amb l’aprovació de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible les Corts Generals van deixar oberta la possibilitat de perllongar el funcionament de les centrals nuclears més enllà de la seva vida de disseny, sense establir cap límit temporal concret. En aquests nou escenari internacional de crisi energètica, és fonamental impulsar un pla de transició que permeti establir un horitzó temporal concret pel tancament de les centrals nuclears, i que alhora garanteixi l’impuls de les energies renovables i la dinamització social i econòmica de les zones afectades pel tancament de les centrals nuclears. edactat de Modificació de l’article 79.3.c de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible que queda rredactat la següent manera: Elaborar un calendari de tancament de les centrals nuclears d’acord amb la seva vida de disseny i sense possibilitat de renovació extraordinària de les concessions. Es fixarà per Llei: 1) El tancament de les installacions, començant pel tancament immediat de les centrals nuclears de Garonya i Cofrents. 2) La creació d’un fons que es nodrirà del total dels beneficis de les centrals amortitzades. El fons es distribuirà de la següent manera: un 20% es destinarà al manteniment i a la seguretat de les centrals, un 15% al gestor de la central, un 15% a la dinamització social i econòmica de les zones afectades pel tancament de les centrals i un 50% a l’impuls i a la inversió en plans d’energies renovables i de millora de l’estalvi i l’eficiència energètica. Palau del Parlament, 1 d’abril de 2011 Joan Herrera Torres President del GP d’ICV-EUiA 5 Ref.: 311HGJ04051100009 A LA MESA DE LA COMISSIÓ COMISSIÓ D’EMPRESA I OCUPACIÓ OCUPACIÓ Laura Massana Mas, diputada, Hortènsia Grau Juan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableix l’article 143 del Reglament del Parlament, presenten la pregunta següent al Govern per tal que els sigui resposta oralment davant la Comissió. Interessa saber a aquestes diputades i al seu Grup Parlamentari: El passat dijous 28 d’abril l’operadora de la CN d’Asco ANAV comunicava al CSN el vessament de 25.000 litres d’aigua contaminada ( sense especificar-ne el nivell de radiació) des del sistema de refrigerant primari cap a l’embornal de l’edifici de contenció, succeït a Asco 1 el dia 27 d’abril, un nou incident catalogat de nivell 0, del reguitzell d’incidències què acumula aquesta central , davant d’aquest i la resta d’incidents què acumula la CN d’Ascó. Pensa sollicitar el govern més informació relativa a aquest succés atesa la investigació que realitzarà el CSN per analitzar les causes del succés , què el mateix ens considera poc habitual ? Palau del Parlament, 4 de maig de 2011 Laura Massana Mas Diputada del GP d’ICV-EUiA Hortènsia Grau Juan Diputada del GP d’ICV-EUiA 6 Ref.: 314HGJ04051100021 A LA MESA DEL PARLAMENT PARLAMENT Hortènsia Grau Juan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 141 i 144 del Reglament del Parlament, presenta la pregunta següent per tal que li sigui contestada amb resposta escrita. Interessa saber a aquesta diputada i al seu Grup Parlamentari: El passat dijous 28 d’abril l’operadora de la CN d’Asco ANAV comunicava al CSN el vessament de 25.000 litres d’aigua contaminada ( sense especificar-ne el nivell de radiació) des del sistema de refrigerant primari cap a l’embornal de l’edifici de contenció, succeït a Asco 1 el dia 27 d’abril, un nou incident catalogat de nivell 0, del reguitzell d’incidències què acumula aquesta central , davant d’aquest i la resta d’incidents què acumula la CN d’Ascó. 1. Quines accions va portar a terme el Govern, des del moment què el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, CECAT, rep la notificació, ISN del Consejo de Seguridad Nuclear ? 2. Pensa sollicitar el govern més informació relativa a aquest succés atesa la investigació que realitzarà el CSN per analitzar les causes del succés , què el mateix ens considera poc habitual ? 3. Pensa sollicitar el govern més informació respecte a la taxa de radiació de l’aigua vessada , que no especificava ni el comunicat de l’operadora ni la notificació del CSN, taxa a la qual van estar exposats els 14 operaris ? 4. Ha obert o pensa el Govern obrir un expedient informatiu a l’operadora ANAV, en el marc de les competències que li atorga l’EAC en matèria de seguretat industrial, tant de les activitats, de les installacions i equips i dels processos què puguin tenir impacte en la seguretat o la salut de les persones ? 5. Ha obert o pensa el Govern obrir un expedient informatiu a l’operadora ANAV, en el marc de les competències compartides amb l’estat que li atorga l’EAC en matèria de salut laboral, per l’afectació dels 14 operaris? 6. Què en pensa Govern de la Gencat de l’informe d’Inspecció de la CN d’Ascó què va realitzar el CSN el 14 de febrer d’enguany ? 7 7. Quina serà la posició del Govern de la Generalitat, davant la renovació de la llicència d’Ascó 1 prevista per al octubre de 2011 ? Palau del Parlament, 4 de maig de 2011 8 Ref.: 250JHT01061100001 A la Mesa del Parlament Dolors Camats Luis, portaveu, Hortènsia Grau Juan, diputada del Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, d’acord amb el que estableixen els articles 145 i 146 del Reglament del Parlament, presenten la proposta de resolució següent per tal que sigui substanciada davant la Comissió d’Empresa i Ocupació. Exposició de motius El greu accident ocorregut a Fukushima, del qual encara no es saben totes les conseqüències està fent replantejar a nivell mundial el paper de l’energia nuclear i més concretament les qüestions relacionades amb la seguretat de les centrals. La Unió Europea va acordar realitzar proves d’esforç a totes les centrals nuclears i en aquest sentit el Ple del Congrés de los Diputats va aprovar a la sessió plenària de l’1 d’abril la necessitat de realitzar aquestes proves d’esforç o stress test a totes les centrals nuclears espanyoles abans de finalitzar l’any 2011, condicionant la continuïtat de la seva activitat al resultat de les mateixes. La mitjana de tancament de les centrals nuclears al món és de 22 anys i a Europa entre 24 i 25 anys. Avui prescindir de les centrals nuclears no és cap utopia, com demostra Alemanya, un dels països més rics i industrialitzats del món. El Govern alemany ha decidit que totes les seves centrals nuclears deixaran de funcionar definitivament el 2022 i, com a primera mesura d’aquest pla de tancament, les vuit centrals nuclears més antigues aturades després de l’accident de Fukushima, no tornaran a funcionar. A Catalunya les centrals s’estant apropant a l’edat mitjana de tancament, Asco I té 29 anys, Ascó II 26 i Vandellos II, 24. A aquesta edat critica cal a més afegir la manca de manteniment i el deteriorament de la cultura de la seguretat ( Informe del CSN de 2005 ) i la precarietat laboral derivada dels alts nivells de subcontractació què arriba fins al 60 % en les tres centrals. Aquests elements fan què les tres centrals catalans gestionades per ANAV, què representen un 40% del total de la potència nuclear de l’estat hagin tingut en els darrers anys un 60% del total d’incidents a més d’haver patit tres dels quatre accidents més greus en la història de la industria nuclear espanyola : Incendi de Vandellos I al 1989, corrosió dels sistema de refrigeració de Vandellos II al 2004 i fuita radioactiva de partícules a Asco I, al 2007. En el cas d’Ascó 1, la central més vella, va concentrar durant el 2010 el 40% dels successos notificats pel Parc Nuclear Español, 10 de les 25 notes 9 informatives i 17 de les 39 ressenyes què s’han produït, el darrer el passat 28 d’abril catalogat en un primer moment de nivell 0 i posteriorment com a nivell 1. Ascó I tindrà la seva piscina d’emmagatzematge saturada el 2012 i per tant caldrà, mentre no es disposi d’un Magatzem Temporal adient, què es buidi i guardi en sec aquests residus, per reduir el risc d’accident, segons aconsella el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), òrgan d’assessorament del Govern de la Generalitat des de 1999, en el seu informe “Recomanacions del CADS davant el nou context de les centrals nuclears” de 27 d’abril. La llicència de funcionament d’Ascó I venç l’octubre d’enguany, en què el CSN haurià d’emetre l’informe sobre la renovació de la llicència, com va fer l’any passat amb Vandellòs 2 ( autoritzant per 10 anys més el seu funcionament) El tancament de la central nuclear d’Ascó, en aquests moments és possible. Segons les dades de Red Eléctica Española el total de potència instal·lada a l’Estat és de 97.000 MW, d’aquesta producció només 7.800 MW, un 8%, són produïts per les centrals nuclears. I la central nuclear Ascó I només representa un 1% del total de la potència instal·lada. Cal recordar que la màxima demanda, produïda el 2007, no va arribar als 45.000 MW. Per altra banda, en aquests moments l’Estat espanyol exporta el 3% de l’energia que produeix. Per tant, en aquests moments és possible no renovar la llicència a la central nuclear Ascó I, com a pas d’un procés de tancament gradual de les centrals nuclears que vagi acompanyat d’un pla per garantir la dinamització econòmica de les comarques afectades pel tancament i d’un impuls decidit de les energies renovables i de l’estalvi i l’eficiència energètica. Per aquests motius, el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds Esquerra Unida i Alternativa presenta la següent: Proposta de resolució El Parlament de Catalunya insta el Govern de la Generalitat a: 1. Exigir al Govern de l’Estat la no renovació de la llicència d’explotació de la central nuclear Ascó I. 10 2. Reclamar al Govern de l’Estat el tancament immediat de les centrals nuclears que no compleixin amb les condicions establertes pels estudis i stress test de seguretat. 3. Impulsar un pla de dinamització social i econòmica de les comarques afectades pel tancament de la central nuclear d’Ascó I amb l’objectiu de garantir l’ocupació. 4. Reclamar al Govern de l’Estat que aprovi una Llei d’Energies Renovable amb l’objectiu de generar, en el conjunt de l’Estat, al menys el 50% de l’electricitat mitjançant energies renovables per 2020 i el 100% abans de 2050. 5. Reclamar al Govern de l’Estat que aprovi una Llei d’estalvi i eficiència energètica, amb l’objectiu obligatori de reduir l’ús d’energia primària del 20% per l’any 2020 sobre els nivells de 2005. Palau del Parlament, 1 de juny de 2011 Dolors Camats LLuis Hortènsia Grau Juan Portaveu del GP d’ICV-EUiA 11 A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, el Grupo parlamentario de Esquerra Republicana – Izquierda Unida – Iniciativa per Catalunya Verds presenta la siguiente Proposición no de ley sobre el Calendario de cierre de las centrales nucleares, para su debate en Comisión de Industria, Turismo y Comercio. El debate nuclear se ha reabierto en Europa después de la catástrofe en tres centrales nucleares de Japón, como la de Fukushima. En el marco global de los problemas del sistema energético, agravado por la situación en el norte de África, muchos habían querido ver la energía nuclear como solución de futuro. A pesar de ello, ni es la solución al cambio climático, ni es una energía barata, ni existen recursos ilimitados ni tampoco elimina la dependencia energética exterior. Pero además, sin poder comparar en ningún caso la situación vivida en Japón después del seísmo con la de las centrales en Europa, existe un grave riesgo de seguridad en las instalaciones nucleares. De hecho, Alemania ya ha anunciado que cerrará temporalmente sus siete centrales más antiguas, que operan desde antes de 1980. El ministro Miguel Sebastián, además de afirmar hace un año que temer a las nucleares es como temer a un eclipse, ha aprovechado para recordar que el parque español es “joven y seguro”, olvidando que algunas centrales españolas han tenido a lo largo de los años accidentes de diferente gravedad como los escapes y fugas radiactivas en Ascó en 2007 o los problemas de funcionamiento sin resolver como la rotura por corrosión del sistema de refrigeración de la central de Vandellós-II. Es necesario limitar a 30 años la vida de útil de las centrales nucleares, eliminando cualquier posibilidad de renovación extraordinaria de las concesiones y fijando por ley los criterios para adelantar su cierre. Los objetivos de este plan de cierre son mantener un suministro de calidad sin encarecimiento de los costes de producción, cumplir los compromisos de Kyoto y disponer, desde las instancias públicas, de un fondo económico suficientemente importante para impulsar las inversiones en energías renovables y en ahorro y eficiencia energética, así como para dinamizar las zonas con centrales nucleares. Por todo ello se presenta la siguiente: 12 PROPOSICIÓN NO DE LEY El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a: Elaborar un calendario de cierre de las centrales nucleares de acuerdo con su vida de diseño y sin posibilidad de renovación extraordinaria de las concesiones por encima de 30 años. Se fijará por Ley: 1. El cierre de las instalaciones 2. La creación de un fondo que se nutrirá del total de los beneficios de las centrales amortizadas, y destinará un 20% al mantenimiento y seguridad de las centrales, un 15% al gestor de la central, un 15% a la dinamización social y económica de las zonas afectadas por el cierre de las centrales y un 50% al impulso y la inversión en planes de energías renovables y de mejora del ahorro y la eficiencia energética. Madrid, 17 de Marzo de 2011 Palacio del Congreso de los Diputados 13 A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Al amparo de lo establecido en el artículo 185 y siguientes del Reglamento del Congreso de los Diputados, la diputada adscrita al Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana - Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds formula la siguiente pregunta dirigida al Gobierno, para su respuesta escrita. El debate nuclear se ha reabierto en Europa después de la catástrofe en tres centrales nucleares de Japón, como la de Fukushima. En el marco global de los problemas del sistema energético, agravado por la situación en el norte de África, muchos habían querido ver la energía nuclear como solución de futuro. A pesar de ello, ni es la solución al cambio climático, ni es una energía barata, ni existen recursos ilimitados ni tampoco elimina la dependencia energética exterior. Pero además, sin poder comparar en ningún caso la situación vivida en Japón después del seísmo con la de las centrales en Europa, existe un grave riesgo de seguridad en las instalaciones nucleares. Según diversas informaciones periodísticas, el comisario europeo de Energía, Günther Oettinger, convocó para el día 15 de marzo a todos los ministros responsables de energía de la UE a una reunión con carácter preventivo para revisar los niveles de seguridad de las centrales europeas y extraer lecciones de lo ocurrido en Japón. El ministro Miguel Sebastián ha aprovechado para recordar que el parque español es “Joven y seguro”, olvidando que algunas centrales españolas han tenido a lo largo de los años accidentes de diferente gravedad como los escapes y fugas peligrosas en Ascó en 2007 o los problemas de funcionamiento sin resolver como la rotura por corrosión del sistema de refrigeración de la central de Vandellós-II. En toda Europa se han oído voces que han recordado el accidente de Chernóbil, que cumplió recientemente 25 años y han cuestionado la seguridad de las centrales nucleares europeas. El presidente de la comisión de medio ambiente en el Parlamento Europeo ha solicitado que se realicen test de estrés a las 143 centrales nucleares de la UE, insistiendo en que a pesar de que en Europa es altamente improbable que se vean afectadas por un tsunami, sí que existen otros riesgos como el de los ataques terroristas. Por todo ello, ¿Puede explicar el gobierno el contenido, conclusiones y planes de trabajo a desarrollar aprobados en la reunión del 15 de marzo sobre la seguridad de la energía nuclear y las lecciones aprendidas en el accidente de Japón? 14 ¿Qué papel piensa jugar el gobierno Español en el debate sobre la energía nuclear que se está dando en el seno de la UE? ¿Piensa cumplir el gobierno con su programa electoral y aprobar un plan puente de cierre progresivo de las centrales nucleares? ¿Piensa el gobierno llevar a cabo un test de estrés de las centrales nucleares españolas para comprobar si resistirían una catástrofe natural o alguna emergencia de otra naturaleza como un ataque terrorista? ¿Va ayudar de alguna manera el gobierno al ejecutivo japonés para resolver su actual problema de seguridad nuclear? Palacio del Congreso de los Diputados Madrid, 14 de marzo de 2011 Núria Buenaventura Puig 15 A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Al amparo de lo establecido en el artículo 185 y siguientes del Reglamento del Congreso de los Diputados, la diputada adscrita al Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana - Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds formula la siguiente pregunta dirigida al Gobierno, para su respuesta escrita. En relación a las pruebas de resistencia, aprobadas por el Consejo de Seguridad Nuclear (CSN), que tendrán que superar las centrales nucleares españolas para seguir funcionando: ¿Está convencido el Gobierno de la rigurosidad y objetividad de los stress test a los que van a ser sometidas las centrales nucleares españolas? En caso afirmativo ¿Cómo justifica el incumplimiento de la Proposición No de Ley aprobada el pasado 12 de abril de 2011 sobre la seguridad de las centrales nucleares españolas mediante la que se instaba explícitamente a blindar los reactores frente a ataques terroristas, sabotajes, ciberataques o impacto de aeronaves? ¿Es habitual que el CSN sea ajeno al acuerdo parlamentario, impulsado por el partido de Gobierno, para garantizar los estándares de seguridad más altos de las centrales nucleares españolas? ¿Cree el Gobierno que la no inclusión de atentados en los stress test pone de manifiesto la ingobernabilidad de las centrales nucleares españolas y por tanto su potencial de riesgo? Palacio del Congreso de los Diputados Madrid, 27 de mayo de 2011 Nuria Buenaventura Puig 16 A LA MESA DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, el Grupo parlamentario de Esquerra Republicana – Izquierda Unida – Iniciativa per Catalunya Verds presenta la siguiente Proposición no de ley sobre la licencia de Ascó I, para su debate en el pleno de esta Cámara. El grave accidente ocurrido en Fukushima, del cual todavía desconocemos todas las consecuencias está haciendo replantear a nivel mundial el papel de la energía nuclear y más concretamente las cuestiones relacionadas con la seguridad de las centrales. La Unión Europea acordó realizar pruebas de esfuerzo a todas las centrales nucleares y en este sentido el Pleno del Congreso de los Diputados aprobó la necesidad de realizar stress test a todas las centrales nucleares españolas antes de finalizar el año 2011, condicionando la continuidad de su actividad al resultado de las mismas. La media de cierre de las centrales nucleares en el mundo es de 22 años y en Europa entre 24 y 25 años. Hoy prescindir de las centrales nucleares no es ninguna utopía, como lo demuestra Alemania, uno de los países más ricos e industrializados del mundo. El Gobierno alemán ha decidido que todas sus centrales nucleares dejarán de funcionar definitivamente en el 2022 y, como primera medida de este plan de cierre, las ocho centrales nucleares más antiguas paralizadas tras el accidente de Fukushima, no volverán a funcionar. En Catalunya las centrales se están acercando a la edad media de cierre, Ascó I tiene 29 años, Ascó II 26 y Vandellós II, 24. Además de la edad crítica de estas centrales tenemos que añadir la carencia de mantenimiento, el deterioro de la cultura de la seguridad (Informe del CSN de 2005) y la precariedad laboral derivada de los altos niveles de subcontratación que llegan hasta el 60% en las tres centrales. Estos elementos hacen que las tres centrales catalanas gestionadas por ANAV, qué representan un 40% del total de la potencia nuclear del país hayan tenido en los últimos años un 60% del total de incidentes además de haber sufrido tres de los cuatro accidentes más graves en la historia de la industria nuclear española: incendio de Vandellós I en 1989, corrosión de los sistemas de refrigeración de Vandellós II en 2004 y fuga radiactiva de partículas en Asco I, en 2007. En el caso de Ascó I, la central más antigua, concentró durante el 2010 el 40% de los sucesos notificados por el Parque Nuclear Español, 10 de las 25 notas informativas y 17 de las 39 reseñas que se han producido, el último el pasado 1 de junio. 17 Ascó I tendrá su piscina de almacenamiento saturada en el 2012 y por lo tanto hará falta, mientras no se disponga de un Almacén Temporal adecuado, qué se vacíe y guarde en seco estos residuos, para reducir el riesgo de accidente, según pone de manifiesto el Consejo Asesor para el Desarrollo Sostenible (CADS), órgano de asesoramiento del Gobierno de la Generalitat desde 1999, en su informe “Recomendaciones del CADS ante el nuevo contexto de las centrales nucleares” de 27 de abril. La licencia de funcionamiento de Ascó I vence en octubre de este año, el CSN deberá emitir informe sobre la renovación de la licencia, como lo hizo el año pasado con Vandellós 2 (autorizando para 10 años más su funcionamiento) El cierre de la central nuclear de Ascó, en estos momentos es posible. Según los datos de Red Eléctrica Española el total de potencia instalada es de 97.000 MW, de esta producción sólo 7.800 MW, un 8%, son producidos por las centrales nucleares. Y la central nuclear Ascó I sólo representa un 1% del total de la potencia instalada. Cabe recordar que la máxima demanda, producida el 2007, no llegó a los 45.000 MW. Por otra parte, en estos momentos el Estado español exporta el 3% de la energía que produce. Por tanto, en estos momentos es posible no renovar la licencia a la central nuclear Ascó I, como primer paso de un proceso de cierre gradual de las centrales nucleares que vaya acompañado de un plan para garantizar la dinamización económica de las comarcas afectadas por el cierre y de un impulso decidido de las energías renovables y de las estrategias de ahorro y eficiencia energética. Por todo ello se presenta la siguiente: PROPOSICIÓN NO DE LEY El Congreso de los Diputados insta al Gobierno a: 1. Exigir al Gobierno la no renovación de la licencia de explotación de la central nuclear Ascó I. 2. Reclamar al Gobierno el cierre inmediato de las centrales nucleares que no cumplan con las condiciones establecidas por los informes y los stress test de seguridad. 3. Impulsar un plan de dinamización social y económica de los territorios afectados por el cierre de la central nuclear Ascó I con el objetivo de garantizar la ocupación. 18 4. Reclamar al Gobierno la aprobación de una Ley de Energías Renovables con el objetivo de generar, en el conjunto del Estado, al menos el 50% de la electricidad mediante energías renovables en 2020 y del 100% antes de 2050. 5. Reclamar al Gobierno la aprobación de una Ley de Ahorro y Eficiencia Energética, con el objetivo obligatorio de reducir la energía primaria del 20% para el año 2020 sobre los niveles de 2005. Madrid, 6 de junio de 2011 Palacio del Congreso de los Diputados Nuria Buenaventura Puig Portavoz Adjunta Gaspar Llamazares Trigo Diputado 19 A LA MESA DEL SENADO Joan Saura i Laporta, Senador por la Comunidad Autónoma de Catalunya y perteneciente al Grupo Parlamentario Entesa Catalana de Progrés, al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, presenta la siguiente pregunta para la que desea obtener respuesta oral ante la Comisión de Industria, Turismo y Comercio. Palacio del Senado, 14 de abril de 2011 Fdo.: Joan Saura Laporta Segons han publicat diversos mitjans i segons han denunciat diverses organitzacions ecologistes, la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic va elaborar diversos informes sobre l'actual sistema de refrigeració de la central nuclear de Garoña. Segons sembla, aquests informes van ser remesos al Ministeri d'Indústria, organisme que va fer cas omís de les preocupants conclusions que contenien dits informes, com la necessitat de modificar l'actual sistema de refrigeració i la manca de garanties davant èpoques de sequera. Pocs dies després el Govern va prorrogar l'activitat de la central nuclear de Garoña. Malgrat que aquest informe elaborat pel Ministeri de Medi ambient, considerava que “l'aigua és un element crític per a la seguretat de la planta”, Indústria no va enviar el document al Consell de Seguretat Nuclear perquè no va considerar que plantegés “un risc per a la seguretat de la central”. És freqüent que el Ministeri d'Indústria posi en dubte, quan no ignori, els informes elaborats per la Secretaria d'Estat de Canvi Climàtic, depenent del Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí? Per què el Ministeri d'Indústria no va remetre al CSN aquest informe perquè fos aquest organisme qui valorés el contingut del mateix? Segons el parer del Ministeri d'Indústria, considera que la central nuclear de Garoña no ha de tenir previstes mesures de seguretat davant el risc, més que plausible, de 20 problemes de refrigeració en cas que el cabal del riu Ebre disminueixi com a conseqüència d'una sequera? Según han publicado varios medios y según han denunciado varias organizaciones ecologistas, la Secretaría de Estado de Cambio Climático elaboró varios informes sobre el actual sistema de refrigeración de la central nuclear de Garoña. Según parece, estos informes fueron remitidos al Ministerio de Industria, organismo que hizo caso omiso a las preocupantes conclusiones que contenían dichos informes, como la necesidad de modificar el actual sistema de refrigeración y el riesgo de carecer de garantías ante épocas de sequía. Pocos días después el Gobierno prorrogó la actividad de la central nuclear de Garoña. A pesar de que dicho informe elaborado por el Ministerio de Medio Ambiente, consideraba que “el agua es un elemento crítico para la seguridad de la planta”, Industria no envió el documento al Consejo de Seguridad Nuclear porque no consideró que plantease “un riesgo para la seguridad de la central”. ¿Es frecuente que el Ministerio de Industria ponga en duda, cuando no ignore, los informes elaborados por la Secretaría de Estado de Cambio Climático, dependiente del Ministerio de Medio Ambiente, Rural y Marino? ¿Por qué el Ministerio de Industria no remitió al CSN dicho informe para que fuera este organismo el que valorara el contenido del mismo? A juicio del Ministerio de Industria, ¿considera que la central nuclear de Garoña no debe tener previstas medidas de seguridad ante el riesgo, más que plausible, de problemas de refrigeración en caso de que el caudal del río Ebro disminuya como consecuencia de una sequía? 21 Moció del Senador Joan Saura (05-05-11) instant a elaborar un calendari de tancament de les centrals nuclears i la realització de "stress tests" obligatoris per a totes les centrals nuclears, tancant d’immediat les que no les superin http://www.senado.es/cgi-bin/cgileeentrada?63239&R A pesar de los intentos de la industria nuclear de minimizar el accidente múltiple en la central nuclear de Fukushima, actuando con opacidad y tergiversando los hechos, ha quedado de nuevo claramente manifiesta la extrema peligrosidad de este tipo de energía. Ante esta situación el Gobierno y el Parlamento deben actuar con responsabilidad y adoptar medidas concretas para que nuestro sistema energético sea eficiente, inteligente y 100% renovable. Un análisis correcto de lo ocurrido en Japón muestra que la causa real del accidente nuclear no ha sido ni el terremoto ni el tsunami (lo que éstos causaron fue exclusivamente la pérdida del suministro eléctrico a la central), sino el deficiente diseño de los reactores de agua en ebullición de General Electric y su pésimo sistema de contención, incapaces de actuar de forma eficaz ante un problema de falta de refrigeración del núcleo por falta de aporte eléctrico externo. Muchas causas posibles (un atentado terrorista, un sabotaje, un ciberataque, un impacto de una aeronave, una tormenta, una inundación, un fallo técnico, errores humanos...) también hubieran podido ocasionar una pérdida prolongada de suministro eléctrico exterior en Fukushima, y entonces, la evolución de los acontecimientos hubiera sido, con toda probabilidad, la misma. Esa misma falta de capacidad de respuesta ante una situación de emergencia de ese tipo la tendría también la central nuclear de Santa Mª de Garoña, puesto que su reactor nuclear es idéntico a la unidad de Fukushima-1 (y el resto de unidades son muy similares a la de Cofrentes). El sistema de contención Mark-1 (el que posee el reactor 1 de Fukushima y el de Garoña) ha sido muy criticado internacionalmente por su falta de seguridad, entre otros por la propia Nuclear Regulatory Commission (NRC, el equivalente el EE.UU. al Consejo de Seguridad Nuclear español) de los Estados Unidos, país origen de esta tecnología. Así, ya en 1986, Harold Denton, el entonces máximo responsable de seguridad de la NRC, dijo en una reunión con la industria nuclear que “el sistema de contención Mark I, especialmente por ser más pequeño y con un diseño que resiste menor presión, a pesar de la cámara de supresión, si nos fijamos en el estudio de seguridad WASH 1400, se encontrará que tiene un 90% de probabilidad de que la contención falle". Simplemente por el indiscutible hecho de que el reactor de Garoña es idéntico al de la unidad 1 de Fukushima y que el de la central nuclear de Cofrentes es muy similar al de resto de unidades de la planta japonesa, el Gobierno español debería cerrar estos reactores inmediatamente, ya que su falta de seguridad ha quedado palpablemente demostrada, por su grave incapacidad de refrigeración del combustible nuclear en situación de emergencia. Recientemente, también hemos conocido la falta de transparencia entorno a la seguridad de las nucleares, concretamente se ha hecho público que el Ministerio de Industria no envió al CSN los informes del agua de Garoña que solicitaban una modificación del actual sistema de refrigeración si 22 se prorrogaba su actividad más allá del 2009. Pocos días después el Gobierno prorrogó la actividad de la central nuclear de Garoña. A pesar de que dicho informe elaborado por el Ministerio de Medio Ambiente, consideraba que “el agua es un elemento crítico para la seguridad de la planta”, Industria no envió el documento al Consejo de Seguridad Nuclear porque no consideró que plantease “un riesgo para la seguridad de la central”. Cofrentes además demostró su falta de seguridad ante posibles ataques terroristas durante la acción de protesta pacífica de Greenpeace del pasado 15 de febrero de 2011, cuando un grupo de activistas de la organización logró penetrar en el interior de la instalación, escalar una de las torres de refrigeración y pintar en su pared "Peligro Nuclear". Cabe apuntar la necesidad de instaurar un régimen de responsabilidad civil por daños nucleares donde el explotador de las instalaciones asuma con fondos propios de forma ilimitada la cuantía de las reclamaciones y en el tiempo para reclamar daños. El actual lo limita a un máximo de 1.200 M€, en 10 años, y además utilizando un mecanismo del sistema eléctrico para dotar ese fondo económico. Con respecto a la cantidad de radioactividad liberada en el accidente de Fukushima, a día de hoy, el Gobierno japonés ha tenido que reconocer que el accidente nuclear de Fukushima es aún más grave de lo que afirmaba y ha elevado la clasificación del accidente en la Escala Internacional de Sucesos Nucleares (INES) de nivel 5 a nivel 7, como el de Chernóbil. La empresa Tepco ha admitido que la radiación puede superar a la de 1986. Fukushima debe significar el fin de la era nuclear, acelerando el abandono generalizado de esta energía tan peligrosa que estaba ya en franca retirada antes del accidente japonés. En la Unión Europea está siendo abandonada: en los últimos diez años; la potencia nuclear instalada se ha reducido en 7.594 MW, mientras que se han incorporado más de 100.000 MW de energías renovables. En España, en 2010 la energía nuclear aportó sólo un 21% de la electricidad, mientras que las renovables aportaron ya un 35%, subiendo al 38% en los dos primeros meses de 2011. En nuestro país, la viabilidad técnica y económica de un sistema de generación eléctrica basada al 100% en energías renovables quedó demostrada en el informe “Renovables 100%” de Greenpeace, que analiza las posibilidades de las renovables en la península en el horizonte 2050. Este fue el primer estudio en analizar seriamente esta posibilidad. Posteriormente han aparecido otros informes que adelantan el horizonte. El documento “Un nuevo modelo energético para España. Recomendaciones para un futuro sostenible”, publicado en 2009 por la Fundación Ideas para el Progreso del PSOE, muestra cómo la energía nuclear se podría sustituir de forma acelerada para 2016. El informe”[R]evolución Energética”, elaborado por el Centro Aeroespacial Alemán para Greenpeace y el Consejo Europeo de las Energías Renovables, demuestra que la energía nuclear puede ser 23 sustituida completamente en todo el mundo antes de 2050, cuando las renovables producirían un 94,6% de la electricidad mundial y un 97% de la europea. ¿Qué sentido tiene asumir el riesgo de que suframos un accidente nuclear cuando, afortunadamente, gracias a las energías renovables, podemos cerrar rápidamente todas las centrales nucleares? El gran lema de que la energía nuclear era limpia, barata y segura se ha venido abajo por completo. Los dos primeros argumentos ya eran fácilmente rebatibles, teniendo en cuenta tanto la cantidad como calidad de los residuos y la falta de internacionalización de los costes de generación nuclear (planes e infraestructuras de emergencias, desmantelamiento, gestión de residuos…) pero también acabamos de comprobar que la energía nuclear es incapaz de asegurar la seguridad. En España es un error pretender minimizar lo que está pasando porque aquí la seguridad tampoco ha sido una prioridad en la gestión de nuestras centrales. Cuando creíamos imposible otro Chernóbil porque nos aseguraban que era consecuencia de una tecnología anticuada y de un sistema político y económico fallido, se está reproduciendo a cámara lenta en Japón –la segunda economía mundial y que contaba con tecnología norteamericana-, que a día de hoy todavía no es capaz de delimitar el alcance del accidente, hecho que demuestra la ingobernabilidad de la energía nuclear y la caída de un mito. Países nuclearizados como Alemania ya han paralizado ambiciosos proyectos nucleares, y en España sería un error no interpretar las consecuencias del accidente de Fukushima y actuar responsablemente. Por todo lo expuesto, se presenta la siguiente: MOCIÓN “El Senado, insta al Gobierno a: 1. Elaborar un calendario de cierre de las centrales nucleares de acuerdo con su vida de diseño y sin posibilidad de renovación extraordinaria de las concesiones. Dicho calendario incluirá el cierre inmediato de las centrales de Garoña y Cofrentes. 2. Presentar, ante esta Cámara, un proyecto de ley que establezca la creación de un fondo que se nutrirá del total de los beneficios de las centrales amortizadas, y destinará un 20% al mantenimiento y seguridad de las centrales, un 15% al gestor de la central, un 15% a la dinamización social y económica de las zonas afectadas por el cierre de las centrales y un 50% al impulso y la inversión en planes de energías renovables y de mejora del ahorro y la eficiencia energética. 3. Llevar a cabo antes del 31 de diciembre de 2011 la realización de "stress tests" obligatorios para todas las centrales nucleares, y cerrando de inmediato las que no los superen. 24 Estos “stress test” deben realizarse para probar: a) La seguridad y resistencia de cada central nuclear ante terremotos, incluso de magnitud superior a lo razonablemente previsible. b) La seguridad y resistencia de cada central nuclear ante inundaciones (por causas naturales o por rotura de presas aguas arriba de la central) c) La integridad y resistencia del conjunto del sistema primario ante situaciones de emergencia como las vividas en Fukushima (falta de refrigeración del combustible, daño al núcleo, fusión parcial del núcleo…) d) La integridad y resistencia y la capacidad de respuesta de los sistemas de refrigeración de emergencia ante situaciones de emergencia por falta de suministro eléctrico como las vividas en Fukushima e) La resistencia de los sistemas de contención primaria y secundaria en situaciones de emergencia como las vividas en Fukushima, entre otros componentes f) La comprobación exhaustiva del estado del circuito primario y del conjunto de equipos y elementos relacionados con la seguridad (especialmente dada la avanzada edad de nuestro parque nuclear, con una vida media de 29 años), frente a problemas de envejecimiento y agotamiento de los materiales, problemas de corrosión, estado de las soldaduras… g) El análisis de resistencia y grado de vulnerabilidad de las instalaciones nucleares frente a posibles ataques terroristas y sabotajes o ciberataques. h) Resistencia de los sistemas de contención ante impacto de aeronaves (por accidente o ataque terrorista). 4. Promover la modificación del “Proyecto de Ley sobre responsabilidad civil por daños nucleares o producidos por materiales radiactivos”, actualmente en tramitación parlamentaria, para a) instaurar un régimen de responsabilidad civil por daños nucleares donde el explotador de las instalaciones asuma con fondos propios de forma ilimitada la cuantía de las reclamaciones y en el tiempo para reclamar daños. b) eliminar el mecanismo del sistema eléctrico para dotar ese fondo económico, por cuanto es un subsidio encubierto a las compañías con centrales nucleares. 5. Cancelar el actual proceso para construir un cementerio nuclear centralizado (ATC) y que cualquier decisión al respecto de la gestión de los residuos radiactivos de alta actividad y combustible nuclear gastado se supedite a la previa puesta en marcha de un plan de cierre progresivo de las centrales nucleares y a la adopción de un amplio consenso social, medioambiental y territorial al respecto. 6. Promover una Ley de Energías Renovables con el objetivo de generar al menos el 50% de la electricidad en España mediante energías renovables para el año 2020 y el 100% antes de 2050. 25 7. Promover una Ley de Ahorro y Eficiencia Energética, con un objetivo obligatorio de reducción del uso de energía primaria del 20% para el año 2020 sobre los niveles de 2005.” 26 Raül Romeva i Rueda, Verdes/ALE ASUNTO: Seguridad de las Centrales Nucleares TEXTO: El debate nuclear se ha reabierto en Europa después de la catástrofe en tres centrales nucleares de Japón, como la de Fukushima. En el marco global de los problemas del sistema energético, agravado por la situación en el norte de áfrica, muchos habían querido ver la energía nuclear como solución de futuro. A pesar de ello, ni es la solución al cambio climático, ni es una energía barata, ni existen recursos ilimitados ni tampoco elimina la dependencia energética. Pero además, sin poder comparar en ningún caso la situación vivida en Japón después del seísmo con la situación de las centrales en Europa, existe un grave riesgo de seguridad en las instalaciones nucleares. Según diversas informaciones periodísticas, el comisario europeo de Energía, Günther Oettinger, convocó para el día 15 de marzo a todos los ministros responsables de energía de la UE a una reunión con carácter preventivo para revisar los niveles de seguridad de las centrales europeas y extraer lecciones de lo ocurrido en Japón. En toda Europa se han oído voces que han recordado el accidente de Chernóbil, que cumplió recientemente 25 años y han cuestionado la seguridad de las centrales nucleares europeas. El presidente de la comisión de medio ambiente en el Parlamento Europeo ha solicitado que se realicen test de estrés a las 143 centrales nucleares de la UE, insistiendo en que a pesar de que en Europa es altamente improbable que se vean afectadas por un tsunami, sí que existen otros riesgos como el de los ataques terroristas. ¿Puede explicar el gobierno el Consejo/la Comisión contenido, conclusiones y planes de trabajo a desarrollar aprobados en la reunión del 15 de marzo sobre la seguridad de la energía nuclear y las lecciones aprendidas en el accidente de Japón? ¿Qué papel piensa jugar el Consejo/la Comisión en el debate sobre la energía nuclear que se está dando en el seno de la UE? ¿Piensa el Consejo/la Comisión llevar a cabo un test de estrés de las centrales nucleares de la UE para comprobar si resistirían una catástrofe natural o alguna emergencia de otra naturaleza como un ataque terrorista? ¿Va ayudar de alguna manera el Consejo/la Comisión al ejecutivo japonés para resolver su actual problema de seguridad nuclear? 27 AUTOR(ES): Raül Romeva i Rueda, Verdes/ALE ASUNTO: Accidente Nuclear en la central Ascó I TEXTO: El pasado 28 de abril la central nuclear Ascó I sufrió un nuevo accidente. En este caso, una válvula motorizada de aislamiento del sistema vertió por error 25.000 litros de agua con altos niveles de radiación sobre 14 operarios de la planta que trabajaban en el edificio de contención donde se aloja el reactor. Este accidente se suma a los sucesos en 2005, 2007 y, sobretodo, al accidente de 2008 en el que según el propio CSN se produjo un “inadecuado control del material radiactivo y por proporcionar información incompleta y deficiente al organismo regulador”. ¿Qué valoración hace la Comisión del nuevo accidente de Ascó I? AUTOR(ES): Raül Romeva i Rueda, Verdes/ALE ASUNTO: Nuevo accidente en la central nuclear de Ascó TEXTO: El pasado 1 de junio de 2011 la central nuclear de Ascó I registró su séptimo incidente desde que inició la recarga de combustible hace dos meses y medio. ¿Cuál es la evaluación del incidente ocurrido el pasado 1 de junio de 2011 en Ascó I? ¿Qué valoración hace la Comisión de los 7 incidentes ocurridos en dos meses y medio en la central nuclear de Ascó I? Mostrada la incapacidad de los propietarios de la central y del gobierno del estado para garantizar la seguridad de dichas instalaciones ¿Piensa llevar a cabo alguna acción la Comisión para garantizar la seguridad de los millones de ciudadanos y ciudadanas que podrían verse afectados en caso de un accidente de mayores dimensiones? 28 MOCIÓ DEL GRUP MUNICIPAL D’ICV-EUIA-EPM DE L’AJUNTAMENT DE………………. PEL TANCAMENT PROGRESSIU DE LES CENTRALS NUCLEARS I DE SOLIDARITAT AMB EL POBLE DEL JAPÓ Atès que el Japó està patint una catàstrofe nuclear sense precedents, després del terratrèmol i el tsunami del passat 11 de març, que ha provocat una alerta nuclear que ha afectat les plantes atòmiques de Fukushima, Onagawa i Tokai, convertint-se així en la pitjor catàstrofe nuclear des de l’accident de Txernòbil. Atès que la situació a la central nuclear de Fukushima I, la més afectada de totes, està fora de control després d’haver fallat els sistemes de refrigeració i que s’hagin originat diverses explosions i incendis en quatre dels seus reactors, extraient gasos radioactius que estan afectant la salut dels ciutadans. Atès que segons les dades de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, les mesures de radioactivitat estan 10 vegades per sobre de la dosi que una persona pot absorbir sense risc per a la seva salut. Aquestes explosions han afectat els mecanismes de contenció i alhora existeix l’amenaça latent que es fusionin els reactors i, per tant, que s’alliberi més radioactivitat a l’exterior.. Atès que a l’Estat espanyol existeixen centrals nuclears de les mateixes característiques que la central de Fukushima I, i amb un reactor idèntic com a la central nuclear de Santa Maria de Garoña, a Burgos, tant pel que fa a la seva estructura interna com al seu edifici de contenció. De fet varen construir-se i inaugurar-se amb mesos de diferència, i a totes dues els reguladors els van donar l’opció de funcionar més enllà dels 40 anys reglamentaris. Atès que l’energia nuclear és incompatible amb un model energètic sostenible, ja que no compleix cap de les seves premisses: no és econòmicament eficient, ni socialment justa, ni mediambientalment acceptable. Atès que el govern espanyol està incomplint el seu compromís d’elaborar el calendari de tancament de les centrals nuclears. Atès que la producció d’electricitat mitjançant l’energia nuclear suposa una tecnologia intrínsecament perillosa i que genera elements radioactius en tot el seu cicle, contribuint a incrementar els nivells de radioactivitat i radiotoxicitat a la biosfera. Atès que el tancament progressiu de les centrals nuclears ha de ser un objectiu fonamental de la nostra actual societat ja que, juntament mb al fracàs econòmic i tecnològic, l’energia nuclear ha causat ja greus problemes a la salut pública i al medi ambient: accidents nuclears, generació 29 de residus radioactius impossibles d’eliminar i, a més, contribueix a la proliferació de les armes nuclears. Atès que és urgent ampliar el processos de controls democràtics del Consejo de Seguridad Nuclear, per tal que deixi enrere la seva connivència amb la indústria nuclear que ha de regular i vigilar. Atès que el municipi d’Ascó, una de les poblacions precandidates a acollir un Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius d’Alta Activitat o cementiri de residus nuclears. Atès que el Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius d’Alta Activitat emmagatzemarà residus d’alta activitat, més de 7.000 tones de combustible de les diferents centrals nuclears espanyoles i de 1.900 metres cúbics de residus procedents del desmantellament de les plantes ja desconnectades de la xarxa, i que per tant, continuaran emetent radioactivitat. Atès que els municipis veïns i els governs supramunicipals i regionals han mostrat el desacord amb la instal•lació d’aquesta infraestructura al municipi d’Ascó com una part molt important dels veïns d’aquesta localitat. Atès que el Parlament de Catalunya ha mostrat el rebuig a la possible instal•lació d'un magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya. Atès el rebuig d’entitats i organitzacions socials, ambientals i cíviques de Catalunya que s’han posicionat en contra del cementiri de residus radioactius, igual que ho han fet diversos càrrecs electes, regidors, alcaldes, diputats, i senadors de tots els colors polítics del territori. Atès la importància de caminar cap a un escenari de tancament de les centrals nuclears amb un pla pont que permeti invertir en estalvi i eficiència, subsistir la producció energètica amb energies renovables i que a la vegada es plantegin alternatives pels territoris que avui en dia viuen al voltant de la producció d'energia nuclear. El ple de l’Ajuntament de ..................................................................... 30 ACORDA: Primer.- Mostrar la solidaritat amb totes les persones damnificades per la catàstrofe natural i nuclear provocada pel terratrèmol del passat 11 de març al Japó. Segon.- Reclamar al Govern de l’Estat que aprovi un pla progressiu, però urgent, de tancament de les centrals nuclears, i que impulsi les mesures necessàries per fer un nou model energètic ecològicament sostenible. Tercer.- Instar al govern espanyol, tal i com estan fent altres governs europeus, que es prenguin les mesures necessàries per garantir la seguretat de les centrals nuclears. Quart.- Mostrar el rebuig per la instal•lació d’un Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius d’Alta Activitat a Catalunya. Cinquè.- Reclamar als grups del Congrés dels Diputats que s’estableixi una responsabilitat civil il•limitada als propietaris de les centrals nuclears en l’actual “Proyecto de Ley sobre responsabilidad civil por daños nucleares o producidos por materiales radioactivos” que s’està debaten en el Congrés dels Diputats. Sisè.- Fer arribar aquest acord a la presidència i grups polítics amb representació al Congrés dels los Diputats i al Parlament de Catalunya, al Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció General d’Energia i Mines, al Consell de Seguretat Nuclear (CSN), a l’Agrupació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) i al Consolat del Japó a Barcelona. 31 Premsa: 17/03/2011 ICV-EUiA trasllada el "condol" i "solidaritat" al poble japonès Una delegació d'ICV assisteix aquesta tarda a la concentració per donar suport al poble japonès i per demanar un canvi de model energètic La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha enviat avui una missiva al Consolat del Japó per donar el condol "més sincer" per totes les víctimes després del terratrèmol i el posterior desastre nuclear. "Li prego que faci arribar la nostra solidaritat a tota la ciutadania i les institucions que en aquests moments lluiten per fer més suportable la tragèdia", diu Camats en la carta que també ha volgut que arribi a la comunitat japonesa a Catalunya. De la mateixa manera, la portaveu parlamentària ha mostrat "admiració" per l'enteresa i la solidaritat que la pròpia ciutadania, la societat civil i les institucions estan mostrant a l'hora d'afrontar una situació tant crítica i els ha estès la mà per tot allò que creguin oportú. També per mostrar el suport al poble japonès, una delegació d'ICV liderada pel seu secretari general, Joan Herrera, i pel president del grup municipal a Barcelona, Ricard Gomà, han assistit aquesta tarda a la concentració convocada per diverses entitats ecologistes arran de la catàstrofe del Japó per tal de denunciar els perills inherents a la producció d'energia nuclear i insistir en la necessitat d'un canvi radical del model energètic actual. 16/03/2011 ICV proposa a la resta de grups celebrar un ple específic sobre energia nuclear Joan Herrera trasllada a la resta de presidents de grups la necessitat de fer aquest debat ja que Catalunya és el territori més nuclearitzat de tot l'Estat El president d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha enviat avui una carta a la resta de líders de grups parlamentaris traslladant-los la necessitat de celebrar un "debat específic" al Parlament de Catalunya per discutir en seu parlamentària "el present i el futur" de Catalunya i l'ús de l'energia nuclear com a font d'energia. Un debat que Herrera considera que la cambra catalana no pot eludir "en el marc del nou escenari que es configura després de la crisi nuclear del Japó i a partir del debat que sobre aquesta qüestió s'està produint". Herrera posa de relleu en la missiva que Catalunya és "un país fortament nuclearitzat" i per això creu que "no podem restar aliens al debat sobre el present i el futur de l'energia nuclear". "Nombrosos països, amb Alemanya al capdavant, han començat a prendre mesures tant per incrementar la seguretat de les seves centrals com per revista la viabilitat de l'energia nuclear com a Font energètica segura i amb futur". Herrera estarà demà a la tarda, juntament amb el candidat d'ICV a les eleccions municipals, Ricard Gomà, a la concentració que les entitats ecologistes han convocat a la Plaça Sant Jaume per mostrar el rebuig a l'energia nuclear i el record a totes les víctimes del Japó. http://www.iniciativa.cat/icv/documents/3333 32 Als Presidents del Grups parlamentaris Benvolgut president, Els dramàtics esdeveniments que s’estan produint al Japó, amb una de les més greus crisis nuclears de la història, està provocant arreu del món i en especial a Europa un important debat sobre la seguretat de les centrals nuclears i el futur d’aquesta energia. Nombrosos països, amb Alemanya al capdavant, han començat a prendre mesures tant per incrementar la seguretat de les seves centrals com per revisar la viabilitat de l’energia nuclear com a font energètica segura i amb futur. A Catalunya, un país fortament nuclearitzat, no podem restar aliens al debat sobre el present i futur de l’energia nuclear. La qüestió sobre el model energètic és fonamental per garantir una sortida sostenible de la crisi i assegurar el futur del país. És per això que m’adreço a tots els presidents dels grups del Parlament de Catalunya perquè, de forma conjunta, impulsem la celebració d’un debat específic per analitzar el present i el futur de l’energia nuclear al nostre país, en el marc del nou escenari que es configura després de la crisi nuclear del Japó i a partir del debat que sobre aquesta qüestió s’està produint en el conjunt de la Unió Europea. En la seguretat que tindràs en consideració aquesta proposta, resto a l’espera de les teves notícies. Cordialment, Joan Herrera Torres President Palau del Parlament, 16 de març de 2011 33 15/03/2011 ICV porta el tancament de les centrals nuclears al Parlament de Catalunya, al Congrés, al Senat i al Parlament Europeu Dolors Camats demana la compareixença del conseller d'empresa i ocupació, Francesc Xavier Mena, perquè expliqui els protocols de seguretat La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha anunciat avui que el seu grup parlamentari portarà el tancament de les nuclears al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i al Senat per tal de "debatre a fons" quina ha de ser la política energètica. Així, Camats ha explicat que "després que la catàstrofe del Japó s'ha obert el debat sobre l'energia nuclear a Europa; i Catalunya i l'Estat espanyol no en poden quedar al marge". En aquest sentit, la diputada d'ICV-EUiA ha avançat que el seu grup parlamentari ha demanat la compareixença del conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, perquè expliqui els protocols de seguretat a les plantes, i com se situa el Govern català en el debat sobre l'energia nuclear . "Precisament va ser una esmena de CiU a la Llei de l'Economia Sostenible la que va permetre que s'allargués la vida útil de les centrals nuclears i per això volem que després del què ha passat ens expliquin quina és la visió del Govern", ha dit. D'aquesta manera, la portaveu parlamentària ha destacat la importància de caminar cap a un escenari de tancament de les centrals nuclears amb un pla pont que permeti invertir en estalvi i eficiència, subsistir amb energies renovables i que a la vegada es plantegin alternatives pels territoris que avui en dia viuen al voltant de la producció d'energia nuclear. La iniciativa al Parlament de Catalunya s'emmarca en el conjunt d'iniciatives que la formació ecosocialista ha dut a terme des de fa anys en contra de l'existència de les centrals nuclears i que ha tornat a emprendre en el marc dels fets ocorreguts al Japó. Així, ICV ha registrat una bateria de preguntes al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i la setmana vinent al Senat perquè el govern expliqui el contingut, les conclusions i plans de treball a desenvolupar aprovats en la reunió del 15 de març sobre la seguretat de l'energia nuclear i les lliçons apreses en l'accident del Japó, quin paper pensa jugar el govern espanyol en el debat sobre l'energia nuclear que s'està donant en el si de la UE, si el govern pensa complir amb el seu programa electoral i aprovar un pla pont de tancament progressiu de les centrals nuclears i finalment si es durà a terme un test d'estrès de les centrals nuclears espanyoles per comprovar si resistirien una catàstrofe natural o alguna emergència o un atac terrorista i si s'ajudarà d'alguna manera al govern japonès. 15/03/2011 Núria Buenaventura acusa a l'executiu de Zapatero de ser "pronuclear" i lamenta que les elèctriques no tinguin una responsabilitat "il•limitada" en cas d'accident nuclear ICV assegura que el projecte de Llei de responsabilitat civil per danys nuclears és "una oportunitat perduda" per construir un sistema energètic més segur i equitatiu La diputada d'ICV al Congrés, Núria Buenaventura, ha defensat avui les esmenes parcials al projecte de Llei de responsabilitat civil per danys nuclears per aconseguir que en cas que es produeixi un accident nuclear siguin les empreses del sector qui assumeixin els costos i no l'Estat. "És incongruent que mentre la Llei de Responsabilitat Ambiental té en compte una responsabilitat il•limitada de les empreses per danys mediambientals, es faci una excepció pel règim nuclear i acabem pagant entre tots els danys causats", ha assegurat Buenaventura per la qual cosa ha acusat el govern de José Luis Rodríguez Zapatero de seguir sent "pronuclear" amb projectes de llei com el que avui s'ha debatut i votat en comissió que enlloc de protegir els 34 afectats per danys nuclears, acaba protegint a la indústria. PSOE, PP, CiU i PNB han rebutjat les esmenes presentades pel grup d'IU-ICV. En aquest sentit, Buenaventura ha dit que no és just que quan l'assegurança de l'explotador d'una instal•lació nuclear no sigui suficient per cobrir les indemnitzacions causades per un accident, es disposi d'un fons públic perquè l'Estat satisfaci les quantitats necessàries per reparar el dany produït, ni que quan les assegurances no es vulguin fer el càrrec hagi de ser l'Estat qui n'assumeixi els costos ni molt menys que l'energia nuclear només pugui funcionar gràcies a les ajudes de l'Estat. "Les empreses han de ser les responsables d'establir les garanties necessàries", ha afirmat Buenaventura. Per tot plegat, la diputada ecosocialista tot i que ha reconegut que el projecte de llei suposa un "tímid avenç" respecte la situació actual, ha assegurat que "és una oportunitat perduda per construir un sistema energètic més segur i equitatiu i per establir un modus operandi de la indústria més responsable i que internalitzi els costos que fins ara paguem entre totes i tots". 03/06/2011 ICV-EUiA demana al Govern de l'Estat que no renovi la llicència d'Ascó I Hortènsia Grau recorda que aquesta central només produeix un 1% del total de centrals de l'Estat i va concentrar el 40% dels accident nuclears del 2010 La diputada d'ICV-EUiA, Hortènsia Grau, ha presentat una proposta de resolució per exigir al Govern que no renovi la llicència d'explotació de la central nuclear Ascó I. Sobre els motius que han portat la formació a presentar aquesta moció Grau ha explicat que el "tancament de la central és ara possible perquè del total de potència que generen les nuclears només un 1% surt de la central d'Ascó". La llicència de la central caduca el proper mes d'octubre, moment en que, segons Grau, s'hauria de tancar i, al mateix temps, "posar en marxa un pla per garantir la dinamització econòmica de les comarques afectades pel tancament i impulsar les energies renovables i de l'estalvi i l'eficiència energètica". En aquest sentit, la proposició que ha presentat ICV-EUiA reclama també al Govern de l'Estat que aprovi una llei d'Energies Renovables amb l'objectiu de generar, en el conjunt de l'Estat, al menys el 50% de l'electricitat mitjançant energies renovables en l'horitzó 2020 i el 100% l'any 2050. "Hem d'impulsar de forma decidida les energies renovables i les mesures d'estalvi i eficiència energètica", ha dit en aquest sentit Grau. "La central d'Ascó I va concentrar durant el 2010 el 40% dels successos notificats pel Parc Nuclear Español", ha recordat la diputada ecosocialista, qui ha aprofitat per remarcar que l'any que ve la piscina d'emmagatzematge de la central se saturarà i caldrà buidar-la i guardar en sec els residus per evitar incidents. Per tot això Grau ha recalcat que "Ascó s'ha de tancar, i s'ha de tancar ja, com a primer pas d'un pla de tancament gradual de totes les centrals espanyoles". "Prescindir avui de les centrals nuclears no és cap utopia", ha dit, posant com exemple el cas d'Alemanya, "un dels països més rics i industrialitzats del món que ja ha posat en marxa un pla de tancament de les seves centrals nuclears". 35 05/06/2011 Joan Herrera: "Si avui no decidim tindrem en poc temps centrals nuclears a Catalunya amb una seguretat molt degradada" El secretari general d'ICV demana al Govern que sigui valent i aprovi la proposta de resolució que la seva formació ha presentat per no renovar la llicència d'Ascó I El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha alertat avui que Catalunya és "el quart territori més nuclearitzat de tot Europa i el que té més centrals nuclears en tot l'Estat". Per això Herrera ha dit avui, en el marc de la manifestació organitzada per 80 entitats que demanaven el tancament de les centrals nuclears, que "si avui no decidim tindrem en poc temps centrals nuclears a Catalunya amb una cultura de la seguretat molt degradada", en referència a la quantitats d'incidents que acumulen les plantes ubicades en territori català. "Per això demanem avui que el Govern de la Generalitat sigui valent i que aprovi al Parlament allò que hem demanat moltes vegades, la no renovació d'Ascó I", ha afegit Herrera alhora que ha apostat pel tancament de totes les centrals. "Catalunya no pot fer veure que no passar res quan tenim tres plantes amb la cultura de seguretat molt degrada", creu Herrera que també ha lamentat que en plena crisi per l'accident de Fukushima el Govern Zapatero, amb el suport de CiU, aprovés una esmena per allargar la vida de la central nuclear de Garoña quan arribava a la seva finalització. El secretari general ecosocialista ha explicat que avui a Catalunya "hi ha alternatives perquè hi ha molts dies que les centrals estan aturades i ens alimentem de fonts alternatives". Per això Herrera també ha demanat exigir a la indústria nuclear "que avui té més de dos mil milions de beneficis per una mala regulació". 36
