Llei de Política lingüística

LLEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA 1/1998
CAPÍTOL PRELIMINAR
Principis generals
Article 1
L'objecte d'aquesta llei
c) Normalitzar i fomentar l'ús del català en l'Administració, l'ensenyament...
d) Assegurar l'extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i ciutadanes.
Com a mestres hem de fer ús del català a l'ensenyament per així assegurar el coneixement del català a tots els
ciutadans i ciutadanes, perquè això sigui factible hem de començar des de petits, tant a les escoles públiques
com a les privades concertades.
CAPÍTOL III
L'ensenyament
Article 20
La llengua de l'ensenyament
• El català com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l'ensenyament, en tots els nivells i modalitats
educatives.
Tot mestre/a tant d'una escola pública com privada concertada ha de conèixer perfectament el català.
• Els centres d'ensenyament de qualsevol grau han de fer del català vehícle d'expressió normal en llurs
activitats docents i administratives tant les intrnes com les externes.
Hem d'usar a l'escola tant a la pública com a la privada concertada el català com a llengua d'ús normal per
a qualsevol de les tasques.
Article 21
L'ensenyament no universitari
• El català s'ha d'utilitzar normalment com a llengua vihicular i d'aprenentatge en l'ensenyament no
universitari
• Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el
castellà. L'administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per a fer−lo efectiu. Els
pares o tutors poden exercir−lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui.
Com a mestres d'una escola hem de respectar la decisió dels pares i fer efectiu l'ensenyament en la llengua que
ells desitgin donat que les dues són igual d'oficials. Nosaltres hem de fer possible aquesta decisió i portar−la a
terme.
1
• L'ensenyament del català i del castellà ha de tenir garantida una presència adequada en els plans d'estudi, de
manera que tots els infants, qualsevol que sigui llur llengua habitual en iniciar l'ensenyament, han de poder
utilitzar normanlment i correctament les dues llengües oficials al final de l'educació obligatòria.
No podem fer com s'ha donat en alguns casos deixar de banda una o altra llengua, com a mestres i membres
d'un claustre hem de procurar i garantir, que els neostres alumnes acabaran l'ESO sabent parlar igual en català
que en castellà (bilingüisme).
• L'alumnat no ha d'ésser separat en centres ni grups classe diferents per rao de la seva llengua habitual.
Com a mestres no podem fer separacions català/castellà. Això no vol dir que a nivell claustres es decideixi fer
grups flexibles igual que ho podem fer amb altres àrees (matemàtiques ... ).
8. L'alumne que s'incorpori tardanament al Sistema Educatiu de Catalunya ha de rebre un suport especial i
addicional d'ensenyament del català.
A nivell claustre hem de procurar que tot nen/a que arribi a l'escola i sigui de fora i que per tant no coneixi la
nostra llengua oficial, tingui garantit el coneixement de la llengua catalana.
Article 24
El professorat
• Qualsevol dels centres docents de Catalunya de qualsevol nivell de l'ensenyament no universitari ha de
conèixer les dues llengües oficials i ha d'estar en condicions de poder fer−ne ús en la tasca docent.
Com a mestres de l'escola tant pública com privada concertada hem de conèixer perfectament i ésser capaç
d'expressar−nos en qualsevol de les dues llengües oficials.
2