Litoral català

ÍNDEX
• Presentació
• Metodologia
• Anàlisi espai − temporal del litoral català
3.1) Diagnosi
a) Programa de vigilància i informació de l'estat de les platges
a.1) Estudi de les dades
a.2) Causes dels punts conflictius i propostes de millora
a.2.1) La desembocadura del Llobregat
a.2.2) Amposta i el riu Ebre
b) Banderes blaves
• Anàlisi d'un municipi del litoral català
4.1) El Municipi de Sant Feliu de Guíxols
4.2) Pla d'usos de les platges i del litoral (2003)
4.3) Platja de Sant Feliu
4.4) Platja de Sant Pol
4.5) Platja Els Canyerets
4.6) Capacitat de càrrega de Sant Feliu de Guíxols
4.7) Potencial d'ocupació
4.8) Conclusions
4.9) Turisme sostenible
• Bibliografia
• Annex
• Presentació
Aquest treball correspon a la part pràctica de l'assignatura optativa de tercer curs de Ciències Ambientals
anomenada Medi Ambient i Turisme.
L'objectiu principal és fomentar l'esperit crític entre els alumnes, alhora que es pretén aproximar−los i que es
familiaritzin amb les dades disponibles al món real i els instruments de planificació que regulen l'ús d'un dels
recursos més importants a la costa catalana com són les seves platges.
1
Mitjançant aquest anàlisi els alumnes detecten personalment els punts més crítics del litoral català pel que a
qualitat ambiental es refereix, observen els impactes existents detectant si són deguts al turisme o a altres
activitats que generen majors impactes envers el recurs en qüestió, i estudien els possibles conflictes derivats
de l'oci i la recreació com la superació de la capacitat de càrrega de les platges, o la mala gestió d'aquestes, la
perversitat en la obtenció de guardons com les banderes blaves, etcètera.
Després de realitzar aquest informe l'alumne adquireix la capacitat d'avaluar la qualitat ambiental d'un recurs
en base a una sèrie de paràmetres i dades facilitades per agències oficials (com l'ACA), així com realitzar una
mirada crítica de la obtenció de guardons que poden fer extreure conclusions errònies si es fa de manera
precipitada.
S'ha dividit en dos grans apartats:
En primer lloc es realitza un anàlisi espai−temporal del litoral català mitjançant dues fonts d'informació: les
dades del programa de vigilància i informació de les platges realitzat per l'Agència Catalana de l'Aigua
(ACA), i la concessió de banderes blaves per part de la Fundació Europea d'Educació Ambiental (FEEE). No
es tracta d'un anàlisi individualitzat de cada platja durant el pas del temps, sinó d'observar, de manera global,
com evoluciona la qualitat del litoral en el seu conjunt i, sobretot, on es concentren els punts més crítics des
del punt de vista de qualitat ambiental, per poder trobar la possible causa i, d'aquesta manera, buscar una
possible solució. És, doncs, una diagnosi necessària per la posterior búsqueda de solucions i/o alternatives.
La segona part es basa en l'estudi de la capacitat de càrrega d'un municipi de la costa catalana, en aquest cas
Sant Feliu de Guíxols. La base bibliogràfica és el Pla d'usos i serveis de les platges, i l'objectiu és reflexionar
sobre la utilitat de possibles indicadors per tal d'obtenir mesures científiques i poder calcular la pressió que
exerceix el turisme sobre la platja.
L'annex correspon al tractament de les dades utilitzades per la primera part del treball. Per tal de facilitar−ne
la lectura i la extracció de conclusions s'ha fet una taula on les files corresponen a les platges catalanes, i les
columnes als paràmetres analitzats en els diferents anys. Cada qualificació presenta una coloració
diferenciada, el que permet veure clarament les zones de menor qualitat.
• Metodologia
La metodologia seguida per dur a terme aquest treball es basa principalment en la recerca bibliogràfica i
alguns càlculs personals.
Com es pot observar a la bibliografia, mentre que la informació necessària per dur a terme l'anàlisi espai −
temporal s'ha obtingut majoritàriament de pàgines web d'internet, per fer l'anàlisi concret d'un municipi de la
costa catalana s'ha utilitzat, a més, el Pla d'usos i serveis del municipi en qüestió.
A la primer part del treball cal calcular la qualitat microbiològica de les platges el 2002 a partir de la mitjana
de les dades de les 16 setmanes que configuren la temporada. Per obtenir aquesta mitjana es dóna diferent
valor a cada qualificació i es suma, platja per platja, la nota obtinguda per cada setmana. Després es divideix
entre les 16 setmanes i s'obté la mitjana. Els valors atorgats a cada qualificació són els següents:
Valor
5
4
3
2
1
Color
Blau
Verd
Groc
Taronja
Vermell
Qualificació
A
B
C
D
E
Qualitat
Molt bona
Bona
Acceptable
Dolenta
Deficient
2
Taula 0. Exemple de mitjana de qualificació
Per exemple, si una platja obté 10 setmanes una qualitat microbiològica molt bona (A), 3 setmanes bona (B),
2 acceptable (C) i 1 deficient (E), la qualitat mitjana de la temporada serà: [(10x5) + (3x4) + (2x3) + (1x1)] /
16 = (50 + 12 + 6 + 1) / 16 = 4.3 " 4 (Bona).
A la segona part el càlcul principal és el que es necessita per calcular la capacitat de càrrega de cadascuna de
les tres platges del municipi a analitzar. Per això cal calcular la superfície de la platja ocupada per serveis i
instal·lacions, i restar−la a la superfície total. D'aquesta manera s'obté la superfície hàbil del recurs, aquella
que queda a plena disposició dels usuaris. Després, tenint en compte que aquests utilitzen aproximadament el
60% del recurs (perquè s'ocupa de la meitat de la platja fins a la línia de mar), es calcula la capacitat de
càrrega sabent que cada usuari ocupa, en una platja urbana, de 5 a 6 m2 . Finalment es pot estudiar si aquesta
capacitat pot quedar superada durant els mesos de màxima freqüentació turística a partir del càlcul de la
població potencial del municipi (població local + segones residències + apartaments + pensions + càmpings +
hotels).
3.1) Diagnosi
a) Programa de vigilància i informació de l'estat de les platges
a.1) Estudi de les dades
Hi ha molt pocs estudis realitzats sobre les platges tot i que representen el principal recurs de la costa catalana.
Una bona eina d'anàlisi és el programa de vigilància i informació de l'estat de les platges realitzat per la
Generalitat de Catalunya, en el qual el nombre de platges avaluades augmenta amb els anys: es passa de les
181 platges analitzades el 1995, a les 211 el 2002.
Mitjançant les dades obtingudes amb aquest programa s'ha elaborat la taula 1, que mostra el número de
platges que obtenen cada una de les 5 qualificacions possibles en varis aspectes durant tres anys diferents. La
lletra n indica el número de platges que han obtingut la qualificació corresponent en un any determinat,
mentre que el símbol % indica el percentatge que suposa aquest número de platges respecte el total de les
analitzades aquell mateix any.
RESULTATS 1995 (181 platges analitzades)
A
B
NOTA
n
%
n
C
%
n
D
%
n
E
%
n
3