PSICOLOGIA I COACHING [Sólo lectura]

TROBADES DE PSICOLOGIA I COACHING
Psicologia Humanista i coaching
COPC
5 DE JUNY DE 2012
Lluís Casado Esquius ([email protected])
LA RELACIÓ HUMANA DEBERIA TENIR EN TOT
MOMENT UN CARÀCTER AFIRMATIU DEL NOSTRE
ÉSSER, COMPORTANT UNA EXPANSIÓ I UN
ENRIQUIMENT DE LES NOSTRES CAPACITATS
PERSONALS
Antoni Blay
La personalidad creadora (1963, p.374)
ORÍGENS DE LA PSICOLOGIA
HUMANISTA
La P. H. sorgeix com un moviment front les escoles dominants vers la meitat
del segle XX (Psicoanàlisis i Conductisme) a les que retreuen:
• Enfocament atomista
• Enfocament reduccionista - experimental
• Determinisme
• Orientació a la psicopatologia
• Visió de les escoles com sistemes tancats
Front això proposen:
• Una concepció holística i sistèmica de l’esser humà
• Reconeixement de la capacitat de llibertat y creativitat
• Estudi de les persones amb un alt grau de creixement personal
• Acceptació de les limitacions del mètode científic tradicional
• Vocació integradora entre els diferents enfocaments, models i tècniques
(Rosal y Gimeno-Bayón, 2001)
PRINCIPALS INICIADORS
Gordon Allport (1897-1967)
James Bugental (1915-2008)
Abraham Maslow (1908-1970)
R. May (1909-1994)
Carl Rogers (1902 -1987)
PRINCIPALS INFLUÈNCIES
PSICOLOGIA FENOMENOLÒGICA
PSICOLOGIA EXISTENCIAL
PSICOANÀLISI (Adler, Rank)
PSICOLOGIA
PSICODRAMA (Moreno)
HUMANISTA
NEOPSICOANÀLISI (Fromm, Horney)
TEÒRICS DE LA PERSONALIDAD
(Allport, Murray, Kelly)
INFLUÈNCIES EN
LA PSICOLOGIA
HUMANISTA
H. Quitmann
(1989/1985, p.285)
FENOMENOLOGIA I EXISTENCIALISME
•
•
•
•
•
•
•
•
La fenomenologia com a mètode de l’existencialisme
Segons Husserl la fenomenologia no és coneixement en sentit estricte, sino
“un mirar espiritual, intuïció”
A més, el subjecte i l’objecte, l’esser i la consciencia són una unitat indivisible
L’Home sotmès a la por (consciència de la seva existència personal i
individual) experimenta també la “possibilitat de llibertat” (Kierkegaard)
«L’abisme de la dualitat”: l’Home vol la seguretat d’allò conegut i el risc de la
creativitat, s’enfronta a la necessitat d’elecció (Buber)
El “jo”, “tu” i “allò” como realitats simultànies (Buber)
La cerca del sí mateix condueix l’Home a les “situacions límit” en las que
coneix els seus límits (mort, fracàs, lluita) (Jaspers)
L’esser humà es pregunta sobre la seva existència, “llençat” al món i
confrontat amb la seva fi”. La tasca de l’esser humà és convertir-se en ell
mateix (Heidegger)
KURT GOLDSTEIN (1878 – 1965)
•
•
•
•
•
La autorealització com a capacitat de reorganització després de una lesió
cerebral
La tendència a anar des d’un comportament desordenat a un altre ordenadat
és el que condueix a l'autorealització
Una persona sana és aquella en la que la tendència a la realització surt des de
dintre i que supera les pertorbacions que es deriven del xoc amb el món, no
per la por, sino por l’alegria de la superació
Aquesta tendència a realitzar-se sempre es produeix sobre la base de la tensió
Mitjançant l'autorealització l’esser humà es fa creatiu
POSTULATS BÀSICS DE LA
PSICOLOGIA HUMANISTA (Bugental, 1964)
L’ Home es més que la suma dels seus components
L'existència de l’esser humà es consuma en el sí de les
relacions humanes
L’home viu de forma conscient
L’Esser Humà està en situació d’escollir i decidir
L’Esser Humà viu orientat vers una meta
EL CREIXEMENT PERSONAL
LA TENDÈNCIA ACTUALITZANT
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Pel que fa a les necessitats carencials i la cerca de la salut, és una tendència natural en
l’esser humà present en tot individu com a metamotivació.
No és homeostàtica, sino que tendeix, fonamentalment, al desenvolupament, però es pot
veure contrarestada per tendències vers la seguretat fruit de limitacions internes o externes.
Les seves finalitats són tant la supervivència (la salut) com el desenvolupament
És una tendència selectiva i direccional, no cerca desenvolupar totes les potencialitats
possibles, o algunes predeterminades com "superiors", sino les que més faciliten l’adaptació
a les successives situacions vitals i aspiracions de cada persona.
Les seves finalitats evolucionen en el sentit de ser més complexes, significant reptes majors,
doncs busca satisfer necessitats progressivament superiors.
El procés es caracteritza per un augment progressiu de l'autoregulació i menor dependència
externa. Sembla seguir un “seqüencia” que podem agrupar en el estadis següents:
dependència, independència, interdependència y transcendència.
És una tendència pre-cultural, però la cultura modela les seves manifestacions i finalitats.
El creixement demana la responsabilitat personal en la definició de les finalitats, l’esforç per
assolir-les mitjançant l’acció en el món social i el valor per afrontar les tendències a la
seguretat que amenaçaran el procés
Les característiques d’una persona altament desenvolupada són la integració entre els seus
valors i objectius i la realitat, l’apertura vers un mateix i l’entorn, l'espontaneïtat, l'autonomia,
la creativitat, habilitats operacionals i socials altament desenvolupades, confiança en sí
mateix
La persona més desenvolupada es relaciona de forma oberta i col·laboradora i és solidaria,
precisament perquè no està preocupada en invertir energia en les seves defenses.
L. Casado (2004)
PLURALITAT DE TÈCNIQUES
Anàlisi Transaccional
Teràpia Gestalt
E. Berne (1910-1970)
F. Perls (1893-1970)
Teràpia Bioenergètica
Antipsiquiatria
A. Lowen (1910 - 2008)
R. Laing (1927-1989)
ALGUNES
«APORTACIONS»
DE LA PSICOLOGIA
HUMANISTA AL
COACHING
ALGUNES CITES SOBRE EL CREIXEMENT
PERSONAL
“El procés de desenvolupament saludable és una sèrie ininterrompuda de situacions de lliure elecció a les que
cada individu s’enfronta contínuament al llarg de la seva vida, en las que ha d’escollir entre la seguretat i el
desenvolupament, entre la regressió i la progressió, entre la immaduresa i la maduresa”
(A. Maslow, (1973/1968, p. 83)
•
«L’ objectiu no és resoldre un problema particular sino ajudar a l’individu a créixer, de forma que pugui fer
front al actual problema, i a problemes posteriors d’una manera més integrada»
(C. Rogers, (1980/1977, p.3)
•
«Jo diria que la tasca del terapeuta consisteix en ajudar al pacient a que faci conscient el seu coneixement»
(R. May, (1985/1967, p. 112)
•
«El més important d’aquests principis és orientar les persones per tal que aspirin al desenvolupament de les
seves millors possibilitats o potencialitats i això de tal manera que facin justícia , tant bé com sigui possible,
a la satisfacció de les seves pròpies necessitats i també les seves capacitats expansives creadores, mentre que
al mateix temps s’adapten , tant com sigui necessari, i lluiten per valors i conviccions que serveixin a la
humanitat»
(Ch. Bühler, (1973/1969, p.88)
LES TRES CONDICIONS PER FACILITAR EL
CREIXEMENT
• AUTENTICITAT O CONGRUÈNCIA
• ACCEPTACIÓ O VISIÓ INCONDIONALMENT POSITIVA
• ESCOLTA I COMPRENSIÓ DELS SENTIMENTS I INTENCIONS DEL CLIENT
Carl Rogers: (1987/1980, p. 61-2)
L’ANÀLISI TRANSACCIONAL HO TRANSFORMA EN LA FRASE
JO (PROFESSIONAL) ESTIC BÉ, TU (CLIENT) ESTAS BÉ
EL CONTRACTE
El contracte és un acord entre el professional i el client en el que es
fixen els objectius , i la forma d’aconseguir-los: responsabilitats
d’ambdues parts, previsió de boicots, etc.
Avantatges del contracte:
Focalització: concreta l’objectiu
Simetria: co-responsabilitat
Activació: connecta l’Adult del pacient des de bon
començament
Protecció: dificulta els jocs de dependència
Previsió: anticipa possibles dificultats durant el procés
Contingut del contracte:
Definir el problema i l’objectiu de canvi redactat en positiu
L’objectiu ha de ser el més concret i observable possible
La redacció ha de ser simple, sense terminologia psicològica
L’objectiu ha de ser legal i ètic
L’objectiu no pot referir-se a terceres persones
EL CONTRACTE TRIANGULAR (English, 1975)
INSTITUCIÓ
CONTRACTE PREVI
ORIGEN DEL COACHING
CLIENT
COACH
CONTRACTE DE TREBALL
PROCÉS EN UNA RELACIÓ D’AJUDA
AJUDAR A L’ AUTOCONEIXEMENT I AUTOCOMPRENSIÓ
AJUDAR A DEFINIR OBJECTIUS
AJUDAR A DEFINIR ACCIONS
AJUDAR A AVALUAR
R. Carkhuff (citat a Marroquín, 1991)
EL CONTINU DE RELACIONS D’AJUDA
«La teràpia no és un procediment mèdic; és un esforç educatiu»
(Bugental, 2004/2000, p.39)
TASCA
Assessorament expert
Consultoria de processos
ROL
Coaching
PERSONA
Counseling
Psicoterapia
«LA MILLOR MANERA DE GUIAR I
TRANSFORMAR LES TEVES REACCIONS
EMOCIONALS ANGOIXANTS ÉS ACTIVAR
TOTS ELS TEUS RECURSOS PER UTILITZAR LA
TEVA MERAVELLOSA CAPACITAT DE
CONSTRUIR SIGNIFICAT»
Leslie Greenberg (2000, p.335)
BIBLIOGRAFIA CITADA
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
Blay, A. (1963): La personalidad creadora. Barcelona, Ed. Dharma
Bugental, J. (2004/2000): Resultados de una psicoterapia humanístico-existencial: un
homenaje a Rollo May, a Revista de Psicoterapia, nº 57
Bühler, Ch. (1973/1969): Psicología de la vida activa. Buenos Aires, Ed. Psique
Casado, L. (2004): Crecimiento personal: un proceso natural, aprendido y decidido, en M.
Rodríguez-Zafra (ed.). Bilbao, Desclée de Brouwer
Castanedo, C. (2005): Psicología Humanística norteamericana. México, Herder
English, F. (1975): The Three-Cornered Contract, a Transactional Analysis Journal, 5:4
Greenberg, L. (2000): Emociones: una guía interna. Bilbao, Desclée de Brouwer
Marroquín, M. (1991): La relación de ayuda en Robert R. Carkhuff. Bilbao, Ed. Mensajero
Maslow, A. (1973/1968): El hombre autorealizado. Barcelona, Kairós
May, R. (1985/1967): La Psicología y el dilema del Hombre. Buenos Aires, Gedisa
Quitmann, H. (1989/1985): Psicología Humanistica. Barcelona, Herder
Rogers, C. (1980/1977): El poder de la persona. México, Ed. El manual moderno
(1987/1980): El camino del ser. Barcelona, Kairós
Rosal, R. ; Gimeno-Bayón, A. (2001): Cuestiones de psicología y psicoterapias humanistas.
Barcelona. Instituto Erich Fromm