Arte clásico romano

ESCULTURA: SARCÒFAG DELS ESPOSOS
CATALOGACIÓ:
Autor: Desconegut
Cronologia: s. VI aC aprox.
Tècnica: Modelat
Materials: terracota
Forma: exempta, grup adosat
Tipologia: Grup escultòrica
Cromatisme: policromat
Lloc: Museo Nazionale di Villa Giulia, Roma
ANÀL·LISI FORMAL
• 2 esposos reposen sobre un llit del triclini (habitació x dormir romana).
• Posició no realista
• Visió frontal
• L'home presenta el tors nu i la dona està vestida, porta un mantell i sabates.
• El tronc està molt treballat però les extremitats inferiors no.
• Els 2 s'aguanten amb el colze esquerre damunt de coixins i giren els tors cap a l'espectador, mentre
l'home passa el braç dret per damunt l'esquena de la dona.
• Ulls ametllats + expressió hieràtica + cabells són semblants als kuros. El cap és allargat i sobresurt el
mentó.
INTERPRETACIÓ
• Els rituals funeraris dels etruscos requerien la construcció d'estàtues que representessin els difunts.
• Vol representar la perpetuació del seu matrimoni
ESCULTURA: COLUMNA DE TRAJÀ
CATALOGACIÓ:
Autor: Atribuïda a Apol·lodor de Damasc
Cronologia: s. II dC
Tècnica: talla
Materials: Marbre
Forma: adossada, relleu baix
1
Tipologia: Grup escultòric
Cromatisme: policroma
Lloc: Fòrum de Roma
ANÀL·LISI FORMAL
• Alçada: 38m., 4m de diàmetre i 200m d'extensió en pla.
• És una columna amb la totalitat del seu fust decorada de forma ascendent. El gruix del relleu
augmenta a mida que anem pujant.
• S'aixeca sobre un pedestal cúbic i està coronada per l'estàtua de St. Pere (col·locada al s. XVI per
substituir la desapareguda de Trajà)
• Disposa d'una escala interior per arribar al balcó superior
• És una biografia de l'Emperador (surt + de 70 vegades!) i el seu exèrcit.
• Escenes molt detallades i decoratives (horror bacui)
• realisme
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
• Monument que narra les victòries militars aconseguides per l'emperador Trajà en el seu programa
d'expansió imperial a la Dàcia.
• Funció commemorativa i funerària
• S'hi representen tècniques bèl·liques i la vida quotidiana als campaments.
ESCULTURA: AUGUST DE PRIMA PORTA
CATALOGACIÓ:
Autor: Anònim
Cronologia: 14 d.C
Materials: Marbre de Carrara
Forma: Figura exempta
Tipologia: Dempeus
Cromatisme: Policromada
Lloc: Museu del Vaticà, Roma.
ANÀL·LISI FORMAL
• L'artista es va inspirar en el Dorífor de Policlet el Vell.
• Tot l'èmfasi es concentra en el pla frontal, els costats es cuiden poc i el dors ni està acabat
• La decoració de l'armadura trenca també l'esperit unitari de l'estàtua grega
• Composició oberta
• Línies compositives diagonals: una des de la mà alçada fins al peu i l'altra per la roba. Li donen
sensació de moviment tot i que sigui una figura dempeus.
• Braç aixecat denota equilibri
2
• Cara molt clàssica, hieratisme, mira cap a l'infinit.
• Contraposto, sembla que vulgui caminar
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
• Exaltació del poder i divinització dels emperadors, als quals es comença a retre culte.
• Aixeca el braç per dirigir−se a les tropes, per això duu un bastó de comandament.
• La roba que porta és a mig camí entre la tipologia thoracata (cuirassat) i l'apoteòsica (vestit com a
sacerdot o déu).
• El fet d'anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat.
• Parts de la vestimenta
• Funció religiosa i propagandística, ja que Lívia es va convertir en la principal sacerdotessa del déu
August, el seu marit difunt.
RELLEU HISTÒRIC: ARA PACIS AUGUSTAE
CATALOGACIÓ:
Autor:
Cronologia: s.I aC
Materials: marbre
Tècnica: talla
Tipologia: grup escultòric
Relleu: mig i baix
Cromatisme:
Lloc: Al camp de Mart, però actualment a Roma
ANÀL·LISI FORMAL
• Altar de forma rectangular, paral·lelopíped
• Està alçat, té un podi
• Escalinata per la part frontal a través de la qual s'accedeix a l'interior
• Podem veure 2 registres diferents de decoració escultòrica: el superior és una representació figurada
de personatges (=relleu històric) i l'altre de decoració geomètrica i formes vegetals (=sòcol). L'inferior
és d'una forma molt estilitzada.Estan separats per una sanefa anomenada greca.
• S'hi representa el poble de Roma, alguns sacerdots, déus i deeses
• A una de les portes hi ha la Lloba Capitolina
• Fris continu, no fraccionat
• Composició oberta, varis personatges: Agripa, Caius Cèsar, Llívia, Tiberi, Antònia minor, Germànic i
Drusa (pàg. 107 llibre ref. 0464)
• Tractament dels personatges: realista, natural (un dit a la boca). Alguns miren cal al davant i altres cal
als costats. Apareixen nens, alguns d'esquena
• Molt moviment
• Diferents tipus de relleu marcats pels diferents plans. Els personatges més importants estan en primer
terme, els altres en segon.
3
• Tractament molt natural de la roba
• És una escena abarrocada, hi ha molts elements. Horror bacui = no queden espais buits
• Roseta i roleos...
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
• El Senat fa construir aquest altar en honor a August. Es construieix al Camp de Mart, lloc on anaven
tots els guerrers després d'una batalla. Allà els rep l'emperador.
• Es construeix en motiu de la pau romana, a l'època d'August.
• Els cignes del registre inferior simbolitzen al déu Apol·lo
• Iconografia: espigues=terra
aus=aire
oceà=aigua
• Ennes fa un paral·lelisme amb August
• Funció propagandística: festejar la pau de totes les victòries d'August
.
PINTURA ETRUSCA: TOMBA DELS LLEONS O DELS LLEOPARDS
CATALOGACIÓ:
Autor: desconegut
Cronologia:
Materials:
Forma:
Tipologia:
Cromatisme:
Lloc: Museu Nacional de Tarquínia
ANÀL·LISI FORMAL
• Els colors són plans i vius i les formes estàn cresseguides amb negre.
• Les figures i objectes estan dibuixats amb poc sentit de l'espai tridimensional però l'artista s'ha
esforçat a ser realista i representar detalls significatius.
• Els caps estan de perfil, les espatlles solen mostrar−se per davant i les cames de perfil
• No s'apliquen cànons de proporció
• Pell vermellosa als homes i més blanquinosa a les dones
• No hi ha volum, el contorn en negre n'hi dóna una mica
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
♦ Les pintures etrusques abunden en exuberants motius de vida, la qual cosa reflecteix la seva
4
pròpia seguretat.
♦ Es repeteixen banquets, jocs atlètics i altres motius de la vida quotidiana.
PINTURA: JARDÍ DE LA VIL·LA LÍVIA A PRIMA PORTA
CATALOGACIÓ:
Autor: Anònim
Cronologia: s. I a.C 38 − 30 aC.
Materials: Pintura al fresc amb encàustica superficial x donar−li brillantor.
Tipologia: Pintura al fresc
Ubicació actual: Terme di Diocleziano, Museo Nazionale Romano, Roma
Ubicació original: Vil·la Ad Gallinas Albas de Prima Porta de Roma
ANÀL·LISI FORMAL
• Jardí amb vegetació mediterrània.
• 3 plans: una barana metàl·lica per on passa un camí/gespa neta i elements simples/molta vegetació,
horror bacui
• 1r i 2n plans són ordenats i més detallats, el 3r horror bacui i més difuminat.
• Detalls tractats amb minuciositat per donar impressió de vida
• Colors freds
• Línies compositives: verticals i petites diagonals que donen sensació de moviment
• Obra mestra del gènere paisatgístic
• Composició oberta, pk ens dóna la sensació de continuïtat
SIGNIFICAT I FUNCIÓ
• Funció ornamental/decorativa, demostra la manera que tenien els romans de decorar les parets.
• Encarregada per l'emperadriu Lívia, esposa d'August, amb l'objectiu de decorar el cubiculum amb
aquest tema per intentar crear la sensació de naturalesa, d'un espai obert, tot i que es tractava d'un
recinte tancat.
• Diferents tipus d'arbres: llorers, matolls arbustius, pins, palmeres, flors diverses
• Aquesta tanca té l'origen en els parádeisoi que van pintar els grecs i dels quals no s'ha conservat cap
exemple.
MOSAIC: SACRIFICI D'IFIGÈNIA (Empúries)
CATALOGACIÓ:
Autor: Desconegut
Cronologia:
Materials:
Tipologia: mosaic
5
Estil: romà imperial
Ubicació actual: Museu Arqueològic de Barcelona
6