189 A fons-accident.qxd - Il·lustre Col·legi d`Advocats de Barcelona

189 A fons-accident.qxd
22/06/2004
15:53
Página 8
A FONS
Les darreres estadístiques
fetes públiques pel Ministeri
de Treball i Afers Socials
referents a la sinistralitat
laboral amb indicació d'accidents amb baixa laboral i
amb resultat mortal ens
consoliden, un cop més,
entre els últims països de
la Unió Europea en matèria
de seguretat en el treball.
Aquesta situació llargament
denunciada per les diferents
organitzacions sindicals, així
com la repercussió mediàtica del tractament dispensat
a certes resolucions judicials
dictades recentment ens ha
mogut a la redacció d'aquest article sense més pretensió que convidar a la
reflexió sobre algunes de les
diferents respostes que des
de la jurisdicció es poden
obtenir pels justiciables.
Accidents
laborals
Rosa Sánchez
Sánchez
Col·legiada
núm. 19.093
L'accident de treball:
tractament legal i jurisprudencial
L'àmbit de protecció que l'ordenament jurídic dispensa al treballador en matèria de seguretat en el treball ha estat objecte de regulació des
dels orígens propis del Dret Laboral. La vigència
de la Constitució espanyola de 1978, l'Estatut
dels Treballadors, i la incorporació al nostre
ordenament de directives comunitàries, convenis i resolucions internacionals (especialment de
l'OIT), han configurat un ventall normatiu prou
ampli que va des de la prevenció del risc d'accident (Llei de prevenció de riscs laborals, reformada al desembre de 2003), fins a la reparació de
les seves conseqüències (veterana previsió del
Dret civil en l'ordre de reparació del dany produït mitjançant la indemnització corresponent),
tot i passant per l'elevació de la seguretat dels treballadors a la categoria de bé jurídic protegida
pel Codi Penal de 1995 com a plasmació del
mandat constitucional de l'article del 40.2 CE
8
MÓN JURÍDIC
MAIG 2004
IMSI
Albert
Llorens
Valverde
Col·legiat
núm. 13.127
Aquest marc normatiu ha establert un sistema que imposa a empresaris i treballadors un
seguit de conductes ex ante que tendeixen a
proscriure la possibilitat de qualsevol accident
laboral tot i evitant el risc, com altres conductes
ex post facto que pretenen reparar els efectes de
l'accident laboral ja esdevingut.
Possibles vies d'actuació davant d'un
accident de treball amb concurrència
d'infracció de normes de prevenció de
riscs laborals en el si d'una relació de
treball per compte d'altri
Malgrat que les possibles vies de reclamació
davant d'un accident laboral s'estenen en els
diferents àmbits civil, penal, social i administratiu, a ningú no se li escapa que les que centren la màxima atenció del professional del
dret derivada de les pretensions del client (treballador o empresari) són aquelles que vénen
referides a la quantia de la possible indemnit-
zació a favor del treballador accidentat, o, si
s'escau, dels perjudicats de la seva mort, sense
deixar de banda la hipotètica sanció penal i
administrativa (aquesta última sense tractament en aquest breu treball). Per això aquest
article se centra bàsicament en alguns dels
temes que, com a conseqüència d'haver estat
objecte d'un tractament jurisprudencial específic o d'un canvi en la seva interpretació, puguin
resultar més útils a l'activitat de l'advocat.
Aquests són els següents:
◆ Compatibilitat entre les reclamacions civils i laborals, de les indemnitzacions i prestacions satisfetes per accident
de treball i la derivada d'actes culposos
"…Es doctrina reiterada de la Sala 1ª la de la
compatibilidad de la indemnización satisfecha por accidente de trabajo y la dimanante de actos culposos, ya
que la reglamentación especial no sólo no restringe el
ámbito de aplicación de los art 1902 y 1903 del Códi-
189 A fons-accident.qxd
22/06/2004
15:53
Página 9
A FONS
go Civil, reguladores de la culpa extracontractual, sino
que explícitamente viene reconociendo su vigencia, al
admitir expresamente la posibilidad de que pueden
derivarse del hecho cuestionado otras acciones que las
regidas por la legislación laboral, exigibles las mismas
ante la jurisdicción civil." STS-1a, de 07.03.94.
◆ Nova concepció de la culpa a efectes
de determinació de la responsabilitat
"El concepto moderno de culpa no consiste solamente, según el criterio clásico, en la omisión de la diligencia exigible según las circunstancias del caso, ya que
actualmente se ha ampliado el concepto de la culpa para
abarcar aquellas conductas donde hay negligencia sin
una conducta antijurídica y aquellas otras en que partiendo de una actuación diligente y lícita, no sólo en su
LA JURISPRUDÈNCIA
DISTINGEIX ENTRE
IMPRUDÈNCIA TEMERÀRIA
I PROFESSIONAL
inicio sino en su desarrollo, se entiende existente también una conducta culposa en virtud de un resultado
socialmente dañoso que impone la desaprobación de la
acción o de la conducta, por ser contraria a los valores
jurídicos exteriorizados, es decir, es una conducta socialmente reprobada." STS-1a, de 07.03.94. "…, erigiendo junto al criterio clásico el principio de la responsabilidad por riesgo o sin culpa, que responde a las exigencias de nuestros tiempos." STS-1a de 08.11.90.
◆ Compatibilitat entre la jurisdicció
civil i la laboral sense possibilitat d'apreciació de l'excepció d'incompetència de
jurisdicció
"…La Ley de Procedimiento Laboral…atribuye
al orden jurisdiccional social con exclusividad el conocimiento de los litigios que se promuevan dentro de la
rama social del derecho, pero… la competencia laboral
se encuentra referida a las cuestiones que afectan directamente al propio ámbito del contrato de trabajo que
vincula al trabajador y al empresario y a aquellos otros
relacionados con los conflictos colectivos, la Seguridad
Social y las Mutualidades. Tal circunstancia no concurre…cuando se ha producido un resultado dañoso
como consecuencia de un hecho realizado en los quehaceres laborales, lo cual excede de la específica órbita del
contrato de trabajo y permite entender que su conocimiento corresponde al orden civil por el carácter residual y extensivo del mismo…" SAP Cuenca núm.
33/2000 de 09.02 i STS de 10.04.99.
◆ Quàntum de la indemnització i aplicació del Barem de la Llei 30/1995
Els criteris que segueixen els tribunals civils
i penals a l'hora de fixar l'import de la indemnització responen a un criteri finalista, per proporcionar en la mesura del possible una satisfacció com a compensació al patiment causat
(pretium doloris), el qual, generalment, implicarà
l'aplicació de criteris de valoració del dany causat particularitzat en cada cas per part del jutjador, i només amb caràcter merament orientatiu
admeten l'aplicació del barem contingut a la
Llei 30/1995.
◆ Naturalesa de la responsabilitat civil
dels condemnats
Unànimement la jurisprudència admet
a l'àmbit que ens ocupa l'aplicació de l'anomenada "solidaritat impròpia", de creació jurisprudencial,
o "per salvaguarda de l'interès social" que es produeix
per garantia i protecció del perjudicat en els casos
de responsabilitat extracontractual, quan en la
concurrència culposa de varies persones s'apreciï
anàloga graduació i, majoritàriament, quan no és
possible la seva concreció en l'àmbit respectiu;
solidaritat predicable igualment d'aquells que
siguin estimats responsables (àdhuc fora de la
relació laboral empresari-treballador com per
exemple: arquitectes, aparelladors...) per aplicació
del art. 1903 CC, que de conformitat amb l'article 1144 CC i de la pròpia doctrina jurisprudencial, impedeix l'apreciació de l'excepció processal
de litis consorci passiu necessari.
◆ Compatibilitat entre el cobrament
d'indemnitzacions derivades de contracte
d'assegurança col·lectiva subscrit per l'empresari per cobertura dels riscos derivats
d'accident de treball i les derivades d'altres
responsabilitats (penal, extracontractual
del 1903...) encara que concorri la renúncia
per part dels beneficiaris
"…Aun cuando los beneficiarios de la indemnización por el fallecimiento de un trabajador de la toma-
MÓN JURÍDIC
MAIG 2004
9
189 A fons-accident.qxd
22/06/2004
15:53
Página 10
A FONS
dora del seguro -col·lectiu suscrit per l'empresahubieren recibido la suma asegurada a título de liquidación final y definitiva, renunciando a cualquier otra
indemnización por el siniestro, tal renuncia se mueve
dentro del ámbito estricto de la póliza, por lo que no
cabe computarla a cualquier otra responsabilidad y
menos a la derivada extracontractualmente por el
cauce del artº 1903 CC…," STS AP Guadalajara
8/2003 de 17.01 amb cita STS 15.06.87.
◆ Tractament d'il·lícit penal
Concurs de normes versus concurs
ideal de delictes
Com sigui que el delicte tipificat en l'article 316 CP és de risc, la línia jurisprudencial
majoritària actual considera que, quan com a
conseqüència de la infracció de normes de prevenció dels riscs laborals es produeixi el resultat que es pretenia evitar amb elles (la mort o
les lesions del treballador) el delicte de resultat
absorbirà al de perill com una manifestació
lògica de la progressió delictiva per aplicació
del principi d'absorció o consunció delictiva
continguda en l'article 8.3 del CP (conflicte de
normes). Però quan el mencionat resultat produït (la mort d'un dels treballadors) constitueixi únicament un dels possibles efectes de la
conducta omisiva dels responsables de les
mesures de seguretat, per trobar-se en la
mateixa situació de perill altres treballadors de
l'empresa haurà d'estimar-se la existència d'un
concurs ideal de delictes que s'haurà de castigar ex article 77 del CP (per totes, STS
26.07.00).
Determinació del subjecte actiu.
"…La condición de sujeto activo en el delito del
artº 316 C.P. recae no sólo en el empresario que
actúa directamente o por delegación, sino en todos
aquello s que tienen la posibilidad práctica de evitar la
situación de peligro y estando jurídico-laboralmente
10
MÓN JURÍDIC
MAIG 2004
l'accident esdevingut la condició de treball.
Considera temerària la "...existencia deliberada de
correr un riesgo manifiesto, innecesario y grave"
(STSJ Catalunya 08.10.92) "...que no esté movida
por motivo legítimo y comporte una conciencia clara
del peligro, la conciencia del riesgo y la ausencia de la
más elemental precaución" (STSJ Castilla-La
de culpabilidad .." STS 10.04.01. De fet, la jurisprudència admet la responsabilitat d'administradors i encarregats del servei (art. 318 CP),
incloent-hi "… la alta dirección, la media y la de
simple rector de la ejecución o capataz …sin que
pueda invocarse los estatutos o reglamentos profesionales del acusado en orden a las atribuciones que se le
asignan…" STS 05.05.80.
En la mateixa línia la STS 26.07.00 considera autors d'un delicte de l'article 316 CP,
tant al director de fàbrica com al cap de seguretat i al responsable de prevenció d'accidents
indicant que "...ello no obsta la existencia de una
estructura organizativa destinada a la prevención de
los riesgos inherentes a cada puesto de trabajo..no
siendo tampoco obstáculo los argumentos relativos a la
concreta decisión jerárquica de acuerdo con la estructura empresarial."
Mancha 04.01.94); si no es donen els supòsits
de gravetat citats, la imprudència es qualificarà
com a simple, mantenint-se la consideració de
laboral del accident.
S'entendrà com a professional, la
imprudència derivada del exercici habitual
d'un treball o professió i de la confiança que
aquest inspira en l'accidentat.
IMSI
◆ Concurrència de culpes: tractament
civil i penal
Àmbit civil: "Al no adoptar la perjudicada -la
treballadora- tales módulos precautorios, es clara su
actuación concomitante en la producción del daño
final, que si bien no excluye la obligación del agente l'empresari- de indemnizar, tal concurrencia de
actitudes culposas determina la equitativa moderación
en el montante del resarcimiento a satisfacer a la víctima" SAP Barcelona de 06.03.1999; "… el principio aplicable en esta materia es el de equidad, el cual
se manifestará según las circunstancias concurrentes en
cada caso…" STS-1a de 21.03.00.
Àmbit penal: la imprudència empresarial
afegida a la concurrent culpa del treballador,
tot i contribuint amb la seva conducta negligent a causar el risc materialitzat en l'accident,
determina la degradació, per part dels Tribunals, del tipus penal a un altre mes lleu, condemnant així, generalment, per contravenció
lleu (falta) allò que sense aquesta intervenció
culposa seria contemplat com a delicte.
obligados a hacerlo no lo hacen, ya que la mención
incluida en el tipo "legalmente obligado" no excluye la
posibilidad de extender la responsabilidad del empresario a personas que trabajen a su servicio…", STS
14.07.99, "...todo ello sin perjuicio de que sea preciso
examinar la conducta de cada acusado, su intervención en el caso enjuiciado, en aplicación del principio
La imprudència del treballador.
"…Es un principio definitivamente adquirido en
el ámbito de las relaciones laborales el de la protección
del trabajador frente a sus propias imprudencias profesionales, principio éste que inspira toda la legislación
en materia de accidentes de trabajo, ya que la propia
dedicación a la tarea encomendada concentra la mente
del obrero en esa tarea y si tiene un descuido ha de ser
protegido para evitar, pese a ello, el percance…". STS
05.09.01.
La jurispruència distingeix entre
imprudència temerària i professional: la primera, a diferència de la segona, implica la ruptura del nexe causal treball-lesió, perdent així
La vinculació de la sentència
absolutòria penal en la posterior civil.
Només quedarà vinculada la sentència civil
posterior, en el supòsit que la primera penal
declari la inexistència dels fets pels que es va
continuar el procediment; en cap altre cas la
sentència penal prejutja la valoració dels fets en
via civil puix "… que el principio de presunción de
inocencia proclamado constitucionalmente, no es aplicable al ámbito de la responsabilidad civil ya que ésta
no tiene una función punitiva o sancionadora, sino
reparadora." (art. 24.2 de la CE i STS-1a de
27.11.95).
◆ Terrorisme i accident de treball
La jurisprudència considera majoritàriament com accident de treball el sofert en un
atemptat terrorista in itinere (STS 03.05.88) o
al lloc de treball (STSJ País Vasco 23.01.92).
Consideració que desgraciadament en aquests
dies adquireix una virtualitat indiscutible si
tenim en compte que una gran part de les víctimes dels brutals atemptats del 11-M eren treballadors que anaven als seus llocs de treball.