BIOGRAFIA Blas de Otero. (Bilbao, 1916 - Madrid, 1979) Poeta espanyol. La seua obra, que parteix de l'angoixa metafísica per desembocar en el social i testimonial, és una de les més importants de la lírica de postguerra.. Educat amb els jesuïtes, estudià Dret a Valladolid i Fª i Lletres (que va abandonar) a Madrid. En 1951, arran d'un viatge a París, va ingressar en el Partit Comunista. Va viure durant temporades a França, Rússia, Xina i Cuba. En els seus començaments va estar molt influenciat per San Juan de la Cruz, fray Luis de León i santa Teresa de Jesús. Per això, els seus primers poemaris van posar de manifest les seues inquietuds religioses. En Cántico espiritual (1942), es fa palesa la influència dels místics espanyols, però en Ángel fieramente humano (1950) va predominar el conflicte metafísic. A partir de Redoble de conciencia (1951) va reflectir l'horror provocat pels conflictes bèl·lics esdevinguts a Espanya i Europa. Posteriorment va aparèixer Ancia (1958) que és potser la millor part de la seua obra. Però va ser Pido la paz y la palabra (1955) el llibre que va assenyalar més clarament un canvi de rumb en la seua lírica, que a partir d'aquest moment va posar en segon pla el seu escepticisme existencial per proclamar una nova fe en la solidaritat humana i afirmar la necessitat de l'esperança salvadora. En castellano (1960) va ser una prolongació d'aquesta preocupació social. Blas de Otero es va dirigir a la totalitat de les gents amb llibres com Con la inmensa mayoría (1961) i Hacia la inmensa mayoría (1962). La veu aspra i agitada de l'autor, va continuar pronunciant-se en Esto no es un libro (1963), Que trata de España (1964), Mientras (1970) i Poesía con nombres (1977). Va abordar també la prosa autobiogràfica en Historias fingidas y verdaderas (1970). L'any 1997 es va publicar Mediabiografía una antologia temàtica en la qual es reunien els seus poemes de contingut biogràfic. Blas de Otero i Marià Villangómez: Els dos poetes es varen conèixer i tractar durant les jornades literàries de Formentor. Villangómez escriu a Llocs viscuts: ...Durant la primavera de 1959 hi va haver un agradable esdeveniment, la reunió de poetes de tot Espanya a Formentor. La va organitzar Camilo José Cela, que ja el dia 24 de febrer d'aquell any m'escrivia: “En Formentor, a orillas del Mediterráneo y en el paisaje que tanto amó el poeta Costa y Llobera, he organizado, de acuerdo con el dueño del hotel y sin carácter oficial ni oficioso de ninguna clase, una reunión que denomino “Las conversaciones poéticas”. Tendrán lugar del 18 al 25 de mayo y me gustaría mucho contar con su presencia...”....Al moll de Palma em rebia, enviat pels organitzadors, un jove en bicicleta. Era Miquel Bauçà, que em va acompanyar a un cafè on hi havia d'altres participats en les Converses...Des del cafè partírem un grup, en auto, cap a la península famosa. Érem Carles Riba, Blai Bonet, un biòleg mallorquí, Blas de Otero i jo. Em va tocar estar amb el poeta de llengua castellana en una de les habitacions dobles, però ens tractàrem poc, perquè ell anava a dormir i es llevava molt tard i jo ho feia al revés...Va arribar el matí final i llavors, mentre preparàvem les maletes a l'habitació, sí que vàrem parlar una bona estona en Blas de Otero i jo... L'ESCRIPTOR DEL MES (Març 2016) BLAS DE OTERO (1916-1979) CENTENARI Obres de Blas de Otero disponibles a la Biblioteca Municipal d'Eivissa (Can Ventosa). Poesia - Con la inmensa mayoría: pido la paz y la palabra, En castellano. Col·l. Biblioteca clásica y contemporánea. Buenos Aires: Losada, 1972 i 1976 - Ángel fieramente humano. Col·l. Biblioteca clásica y contemporánea. Buenos Aires: Losada, 1973. - Historias fingidas y verdaderas. Col·l. El libro de bolsillo. Madrid: Alianza Editorial, 1980. - Que trata de España. Col·l. Visor de Poesía. Madrid: Visor, 1981. - Poesía con nombres. Madrid: Alianza Editorial, 1983. - Expresión y reunión. Col·l. El libro de bolsillo. Madrid: Alianza Editorial, 1985 - Ancia. Col·l. Visor de Poesía, 12. Madrid: Visor Libros, 1984 i 1992. - Verso y prosa. Col·l. Letras Hispánicas. Madrid: Cátedra, 1996. Blas de Otero a les antologies - Antología de poesía amorosa contemporánea / Recopilación de Carmen Conde. Barcelona: Bruguera, 1969. - Poesía de España. Los mejores versos / Francisco Rico. Barcelona: Círculo de Lectores, 1996. - Antología de las mejores poesías de amor en lengua española / Luis María Anson. Barcelona: Plaza & Janés, 1998. Sobre Blas de Otero - Blas de Otero / Emilio Alarcos Llorach. Col·l. Clarín, 8. Oviedo: Ediciones Nobel, 1997. Obres de Blas de Otero disponibles a la Biblioteca de l'Arxiu d'Eivissa (Can Botino). - País. Antología (1955-1970). Barcelona: Plaza & Janés, 1971. Fons Jean Serra -Historias fingidas y verdaderas. Col·l. El libro de bolsillo. Madrid: Alianza Editorial, 1980. Llegat M. Villangómez - Pido la paz y la palabra. Torrelavega: Ediciones Cantalapiedra, 1955. - Ancia. Ángel fieramente humano. Redoble de conciencia. Barcelona: A.P. Editor, 1958. - Poesía con nombres. Madrid: Alianza Editorial, 1977. Antologies - Antología consultada de la joven poesía española (1a. ed.), Santander, 1952 - Antología de poesía española 1962-1963. Madrid: Aguilar, 1964. - Antología de la poesía española contemporánea. Col·l. Biblioteca Básica Salvat. Navarra: Salvat Ediciones i Alianza Editorial, 1970. ESPAÑA CAMISA BLANCA " España camisa blanca de mi esperanza reseca historia que nos abraza por acercarse sólo a mirarla. Paloma buscando cielos más estrellados donde entendernos sin destrozarnos donde sentarnos y conversar. España camisa blanca de mi esperanza la negra pena nos amenaza la pena deja plomo en las alas. Quisiera poner el hombro y pongo palabras que casi siempre acaban en nada cuando se enfrentan al ancho mar. España camisa blanca de mi esperanza a veces madre y siempre madastra; navaja, barro, clavel, espada. Nos haces siempre a tu imagen y semejanza lo bueno y malo que hay en tu estampa de peregrina a ningún lugar. España camisa blanca de mi esperanza de fuera a adentro, dulce o amarga de olor a incienso, de cal y caña. Quien puso el desasosiego en nuestras entrañas nos hizo libres pero sin alas nos dejos el hambre y se llevó el pan. España camisa blanca de mi esperanza aquí me tienes nadie me manda quererte tanto me cuesta nada. Nos haces siempre a tu imagen y semejanza lo bueno y malo que hay en tu estampa de peregrina a ningún lugar. " Blas de Otero