Liberalisme i nacionalisme

Anuncio
UNITAT 2: LIBERALISME I NACIONALISME
1.−LA REVOLUCIO FRANCESA
1.1− Significat i importacia
La revolució francesa suposarà un canvi radical que tindrà com a conseqüencia un trancament del
feudalisme i s´inicia el capitalisme modern. La influencia és a Europa i America (s. XIX).
1.2− Causes de la revolució
>CRISIS ECONOMICA. deguda a:
− A finals del segle XVIII es produeix un augment de població per la natalitat alta i la mortalitat baixa.
Augmenta la demanda de productes però la producció està limitada i mal distribuida.
−Crisis de subsistència: degut a les males collites que provoques una baixa producció, el baixament del
poder adquisitiu, la pujada dels preus i com a consequència hi han fams i malestat general.
−Crisis financiera: degut a les despeses alres de l´estat i la cor. L´altre per l´ajuda de la independencia
dels EEUU. La solució va ser que els privilegiats paguen impostos.
−Preparació ideologica. Causes:
*Independència colonies americanes en la Declaració de la constitució.
*Idees il·lustració.
−Crisis politica i insrirucional:
*Intent de politica reformista que fracasa perquè va en contra dels grups socials, periodes de crisis i perquè
van reforçar el poder de la monarquia.
*Desordre de l´administració del territori i divisió provincial desigual, mala administració de justicia,
legislació i sistema fiscal diferent.
− Descontent de la burgesia: ascens econòmic pel comerç però degut al sistema senal estamental i a la
oposició de la noblesa no li permeten participar en el sistema polÃ-tic.
1.3− La revolta dels privilegiats
L´estat estava endeutat i Lluis XVI va fer reformes urgents. El primer ministre Turgor va fer timides
reformes, va baixar gastos de cort, i va tenir l´aristocracia en contra, va ser destituit.
El segon ministre va ser Necker, va baixar les despeses d´administració però va tenir l´oposicio de la
cort i va ser destituit. El tercer ministre va ser Calonne i va fer reforma fiscal, com a consecuencia va tenir lloc
la revolta dels privilegiats que no volien pagar i van obligar a Lluis XVI a convocar EEGG (Estats Generals),
que eren compostos per la noblesa, el clergat i els populars.
1.4− La revolucó del tercer estat (1789)
1
Al maig de 1789 es convoquen EEGG, problemes de la convocatoria:
1r Com es reunien?
2n Sistema de vots, número de representants
3r Dret a vetar
Com a consequencia van sorgir 2 postures oposades:
−L´aristocracia: el formaven el clergat i la noblesa, volia que cada estament tingues el mateix nombre de
diputats, volia deliberar per separat, i només volia un vot per estament perque els populars eren mes
persones.
−Tercer estat: que volia la duplicitat de vots, volia que hi hagues 1 vot per cap i volia la deliberació en comu.
El Parlament de ParÃ-s accepta la postura de l´aristocracia i com a consequencia el 3r Estat es radicalitza i
s´uneixen amb nobles liberals, i junts formen l´Assamblea Nacional al mes de juny. Amb aquesta
assamblea ells mateixos s´atribueixen el poder d´aprovar lleis i impostos.
Com a resposta de Lluis XVI anul·la les decicions del 3r Estat i ordena deliberar per separat i mantenir els
drets senyorials . L´assamblea Nacional no fa cas de les decicinos del rei i com a consequencia el rei obliga
a estar els tres Estaments a la meteixa assamblea, juliol del 1789 es crea l´Assamblea Nacional
Constitucional.
1.5− Assamblea nacional constituient (1789)
Ciutat:
Lluis Xvi intenta dissoldre l´assamblea per la força, concentra les tropes a Versalles, com a consequència
de les dos coses les noticies arriben a Versalles i ParÃ-s puja el preu i puja l´atur. Això fa que es forme la
Presa Bastilla i per aquesra rao el rei ordena que es retirin les tropes de Versalles, retiren l´exercit , es
legalitza la bandera tricolor i la reudició. La burgesia esta al poder municipal i creen la guardia nacional
Camp:
Se neguen a pagar impostos, pasen periodes de fam, es provoca un malestar general al camp, el camperols
agafen les armes i es produeix el periode de la gran por al camp. A partit d´aqui tenen en compte al camp,
als pagesos.
En l´assamblea nacional constituient surgeixen 2 postures enfrontades:
−Aristocracia (nobles): estan a favor del rei, en contra de la revolució i seran immobilisme.
−Patriotes: son reformistes, hi ha dos pustures:
*Sans−culottes: son el grup mes radical i estan a favor de la republica.
*Burgesia: a favor de la revolució, no són tan radicals i volen una constitució.
Guanya la burgesia perque volen dotar una constitució a Paris i fer reformes. Els resultats en quant a
polÃ-tica 1791 la primera constitució moderada defensa la monarquia constitucional hereditaria, soberania
2
nacional i divisió de poders.
Descentralitzen el territori, el divideixen per departaments i aquests són dividits en cantons.
Obra social:
Dret de ciutadans i aboleixen els drets senyorials que afecten als homes, no a la terra.
Obra economica:
Confisquen drets del clergat i creen papers moneda (bitllets). Això soluciona la crisis finiancera i creen un
sistema nou de contribució que és la igualtat davant dels impostos.
Problemes de l´assamblea.
Contrarevolucions: l´aristocaracia i l´alt clergat, al camp perque no han abolit els drets senyorials, i a la
ciutat perque hi ha protestes per lleis suaus.
1.6− Assamblea legislativa (1791−1792)
Un cop aprovada la constitució, passa de ser assamblea constituient a legislativa. A pertir d´aquest moment
surgen els grups polÃ-tics:
−Absolutistes: son reialistes (nobles i clergat)
−Patriotes: que són el monarquic constitucionals (Feuillants) i els republicans. Dins dels republicans estan
els moderats (girondins, que son la burgesia moderada) i els radicals (jacobins,Robespiere; cardeliers.
Extremistes)
Al 1791−1792 es produeix una crisis econòmica, com a consequència hi ha malestar social i revoltes. En
aquest moment pujaran els Girondns al poder i el que fan es seguir una guerra contra Austria. Els Austriacs
firmen el manifest de Brunswick, l´amenaça de destrucció de Paris. Com a consequència d´aixo els
jacobins fan l´assalt a les tulleries, s´apoderen de l´ajuntament, la destitució del rei que suposarà el di
de la monarquia constitucional. A partir d´aquest moment a ParÃ-s surgeixen tres poders:
−Assamblea legislativa.
−Govern dominat pels Girondins.
−La comuna: comité qie coordina les revoltes.
1.7− La Convenció nacional (1792−1794)
La concenció nacional suposa el fi de la monarquia constitucional i l´inici de la república democrà tica.
Al principi del periode de república democrà tica.
Es forma la convenció per mig del sufreig universal i guanyaran els Girondins, del 92−93 la convenció
Girondina. Durant aquest periode exclataran tensions entre diferents grups polÃ-tis, els muntanyesos (dins
dels jacobins) defensen postures radicals, la centralització administrativa i la democrà cia polÃ-tica; els
girondins conservadors, un grup del centre llanura (estan entre les muntanyesos i girondins). A la convenció
girondina executen a Lluis XVI i Maria Antonieta. A partir d´aquest moment l´enfrontament amb Austria
es generalitza a tota Europa, França mobilitza gent per anar a l´exercit (obliguen als pagesos a alistar−se al
3
exercit, com a consequencia surgeixen revioltes dels pagesos).
Segon periode, convenció jacobina o muntanyesa, del 93−94.
Els Sans−culottes assalten l´assamblea i empresonen als girondins, a partir d´aquest moment, la revolució
es radixalitza. Hi ha 4 moments dinns de la convenció:
1r− Elaboració de una nova constitució, mes democrà cia de França pero només es redacta, on es posa
a la prà ctica.
2n− Radicalització total, creen uns tribunals, tenen poder de decisió i inicien una campanya de ***** i es
produeixen molts assessinats.
3r− Inici de la dictadura de Robespierre, continua la radicalització.
4rt− Eliminació de Robespiere i la revlució entra en fase moderada.
Convenció Termodoniana(1794−95):
El poder el tenen els de la lanura (centristes) que tenen una polÃ-tica de trencament amb els jacovins. Fan una
nova consitució menys progressista, treuen el sufragi universal. PolÃ-tica contrarevolucionaria que estÃ
basada en la matança massiva de muntanyesos i jacovins.
1.8− El directori (1794−1799)
Després de morir Robespierre, la convenció sera moderada, hi haurà una nova constitució:*****, hi ha
divisió de poders, el legislatiu té dos cambres, el consell dels 500 i el consell d´ancians.
El poder judicial i executiu estan separats, la polÃ-tica es descentralitzadora. L´exercit té més
importà ncia perquè van guanyant batalles exteriors, pero interiorment hi ha inestabilitat a causa de la crisis
economica i la desigualtat social.
Es produeix un cop d´estat de Napoleó: dissol el directori, la cambra dels 500 i ancians i implanta un
govern provivional. A partir d´aquest moment acaba la revolució però els països agafen per exemple el
que va fer França.
2.− L´IMPERI NAPOLEÃ’NIC
2.1−El Consolat (1799−1804)
El Consolat té tres objectius: consolidar la obra revolucionaria, evitar la tornada de l´absolutisme, fer fora
del poder als radicals.
Napoleó:
−deixa tornar als exiliats si juren fidelitat
− signa el Concordat de la Santa Seu: Napoleó es compromet a que el catolisisme sigui religió oficial/
mantenir economicament el clergat/ Respectar el cult
− fa una reforma administrativa centralista, prefectes, persones de confiança de Napoleó que fan complir
ordres, i posa lleis a les provincies.
4
− reforma hisienda
− reforma ensenyament
− 1804 es proclama Emperador i es coronat pel Papa Prus VII.
2.2− L´imperi Napoleònic (1804−1815)
Al autoproclamar−se emperador dicta noves mesures: censurar la premsa, obligar als cristians a obeir−lo.
Amb això aconseguia prestigi, poder per la capacitat de derrotar als monarques absolutistes aliats contra la
França revolucionaria. Despres va treure als monarques i posaba familiars d´ell als països, i imposava
les seves idees.
A partir de que l´imperi es fessa gran, apareixen opositors:
− catolics: en contra del caracter divi de Napoleó
− nacionalismes: movilització nacionalista
− part de la burgesia (Gran Bretanya): apoien opositors al regim de Napoleó, sempre han sigut rivals de
França.
Al 1808 es produeix l´aixecament dels espanyols contra l´invasor (francesos) i s´imposa un rei
francés, primer aspecte de la decadencia de l´imperi.
Al 1814 es produeix la derrota de Napoleó a Espanya i a Russia, marxa i torna per a rearmar−se.
Al 1815 es derrotat per Waterloo i això provoca el fi de l´imperi (desapareix Napoleó) i tornen a l´antic
regim.
3.− L´EUROPA DE LA RESTAURACIÓ
La restauració és un periode curt i té dos significats.
1er: torna als principis de l´antic regim, i irracionalitat per sobre de la racionalitat.
2n: retorn a l´equilibri europeu amb l´hegemonia de Gran Bretanya.
Al 1815 es convoca una reunió de tots els estats vencedors (Congrés de Viena) per a restaurar
l´absolutisme monarquic. Té dos principis:
−La Santa aliança: tractat d´ajuda mutua entre monarques europeus davant d´amenaces liberals.
−Dissenyar un nou mapa territorial: tot l´imperi de Napoleó el dividiran entre els vencedors. Retornen els
monarques de Rusia, Prusia, Austria, Espanya, etc.
4.− EL PROCÉS REVOLUCIONARI DEL S. XIX
4.1− Introducció
A paritir del 1815 es tornarà a implantar el sistema de la restauració: a nivell internacional (entre potencies)
5
funciona, però a nivell intern de cada paÃ-s hi ha conflictes socials i revoltes per a la represió dels
monarques, mes important la masonera, defensaran ideals oprimits per a la restauració.
4.2− Liberalisme polÃ-tic
El pare del liberalismepolÃ-tic és Benjamin Constance. Té quatre caracterÃ-stiques:
1. Separació de poders
2. Libertats establides per mig d´una constitució que limite l´autoritat reial (sobirania nacional)
3. Economia de mercat
4. Llibertats individuals, d´expresió, de premsa i la confesionalitat de l´estat.
El liberalisme té dos braques:
−Liberalisme doctinari: defensa censatari segons els diners.
−Liberalisme democrata: defensa sufreig universal, tothom.
4.3− Nacionalisme
Defensarà la ideologia polÃ-tica basada en el dret del poble a decidir sobre ells mateixos i en defensar la
seva sobirania (autodeterminació) que farà sorgir moviments independistes.
4.4− Les revolucions del 1820
Es donen a l´Europa Mediterrania amb l´objectiu de posar fi als absolutismes monarquics, portades a cap
per militars. Són exactament liberals amb el resultat de que tots van ser vençuts pels exercits de la Santa
Aliança, hi ha tres revolucions que fracasen: Espanya, Italia i Rusia. Només triunfa la primera revolució,
la independencia de Gracia de l´Imperi Turc. A l´altra part, triomfa l´independencia de les colonies
espanyoles a America.
4.5− Les revolucions del 1830
Es desenvolupen a l´Europa central, occidental. Al lloc on triomfen es produeix la substitució de
l´absolutisme per sistema polÃ-tic constitucional, i s´instaurarà un liberalisme moderat basat en sufragi,
censatari i una limitació de llibertats públiques.
Fracasa la revolució de Polonia reprimida pel tzar de Rusia (Borbó), pujara monarquia liberal de Lluis felip
d´Orleany.
−Espanya, Gran Bretanya, Belgica.
4.6− Les revolucions de 1848
Es desenvoluparan a l´Europa Occidental. A l´oriental sorgiran ideals democratics basats en el sufragi
universal, soberania popular, igualtat social i sorgiran treballadors com a força politica.
Dos revoltes nñes importants:
6
− Revolta de Febrer a ParÃ-s: aixecament popular que suposa el fi de la monarquia de Lluis Felip d´Orleans,
es proclama una república social basada en sufragi, universal i dret dels treballadors.
− Revolta de Viena: revolta de caracter liberal.
Quatre revoltes que no triomfen:
−Hungria
−Buhemic
−Nord d´Italia
−Confederacio germanica
Són revoltes nacionalistes sofocades per l´exercit però obre camÃ- per als processos independentistes de
la segona meitat del s. XIX.
5.− LES
5.1− Alemanya
Estava fragmentada en 36 estats que volien unirse, pero Russia i Prussia eren dos potencies germaniques que
lluiatven pel control de l´Estat.
Al 1848 entren els ideals nacionalistes als estats alemanys. Eñ parlament es reuneix a Frankfurt i ofereix la
corona d´Alemanya unificada al rei de Prusia, el rei de Prusia no accepta la corona perque el parlament es
liberal. Prusia utilitza la guerra per la unificació. Otto von Bismark (conseller de Prusia) farà que la guerra
contra Austria i França acabi amb la unificació d´Alemanya sota el rei de Prusia.
5.2−Italia
Estava dividida en 6 estats, els mes importants eren:
−Estats Pontificis: sota el mandat del Papa, capital de Roma.
− Veneto: Austria
−Llombardia: Austria.
−Piemont: en mans de la dinastia Sabora, dinastia liberal, l´unic estat a favor de la unificaió.
Cavour, cap del govern Piemontés, declara la guerra a Austria i s´annexiona la Llombardia.
Garibaldi fa un aixecament popular contra els monarques del centre i sud.
Al 1861 es convoca el primer parlament italià , que proclama a Visctor Manuel (monarca Piemont) com a rei
d´Italia. Austria abandona el Veneto, s´annexen els estats Pontificis i es produeix el fi de la unificació
amb capital a Roma.
7
Descargar