UTotes solire Ja Sanca Gironina de Ja "íeJjre d`or"

Anuncio
Com ha m o s t r a t Pedro Tedde, en un i m p o r tan t estudi sobre la banca p r i v a d a espanyola
d u r a n t la Restauració ( 1 ), la banca catalana
conegué un període de f e c u n d i t a t insólita els
d a r r e r s anys de la década del 1870 i p r i m e r s
de la del 1880. Es Tépoca que Narcís Oller lia
descrit a La febre d'or ( 2 ) i que acabará d r a m á t i c a m e n t per a m o l t e s societats a conseqüéncia de la crisi del 1882.
L'eufória del m o m e n t c o m p o r t a
l'aparició
de nombroEOso bañes f u n d a t s per aventurers
p r e c i p i t a t s i caículadors fáciis que es llant^aren
ais negocis a m b poc capital i escás esdevenídor.
«Se c o n f i a b a , no en I3 solidez de la sociedad
en cuya p r o p i e d a d se p a r t i c i p a b a , sino en que
el alza de la Bolsa elevara el valor de los títulos
recién a d q u i r i d o s con la esperanza de que mañana se vendieran aún a mayor precio» ( 3 ) .
UTotes solire Ja
Sanca Gironina
de Ja "íeJjre d'or"
Pedro
rístiques
da nts de
Gocials i
Tedde assenyala t a m b é dues caracteen el procés i n v e r s o r : 1 ) els d e m a n títols p e r t a n y i e n a totes les classes
2 ) la repetició del mateix f e n o m e n
»
per JOSEP CLARA
acusat per la i n d u s t r i a textil anys abans: «La
reducida d i m e n s i ó n de las empresas y la despreocupada inversión en negocios con costes
elevados y r e n t a b i l i d a d baja eran características
que ya se habían presentado en la vida económica de Cataluña» ( 4 ) .
ESTATUTOS
En la G i r o n a de la Restauració, t a n poc estudiada i tan rica en aspee tes de desenrotllament e c o n ó m i c i i n d u s t r i a l , hi t r o b e m dues
societats de c r é d i t nascudes a m b la « f e b r e
d ' o r » i desaparegudes ben r á p i d a m e n t : «Banco
de Gerona» ( 1 8 8 1 - 1 8 8 4 ) i « C r é d i t o G e r u n d e n -
TITULO PRIMERO
ArtTfcui.o I." De acuerdo con lo preceptuado
por el Cüdiíio de Comercio y Ley de jq de Oelubre de iSón, se funda una Sociedad anónima
de crédiio con el nombre de BANCO D E GER O N A con domicMio en la misma Ciudad.
1.
2.
AiiT. 2." El Banco de Gerona lienc por obje10 la realización de loda cbi.sc de operaciones
financieras, aerícolas, industriales y emjiresas de
obras luiblicas, por si, O en participación con
otros csiableeiniicnios ó ¡icrsonas , por cuenia
pro})ia ó por la de un tercero, en l-s]-)an;i. U l tramar ó extranjero, apoyando con sus recursos
directa ó indirectamente, loda empresa que tienda al desarrollo de la riqueza pública y á la
prosperidad del PaLs.
3.
4.
41
«La Banca privada española durante la Resturación ( 1874 - 1914)» dins el volum collectiu La Banca española en la Restauración. —
Madrid, 1974, vol. I, pp. 219-445.
«N'hi havia (de bañes) un per cada vüa important de Catalunya, ros o no fos necessari, ni
tan sois viable. N'hi havia, a mes a mes. un per
cada aventurer atrevit. Se'n creaven amb el pretext de realitzar reformes o grans obres publiques, que no existien sino en el magí deis
p rojee tistes. Molts cops I'única dificultat deis
creadors consistía a trobar un nom amb qué
batejar la criatura» { 1 . ^ part. Cap. I V ) .
P. TEDDE, op. cit., p. 176.
Ibídem., p, 277.
se» ( 1 8 8 1 - 1 8 9 ó ) . A f e g i m - h i que el «Banco de
España» h¡ establí sucursal aquel Is mateixos
anys».
Sobre la p r i m e r a p o d e m a p o r t a r avui alguns elements que encaixen p e r f e c t a m e n t dins
e! c o n j u n t e s t u d i a t per Tedde i al tres a u t o r s
que s'han p r e o c u p a ! per la banca i la borsa del
moment ( 5 ) .
Procedencia
comarcal
deis promotors
de "Banco de
Gerona"
Peí que respecta a la segona, t e n i m també
algunas recerques fe tes, pero les d e i x a r e m de
m o m e n t de banda i les o f e r i r e m en una a l t r a
ocasió. Diguem només ara que « C r é d i t o G e r u n dense» era p a t r o c i n a t per persones mes i m p o r tan ts e c o n ó m i c a m e n t , e n t r e les quals cal destacar el m a r q u é s de Camps, i q u e c o m p t a v a
a m b un capital social de 20 m i l i o n s de pessetes.
ÜARCEI-ONES
Els
promotors
La societat a n ó n i m a de c r é d i t «Banco de
G e r o n a » f o u c o n s t i t u i d a a G i r o n a , el dia 9 de
desembre de 1 8 8 1 , segons e s c r i p t u r a atorgada
d a v a n t el n o t a r i de l'll-lustre CoHegi T e r r i t o r i a l
de Barcelona, Ferran Gasset i F o n t , En f o r e n
p r o m o t o r s els senyors següents:
1.
2.
3.
4.
5.
ó.
7.
8.
9.
10.
11.
12.
13.
14.
15.
Narcís Heras de Puig, c o m i s s a r i d ' A g r i c u l t u r a , I n d u s t r i a i Comerg, ad\/ocat i hlsend a l de G i r o n a ( 6 ) .
C l i m e n t Botet i Franquesa, hisendat de
de G i r o n a .
Josep-Oriol B a r r a u i Espluga, f a b r i c a n ! de
Girona.
Felip L l o r e t i Puig, advocat i p r o p i e t a r i de
Girona.
Pere Calvó i Ramio, c o m e r c i a n t de G i r o n a .
Josep Cátala i Fábregas, hi senda t de Girona.
F o r t u n a ! Balari i Regás, c o m e r c i a n t de Gir o n a , ex-regidor,
Ramón C a m p l á i Gamos, c o m e r c i a n t de
Girona.
Josep C o t a r r a i G u i n a r t , c o m e r c i a n t i nav i l i e r de Barcelona,
Joan T o r r a s i V i d a l , advocat i p r o p i e t a r i
de La Bisbal.
Francesc Llobet i Pares, advocat i hisendat
de L l o r e t de M a r .
Joan Vicens i Puig, hisendat de Solius.
B o n a v e n t u r a M a d r e n y s i Boada, comerciant i hisendat de Tossa.
16.
Narcís C o t a r r a i G u i n a r t , c o m e r c i a n t i hisendat de Llagostera.
Josep de Fonolleras i de Valls, c o m e r c i a n t
de Llagostera.
Josep Esquena i Mas, hisendat d ' O l o t .
D'acord a m b l ' a r t i c l e segon deis Estatuts,
l'objecte del «Banco de G e r o n a » era «la realización de toda clase de operaciones financieras,
agrícolas, i n d u s t r i a l e s , y empresas de o b r a s p ú blicas, por sí o en p a r t i c i p a c i ó n con o t r o s est a b l e c i m i e n t o s o personas, p o r cuenta p r o p i a
o por la de un tercero, en España, U l t r a m a r o
e x t r a n j e r o , apoyando con sus recursos d i r e c t a
o i n d i r e c t a m e n t e toda empresa que tienda al
desarrollo de la riqueza p ú b l i c a y a la p r o s p e r i dad del país» ( 7 ) .
El capital social sumava 5 m i l i o n s de pessetes, representat per 10.000 accions al p o r t a d o r
de 500 pessetes cada una i a p o r t a t en un 60
per cent pels p r o m o t o r s mateixos. El n o m b r e
d'accions subscrites 1 acceptades per cada m e m b r e pot resumir-se d'aquesta m a n e r a :
Josep C o t a r r a 1 G u i n a r t
15 f u n d a d o r s restants ( 3 0 0
cada u n )
1.500 accions
Total
6.000 accions ( 8 )
Narcís Heras de Puig, la persona g i r ó n i na
de mes prestigi 1 i n f l u e n c i a e n t r e els p r o m o 5.
ó,
Cf. JOSEP FONTANA, «La vieja Bolsa de Barcelona (1851-1914)» a La Bolsa de Barcelona
de 1815 a 1930: líneas generales de su evolución, Barcelona, 19Ó1. — PEDRO VOLTES
BOU, La Banca barcelonesa de 1840 a 1920,
Barcelona, 1963. — F. CABANA, Bañes i banquers a Catalunya, Barcelona, 1972.
Heras de Puig, fou p res i den t de la Diputació i
del Certamen de l'Associació Literaria (1878).
CoMaborá a la «Revista de Gerona».
7.
8.
42
Els Estatuts figuren a l'escriptura notarial, i
hom en féu també una tirada: Banco de Gerona. Estatutos. -— Imp. Vicente Dorca, Girona,
188T.
Les 4.000 accions restants quedaren en cartera
per ser distribuVdes entre les persones que les
sollicitessin.
Pessetes
t o r s , f o u n o m e n a t president del Consell d ' A d m i n i s t r a c i ó . Josep G o t a r r a actúa c o m a vice-presídent, i Eu:ebi C o r o m i n a s ¡ Cornell, ex-diputat a
Corts ( 9 ) , com a secretar!. Eis restants m e m bres f u n d a d o r s ocuparen carrees de d i r e c c i ó i
vocalies. Ramón C a m p l á , psr la seva banda,
s'encarregá de l ' a d m i n i s t r a c i ó .
Capital
C r e d i t c r s per accions en d i p ó s i t
C r e d i t o r s psr comptes c o r r e n t s
Valors cJivarsos
.
.
.
.
Guanys I pérdues
. . . .
T r a j e c t ó r i a de la societat
Total
Al cap de tres mesos d'haver estat constituTde la societat, «Banco de Gerona» anunciava ja
a m b aquesta nota la situació c r i t i c a en qué es
t r c b a v a : «El Consejo de A d m i n i s t r a c i ó n de este
Banco, c o n s i d e r a n d o : P r i m e r o , que el capital
del 5 por 100 que han desembolsado los accionistas es insuficiente para atender a los m ú l t i ples negocios de la sociedad; y segundo, que en
el estado actual de cosas puede ofrecer inconveniente grave t a n t o el l l a m a m i e n t o de nuevos
d i v i d e n d o s pasivos, c o m o i a c o n t i n u a c i ó n de
las o p e r a c i o n e i con el exiguo capital a c t u a l , co
m o la l i q u i d a c i ó n de la sociedad, para lo c u a l ,
por o t r a p a r t e , sólo es c o m p e t e n t e la j u n t a general de accionistas, acuerda convocarla con
carácter ds e x t r a o r d i n a r i a en el local del Banco
calle Aíbareda, 12, p r i n c i p a l , el día 20 de a b r i l
p r ó x i m o , a l a s 11 de la mañana, para d e l i b e r a r
sobre la c o n t i n u a c i ó n o l i q u i d a c i ó n de la sociedad» ( 1 0 ) .
9.
10.
11.
Actiu
5.442.974'63
Un c o p acabada la l i q u i d a c i ó , la j u n t a encarregada de fer-ho va acordar p r o c e d l r al rep a r t i m e n t de la p a r t que c o r r e s p o n i a per acció
d ' a c o r d a m b el b a l a n ^ a p r c v a t ( 1 4 ) . A m b tot,
encara l'any 1896, la cosa no estava pas solucionada, m o t i u peí qual l ' a d m i n i s t r a d o r Na reís
Figueras es va veure obÜgat a d o n a r aquest avís:
« F a l t a n d o todavía r e t i r a r algunos accionistas la
parte que les c o r r e s p o n d e p o r acción. Balance
a p r o b a d o , se anuncia a los tenedores de tales
acciones que hasta el día 12 de a b r i l p r ó x i m o ,
de 11 a 1 de la m a ñ a n a , los miércoles de cada
semana, en casa del i n f r a s c r i t o , sita en la Rambla de la L i b e r t a d , n ú m . 38, 2°, p o d r á n presentarse para r e t i r a r la expresada p a r t e ( . . . ) con
la prevención da que, t r a n s c u r r i d o este plazo
( . . . ) será ingresada la c a n t i d a d que reste en
Pessetes
Total
.
D u r a n t I'any 1883, la s i t u a d o s'agreujé i
calgué celebrar novament j u n t a general d'accionistes ( 1 2 ) . F i n a l m e n t , a c o m s n c a m e n t s del
1884, h o m acordá l i q u i d a r la societat. Els responsables, després de m.oltes penes i treballs,
a r r i b a r i e n a la c o n c l u s i ó q u e les societats de
c r é d i t c o m «Banco de Gerona» eren impcssibles
i ruTnoses. I j u n t a m e n t a m b «Banco de Gerona», m o l tes al tres del país: «En 1884, de los
veintisiete bancos catalanes f u n d a d o s en 1881
y 1882, habían l i q u i d a d o los siguientes: Banco
Nacional de F o m e n t o , Banco F i n a n c i e r o , Banco
de L é r i d a , Banco de F o m e n t o de Barcelona,
Banco de M a t a r ó , Banco Universal y Banco de
Gerona y m u y p r o b a b l e m e n t e lo h i c i e r o n t a m bién en esas fechas los Bancos de la P r c o i e d a d ,
el C r é d i t o M a r í t i m o y la Sociedad General de
Banca, de los q u e no p o d e m o s a v e n t u r a r o t r o
destine en v i r t u d de los datos que poseemos.
En t o t a l , un capital efectivo de 4 3 ' 7 millones
de pesetas se l i q u i d ó en el sector f i n a n c i e r o catalán en sólo dos años, c o r r e s p o n d i e n t e a diez
bancos de veintisiete» ( 1 3 ) .
Bé que no t e n i m noticies concretes de com
f o u salvat l'obstacie que preocupava al Consell
d ' A d m i n i s t r a c i ó , sabem que h o m imposá la contlnu'itat de la societat, la qual a la f i del p r i m e r
any d'existéncia ( 31-XI1-1 882 ) tanca balanc a m b
aqüestes xifres ( 1 1 ) :
Accions
Accions en d i p ó s i t .
Accions en c a r t e r a .
Efectes a c o b r a r .
Caixa
.
.
.
.
Despeses d'instal-lació
Depeses de m o b i l i a r l
Despeses de comerc o generáis
Sucursal a O l o t
Deutors diversos
Passiu
5.000.000'—
362.500'—
73.319'47
303'99
ó.85n7
4.750.000'—
362,SOCIO? 2 2 5 ' —
5^.39773
19.723'07
29.154'30
Ó.0Ó9'12
18.727'n
ló.70ó'17
78.472'13
5.442.974'63
Corominas era de Cor^á, on nasqué el 1847
Havia estat diputat peí districte de Torroella de
Montgrí (1872 i 1873) com a república federal.
Fou secretar! del govern civil de Madrid i fundador de «La Publlcitat».
E! Demócrata, 26-111-1882.
Boletín Oficial de la Provincia de Gerona, 9-IV1883.
43
12.
25 de juny de 1883. Signa la convocatoria ¡'administrador, Narcis Figueras ¡ Duran. L'anunci
fou publicat al B.O.P.G.
13.
P. TEDDE, op. cit., p. 285.
14.
B.O.P.G,, 2-IV-1884.
15.
B.O.P.G., 5-11-1896.
poder del A d m i n i s t r a d o r i n f r a s c r i t o , en establec i m i e n t o p ú b l i c o d e s t i n a d o al efecto y a disposición de ios accionistas q u e no hayan p e r c i b i d o
la p a r t e que les c c r r e t p o n d e » ( 1 5 ) .
B a r r a u i F o r t u n a t Balari esta ven relaciona ts
a m b I'empresa i ns talladora del gas) í del com e n ; local, o regional c o m a mes, d ' a l t r a banda.
La competencia q u e suposá I'apar icio de
« C r é d i t o Gerundense», a m b un capital m o l t
mes i m p o r t a n t i a m b uns elements mes poderosos i f o r t s , degué també i n c i d i r d'alguna manera en el fracás ¡a c o m e n t a t Consignem aquí
que un deis p r o m o t o r s de «Banco de G e r o n a » ,
Josep Cátala, hisendat, s u b s c r i v i de seguida 4 0 0
accions (a 500 ptes. cada una> de « C r é d i t o Ge
rundense», de manera que tenia 100 accions
mes de la societat de qué no era p r o m o t o r que
de «Banco de G e r o n a » .
A manera de c l o e r d a
«Banco de Gerona» fou una e n t i t a t e i n i n e n t ment g i r o n i n a : 8 deis p r o m o t o r s eren de GÍrona, 7 de les c o m a r q u e s i 1 de Barcelona.
El capital recollit, per les dades que hem
o f e r t de cada un deis f u n d a d o r s , sembla que tenia u n o r i g e n d i v e r s . Procedíria del c a m p , de
les rendes agrícolas, ci'una banda, i seria f r u i t
d'una a c u m u l a d o a p a r t i r de la i n d u s t r i a ( J . O.
També a Girona aparegueren societats de crédit tundades per avantu ers piecipitats i calculadors
tácils.
abocáis al tracas mes rodó. "Banco de Gerona"
(1881-1884) en pct ser l'exemple mes 'iigniUcaliu.
44
Descargar