Promoció i innovació: el valor del treball en xarxa

Promoció i innovació: el valor del treball en
xarxa
Els organismes intermedis tenen la missió de fomentar la I+D+i estenent un pont
entre la investigació i la seva aplicació empresarial. La feina d'aquests agents
resulta molt valuosa quan aporta valor a les dues parts. En tot cas, la missió
essencial dels organismes intermedis és la millora de la competitivitat de les
empreses.
Els agents o organismes intermedis capten el coneixement, ho traslladen a les empreses, ho expliquen, s'asseguren que és ben
comprès i, finalment, motiven a l'empresari perquè realitzi la innovació desitjada. En aquest procés, “és imprescindible que tant
l'organisme intermedi com l'expert implicat coneguin en profunditat el sector on operen”, puntualitza Albert Vidal, director del
Centre de Tecnologia Empresarial de Mataró i Maresme ( CETEMMSA ). Igualment, han d'emanar credibilitat i ser experts en
comunicació i gestió empresarial.
En l'actualitat, “existeix una proliferació d'agents del sistema d'innovació, tots ells amb el mateix objectiu, encara que difereixin
en la seva forma d'actuar”, adverteix Jordi Rodríguez, director d'Innovació de la CECOT. La coordinació entre aquests agents
no és òptima, circumstància que pot repercutir en contra seu, ja que tan nefasta és la falta d'informació com la sobreinformació
sistemàtica. Els agents generalistes poden conviure perfectament amb els organismes especialitzats en una àrea concreta. La
intersectorialitat, de fet, comporta la cooperació entre sectors de producció usualment distants i amb interessos diferents encara
que compatibles. “La diversitat d'organismes intermedis és una riquesa perquè ens permet arribar a l'empresa amb més valor
afegit que les administracions”, assegura Jordi Cáceres, tècnic de la Comissió d'Indústria de la Cambra Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació de Tarragona.
Existeix una marcada diferència en com entenen la innovació les empreses de l'àrea metropolitana de Barcelona de les de la
resta de Catalunya, on existeixen algunes delegacions d'empreses importants, però amb poc poder de decisió. La mida de
l'empresa sembla que té una correlació significativa amb el seu grau d'innovació. No obstant això, els programes i els projectes
de col·laboració tecnològica permeten a les petites empreses treballar i innovar conjuntament, diluint entre totes elles el risc que
això comporta. “En la innovació, la feina en xarxa és fonamental. És molt positiu també que els nodes d'aquestes xarxes
sintetitzin i canalitzin la informació circulant”, opina Albert Roca, responsable de l'Àrea d'Estudis de PIMEC. A més, “la feina en
xarxa és igualment fonamental en la coordinació d'equips empresarials interregionals”, puntualitza Montse Borràs, responsable
del viver d'empreses de Foment de Terrassa.
La innovació posseeix moltes facetes i diversos nivells. “La innovació és molt més que noves aplicacions tecnològiques; és un
procés empresarial, això és, que implica risc”, assenyala Maria Callejón, directora general de Política de la PIME, del Ministeri
d'Indústria, Turisme i Comerç. Risc i reflexió, ja que “l'acció sense reflexió no porta enlloc; hem de reivindicar més espai per a la
reflexió”, proposa Agustí Segarra, director del Centre d'Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM), organisme
depenent del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya. A més, cal considerar també innovacions les
aplicacions empresarials no tecnològiques, encara que aquesta circumstància sovint s’oblida. Són innovació, doncs, els nous
mètodes de gestió, els canvis organitzatius en les empreses, els nous processos de producció, la recerca de nous mercats,
l'aprofitament òptim del coneixement existent o la gestió d'intangibles o de la propietat intel·lectual.
Promoción e innovación: el valor del trabajo
en red
Los organismos intermedios tienen la misión de fomentar la I+D+i tendiendo un
puente entre la investigación y su aplicación empresarial. El trabajo de estos
agentes resulta muy valioso cuando aporta valor para ambas partes. En todo
caso, la misión esencial de los organismos intermedios es la mejora de la
competitividad de las empresas.
Los agentes u organismos intermedios captan el conocimiento, lo trasladan a las empresas, lo explican, se aseguran que es
bien comprendido y, finalmente, motivan al empresario para que realice la innovación deseada. En este proceso, “es
imprescindible que tanto el organismo intermedio como el experto implicado conozcan en profundidad el sector en que operan”,
puntualiza Albert Vidal, director de Centro de Tecnología Empresarial de Mataró y Maresme (CETEMMSA). Igualmente, deben
emanar credibilidad y ser expertos en comunicación y gestión empresarial.
En la actualidad, “existe una proliferación de agentes del sistema de innovación, todos ellos con el mismo objetivo, aunque
difieran en su forma de actuar”, advierte Jordi Rodríguez, director de Innovación de la CECOT. La coordinación entre estos
agentes no es óptima, circunstancia que puede repercutir en su contra, ya que tan nefasta es la falta de información como la
sobreinformación sistemática. Los agentes generalistas pueden convivir perfectamente con los organismos especializados en
un área concreta. La intersectorialidad, de hecho, conlleva la cooperación entre sectores de producción usualmente distantes y
con intereses diferentes aunque compatibles. “La diversidad de organismos intermedios es una riqueza porque nos permite
llegar a la empresa con más valor añadido que las administraciones”, asegura Jordi Cáceres, técnico de la Comisión de
Industria de la Cámara Oficial de Comercio, Industria y Navegación de Tarragona.
Existe una marcada diferencia en cómo entienden la innovación las empresas del área metropolitana de Barcelona de las del
resto de Cataluña, donde existen algunas delegaciones de empresas importantes, pero con poco poder de decisión. El tamaño
de la empresa parece tener una correlación significativa con su grado de innovación. No obstante, los programas y los
proyectos de colaboración tecnológica permiten a las pequeñas empresas trabajar e innovar conjuntamente, diluyendo entre
todas ellas el riesgo que esto entraña. “En la innovación, el trabajo en red es fundamental. Es muy positivo también que los
nodos de estas redes sinteticen y canalicen la información circulante”, opina Albert Roca, responsable del Área de Estudios de
PIMEC. Además, “el trabajo en red es igualmente fundamental en la coordinación de equipos empresariales interregionales”,
puntualiza Montse Borràs, responsable del vivero de empresas de Foment de Terrassa.
La innovación posee muchas facetes y varios niveles. “La innovación es mucho más que nuevas aplicaciones tecnológicas; es
un proceso empresarial, eso es, que implica riesgo”, señala Maria Callejón, directora general de Política de la PIME, del
Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Riesgo y reflexión, ya que “la acción sin reflexión no lleva a ninguna parte;
debemos reivindicar más espacio para la reflexión”, propone Agustí Segarra, director del Centro de Innovación y Desarrollo
Empresarial (CIDEM), organismo dependiente del Departamento de Trabajo e Industria de la Generalitat de Cataluña. Además,
hay que considerar también innovaciones las aplicaciones empresariales no tecnológicas, aunque esta circunstancia suele
olvidarse a menudo. Son innovación, pues, los nuevos métodos de gestión, los cambios organizativos en las empresas, los
nuevos procesos de producción, la búsqueda de nuevos mercados, el aprovechamiento óptimo del conocimiento existente o la
gestión de intangibles o de la propiedad intelectual.