Investigadors de la Universitat de Valencia creen un mètode per a la

 08/10/2014
La Universitat crea un mètode per a la datació
arqueològica d’objectes de coure i bronze

La nova tècnica salva una important mancança de la datació per
radiocarboni, que no pot aplicar-se directament a objectes metàl·lics
Un equip internacional de recerca dirigit pel catedràtic de Química Analítica
Antonio Doménech acaba de presentar una tècnica basada en voltamperometria de
micropartícules per a la datació arqueològica directa d’objectes de coure i bronze.
El treball, que apareix publicat a la revista Angewandte Chemie, està liderat per la
Universitat de València i compta amb la participació de la Universitat Politècnica
de València, les universitats de Lisboa i Évora, el Museu de Prehistòria de
València i el Museu Arqueològic de Xàtiva.
Un equip de investigadors espanyols i portuguesos, aglutinats en el Microcluster Grup
d’anàlisis científic de bens culturals i patrimonials i estudis de ciència de la conservació, de les
universitats de València i Politècnica de València, ha publicat en la revista Angewandte Chemie
un nou mètode per a la datació de objectes arqueològics de coure i bronze. Amb aquest mètode
se encara un problema significatiu en l’àmbit arqueològic, ja que la datació pel radiocarboni no
pot aplicar-se directament a objectes metàl·lics.
El mètode proposat es basa en el registre de la resposta electroquímica de dos productes de
corrosió de coure característics, cuprita i tenorita, utilitzant la tècnica de la voltamperometria de
micropartícules, tot i requerint la utilització d’únicament uns pocs nanograms de mostra. La idea
bàsica és que, al llarg de períodes de temps dilatats i sota condicions de corrosió en un entorn
atmosfèric, té lloc un augment progressiu de la relació tenorita/cuprita amb el temps. La cuprita
(Cu2O) forma habitualment la capa de corrosió primària de coure i bronze i s’oxida lentament
formant tenorita (CuO) en un procés afavorit per la presencia de CO2 i materials calcaris.
L’equip liderat per Antonio Doménech Carbó ( Dep. Química Analítica. Universitat de
València) obté les senyals característiques d’ambdós òxids mitjançant la transferència per
abrasió d’una mínima quantitat de mostra sobre un electrode de grafit, registrant tot seguit la
seua resposta en contacte amb electròlits aquosos i emprant equipament electroquímic
convencional.
Els resultats obtinguts per a una sèrie de monedes procedents de varies col·leccions, amb
participació del Museu de Prehistòria de València i el Museu Arqueològic de Xàtiva, han
permès construir una corba de calibratge a partir de la qual és possible determinar l’edat de
objectes arqueològics de coure i bronze, amb una incertesa de l’ordre de +/- 150 anys per a
mostres amb edats de l’ordre de 1000 anys o mes, havent-se aplicat satisfactòriament a l’estudi
d’un aiguamans de època califal i un casc montefortí del període romà.
Es tracta d’una interessant contribució al món arqueològic pel fet que aporta més dades sobre
objectes que abans no admetien una datació directa.
Angewandte Chemie International Edition DOI: 10.1002/anie.201404522
Dating Archaeological Copper/Bronze Artifacts by Using the Voltammetry of Microparticles.
Antonio Doménech-Carbó, María Teresa Doménech-Carbó, Sofia Capelo, Trinidad Pasíes,
Isabel Martínez-Lázaro.
La Universitat crea un método para la datación
arqueológica de objetos de cobre y bronce

La nueva técnica salva una importante carencia de la datación por radiocarbono,
que no puede aplicarse directamente a objetos metálicos
Un equipo internacional de investigación dirigido por el catedrático de Química Analítica
Antonio Doménech acaba de presentar una técnica basada en voltamperometría de
micropartículas para la datación arqueológica directa de objetos de cobre y bronce. El trabajo,
que aparece publicado a la revista Angewandte Chemie, está liderado por la Universitat de
València y cuenta con la participación de la Universidad Politécnica de Valencia, las
universidades de Lisboa y Évora, el Museo de Prehistoria de Valencia y el Museo Arqueológico
de Xàtiva.
Un equipo de investigadores españoles y portugueses, aglutinados en el Microcluster Grupo de
análisis científico de bienes culturales y patrimoniales y estudios de ciencia de la conservación,
de las universidades de Valencia y Politécnica de Valencia, ha publicado en la revista
Angewandte Chemie un nuevo método para la datación de objetos arqueológicos de cobre y
bronce. Con este método se encara un problema significativo en el ámbito arqueológico, puesto
que la datación por radiocarbono no puede aplicarse directamente a objetos metálicos.
El método propuesto se basa en el registro de la respuesta electroquímica de dos productos de
corrosión de cobre característicos, cuprita y tenorita, utilizando la técnica de la
voltamperometría de micropartículas, y requiriendo la utilización de únicamente unos pocos
nanogramos de muestra. La idea básica es que, a lo largo de periodos de tiempos dilatados y
bajo condiciones de corrosión en un entorno atmosférico, tiene lugar un aumento progresivo de
la relación tenorita/cuprita con el tiempo. La cuprita (Cu2O) forma habitualmente la capa de
corrosión primaria de cobre y bronce y se oxida lentamente formando tenorita (CuO) en un
proceso favorecido por la presencia de CO2 y materiales calcáreos. El equipo liderado por
Antonio Doménech Carbó ( Dep. Química Analítica. Universitat de València) obtiene las
señales características de ambos óxidos mediante la transferencia por abrasión de una mínima
cantidad de muestra sobre un electrodo de grafito, registrando a continuación su respuesta en
contacto con electrólitos acuosos y empleando equipamiento electroquímico convencional.
Los resultados obtenidos para una serie de monedas procedentes de diferentes colecciones, con
participación del Museo de Prehistoria de Valencia y el Museo Arqueológico de Xàtiva, han
permitido construir una curva de calibración a partir de la cual es posible determinar la edad de
objetos arqueológicos de cobre y bronce, con una incertidumbre de la orden de +/- 150 años
para muestras con edades de la orden de 1000 años o mes, habiéndose aplicado
satisfactoriamente al estudio de un aguamanil de época califal y un casco montefortino del
periodo romano.
Se trata de una interesante contribución al mundo arqueológico por el hecho de que aporta más
datos sobre objetos que antes no admitían una datación directa.
Angewandte Chemie International Edition DOI: 10.1002/anie.201404522
Dating Archaeological Copper/Bronze Artifacts by Using the Voltammetry of Microparticles.
Antonio Doménech-Carbó, María Teresa Doménech-Carbó, Sofia Capelo, Trinidad Pasíes,
Isabel Martínez-Lázaro.