Exhibition brochure
Anuncio
S ALA PARÉS VENTÓS 3 de juny - 30 de juny del 2009 Portada 1 Flamenca Marbre negre Bèlgica 25 x 16,5 x 16,5 cm VENTÓS S ALA PARÉS 3 de juny - 30 de juny del 2009 Fetitxe (del fr. fétiche): “Objecte que es creu que té un poder benèfic per a qui el posseeix.” Com els fetitxes, l’art de Lluís Ventós, avui més que mai, sorgeix de la voluntat expressa de l’artista de tenir un poder benèfic per a tothom que el posseeixi o simplement el contempli, a més de per a ell mateix. Aquesta exposició inclou obres de diversa índole, però que tenen com a denominador comú la cerca del primitiu –i, com veurem, també del popular– entès fonamentalment com a primigeni, instintiu, essencial. D’aquesta manera, recull la tradició dels grans representants de les avantguardes històriques del segle XX per passar-la pel sedàs d'una personalitat artística que lluita per espoliar l’art de l'excés d'intel·lectualisme mal entès que, segons el seu parer, domina una gran part de la creació contemporània. Cinc sèries d'obres integren la mostra.: La primera, titulada “Homenatge a J. Torres-García”, la componen estructures i collages de llibres inspirats en la biblioteca que tenia al seu domicili brasiler Enrique Besa, a la qual els diferents volums havien estat elaborats íntegrament en fusta. A la segona hi trobem diferents escultures de marbre, així com olis que representen Deesses de la fecunditat, en una espècie d’”Homenatge a la sensualitat” que enllaça el Paleolític amb l’obra de Brancusi. Una tercera sèrie la constitueixen les escultures, collages, pintures i dibuixos de Moais, un tema que fascina l’artista des dels seus viatges, l’any 1996 i el 2002, a l’illa de Pasqua. La quarta sèrie es podria titular precisament "Fetitxes”, perquè consisteix en escultures de fusta que incorporen altres fustes o bé ferros clavats i que prenen com a referència els fetitxes que utilitzaven els xamans de les tribus primitives. 2 La cinquena i darrera sèrie, “Flamenques”, que és la més recent cronològicament, inclou representacions escultòriques, fonamentalment de fusta, de bailaoras, així com de toros, dues aficions que formen part de la tradició vernacla espanyola i que han estat cultivades per Ventós durant els darrers anys en l’àmbit privat. Tradició vernacla, castissa, que tal i com recull Eugenio Carmona, ha tingut una relació paradoxal amb la modernitat espanyola,1 que en nombroses ocasions l’ha associada amb l’absència d'avantguardisme i fins i tot amb el retard cultural. Però, tanmateix, han estat tants i tan destacats els artistes que han utilitzat registres avantguardistes per abordar assumptes populars: Picasso, Gris, Robert Delaunay, Gleizes, Picabia, Miró, Benjamín Palencia… A Ventós el que li interessa dels mites primitius, especialment dels de l'illa de Pasqua –d’aquí els títols que coronen la majoria de peces de l’exposició: Moai, Aku-Aku, Toromiro, Makemake, Komari, Ahu…– com de les manifestacions de la cultura popular i castissa, és la lliçó universal que de tots aquests se'n pot extreure: el poder que tot ho corromp, el mal, la destrucció, però també la passió, la procreació i la lluita per la vida. Pel que fa al procés de creació, confessa que de vegades mana el material, com passa amb Manutara, home-ocell d’apariència fantasmagòrica, i altres l’artista. Això sí, els materials dels quals estan fetes aquestes obres, el marbre blanc, el marbre negre Bèlgica, el ferro, la fusta d’olivera, d’ametller, de banús, de roure... disposen d’una mena de noblesa intrínseca que produeix en l’espectador un sentiment gairebé automàtic de veneració, d’idolatria, un sentiment que no exclou, tanmateix, la temptació d’apropar-nos a tocar-les. Una petita vitrina resumeix el sentit final de l'exposició: al seu interior hi veiem una deessa de corall i dues petites deesses de marbre negre Bèlgica, juntament amb una dent de catxalot. Constitueix per ella mateixa un sentit “Homenatge al fetitxisme”, com per dir-nos que allò que realment importa, en la vida i en l'art, són les petites coses que, al mateix temps que ens parlen d'allò essencial, ens fan gaudir l'aquí i l'ara. 1 CARMONA, Eugenio. “Lo nuevo y lo castizo. Reflexiones sobre la recepción española de las primeras vanguardias”, conferència impartida el 25 de novembre de 2006 en el marc del seminari La noche española. Flamenco, vanguardia y cultura popular, organitzat pel Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid y la Universidad Internacional de Andalucía. Sònia Villegas 3 2 Flamenca Ametller 120 x 43,5 x 64 cm 4 3 Flamenca Olivera 61 x 34 x 28 cm 5 4 Joven Dolores Marbre negre Bèlgica 30 x 12 x 11 cm 6 5 Toromiro Marbre negre Bèlgica 50 x 17,5 x 17 cm 7 6 7 Toromiro Toromiro Ametller 33,5 x 48,5 x 31 cm Marbre negre Bèlgica 64 x 32 x 24 cm 8 8 Aku-Aku Fusta i banús 42,5 x 17 x 9 cm 9 Aku-Aku Fusta i banús 34 x 68,5 x 14 cm 9 10 Aku-Aku Pi i banús 233 x 21 x 31 cm 10 11 Biblioteca Fustes 61 x 50 x 19 cm 11 12 Biblioteca Fustes 120,5 x 44 x 22 cm 12 13 Aku-Aku Bubinga i banús 66 x 50 x 9 cm 13 14 Toro Fustes 57,5 x 42 x 7 cm 14 15 Toro 16 Bruc i guayacan 81,5 x 39,5 x 12,5 cm Toro Banús i olivera 64 x 73 x 30 cm 15 17 Toro Marbre negre Bèlgica 101 x 81 x 22 cm 16 18 Makemake Marbre negre Bèlgica 49 x 63 x 30 cm 17 19 Makemake Arenisca 59,5 x 62 x 42 cm 18 20 Makemake 21 Moai Oli sobre tela 46 x 55 cm Oli sobre tela 65 x 81 cm 22 Makemake Oli sobre tela 65 x 81 cm 23 Makemake Oli sobre tela 65 x 81 cm 19 20 24 Ahu Oli sobre tela 130 x 195 cm 21 25 Dos Moais Oli sobre tela 162 x 130 cm 22 26 Moai Oli sobre tela 130 x 97 cm Fetiche (del fr. fétiche): “Objeto que se cree que tiene un poder benéfico para el que lo posee.” Como los fetiches, el arte de Lluís Ventós, hoy más que nunca, surge de la voluntad expresa del artista de tener un poder benéfico para todo el que lo posea o simplemente lo contemple, además de para sí mismo. La presente exposición incluye obras de índole diversa pero que tienen por denominador común la búsqueda de lo primitivo –y, como veremos, también de lo popular– entendido fundamentalmente como primigenio, instintivo, esencial. Recoge así la tradición de los grandes representantes de las vanguardias históricas del siglo XX para pasarla por el cedazo de una personalidad artística que lucha por despojar al arte del exceso de intelectualismo mal entendido que, a su juicio, domina gran parte de la creación contemporánea. Cinco son las series de obras que integran la muestra. La primera, titulada “Homenaje a J. Torres-García”, está constituida por esculturas y collages de libros inspirados en la biblioteca que tenía en su domicilio brasileño Enrique Besa, en la que los diferentes volúmenes habían sido elaborados íntegramente en madera. En la segunda encontramos diferentes esculturas en mármol así como óleos que representan Diosas de la fecundidad, en una especie de “Homenaje a la sensualidad” que enlaza el Paleolítico con la obra de Brancusi. Una tercera serie la constituyen esculturas, collages, pinturas y dibujos de Moais, tema que viene fascinando al artista desde sus viajes, en 1996 y en 2002, a la isla de Pascua. La cuarta serie podría titularse precisamente “Fetiches”, porque consiste en esculturas de madera que incorporan otras maderas o bien hierros clavados, y que toman como referencia los fetiches que utilizaban los chamanes de las tribus primitivas. La quinta y última serie, “Flamencas”, que es la más reciente cronológicamente hablando, incluye representaciones escultóricas, fundamentalmente en madera, de bailaoras, así como de toros, aficiones ambas que forman parte de la tradición vernácula española y que han sido cultivadas por Ventós en los últimos años en el ámbito privado. Tradición vernácula, castiza, que, como recoge Eugenio Carmona, ha tenido una paradójica relación con la modernidad española,1 que en numerosas ocasiones la ha asociado a ausencia de vanguardismo e incluso a atraso cultural. Y, sin embargo, han sido tantos y tan destacados los artistas que han utilizado registros vanguardistas para abordar asuntos populares: Picasso, Gris, Robert Delaunay, Gleizes, Picabia, Miró, Benjamín Palencia… A Ventós lo que le interesa de tanto de los mitos primitivos, especialmente los de la isla de Pascua – de ahí que los títulos que coronan la mayoría de piezas de la exposición: Moai, Aku-Aku, Toromiro, Makemake, Komari, Ahu…– como de las manifestaciones de la cultura popular y castiza, es la lección universal que de todos ellos puede extraerse: el poder que todo lo corrompe, el mal, la destrucción, pero también la pasión, la procreación y la lucha por la vida. En cuanto al proceso de creación, confiesa que a veces manda el material, como ocurre en Manutara, hombre-pájaro de apariencia fantasmagórica, y otras el artista. Eso sí, los materiales de que están hechas estas obras, el mármol blanco, el mármol negro Bélgica, el hierro, la madera de olivo, de almendro, de ébano, de roble… poseen una suerte de nobleza intrínseca que produce en el espectador un sentimiento casi automático de veneración, de idolatría, sentimiento que no excluye, sin embargo, la tentación de acercarnos a tocarlas. Una pequeña vitrina resume el sentido último de la exposición: en su interior vemos una diosa de coral y dos pequeñas diosas de mármol negro Bélgica, junto a un diente de cachalote. Constituye en sí misma un sentido “Homenaje al fetichismo”, como para decirnos que aquello que realmente importa, en la vida y en el arte, son las pequeñas cosas que, al tiempo que nos hablan de lo esencial, nos hacen disfrutar el aquí y ahora. 1 CARMONA, Eugenio. “Lo nuevo y lo castizo. Reflexiones sobre la recepción española de las primeras vanguardias”, conferencia impartida el 25 de noviembre de 2006 en el marco del seminario La noche española. Flamenco, vanguardia y cultura popular, organizado por el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid y la Universidad Internacional de Andalucía. Sònia Villegas 23 CATALOGACIÓ Escultures 24 1 2 3 Flamenca Marbre negre Bèlgica 25 x 16,5 x 16,5 cm Flamenca Ametller 120 x 43,5 x 64 cm Flamenca Olivera 61 x 34 x 28 cm 4 Joven Dolores 5 Toromiro Marbre negre Bèlgica 50 x 17,5 x 17 cm 6 Toromiro Ametller 33,5 x 48,5 x 31 cm 7 Toromiro Marbre negre Bèlgica 64 x 32 x 24 cm 8 Aku-Aku Fusta i banús 42,5 x 17 x 9 cm 9 Aku-Aku Fusta i banús 34 x 68,5 x 14 cm 10 Aku-Aku Pi i banús 233 x 21 x 31 cm 11 Biblioteca Fustes 61 x 50 x 19 cm 12 Biblioteca Fustes 120,5 x 44 x 22 cm 13 Aku-Aku Bubinga i banús 66 x 50 x 9 cm 14 Toro Fustes 57,5 x 42 x 7 cm 15 Toro Bruc i guayacan 81,5 x 39,5 x 12,5 cm 16 17 Toro Banús i olivera 64 x 73 x 30 cm Toro Marbre negre Bèlgica 101 x 81 x 22 cm 18 Makemake Marbre negre Bèlgica 49 x 63 x 30 cm 19 Makemake Arenisca 59,5 x 62 x 42 cm Marbre negre Bèlgica 30 x 12 x 11 cm Pintures 20 Makemake Oli sobre tela 46 x 55 cm 21 Moai 22 Makemake Oli sobre tela 65 x 81 cm 23 Makemake Oli sobre tela 65 x 81 cm 24 Ahu 25 Dos Moais 26 Moai Oli sobre tela 65 x 81 cm Oli sobre tela 130 x 195 cm Oli sobre tela 162 x 130 cm Oli sobre tela 130 x 97 cm www.lluisventos.es Text Sònia Villegas Fotografies obra Juan Castaño, -Igol, SAFotografia artista Ramon Massa Impressió Igol, SA Aquesta exposició es pot visitar a la nostra web www.salapares.com Horari De dimarts a divendres de 10,30 a 14h i de 16 a 20h. Dissabtes: 10,30 a 14h i de 16,30 a 20,30h. Els diumenges d´octubre a juny: d’11,30 a 14h. Parking S’aconsella el parking de la Plaça de la Catedral Petritxol, 5 t 93 318 70 20 f 93 317 30 10 08002 Barcelona Pàgina web d’aquesta exposició: www.salapares.com S ALA PARÉS Petritxol, 5 08002 Barcelona t 93 318 70 20 f 93 317 30 10 e-mail: salapares @ salapares.com Liceu Catalunya
