EL MITE D’ARACNE
I ATENA
1
Les filadores,
Diego Velázquez
Aquest quadre va ser pintat per Diego Rodríguez de Silva y Velázquez
durant el 1658, el que va ser denominat el “Segle de la Física” degut a
2
que en aquest període, les aportacions de Galileo Galilei, René
Descartes i Isaac Newton van donar origen a la física clàssica i a un
sistema de pensament mecanicista.
És una pintura de temàtica mitològica, més concretament és son podem
veure representada la faula d’Aracne, una gran filadora que va competir
contra la deessa Atena. Aquest mite ens explica que Aracne s’enorgullia
del seu art de teixir i Atena la va proposar un repte per demostrar la seva
habilitat i la deessa va confeccionar un teixit que relatava el seu duel
contra Posidó. El tapís d’Aracne mostrava diferents escenes d’amors
entre déus, per el qual Atena el va estripar i Aracne, avergonyida es va
penjar. En un acte de compassió d’Atena, va afluixar el nus que la
ofegava i la va convertir en l’aranya que teixeix les seves fabuloses teles.
Els atributs d’Atena, deessa de la guerra i la saviesa, són la llança llarga i
un escut amb el cap de Gorgona representat. Els seus animals són l’òliba
i la serp, de plantes té la olivera i va inventar la filosa.
En el quadre podem veure, en un primer pla, la part del mite en que
Atena i Aracne estan competint per veure qui teixeix millor de les dues.
Aracne és la dona de la dreta, humana i molt concentrada en la seva
feina. En canvi, a l’esquerra podem veure una altra dona que fila però no
hi posa gaire atenció; aquesta dona és la deessa Atena, i es pot saber ja
que, encara que sembli una dona envellida (amb canes falses al seu
cap), podem veure com Velázquez la va representar ensenyant una
cama amb aspecte clarament juvenil i sa, sense cap rastre d’arrugues o
del pas del temps. La deessa s’amaga.
En un segon pla podem veure com un parell de dones entren en el que
podem deduir que podria ser el taller principal on venien els teixits ja
confeccionats, i és un lloc de menys importància tot i que està millor
il·luminat per la llum que podria provenir del carrer.
En un tercer i últim pla podem veure un tapís, que és el que es considera
que va teixir Aracne durant la competició, en el qual representava un dels
enganys de Zeus per aconseguir favors sexuals de les dones les quals
s’encapritxava i és una clara ofensa cap a la deessa Atena. En aquest
tapís del tercer pla es pot veure representat el rapte d’Europa, el quadre
que va representar Rembrandt.
En aquest quadre no s’hi va representar cap dels atributs d’Atena però si
que s’hi pot veure molt clarament la filosa, un invent seu segons la
mitologia grega.
3
Filosa
Esquerra a dalt: Aracne
Dreta: Quadre de Rembrandt “El rapte
d’Europa
Esquerra a baix: Reproducció del
partenó d’Atenes
4
0