Les constitucions espanyoles; Dámaso de Lario i Enrique Linde

Recensió: Les constitucions espanyoles de Dámaso de Lario
Índex
• Portada.
• Índex.
• Introducció.
• Tema 2.
• Tema 3.
• Tema 4.
• Tema 5.
• Tema 6.
• Tema 7.
• Vocabulari.
Introducció
Aquesta és una recensió sobre el llibre Les constitucions espanyoles dels escriptors Dámaso de Lario i
Enrique Linde. Com podem veure a l'índex aquest trball consta d'un resum de cada un dels temes del llibre, a
més d'un triat de paraules necessàries per entendre el contingut.
Cada un dels temes està resumit, tant el context històric com les constitucions en elles mateixes. Amb aquesta
feina esperam aconseguir aclarir quina a estat l'evolució del constitucionalisme a Espanya des del seus inicis.
Tema 2
Tot i els canvis produïts en alguns països d'Europa i en Amèrica, en el segle XIX, Espanya encara estava
governada per un règim absolutista. Se mantenien els poders dels estaments i la burgesia.
El moviment intelectual de la il·lustració havia fet creure que Carles III i Carles IV anavan ha canviar les
estructures polítiques i econòmiques del país, però no fou així. A 1790 va ocórrer el període de Pánico de
Floridablanca, on es van tancar totes les relacions amb França per por a la introducció d'idees revolucionàries.
Tot i aquestes restriccions, a Espanya van succeir diferents revoltes fins arribar a la Guerra del Francès
(1808−1814), amb la proclamació del francès Josep Bonaparte com a monarca.
Per aparentar un progrés, el grup de Josep I va convocar una Assamblea a Bayona per crear un Estatut. Aquest
estatut era una Carta Otorgada, un text on el monarca otorga uns drets al seu poble. Històricament no va tenir
un paper gaire important com a contitució. Les seves característiques fonamentals són:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Concretament és una carta otorgada.
Reconeix alguns, com ara la llibertat d'imprenta. Però no estipula una taula.
No es proclamen. El rei té tot el poder.
Indirecte per eleccions de diputats provincials.
Integrat per Senat i Corts.
El rei ha de comptar amb el ministeri, el Parlament i el Consell d'Estat
Només es permet la religió catòlica, la del rei. Té 146 articles.
Durant la Guerra del Francès, concretament a 1810, es va convocar una Junta Central Suprema, aquesta si
format per representants del poble. Aquesta reunió tenia com objectiu establir una constitució a model de la
1
francesa i/o americana. Els dos grans grups de la junta, políticament parlant, eren: absolutistes i liberals.
Finalment, dia 19 de març de 1812 van arribar a un acord, que afavoria un poc més els ideals liberals, amb la
Constitució de 1812. Les seves característiques bàsiques són:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Nacional. El poder al poble.
Es van concretant al llarg de l'escrit.
Marcat clarament: el legislatiu correspon a Corts i al rei; l'executiu al rei; i el
judicial als tribunals.
Actiu: indirecte, successivament a juntes de parroquia, de partit i de provincia.
Pasiu: per ser diputat s'ha de ser major de 25 anys i tenir una renda proporcionada
per bens propis.
Unicameral. El rei no podia actuar−hi asobre.
Monarquia moderada i hereditària.
Es va escriure en època de guerra. Té 384 articles. A més fou la primera Constitució
espanyola.
Amb el final de la guerra (1814), Ferran VII va tornar per governar. El 4 de maig de 1814 decretà la nulitat
absoluta de la Constitució i tota l'obra legislativa de Cadis. Això va portar a diverses sublevacions, fins que a
1820 el rei es va veure obligat a acceptar la constitució, i així comença el Trienni Liberal (1820−1823).
Aquest període acabà amb l'entrada dels Cent mil fills de Sant Lluís en nom de la Santa Aliança, de manera
que van restablir a Ferran VII com rey absolut.
Fins a 1833 el sector liberal fou fortament castigat. Amb la mort del monarca la seva filla va heretar el trono,
tot i que la seva mare va assumir la regència fins la seva majoria d'edat. Hi hagué sectors enfrontats per
aquesta elecció, un sector estava a favor d'establir com a monarca al germà de Ferran VII, Carles M. Isidre, i
aquest sector és anomenat dels carlins i el sector liberal que donava suport a Isabel II, filla de Ferran VII. Amb
aquests sectors enfrontats van aparèixer les guerres carlistes.
Políticament, no era possible tornar a la situació de 1812; així doncs, Martínez de la Rosa, cap de govern,
elaborà un Estatut Reial (1834) com transició. Aquest estatut acabaria al poc temps amb el Motí de la Granja.
El més característic és:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Compartida entre rei i Corts. Es una Carta Otorgada.
No es regulen.
No es reconeixen.
Per accedir a l'Estament de procurador, s'ha de ser: espanyol, major de 30 anys, i
haver residit 2 o més anys a la provincia que el nombra.
Format per l'Estament de Próceres del Regne i l'Estament de Procuradors del Regne.
Monarquia moderada i hereditària on el rei pot acur sobre les Corts.
Té 50 articles.
Tema 3
A 1836 s'establia definitivament a Espanya el règim constitucional. El dia 18 de juny de 1837 les Corts van
crear una nova Constitució, basada en la de l'any 1812. Tot i que no fou un acord perfecte. Políticament i
ideològicament, suposava un retrocés vers a la de 1812. Les seves característiques són:
Soberania
Nacional.
2
Drets fonamentals
Divisió de poders
Es marquen alguns drets com la llibertat d'imprenta i ideològica.
Es marca implícitament. El poder legislatiu a les Corts i al rei, l'executiu al rei, i el
judicial als tribunals i jutjats.
Actiu: directe i censitari.
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Pasiu: censitari.
Bicameral: Congrés i Senat.
Monarquia limitada i hereditària.
Té 77 articles, i dos disposicions complementàries.
Finalment, moderats i progressistes acceptaren la Constitució. Amb el final de la primera Guerra Carlista
(1833−1839) pareixia que el règim es consolidaria, però no va ser així ja que començà a haver tensions entre
el dos grups. Per aquest fet va acabar assumint la regència Espartero.
La incapacitat d'Espartero com a cap de govern va produir revoltes dels moderats, fins que van aconseguir
arribar al poder. Narváez es va situar com a dirigent a 1844, aquest període durà deu anys i és conegut com
Decada Moderada.
La Constitució del moment no s'adaptava prou bé a la voluntat de Narváez, així doncs a 1845 es van convocar
novament unes Corts per fer−hi una reforma. Aquesta nova Constitució resultà força diferent a la de 1837,
aquí estan les seves característiques:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Compartida entre rei i Corts.
No s'estipulen de manera explícita.
No es proclamen.
Senat: censitari als alts càrregs.
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Congrés:directe i censitari.
Bicameral: Congrés i Senat.
Monarquia moderada i hereditària.
Té 80 articles.
Tot i aquesta reforma els governs van resultar força inestables, fins i tot Narváez amb el consentiment de la
reina va impantar una dictadura constitucional per controlar la situació. Fruit de les revolucions europees, va
tenir lloc la Revolució de 1854. La reina Isabel II crida a governar a Espartero, qui compartirà aquest càrrec
amb el general O'Donnell. Així s'inicià el bienni progressista (1854−1856). En aquest període van crear una
constitució anomenada nonata, perquè mai va arribar a entrar en vigor. Hagués estat una constitució molt
novedosa. Les seves característiques:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Nacional.
S'estableixen tots al primer article.
Es marquen implícitament. El legislatiu compartit entre rei i Corts, l'executiu al rei;
i el judicial als jutjats.
Senat: censitari.
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Congrés: elecció directa per províncies.
Bicameral: Senat i Congrés.
Monarquia limitada i hereditària.
3
Altres dades
Té 92 articles.
Finalment, O'Donnell es va sublevar i es va alçar amb el poder i creà un partit anomenat Unió Liberal amb qui
va governar dotze anys. En aquest temps es restablí la Constitució de 1845.
Tema 4
A 1866 la reina va cessar a O'Odonnell, i així la Unió Liberal va perdre força. Per aquesta raó el partit també
es va unir al Pacte d'Ostende (1866), pacte on tots els partits polítics acordaven derrocar a la reina per
establir−hi un règim democràtic. De manera que a 1868 hi hagué la Revolució, La Gloriosa, amb l'alçament
del general Prim. Es va establir un règim provisional, fins que el dia 1 de juny de 1869 es van convocar Corts
per sufragi universal masculí.
Aquestes Corts van elaborar una nova constitució, una constitució democràtica. Aquí estan els seus detalls:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Nacional.
Es marquen extensament al Titol I.
Es separen de forma clara.
Senat: sufragi actiu universal e indirecte.
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Congrés: sufragi passiu.
Bicameral: Senat i Congrés.
El regna però no governa. Una monarquia basada en la Constitució.
Té 112 articles i 2 disposicions transitòries.
Una vegada establerta la Constitució es ve decidir que s'insauraria una monarquia (1871) i el rei elegit fou
Amadeu de Baboia. Aquesta primer opció de la constitució no va donar pas estabilitat i a 1873 el rei abdicà.
De manera que es va cercar una altra alternativa: un república. Pero aquest canvi suposava una reforma a la
constitució, i així doncs les Corts elaboraren el Proyecte de Constitució Federal de la república Espanyola.
Aquest proyecte presentava aquestes característiques:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Nacional.
S'estableixen aquests com un fet natural que cap llei pot canviar−los.
Divisió rígida.
Congrés: universal i directe.
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Senat: elegits per parlaments dels estats.
Bicameral: Congrés i Senat.
República federal.
Té 117 articles.
S'anomena proyecte perquè a 1874 el general Pavia donà un cop d'estat, de manera que el restaurà la
monarquia borbònica.
Tema 5
A partir d'aquest moment, s'establí el període anomenat La Restauració (1875−1931), que va dirigir Cánovas
del Castillo. Els objectius de Cánovas eren: consolidar la monarquia, evitar els cops d'estat per militars,
otorgar al rei amplis poder per canviar el Govern segons fos necessari, i establir un turnisme al poder entre
4
liberals i consevadors. El actes de Cànovas tenien dos aspectes: per una part anular els drets polítics, anular els
judicis per jutjats i la llibertat de càtedra, suspendre la llibertat de prènsa, i perseguir republicans i obrers.
D'altra banda, otorgà tot el poder al rei. Amb aquestes dues iniciatives volia consiolidar un règim estable.
Cànovas no volia arriscarse a crear una constitució basada en les anteriors, de manera que a 1876 va crear una
nova, en acord amb les Corts i l'aprovació del rei, Alfons XII. La constitució suposava un retrocés molt gran,
com podem veure a continuació:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Compartida entre rei i Corts.
S'estableixen aquests al Títol I, i es desenvolupen més envant.
Només la legislació està compartida entre rei i Corts.
Congrés: es limita al rei.
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Senat: sufragi actiu, estamental i censitari.
Bicameral: Congrés i Senat.
Monarquia moderada i hereditària.
Té 89 articles.
Tot i aquest retrocés, aquesta constitució va durar més que qualsevol fins aquell moment. Va permetre
aconseguir alguns dels objectius de Cànovas del Castillo. Amb el temps ambdós partits, liberals i
conservadors, es van anar quedant sense programa de manera que van actuar de manera molt igual.
A finals de segle, les altres forces democràtiques començaren a exigir reformes per poder participar−hi. Amb
la pérdua de les darreres colònies es van crear moltes tensions tant a nivell social com polític. Els moviments
intelectuals (regeneracionistes) i les veus populars començen a parlar de República o moviments reginals molt
durs. Finalment a 1923 Miguel Primo de Rivera s'alçà contra el règimi establí una dictadura que anulava la
constitució, elimina algunes institucions polítiques i acaba amb les llibertats públiques. A 1930 Alfons XII
destitueix a Primo de Rivera per Dámaso Berenguer, ja que el primer havia anat creant un gran descontent. El
període govern del segon no va tenir cap èxit. Finalment, a 1931 el regnat d'Alfons XII va acabar.
Tema 6
Les eleccions locals de 1931 van establir una república, la segona República espanyola, amb Niceto Alcalá
Zamora com a cap del Govern Provisional. Aquest govern provisional estava format per representants de cada
grup polític. L'objectiu d'aquesta coalició era la celebració d'eleccions a Corts.
Finalment el 9 de desembre de 1931 el president de les Corts declarà la promulgada la Constitució. Podem
veure açí les seves característiques:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Popular.
Es proclamen al Títol III extensament.
Es proclama.
Universal, directe, igual i secret.
Unicameral. Exerceix el poder legislatiu.
República democràtica de treballadors.
Un estat laic. Té 125 articles. Es reconeixen drets a la dona.
Entre els anys 1931 i 1936 el govern va haver de fer front a gran quantitat de problemes que s'havien anat
agreujant al llarg del temps, com ara el problema religiós. Aquesta pot ser una de les causes que contribuïren a
5
què no s'establís definitivament el sistema republicà, a més dels diversos governs, presidents i legislatures que
no acabaren de posar−se d'acord.
La conseqüència d'aquesta divisió ideológica era evident: a 1936 fins a 1938 esclatà la Guerra Civil
espanyola, entre els nacional (dirigits per Francisco Franco) i els republicans. Finalment, Franco es va establir
com a dirigent absolut del país, una dictadura que durà fins 1975. Aquest llarg període fou conseqüència de
factors com el creixement econòmic de 1958 degut a que Espanya proporcionava provisions a les potències de
la Segona Guerra Mundial, les lleis dictades successiva i oportunament. D'aquesta manera el general va
mantenir el pais durant 40 anys, mantenint fins el 20 de novembre de 1975, dia de la seva mort, tots els poder
en ell mateix.
Tema 7
Amb la mort del dictador, com estava previst, va pasar amb el títol de rei don Juan Carlos de Borbón. Amb el
contexte europeu, Espanya va passar a ser un règim democràtic. Com a primera acció es va establir a Adolfo
Suárez com a president del govern. Es va crear una constitució, la Constitució de 1978, molt revolucionària.
Es va votar per aquesta el 6 de desembre de 1978, le primera vegada que el espanyols votavem una
constitució, i evidentment fou aprobada per la majoria del poble. Aquí està detallada la constitució actual:
Soberania
Drets fonamentals
Divisió de poders
Sufragi
Parlament
Forma de govern
Altres dades
Popular.
Es proclamen al seu Títol I de manera extensa.
Es marquen clarament. Tot i que estan tots tres relacional entre si.
Universal, lliure, igual, directe i secret.
Bicameral: Congrés i Senat.
Monarquia parlamentaria. El rei regna però no governa.
169 articles, més 9 disposicions transitòries, més 1 disposició de derogació, i 4
disposicions adicionals.
Tot i que encara no s'ha fet cap reforma, després d'un llarg període de govern hi ha alguns articles que es
podríen reformar.
Vocabulari
Sobirania: qualitat del poder polític d'un estat o organisme on no està sotmés pel control d'altre estat o
organisme.
Sufragi universal: sistema on el cos electoral està format per tots els ciutadans que no hagin estat privats dels
seus drets polítics.
Sufragi censitari: sistema on el dret a votar queda reservat als contribuents que paguen una quantitat mínima
d'impostos.
Senat: assamblea parlamentària.
Severalisme: no existeix una definició.
Tribunal constitucional: órgan de l'estat format per un o més magistrats que jutjen conjuntament segons la
constitució.
Defensor del poble: institució de l'ordenament constitucional que té com objectiu la defensa dels drets i
llibertats constitucional front a les arbitrarietats de l'administració.
6
Estatut d'autonomia: llei constitucional d'una comunitat territorial autònoma a l'interior de l'Estat.
Corts bicamerals: assambleas convocades per realitzar tasques legislatives dividits en dues cambres.
Carta otorgada: text oficial on el monarca feia una concessió de drets i de més al seu poble, es caracteritza
perquè no es comptava amb l'opinió del poble.
Congrés: cos legislatiu compost per diputats o representants del poble.
Consens: proposicions acceptades per l'opinió pública.
Constitució: cada un dels estatus amb els que es governa una corporació.
7