pedagogia de l`art - Universitat de Barcelona

Programa de l’assignatura
PEDAGOGIA DE L’ART
Assignatura obligatòria de 1º cicle: 4,5 crèdits
Curs 2006-07
Professora: Dra. Ascensió Moreno González
1. QUÈ PROPOSA L’ASSIGNATURA DE PEDAGOGIA DE L’ART?
L’assignatura de Pedagogia de l’Art pretén desenvolupar la formació intel·lectual de
l’alumne/a tot proposant un marc de reflexió en torn a diferents problemàtiques vinculades a formes d’identitat de l’artista, apropant-se al context cultural, històric i social.
2. OBJECTIUS DEL CURS
•
•
•
•
•
•
•
•
Considerar les representacions dels i les artistes construccions socials que estan estretament relacionades amb el context en que emergeixen i que posseeixen implicacions ideològiques i polítiques.
Dotar l’alumnat d’un bagatge conceptual que els possibiliti interpretar social i històricament les tendències que configuren les diferents concepcions al voltant de l’art,
de la identitat dels/les artistes i de la seva formació.
Situar l’alumne en el context artístic contemporani i en el debat modernitatpostmodernitat .
Iniciar amb els estudiants una reflexió sobre la naturalesa de l’art com a pràctica
social i cultural, tot qüestionant nocions com la de desinterès estètic, transcendència,
innatisme o genialitat.
Reflexionar sobre les relacions existents entre art i societat i, específicament sobre
les opcions artístiques que es plantegen com a critica social o acció directa sobre les
condicions socials.
Fomentar en els/les estudiants una actitud crítica davant dels mites que amb freqüència presenten els diferents mitjans i institucions pel que fa al mon de l’art i dels
artistes i la cultura en general.
Establir una dinàmica de treball que permeti als/les estudiants compartir i aprendre
de les recerques dels companys.
Fomentar l’hàbit de lectura i proporcionar les eines necessàries per a l’elaboració de
documents i treballs escrits.
3. METODOLOGIA
La metodologia del curs és participativa. Les sessions s’organitzaran al voltant de la
presentació i discussió dels textos obligatoris de l’assignatura, que seran presentats en
grups i posteriorment discutits a l’aula.
A principi de curs es distribuiran els textos en grups d’aproximadament cinc alumnes, i
s’organitzarà el calendari de presentacions. Per la preparació de les presentacions caldrà
un espai previ de tutoria amb la professora.
1
Paral·lelament al desenvolupament de les sessions, l’alumne portarà un procés
d’investigació personal, al voltant dels temes de l’assignatura que finalitzarà amb un
treball per escrit.
4. CONTINGUTS
L’assignatura pretén abordar diferents problemàtiques i qüestions vinculades amb les
representacions d’identitat de l’artista des de quatre eixos articuladors. Aquests eixos,
lluny d’estructurar l’assignatura d’una forma tancada, intenta ser una guia dinàmica per
al desenvolupament de les sessions de treball.
El curs planteja una revisió a diverses concepcions vinculades amb la construcció
d’identitat dels artistes, fomentant una posició crítica i reflexiva en torn a les característiques socials i històriques, a partir dels blocs de treball següents:
Bloc 1. Aproximació al construccionisme social
En aquest primer bloc s’estableix la perspectiva que prendrem com a punt de partida.
L’objectiu és comprendre que les identitats dels artistes, les pràctiques artístiques vigents en cada moment i les institucions que permeten la seva existència, són produïts
socialment. No podem parlar de veritats essencials i naturals, sinó de “construccions”
socials dinàmiques.
Lectures de treball
1. BURR, V. (1997). “Què és el discurs”. Introducció al construccionisme social. Barcelona: Proa. (pàg. 53-66)
2. BURR, V. (1997). “Què significa tenir poder?”. Introducció al construccionisme
social. Barcelona: Proa. (pàg. 67-80)
Bloc 2. Antecedents de la reflexió sobre la dimensió política i transformadora de l’art
La vinculació entre pràctiques artístiques i processos socials no són qüestions de nova
emergència, sinó que podem traçar la seva història com a mínim fins a les avantguardes
històriques. A partir de la discussió dels textos proposats, el primer escrit coetàniament
a les mateixes avantguardes i el segon com una mirada històrica retrospectiva sobre les
mateixes, podrem situar les diferents posicions respecte a les relacions entre art i societat dins de les mateixes avantguardes. Considerarem també la relació entre art i política.
Lectures de treball
3. BENJAMIN, W. (1972). “El autor como productor”. Tentativas sobre Brecht. Iluminaciones III. Madrid. Taurus. (1ª ed. 1934)
4. WILLIAMS, R. (1997). “La política de la vanguardia”. La política del modernismo.
Buenos Aires: Ediciones Manantial.
5. GERGEN, K. (1997). “El surgimiento de la cultura postmoderna”. El yo saturado.
Barcelona: Paidós.
2
Bloc 3. Critica a l’avantguardisme o a la modernitat com a ideologia. Entre la Modernitat i la Postmodernitat.
Estudiarem les proximitats i diferències entre el projecte de la modernitat i el
d’avantguarda. Abordarem diferents problemàtiques i qüestions vinculades a la modernitat i la postmodernitat; comprendrem algunes de les formes d’identitat dels artistes.
Com es caracteritza la condició moderna?, quina diferència hi ha entre postmodernitat i
postmodernisme?, quines valoracions són pròpies de l’art a la postmodernitat?, de quina
manera influeix aquestes peculiaritats en la construcció de la identitat de l’artista?...,
seran, entre altres, algunes de les qüestions plantejades en aquest bloc de treball.
Lectures de treball
6. COMPAGNON, A. (1990). “La religión del futuro: vanguardias y relatos ortodoxos”. Las cinco paradojas de la modernidad. Caracas: Monte Ávila Eds.
7. GABLIK, S. (1987). “El ocaso de la edad moderna”. ¿Ha muerto el arte moderno.
Barcelona: Blume.
8. WALLIS, B. (comp) “¿Qué falla en esta imagen?: una introducción”. El arte después de la modernidad. Madrid: Akal.
9. EXPÓSITO, M. (2002). “El arte: lo real, lo político: retornos”. Zehar 46. [En línea].
http://arteleku.net/4.1/zehar/46/Expositofinal5257.pdf [consulta el 07/03/2005]
Bloc 4. Problemàtiques emergents, models d’artista i contextos institucionals en les
pràctiques artístiques contemporànies.
El darrer tema s’ocupa de les temàtiques i moes de producció emergents en les pràctiques artístiques contemporànies, així com de les múltiples posicions d’artista possibles.
Enlloc de vincles estilístics, s’establiran relacions problemàtiques entre l’art i el context
social, a partir de conceptes teòrics. D’aquesta manera s’abordaran qüestions com el
feminisme, el multiculturalisme, les teories de la subalternitat, el postcolonialisme,
l’estètica relacional, l’art públic i comunitari, la construcció de públics i les polítiques
institucionals.
Lectures de treball
10. BECKER, C. (1997). “El artista como intelectual público”. Traducció de “The Artist as a
Public intellectual”. A H GIROUX i P. SHANNON (eds.) Education and Cultural Satudies.
Nova York i Londres: Routledge. (pp. 13-24).
11. BLANCO, P (2001). “Explorando el terreno”. BLANCO, P; CARRILLO, j.; CLARAMONTE, J I EXPÓSITO, M. (comps.) Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
12. FUSCO, C. (1997). “Irreverència apassionada: la política cultural de la identitat”.
Identitats múltiples. Barcelona: Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
3
13. POLLOCK. G. (1988). “Intervenciones feministas en las historias del arte: una introducción”. Traducció de “Feminist Interventions in the Histories of Art: an introducction”. Vision and Difference. Feminiosm and The Histories of Art. Londres i
Nova York: Routledge.
14. RIBALTA, J. (2002) “Sobre el servicio público en la época del consumo cultural”.
Zehar 47&48 [En línia] http://arteleku.net/4.1/zehar47Ribalta.pdf [consulta del
30/05/2005]
15. YÚDICE, G. (2004). Paradojas del arte público. Conferència presentada al seminari “La construcción del publico: actividad artística y nuevo protagonismo social”.
Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 28 i 29 de novembre de 2003. [Material
fotocopiat].
16. SENTÍS, M. (1998). “Entrevista amb Bell Hooks”. En el pico del águila. Madrid:
Árdora.
5. AVALUACIÓ
a.
Opció presencial
L’opció presencial requereix l’assistència continuada a classe, la lectura dels textos,
la participació activa en les discussions, la presentació dels textos segons la distribució inicial, l’elaboració i lliurament dels següents treballs escrits (les dates de lliurament es concreten en el cronograma):
-
Resum dels textos presentats a classe (Únicament els textos que li
ha tocat presentar al teu grup).
Síntesi dels textos de cada bloc.
A partir de dos artistes contemporanis triats per l’alumne, realitzar
un article d’entre 3 i 5 planes on se’ls relacioni amb els conceptes i
les problemàtiques tractades a l’assignatura.
b.
Opció no presencial
Aquells alumnes que per a qualsevol motiu no puguin assistir a l’assignatura
s’hauran de posar en contacte amb la professora a principi de curs per tal d’informar
que s’ha triat aquesta opció. També passaran a aquesta opció els alumnes que no segueixin les pautes de l’opció presencial. El dia d’examen fixat per la facultat es lliuraran els següents treballs escrits:
-
-
-
Síntesi dels textos de cada bloc.
Text comparatiu d’una plana sobre quina representació d’artista es
construeix en els documents utilitzats al bloc 1. Cal fer servir els
conceptes que apareixen als textos.
Text d’una o dues planes d’extensió sobre els canvis en la relació
entre art i política en el mon artístic actual. Es pot treballar algun
cas contemporani o fer un exercici comparatiu entre avantguarda i
contemporaneïtat. Cal aportar exemples, casos concrets, etc. Cal fer
servir com a mínim els conceptes aportats pels textos 3, 4, 6,7 i 8.
A partir de dos artistes contemporanis triats per l’alumne, realitzar
un article d’entre 3 i 5 planes on se’ls relacioni amb els conceptes i
les problemàtiques tractades a l’assignatura.
4
6. CRITERIS D’AVALUACIÓ
Es valorarà positivament:
1. L’assistència continuada a classe i la participació.
2. L’ús tant en l’expressió escrita com verbal dels conceptes teòrics de l’assignatura.
3. La coherència en l’argumentació
4. La implicació en els temes tractats
5. La correcta presentació dels treballs escrits, seguint les normes de citació i incloenthi la bibliografia utilitzada.
Serà motiu de valoració negativa: l’argumentació a partir de l’opinió personal,
l’absència de conceptes teòrics o la incorrecció en el seu ús, la còpia indiscriminada de
les fonts, la no utilització de les normes de citació i no utilitzar les referències bibliogràfiques amb correcció.
7. TUTORIES
Dilluns i dimarts de 9 a 10, al despatx d’Educació Artística (davant de copisteria). Cal
concretar cita prèviament amb la professora, personalment o per correu electrònic.
Adreça: [email protected]
8. DATES I LLOC DE LLIURAMENT DELS TREBALLS
Els treballs es lliuraran a classe el dia fixat en el calendari o cronograma de
l’assignatura, sense excepcions i sense pròrrogues. El darrer dels escrits, atès que ja no
hi haurà classe es lliurarà al despatx d’Educació Artística el dia fixat al cronograma.
El lliurament de treballs per a les persones que segueixin l’opció no presencial es farà
en el dia d’examen previst per la facultat.
9. CRONOGRAMA
Data
18/09/2006
Presentació
Contingut
De la sessió
Presentació de
la professora,
del grup i de
l’assignatura.
Avaluació
inicial.
5
Materials a treballar
Programa
de
l’assignatura
Activitat a realitzar i
data de lliurament
. Presentació a la classe
del programa del curs,
explicació del sentit de
l’assignatura.
Acords
sobre les pautes de funcionament.
. Escrit sobre les següents
preguntes: Què és per tu
ser artista en el context
actual?, Quins són els teus
referents artístics?, On els
has après (cinema, escola,
museus, llibres, experièn-
19/09/2006
Bloc 1
26/09/2006
Aproximació
al
construccionisme
social
02/10/2006
Bloc 2
Antecedents de la
reflexió sobre la
dimensió política i
transformadora de
l’art
03/10/2006
09/10/2006
10/10/2006
Bloc 3
16/10/2006
Critica
a
l’avantguardisme o
a la modernitat com
a ideologia. Entre la
Modernitat i la
Postmodernitat
17/10/2006
23/10/2006
24/10/2006
Bloc 4
Problemàtiques
emergents, models
d’artista i contextos
institucionals en les
pràctiques artístiques contemporànies
30/10/2006
31/10/2006
06/11/2006
Introducció al
bloc 1.
Presentació
textos 1 i 2
Textos 1 i 2
Presentació
dels textos 3,
4i 5
Treball
al
voltant
d’exemples
d’artistes triats
pels alumnes
Discussió
a
partir
dels
textos
i
d’exemples
Textos: 3, 4 i 5
Presentació
dels textos 6 i
7
Presentació
dels textos 8 i
9
Veurem
la
pel·lícula
Pollock
Discussió
a
partir
dels
textos i de la
pel·lícula
Presentació
dels textos 10,
11 i 12
Presentació
textos 13 i 16
Presentació
dels textos 14
i 15
Treball
al
voltant
d’exemples
d’artistes
Discussió
a
partir
dels
textos
i
d’exemples
Textos 6, 7, 8 i 9.
6
Exemples d’artistes
aportats pels alumnes
Exemples d’artistes
o projectes artístics
aportats pels alumnes i per la professora
cia, família, etc.)
. Presentació en grup dels
textos.
. Resum dels textos presentats a classe (Únicament els textos que li ha
tocat presentar al teu
grup).
. Síntesi dels textos del
bloc.
Data lliurament:2/10/2006
. Triar dos artistes contemporanis que interessin
a l’alumne. Portar imatges
de la seva obra, textos de
catàlegs
d’exposicions,
etc.
. Presentació en grup dels
textos.
. Resum dels textos presentats a classe (Únicament els textos que li ha
tocat presentar al teu
grup).
. Síntesi dels textos del
bloc.
Data lliurment:10/10/2006
. Presentació en grup dels
textos.
. Resum dels textos presentats a classe (Únicament els textos que li ha
tocat presentar al teu
grup).
. Síntesi dels textos del
bloc.
Data lliurment:24/10/2006
Textos
10,11,12,13,14,15 i
16.
Exemples d’artistes
o projectes artístics
aportats per la professora
. Presentació en grup dels
textos.
. Resum dels textos presentats a classe (Únicament els textos que li ha
tocat presentar al teu
grup).
. Síntesi dels textos del
bloc.
Data lliurment:7/11/2006
07/11/2006
Tancament
Conclusions
de
l’assignatura
Tancament del
curs
A partir de dos artistes
contemporanis triats per
l’alumne, realitzar un
article d’entre 3 i 5 planes
on se’ls relacioni amb els
conceptes i les problemàtiques
tractades
a
l’assignatura.
Data
de
22/01/2007
lliurament:
10. BIBLIOGRAFIA
10.1 Bibliografia obligatòria
ABLIK, S. (1987). “El ocaso de la edad moderna”. ¿Ha muerto el arte moderno. Barcelona: Blume.
BECKER, C. (1997). “El artista como intelectual público”. Traducció de “The Artist as a Public intellectual”. A H GIROUX i P. SHANNON (eds.) Education and Cultural Satudies. Nova York i Londres: Routledge. (pp. 13-24).
BENJAMIN, W. (1972). “El autor como productor”. Tentativas sobre Brecht. Iluminaciones III. Madrid. Taurus. (1ª ed. 1934)
BLANCO, P; CARRILLO, j.; CLARAMONTE, J I EXPÓSITO, M. (comps.) Modos de hacer. Arte
crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
BURR, V. (1997). Introducció al construccionisme social. Barcelona: Proa. 2.
COMPAGNON, A. (1990). “La religión del futuro: vanguardias y relatos ortodoxos”. Las cinco paradojas de la modernidad. Caracas: Monte Ávila Eds.
EXPÓSITO, M. (2002). “El arte: lo real, lo político: retornos”. Zehar 46. [En línea].
http://arteleku.net/4.1/zehar/46/Expositofinal5257.pdf [consulta el 07/03/2005]
FUSCO, C. (1997). “Irreverència apassionada: la política cultural de la identitat”. Identitats múltiples. Barcelona: Museu d’Art Contemporani de Barcelona.
GERGEN, K. (1997). “El surgimiento de la cultura postmoderna”. El yo saturado. Barcelona: Paidós.
POLLOCK. G. (1988). “Intervenciones feministas en las historias del arte: una introducción”. Traducció de “Feminist Interventions in the Histories of Art: an introducction”. Vision and Difference.
Feminiosm and The Histories of Art. Londres i Nova York: Routledge.
RIBALTA, J. (2002) “Sobre el servicio público en la época del consumo cultural”. Zehar 47&48 [En
línia] http://arteleku.net/4.1/zehar47Ribalta.pdf [consulta del 30/05/2005]
SENTÍS, M. (1998). “Entrevista amb Bell Hooks”. En el pico del águila. Madrid: Árdora.
WALLIS, B. (comp) “¿Qué falla en esta imagen?: una introducción”. El arte después de la modernidad. Madrid: Akal.
WILLIAMS, R. (1997). “La política de la vanguardia”. La política del modernismo. Buenos Aires:
Ediciones Manantial.
YÚDICE, G. (2004). Paradojas del arte público. Conferència presentada al seminari “La construcción
del publico: actividad artística y nuevo protagonismo social”. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 28 i 29 de novembre de 2003. [Material fotocopiat].
7
2. bibliografia complementària
BARKER,M. I BEEZER, A. (eds). (1994). Introducción a los estudios culturales. Barcelona: Bosch
Casa Editorial.
BARRO, D. (2002). “La ambivalencia perturbadora de Mona Hatum”. Lápiz, n 186. (pàg. 35-43).
BOUDELAIRE, C. (1996). Salones y otros escritos. Madrid: la Balsa de la Medusa.
CURRAN, J.; MORLEY, D.; WALKERDINE, V. (1998). Estudios culturales y comunicación.
CALINESCU, M. (1990). Las cinco paradojas de la modernidad. Caracas: Monte Ávila Eds.
DANTO; A. C. ¿Qué es la obra maestra?. Barcelona: Crítica .
DEEPWELL, K. (D.). (ed). (1998). Nueva crítica feminista del arte. Estrategias críticas. Madrid: Cátedra.
EISNER, E. (2002). El arte y la creación de la mente. El papel de las artes en la transformación de
la conciencia. Barcelona: Paidós.
FOUCAULT, M. (1999). El orden del discurso. Barcelona: Tusquets.
GERGEN, K. (1996). Realidades y relaciones. Barcelona: Paidós.
GUILBAUT, S. (1990). De cómo Nueva York robó la idea del arte moderno. Barcelona: Mondadori.
GUASCH, A.M. (ed) (2000). Los manifiestos del arte postmoderno. Textos de exposiciones 19801995. Madrid: Akal.
HARVEY, D. (1990). Introducción, en: La condición de la posmodernidad, Investigación sobre los
orígenes del cambio social. Buenos Aires: Amorrortu.
LORENTE, J.P. (ed.). (1997). Espacios de arte contemporáneo generadores de revitalización urbana. Zaragoza: Universidad de Zaragoza.
LYOTARD (1986). La postmodernidad explicada a los niños. Barcelona: Gedisa.
LYOTARD (2004). Introducció, a: La condició posmoderna. Barcelona: Angle Editorial (Primera
ed. 1979 ).
MAYAYO, P. (2003). Historias de mujeres. Historias del arte. Madridf: Cátedra.
Mixinge, a. (2001). “La ruta del ébano”. Lápiz. Num.: 174. Pàg., 62-71.
NEUMANN, E. (1992). Mitos de artista. Madrid: Tecnos.
PICÓ, J. (1999). Cultura y modernidad. Seducciones y desengaños de la cultura moderna. Madrid:
Alianza Editorial.
STOREY, J. (2002). Teoría Cultural y Cultura Popular. Barcelona: Octaedro. (pàg. 237-277)
VETESE, A. (2002). Invertir en arte. Producción, promoción y mercado del arte. Valencia: Pirámide. (pàg. 169-213)
WITTKOWER, R. (1995). Nacidos bajo el signo de Saturno. Madrid: Cátedra .
WOLFF, J. (1997). La producción social del arte. Madrid: Itsmo.
8