Los espectadores Los espectadores

Los espectadores
AGGTELEK
AGGTELEK
CAPELLA DE SANT ROC
Espai Contemporani
Jaume Huguet, 1
43800 Valls
31
31 de
de maig
maig // 31
31 de
de juliol
juliol 2014
2014
PERTORBACIONS
PERTORBACIONS
Un
Un cicle
cicle comissariat
comissariat per
per Jordi
Jordi Antas
Antas
positius independents entre ells, tot i compartir diversos interessos i postures similars: explorar des de la
pràctica artística noves lectures i noves possibilitats
de visualització que provoquin fins subversius per poder
especular —a partir d’un anàlisi minuciós— diferents
exemples d’alliberament davant d’allò preestablert.
PERTORBACIONS
Jordi Antas
oct 2013 / des 2014
Aníbal Parada
Lilli Hartmann
Carlos Valverde
Aggtelek
Quim Packard
M. Mangrané / G. Ortín
L’estat pertorbat, encara que des d’una primera impressió o lectura pot tenir una connotació negativa, es
pot entendre com un canvi perceptible en l’estructura o
funcionalitat d’una determinada comunitat. Una variació,
la d’aquesta comunitat, que respon o no a l’adaptació
d’aquest fet tenint en compte la capacitat de resistència, de resilència, i de resposta adaptativa quan aquesta pertorbació es produeix. Una actitud en la qual, a
més, intervenen dues variants més: la freqüència de la
pertorbació i la seva intensitat, que du la comunitat
a regular la resistència assumible, o bé, l’anticipació
possible davant l’inminent procés de transformació.
Si revisem alguns dels seus camps d’actuació, la
teoria pertorbacional aconsegueix portar a l’extrem errors i gestos mínims que posen en dubte la recepció
d’uns processos amb clara intenció d’oposició o de canvi
contra una determinada estructura. D’aquesta manera, el
cicle Pertorbacions, fa referència al concepte d’alteració sistèmica des d’una aproximació subversiva i autocrítica a la práctia artística contemporània. Un intent
d’alliberar —i per tant d’alterar en clau irònica i
erràtica— l’ordre establert a partir de sis assajos ex-
Perturbaciones
Jordi Antas
oct 2013 / dic 2014
El estado perturbado, aunque desde una primera impresión o lectura puede tener una connotación negativa, se puede entender como un
cambio perceptible en la estructura o funcionalidad de una determinada comunidad. Una variación, la de esta comunidad, que responde o no a
la adaptación de este hecho teniendo en cuenta
la capacidad de resistencia, de resiliencia, y
de respuesta adaptativa cuando esta perturbación se produce. Una actitud en que, además,
intervienen dos variantes más: la frecuencia de
la perturbación y su intensidad, que lo lleva
a regular la resistencia asumible, o bien, la
anticipación posible ante el inminente proceso
de transformación.
Si revisamos algunos de sus campos de actuación, la teoría perturbacional consigue llevar al extremo errores y gestos mínimos que
ponen en duda la recepción de unos procesos con
clara intención de oposición o de cambio contra
una determinada estructura. De esta manera, el
ciclo Perturbaciones hace referencia al concepto de alteración sistémica desde una aproximación subversiva y autocrítica a la práctica
artística contemporánea. Un intento de liberar
—y, por tanto, de alterar en clave irónica
y errática— el orden establecido a partir de
seis ensayos expositivos independientes entre
Els espectadors
AGGTELEK
31 de maig / 31 de juliol de 2014
Inauguració 31.05.2014 12 hs.
1.Públic assistent a una funció d’entreteniment
2.Persona que observa alguna cosa amb molta atenció
Els espectadors és un assaig expositiu que s’acosta
a les possibilitats performàtiques que, a partir de les
fugides del que està establert i del que és normatiu,
planteja una realitat mitjançant una certa desobediència
conceptual (des de la comèdia de la llibertat artística de
Duchamp a les contradiccions que ens lliguen a l’estètica
i la política) i l’objecte escultòric. Un discurs de caire
surrealista que, més enllà de qualsevol desordre mental,
detalla una situació inversemblant i atorga a l’acció –
tant temporal com escultòrica- una veracitat particular.
ellos, a pesar de compartir diversos intereses
y posturas similares: explorar desde la práctica artística lecturas y nuevas posibilidades de
visualización que provoquen fines subversivos
para poder especular —a partir de un análisis
minucioso— diferentes ejemplos de liberación
ante el preestablecido.
Los espectadores
AGGTELEK
31 de mayo / 31 de julio de 2014
Inauguración 31.05.2014 12 hs
1.Público asistente a una función de
entretenimiento
2. Concurrente persona que observa algo
con gran atención
Los espectadores es un ensayo expositivo que
se aproxima a las posibilidades performáticas
que, en base a las huidas de lo establecido y lo
normativo, plantea una realidad mediante cierta
desobediencia conceptual (desde la comedia de la
libertad artística en Duchamp a las contradicciones que ata a la estética y la política), y
el objeto escultórico. Un discurso con tintes
surrealistas que, más allá de cualquier desorden
mental, detalla una situación inverosímil y otorga a la acción -tanto temporal como escultóricauna veracidad particular.
Art per a ratolins, moments d’espera, estudis de
monuments per a rates, escultures per a ser devorades,
tuf de formatge i una situació insòlita: l’expectativa
real de presenciar una acció que potser no es produirà
mai (que una rata o un ratolí es mengi una escultura feta
de formatge). Un procés marginal, descregut i delirant
que recupera algunes de les herències de l’art conceptual dels setanta –com els events o e els happenings-,
però que es trasllada al terreny de la fantasia de la
realitat mitjançant la participació directa de rates i
ratolins com a espectadors principals. Vet aquí el títol
de l’exposició: Els espectadors, un paral·lelisme paròdic que invita a ser espectadors els que són els protagonistes del happening : les rates. Una obra en clau
performàtica que assoleix una temporalitat simbòlica,
que encreua rols i ofereix una aproximació crítica al
treball artístic.
En aquest sentit, Els espectadors planteja una narració conjunta a través de la combinació estratègica de
tres elements (escultures sense valor, estudi de monuments
per a rates i participació d’aquests animals) que ens ofereix una lectura representacional –no exempta d’humor- a
mig camí de la pertorbació mental, l’acudit dolent o la
dualitat entre èxit i fracàs. Atenent les esmentades premisses i fidels a les successions que determinen el seu
treball, Aggtelek (Xandro Valles i Gema Perales, Barcelona 1978 i 1982), lliures de prejudicis, exhibeixen per a
la quarta exposició del cicle Pertorbacions un espai més
impulsiu que racionalitzat, més impetuós que congruent,
inflexiu des d’una interpretació àcida i corrosiva mitjançant l’humor, la ganyota i la crítica.
Arte para ratones, momentos de espera, estudios para monumentos para ratas, esculturas para
ser devoradas, tufo a queso, y una situación insólita, la expectativa real de presenciar una acción
que quizá nunca se produzca: que una rata o ratón
se coma una escultura hecha de queso. Un proceso
marginal, descreído, y delirante que recupera algunas de las herencias del arte conceptual de los
setenta -como los events o los happenings - pero
que se traslada al terreno de la fantasía de lo
real, mediante la participación directa de ratas
y ratones como espectadores principales. He ahí
el título de la exposición, Los espectadores, un
paralelismo paródico que invita a ser espectadores
de quienes son los protagonistas del happening:
las mismas ratas. Un trabajo en clave performántica que adquiere una temporalidad simbólica, que
entrecruza roles, y ofrece una aproximación crítica al trabajo en arte.
En este sentido, Los espectadores plantea
una narración conjunta a través de la combinación estratégica de tres elementos (esculturas
sin valor, estudio para monumentos para ratas,
y la participación de éstas) que nos ofrece -no
exentos de humor- una lectura representacional a
medio camino de la perturbación mental, el chiste
malo, o la dualidad entre éxito y fracaso. Bajo
dichas premisas, y fieles a las sucesiones que
determinan su trabajo, Aggtelek (Xandro Valles y
Gema Perales, Barcelona 1978 y 1982), libres de
prejuicios, exhiben para la cuarta exposición del
ciclo Perturbaciones, un espacio más impulsivo
que racionalizado, más impetuoso que congruente,
inflexivo desde una interpretación ácida y mordiente mediante el humor, la mueca, y la crítica.