sistemes d`impresió gràfica

SISTEMES D'IMPRESIÓ GRÀFICA
Fins al moment tots els temes tractats i tots els tipus de treballs realitzats depenen de les arts
gràfiques. En última instància els treballs que hem anat realitzats (tipografies, logotips,
senyalitzacions, tríptics...) haurien de ser impresos per a ser utilitzats. La impressió és un sistema
de reproducció d'imatges utilitzat des d'antic, que ha anat evolucionant, segons les possibilitats
tècniques i les necessitats socials de la reproducció seriada d'imatges. Hi ha diferents sistemes
d'impressió i d'estampació. Alguns, com la xilografia, foren àmpliament utilitzats per a la producció
gràfica i actualment només s'empren en l'àmbit artístic. Altres, com la serigrafia o la litografia, han
perdurat al llarg del temps millorant-ne el procediment i adaptant els instruments i materials. I, els
més recents, incorporen les noves tecnologies, com és el cas de la impresió digital.
Tradicionalment tots aquests procediments han tingut una cosa en comú: sempre s'ha hagut
d'utilitzar una matriu, algun suport amb una imatge que permetés ser entintat per a després
estampar-lo i aconseguir d'aquesta manera les còpies. Els sistemes d'impresió han agafat en
molts casos el nom del material del qual es composa la matriu. Però també els classifiquem
segons el procediments que utilitzen per aconseguir que s'imprimeixi la imatge:
-Per mètodes d'impresió en relleu.
-Per mètodes d'impresió al buit.
-Per procediments planogràfics.
Actualment amb la tecnologia digital el concepte de matriu ha desaparegut, si més no físicament,
ja que la imatge que serà impressa estarà continguda en forma de dígits en un fitxer informàtic, el
qual serà llegit directament per la impresora. Així és com funciona en els sistemes d'impresió per
injecció o els sistema d'impresió digital amb làser.
IMPRESSIÓ EN RELLEU
Matrius de fusta (XILOGRAFIA)
Matrius de ferro (GRAVAT AL BURÍ)
Matrius de goma
Matrius de plantilles (POCHOIR)
IMPRESSIÓ AL BUIT
Matrius de metall (CALCOGRAFIA)
IMPRESSIÓ PLANOGRÀFICA
Matrius de pedra calcària (LITOGRAFIA)
Matrius sobre làmina de metall granejada o tractada (LITO-OFFSET)
IMPRESSIÓ SERIGRÀFICA
Reserva sobre materiu reixada (SERIGRAFIA)
IMPRESSIÓ PER INJECCIÓ DE TINTA
Aquest és el procediment que utilitzen les impresores casolanes convencionals. Les quatre tintes
dels cartutxos són injectades en els punts precisos del paper per a conformar entre els quatre
colors la imatge. Normalment els injectors resegueixen el paper linealment i en espais de color pla
traces línies seguides. Amb aquest sistema no tenim una matriu física sinó que un dispositiu (els
injectors) segueixen les ordres enviades des del fitxer de la imatge. Podem dir que la matriu és
virtual, està formada per un codi de zeros i uns.
IMPRESSIÓ LÂSER
Actualment molts sistemes d'impressió estan derivant cap a la impressió làser. La impressió en
negre que abans es feia en lito-offset cada vegada més s'està realitzant amb làser i també part de
la impressió en color. La impressió de llibres, diaris o d'altres amb un alt contingut de text han
apostat clarament per aquesta tecnologia. Com en la impressió per injecció de tinta, tampoc
necessitem matriu. Les dades es transmeten de l'ordinador a la impressora sense necessitat de
cap element intermedi. Sembla que aquesta és la tecnologia que dominarà de cara al futur i que
deixarà enrera alguns dels principis bàsic de la impressió que han perdurat durant segles des de
la invenció de la impremta.
TIPUS D'IMPRESSIÓ EN COLOR
S'utilitzi el procediment que s'utilitzi per a imprimir caldrà veure quin procés es segueix per a
imprimir en un o més colors de tinta. Les imatges amb un sol color solen imprimirse amb un tramat
de punts per aconseguir tonts més o menys foscos. És el cas d'alguns diaris impressos tots ells en
tinta negre. La densitat del tramat de punts ens donarà gradacions més o menys clares.
També pot ser que la impressió tingui només dos tons i es triïen els dos colors de tinta i es facin
dues impressions, amb dues matrius diferents.
Si es tracta d'una imatge amb molts més tons o d'una fotografia caldrà imprimir-la en
QUADRICOMIA, impressió en quatre colors diferents: cian, magenta, groc i negre. Les barreges
dels tres primers colors en asseguren l'obtenció de tots els colors de l'espectre llumínic. Tots tres
barrejats a parts iguals ens haurien de proporcionar el negre però com que la qualitat de les tintes
no ens ho assegura hi afegim també la tinta negre. Així ens faran falta quatre matrius i quatre
impressions.
La impressió en color per injecció de tinta o làser també necessita els quatre colors esmentats i
injecte els punts necessaris de cada un en cada moment.
Comprovem tot el que hem dit a través d'un programa informàtic de tractament d'imatges. Agafeu
el Photoshop i obriu qualsevol imatge en color. Un cop la teniu a la pantalla aneu al menú IMATGE
i seleccioneu MODO. Veureu com sobre una finestra amb diferents opcions. Això ens permetrà
variar el mode de color de la imatge. Aneu-la variant als modes que tot seguits teniu explicats.
L'explicació és la mateixa que ens indica l'ajuda del Photoshop:
ESCALA DE GRISOS
'Emplea hasta 256 matices de gris. Cada píxel de una imagen en escala de grises tiene un valor
de brillo que oscila entre 0 (negro) y 255 (blanco). Los valores de la escala de grises también
pueden medirse como porcentajes de cobertura de tinta negra (0% equivale a blanco y 100%
equivale a negro). Las imágenes producidas usando escáneres en blanco y negro o en escala de
grises normalmente se muestran en este modo. Tanto las imágenes de mapa de bits como las de
color se pueden convertir a escala de grises.'
MAPA DE BITS
'El modo de mapa de bits usa uno de dos valores de color (negro o blanco) para representar los
píxeles de una imagen. Las imágenes en modo de mapa de bits se denominan bitmaps o
imágenes de 1bit, debido a que tienen una profundidad de bit de 1.'
En aquest cas la impressió es faria amb una sola tinta sensa gradacions de lluminositat.
COLOR INDEXAT
'Emplea un máximo de 256 colores. Al convertir una imagen a color indexado, Photoshop crea una
tabla de búsqueda de color (CLUT), que almacena y crea un índice con los colores de la imagen.
Si un color de la imagen original no aparece en la tabla, el programa hará coincidir el color con el
más cercano de la tabla, o bien lo simulará usando los colores disponibles. Al limitar la paleta de
colores, el color indexado reduce el tamaño de los archivos conservando la misma calidad visual
(por ejemplo, para una aplicación de animación multimedia o una página Web). En este modo se
encuentra disponible la edición limitada. Para la edición ampliada es necesario convertir
temporalmente a modo RGB.'
La impressió es faria amb dos o tres tintes de color prèviament determinat, sense necesssitat de
descomposició (com en el cas de la quatricomia).
QUATRICOMIA
'El modelo CMYK se basa en la calidad absorbente de la luz de la tinta impresa en papel. Cuando
la luz blanca incide en tintas translúcidas, se absorbe una parte del espectro. En teoría, los
pigmentos del cian (C), del magenta (M) y del amarillo (A) puros se combinan para absorber todos
los colores y generar negro. Este es el motivo por el que se denominan colores sustractivos.
Debido a que todas las tintas de impresión contienen impurezas, su combinación en realidad
produce un marrón sucio, por lo que es necesario combinarlas con tinta negra (K) para generar
negro puro. (Se utiliza K en lugar de B para no confundirla con blue (azul).) La combinación de
estas tintas con objeto de obtener colores se denomina cuatricromía.
El modo CMYK de Photoshop asigna a cada píxel un valor porcentual para cada una de las tintas
de cuatricromía. Los colores más claros (iluminados) tienen un porcentaje pequeño de
cuatricromía, mientras que los más oscuros (sombra) tiene porcentajes mayores. Por ejemplo, un
rojo brillante podría tener un porcentaje del 2 por ciento de cian, 93 por ciento de magenta, 90 por
ciento de amarillo y 0 por ciento de negro. En las imágenes CMYK, el blanco puro se crea cuando
los cuatro componentes tienen un valor del 0 por ciento.
CMYK es el modo que se usa cuando se prepara una imagen para imprimirla utilizando
cuatricromías. Al convertir una imagen RGB a CMYK se crea una separación de color. Si la
imagen era originalmente RGB, lo mejor es modificarla antes de convertirla a CMYK. Al trabajar en
modo RGB, se puede usar el comando Previsualizar CMYK para simular los efectos del cambio
sin modificar realmente los datos de la imagen. También puede usar el modo CMYK para trabajar
directamente con imágenes CMYK escaneadas o importadas de sistemas de alto rendimiento.'
La quadricomia requereix imprimir amb quatre matrius resultants de la descomposició de la imatge
en els quatre colors: cian, magenta, groc i negre. Si convertiu la imatge a CMYK (cian, magenta,
yellow and black) podeu consultar a la finestra de CANALS la quantitat de cada color amb la
imatge descomposada. El mateix programa ja ens permet treure la matriu per a cada color que
ens servirà per a la lito-offset. Observeu aquesta descomposició en els quatre colors de la pintura
de Van Gogh, Pins al capvespre.
CIAN
MAGENTA
GROC
NEGRE
V. Van Gogh, Pins al capvespre 1889 72x93 Col Kröller-Müller Museum, Otterlo
MODE DE COLOR RGB
'Un extenso porcentaje del espectro visible se puede representar combinando luz roja, verde y
azul (RGB) en proporciones e intensidades diferentes. Donde se solapan los colores, se crean
cian, magenta y amarillo. Dado que los colores RGB se combinan para crear blanco, también se
denominan colores aditivos. La suma de todos los colores produce blanco (es decir, toda la luz
vuelve reflejada al ojo). Los colores aditivos se usan para iluminación, vídeo, cámaras de cine y
monitores. Su monitor, por ejemplo, crea color mediante la emisión de luz a través de fósforos de
color rojo, verde y azul.
El modo RGB de Photoshop emplea el modelo RGB asignando un valor de intensidad a cada píxel
que oscile entre 0 (negro) y 255 (blanco) para cada uno de los componentes RGB de una imagen
en color. Por ejemplo, un color rojo brillante podría tener un valor R de 246, un valor G de 20 y un
valor B de 50. Cuando los valores de los tres componentes son idénticos, se obtiene un matiz de
gris. Si el valor de todos los componentes es de 255, el resultado será blanco puro y negro puro si
todos los componentes tienen un valor 0.
Las imágenes RGB utilizan tres colores para reproducir en pantalla hasta 16,7 millones de colores.
Son imágenes de tres canales, por lo que contienen 24 (8 x 3) bits por píxel. RGB es el modo por
defecto para las imágenes de Photoshop. Los monitores de ordenador muestran siempre los
colores con el modelo RGB. Esto significa que al trabajar con modos de color diferentes, como
CMYK, Photoshop convierte temporalmente los datos a RGB para su visualización en pantalla.'
Aquest no és un mode de color per a impressió sinó per a visualització en pantalla llumínica. És el
que utilitza el programa per defecte. Quan volem imprimir el Photoshop farà la descomposició dels
colors en quatricomia. Si tenim la imatge en mode RGB podem veure a la finestra de CANALS la
descomposició dels tres colors.