200084 L’educació primerenca de la criatura afectada pels trastorns del llenguatge i l’audició Curs 2016-17 Dades generals de l’assignatura 6 ECTS 4t curs /2n semestre/ optativa Montserrat Guillamón Valenzuela [email protected] Llicenciada en Psicologia. Especialista en Psicologia Clínica Psicòloga CDIAP Parc Taulí. Descripció general de l’assignatura L’objectiu de l’assignatura es donar a conèixer de forma teòrica i pràctica el treball de prevenció, detecció, diagnòstic i intervenció terapèutica que es porta a terme en un Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) en nens de 0-6 anys que pateixen trastorns en el desenvolupament o presenten risc de patir-los. Competències CE2. Demostrar que compren els trastorns de la comunicació, el llenguatge, la parla, la audició, i les funcions orals no verbals. Resultats d’aprenentatge: CE2.20. Analitzar els sistemes humans de comunicació com a base per a comprendre els trastorns comunicatius i del llenguatge. CE12. Dissenyar, implementar i avaluar accions de prevenció de los trastorns de la comunicació i el llenguatge. Resultats d’aprenentatge: CE12.7. Orientar la resposta educativa a partir de les dificultades i necessitats que l’escolar, amb alteracions comunicatives i/o lingüístiques generi. CE23 Comunicar de manera oral i escrita les seves observacions i conclusions al pacient, al seus familiars i a la resta de professionals que intervenen en la seva atenció adaptant-se a les característiques sociolingüístiques de l’entorn. Resultats d’aprenentatge: CE23.3. Explicar oralment i redactar les seves observacions i conclusions a la resta de professionals adaptant-se a les característiques sociolingüístiques de l’entorn. Competències transversals CT7. Comprendre, integrar i relacionar nous coneixements fruit d’un aprenentatge autònom. CT10. Utilitzar les tècniques de comunicació no verbal per optimitzar les situacions comunicatives. CT13. Comprometre’s de manera ètica per la qualitat de l’actuació. CT14. Identificar, analitzar i resoldre problemes ètics en situacions complexes. CT16. Tenir una actitud d’aprenentatge estratègica i flexible. Blocs didàctics Bloc 1. L’ATENCIÓ PRECOÇ TEMA 1. L’Atenció Precoç: Marc Teòric - Definició, Objectius, Bases Teòriques i Principis Bàsics de l’Atenció Precoç . - Apunts històrics i legislatius de l’atenció precoç. El llibre blanc de l’Atenció Precoç. - L’atenció precoç a Catalunya. TEMA 2. Els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) - Àmbits actuació: l’Infant, la família i l’entorn. Equip Interdisciplinaris. - Objectius: Prevenció, Detecció, Diagnòstic bio-psico-social i Atenció Terapèutica. Fundació Universitària del Bages Montserrat Guillamón Valenzuela - Models de Funcionament dels equips. Coordinacions. La Derivació. BLOC 2. L’INFANT DE 0-5 ANYS DINS L’AMBIT FAMILIAR, ESCOLAR I SOCIAL TEMA 3. Característiques generals de l’infant de 0-5 anys . Signes d’Alerta. Alteracions del Desenvolupament. BLOC 3. EL PROCES ASISTENCIAL TEMA 4. La Demanda. Entrevista d’Acollida. – La Història Clínica. L’Anamnesi. TEMA 5. El procés de valoració inicial. El diagnòstic. La Devolució a la Família. - Avaluació Diagnostica neuro-psicològica-social del desenvolupament del nen. - Instruments/Estratègies utilitzades en el procés diagnòstic. - Les classificacions diagnòstiques actuals. - Elaboració impressió diagnostica inicial i Pla d’intervenció ( Enfoc Terapèutic). - Entrevista de devolució a la família. La resposta dels pares davant la problemàtica de l’infant. L’organització familiar. Els nous models de família. Les famílies immigrants. - Visites seguiment i Controls Evolutius. TEMA 6. L’ Atenció Terapèutica a l’infant, a la família i el seu entorn. L‘INFANT: Seguiment. Tractament Individual i Grupal. Pares presents en sessió de tractament. FAMILIA: L’àmbit familiar i social. Espai pels pares. Assessorament a la Família. La relació pares-professionals. Els Grups de Pares. EL SEU ENTORN: L’àmbit social i escolar: Les Llars d’Infants i l’Escola. TEMA 7. El Pla Terapèutic. - Objectius de treball amb l’infant i amb la família. - Característiques especifiques del llenguatge facilitador d’interacció i comunicació. - El joc i les joguines com a eina de treball. TEMA 8. La Coordinació amb altres Serveis d’Atenció a la Primera Infància. TEMA 9. El procediment de Baixa del CDIAP i la Derivació. Metodologia general L’assignatura es durà a terme a partir de diferents modalitats docents: - classe magistral - treballs en grup - treball individual El Campus virtual serà utilitzat com a eina complementària d’aprenentatge. L’activitat formativa de l’assignatura es distribueix en 30 % activitat dirigida, 10 % activitat supervisada,55 % de treball autònom i 5% d’avaluació. Activitats formatives Activitat Hores Resultats d’aprenentatge Dirigida 25% CE2.20,CE12.7, CE3.8,C10.1,CE10.2 Supervisada 5% CE2.20,CE12.7, CE13.2, CE23.3 Autònoma 65% CE12.7 Fundació Universitària del Bages Montserrat Guillamón Valenzuela Avaluació 5% CE2.20,CE12.7,CE23.3 Avaluació de l’assignatura El professor farà explícit a l’inici del període docent el pes específic de cada una de les activitats que conformaran l’avaluació de la seva assignatura, que quedarà escrit públicament en la planificació. Cada una d’aquestes activitats serà avaluada independentment i no serà recuperable per l’alumne. Si en finalitzar l’assignatura la mitjana ponderada de totes les activitats és inferior a 5, l’alumne podrà optar a una única prova final del conjunt de l’assignatura dins el mateix període lectiu. Aquesta prova d’integració serà la mateixa a la qual podran optar aquells alumnes que decideixen no fer avaluació continuada. Bibliografía Bàsica Aimard P, Abadie C. Intervención precoz en los trastornos del lenguaje del niño. Barcelona Masson; 1992. Cristobal, C.; Fornos, A.; Giné, C.; Mas, J.M.; Pegenaute, F. (Coordinadores) (2010). La Atención Temprana. Un compromiso con la infancia y sus familias. Barcelona: Editorial Universitat Oberta de Catalunya. Illingworth R S. El desarrollo infantil en sus primeras etapas normal y patológico. Barcelona: Editorial Médica y Técnica; 1983. Gassier J. Manual del desarrollo psicomotor del niño. 2a ed. Barcelona: Masson; 1990 Giné C; Basil C; Bolea E; Díaz-Estebanez E; Leonhardt M; Marchesi A; Rivière A; Soro-Camats E. Trastorns del desenvolupament i necessitats educatives especials. 2a ed. Barcelona: Edicions Universitat Oberta de Catalunya; 2006. Gómez, A.; Viguer, P; Cantero, M.J. (Coordinadoras) (2003). Intervención Temprana. Desarrollo óptimo de 0a 6 años. Madrid: Psicología Pirámide. Grupo de Atención Temprana. Llibre blanc de l’atenció precoç. Barcelona : Diputació de Barcelona. Àrea de Benestar Social, Diputació de Barcelona. Institut d'Edicions; 2001. Jané M C. Llenguatge i psicopatologia de la infantesa i l'adolescència : clínica i avaluació. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, Servei de Publicacions; 2001 Narbona J; Chebrie-Muller J. El lenguaje del niño: desarrollo normal, evaluación y trastornos. Barcelona: Elsevier; 2010 Perpiñan, S. (2009). Atención Temprana y familia. Cómo intervenir creando entornos competentes. Madrid: Narcea. Torres J. Como detectar y tratar las dificultades en el lenguaje oral. Barcelona: CEAC; 1996. Torres J. Trastornos del lenguaje en niños con necesidades educativas especiales. Barcelona: CEAC; 2003 Complementària Buckley S; Bird G. Habla y Lenguaje: Desarrollo del habla y lenguaje en niños con síndrome de Down, de 0 a 5 años. Madrid: CEPE; 2005 Cabrera M C; Sanchez C. La estimulación precoz : un enfoque Práctico. 10 ed. Madrid: Siglo XXI; 1998. Castellví P. Teories i Models: introducció a la psicologia evolutiva i educativa. Barcelona : Enciclopèdia Catalana : Universitat Ramon Llull; 1994 Fundació Universitària del Bages Montserrat Guillamón Valenzuela Clasificación de trastornos mentales CIE 10 Criterios de la OMS [Internet]. Biblioteca Consulta PSI. [Consulta 21 de juny de 2012; Actualitzat juny 2012]. Disponible a: http://www.psygnos.net/biblioteca/ICD10/cie1.htm Créixer amb tu: Els infants de 0 a 18 mesos : una petita guia per a pares i mares. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania, Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania ; 2009. Créixer amb tu: els infants de 18 a 36 mesos : una petita guia per a pares i mares. 2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Acció Social i Ciutadania, Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania ; 2008. DECRET 261/2003, de 21 d'octubre, pel qual es regulen els serveis d'atenció precoç. Diàri oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4002,(4-11-2003). Disponible a : http://www.gencat.net/diari/4002/03294122.htm Garvey, C. El juego infantil. 4a ed. Madrid: Morata;1985. Gesell A. El niño de 1 a 4 años. Barcelona: paidós; 2000. Pepper J; Weitzman E. Hablando… nos entendemos los dos: guía práctica para padres de niños con retraso del lenguaje. Toronto: The Hanen Centre; 2007 Libro blanco de atención temprana [Internet]. Madrid: Real Patronato de Prevención y de Atención a Personas con Minusvalía; 2000. Disponible a : http://iier.isciii.es/autismo/pdf/aut_lbap.pdf National center for clinical infant programs. Clasificación diagnóstica: 0-3 : clasificación diagnóstica de salud mental y los desórdenes en el desarrollo de la infancia y la niñez temprana. Buenos Aires: Paidós; 1998. Osterrieth P A. Psicología infantil: introducción a la psicología infantil : de la "edad bebé" a la madurez infantil. 15a ed. Madrid: Ediciones Morata; 1997 Rivière A; Martos J. El niño pequeño con autismo. Madrid: Asociación de Padres de Niños Autistas; 2000. Rondal J A. El desarrollo del lenguaje. Barcelona: ISEP; 2001. Salzberger-Wittenberg ; Henry G; Osborne E. L’experiència emocional d’ensenyar i aprendre. 2a ed. Barcelona: Edicions 62; 1998. Viloca, L. El niño autista. Detección, evolución y tratamiento. Barcelona : CEAC, 2002. Zulueta M I; Mollá M. T. Programa para la estimulación del desarrollo infantil: PEI. Madrid : CEPE Ciencias de la educación preescolar y especial; 2001. Pàgines Web Aa: Associació Catalana d’atenció Precoç [Internet]. Barcelona: ACAP. [Consulta 21 de juny de 2012]. Disponible a: http://www.acapcat.com Asociación de atención temprana región de Murcia : ATEMP [Internet]. Espinardo: Grupo de Investigación en Atención Temprana. [consulta 21 de juny de 2012]. Disponible a: http://www.um.es/atemp/ Associación Síndrome X Frágil de Madrid [Internet]. [Madrid]: Federación Española del Síndrome X-Frágil. [Consulta 21 de juny de 2012]. Disponible a: http://www.xfragil.com/ Autismo Espanya [internet]. Madrid: Confederación Autismo España.[consulta 21 de juny]. Disponible a : http://www.autismo.org.es Departament de benestar social i familia [internet]. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. [Consulta 21 de juny de 2012; Acualitzat 21 de juny de 2012]. Disponible a : http://www.gencat.net/benestar DSM IV Criterios Diagnósticos de los Trastornos Mentales[Internet]. Biblioteca Consulta PSI. [Consulta 21 de juny de 2012; Actualitzat juny 2012]. Disponible a: http://www.psygnos.net/biblioteca//DSM/Dsm.htm Federació Asperger Espanya [Internet]. [Consulta 21 de juny de 2012]. Disponible a : http://www.asperger.es/ Fundació Universitària del Bages Montserrat Guillamón Valenzuela Fundació catalana síndrome de Down [Internet]. Barcelona: Fundació Catalana Síndrome de Down; 2010. [Consulta 21 de juny de 2012]. Disponible a: http://www.fcsd.org/ ZERO TO THREE: National Center for Infants, Toddlers and Families [Internet]. Whashington: ZERO TO THREE: National Center for Infants, Toddlers and Families. [Consulta 21 de juny de 2012]. Disponible a : http://zerotothree.org Revista Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç : Revista de l’Associació Catalana d’ Atenció Precoç. Barcelona: Associació Catalana d’Atenció Precoç; 1992-. ISSN 1887-1445 Fundació Universitària del Bages Montserrat Guillamón Valenzuela