Lletres que reviuen l`instant perdut

Levante EL MERCANTIL VALENCIANO
DiscosMúsicaClásica
VIERNES, 19 DE NOVIEMBRE DE 2010
CRÍTICAS DE
ANTONIO GASCÓ
«Aida».
DEUTSCHE
GRAMMOPHON.
UN DVD.
La imatge al metro de París és el pretext per a entrar en la intimitat d’alguns rostres. BROMERA
Lletres que reviuen
l’instant perdut
Sinfonías
«Londres»
Núms. 99 a 104
VIRGIN VERITAS,
DDD.
DOS CD.
PER ANTONI ZARAGOZÀ
Un dia d’inicis de tardor del , Peter
Turnley, fotògraf professional, dispara la
seua càmera en un dels vagons del tren metropolità de París. La fotografia no és més
que una escena morta, un instant perdut de
vides anònimes. Trenta anys més tard, set
escriptors valencians, nascuts a la dena dels
, de reconeguda solvència i qualitat literària, reunits, en «col·laboració col·lectiva»
o «taller literari» sota el nom d’Unai Siset,
s’endinsaran en la imatge, escodrinyaran
les cares, inexpressives o amb un excés d’expressió, interpretaran els gestos, els cabells
acabats de pentinar, alguns ulls inflats, algun rostre somnolent, i donaran sentit al silenci que vessa la imatge, transformant-la
en una font de vida.
Són set les narracions curtes o relats que
s’arrepleguen a Subsòl. Escrits que parlen de
persones, que conten fets, que descriuen situacions, que són com petits retalls biogràfics, de passions, de somnis, de desesperances, de desavinences, de recerca, tots ells
escrits amb molta cura, i que anirà rebent a
poc a poc, en uns intrigant sobres sense remitent, la vídua Aude —un dels set personatges del llibre— que s’hi reconeix als papers i al retrat. Retrat, alhora real i recurs literari, amb què Unai Siset ha volgut començar i acabar el llibre, convertint la narració en un cercle de paraules i de vida, eixe
misteri atzarós, que farà que tots set personatges coincidisquen, com somnàmbuls
arrossegats per l’incert destí, en el mateix espai, ignorant-sen els uns als altres, aliens a
la resta dels companys de viatge, cadascú
amb una historia íntima oculta en el rostre,
en el mateix instant de temps en què se sent
el clic sord d’una càmera de fotografiar, accionada pel dit d’un professional, que els immortalitzarà en una escena urbana del metropolità parisenc.
Esperança Camps, Pasqual Alapont,
Manuel Baixauli, Vicent Borràs, Àlan
Greus, Urbà Lozano i Vicent Usó, reunits
entorn a una misteriosa iniciativa que els
arribà a cada u d’ells en forma d’e-mail, han
VERDI
PRODUCCIÓN MAJESTUOSA
 P. Domingo, A. Millo, D. Zajick, S. Milnes, P.
Burchuladze, D. Kavrakos. Orquesta y Coro del
Metropolitan de Nueva York. Director J. Levine.
Dirección Escénica S. Frisell.
La oportunidad de la puesta en escena de Aida en el
Palau de les Arts nos da opción a este comentario sobre
la obra de Verdi, merced a un excelente registro
filmado en el Metropolitan de NY hace 21 años. Es
sabido que Aida fue un encargo para festejar la
apertura del Canal de Suez. Verdi buscó un argumento
que tuviera relación con el país, las pirámides, para una
puesta en escena grandiosa. En esta producción regida
en lo escénico por Sonja Frisell existe esa grandeza.
Montaje histórico como tal vez no haya otro, que
gustará a los amantes de la ópera con fidelidad a los
orígenes. Apasionado Plácido Domingo. Dolora Zajick
en plenitud, con derroche de graves e indudable
majestad vocal, unida a un temperamento vehemente y
pasional. Aprile Millo es una Aida tebaldiana solvente
en el papel y Sherril Milnes un fiero Amonasro, de
lírica emisión. Y siempre eficaz James Levine.
HAYDN PERSONAL ELEGANCIA
Què oculten els rostres que poblen
la fotografia de Peter Turnley? És el
que desvel·la «Subsòl», producte de
la unió de set escriptors valencians
Narrativa
Posdata 5
UNAI SISET
Subsòl
Col·lecció L’Eclèctica.
BROMERA, 2010
 London Classical Players. Director R. Norrington.
Virgin Veritas reedita en dos CD una de las mejores
versiones de las seis últimas sinfonías londinenses de
Haydn. La firmada por Roger Norrington al frente de los
London Classical Players. El director tiene devoción por el
repertorio que llevó al disco con instrumentos actuales, en
otro sello con indudable éxito, en la demostración de una
«química» con las partituras que ha estudiado en
profundidad, al extremo de derivar tiempos a su capricho
con el afán de ser genuinamente personal y revisionista en
la dicción. Este revisionismo, que es revolucionario en la
elección de algunos tiempos, se patentiza, en la versión de
Virgin que comentamos, realizada hace unos 20 años, y a
título de ejemplo, en el popular Andante de la sinfonía 101,
llevado casi Allegretto, o en la altura de la 103 con una
reseñable aportación del concertino. Dicción elegante,
refinada y sobre todo intensa y llena de contrastes.
VICTORIA AÉREA TRANSPARENCIA
Un llibre d’indubtable interés literari. Set
narracions basades en la potència d’una
imatge i un joc més enllà; que el lector
esdevinga protagonista a través del web
escrit un llibre d’indubtable interés literari:
set narracions basades en la potència de la
imatge, una imatge que és narrada per la força de les paraules, unes paraules que conten set històries diverses, fabulacions potser, les vides que poblen els rostres de la fotografia de Turnley i que s’amaguen fora del
marc de la imatge. I és que Subsòl manté inalterada l’estructura, els registres i fins l’estil d’aquestes històries, malgrat la diversa autoria; una solidesa, solvència i qualitat que
no enganyen en cap moment, que només
fan palès l’alçada literària del llibre.
Unai Siset no ha volgut, però, que aquesta iniciativa es reduís a la publicació del llibre, sinó que a més depassés el concepte de
lectura tradicional —llegir en solitud— i anara un poc més enllà, fent que el lector
abandone l’actitud passiva i esdevinga un
protagonista més del joc literari que li proposa Subsòl, bé a través del web, el facebook o el blog, participant-hi en les trames d’aquestes set misterioses personalitats per camins i viaranys literaris que ja queden fora
de les pàgines del llibre.
Unai Siset és un encert, una inciativa engrescadora en el panorama literari valencià
que busca la complicitat del lector, mentre
li fa l’ullet entre línies. Subsòl és un viatge a
l’inconegut per la línea quatre del metropolità de París, que travessa la ciutat de dalt
a baix, un dia d’inicis de tardor del ; un
viatge que val la pena de fer i que comença
amb el llibre que el lector té a les mans.
«Responsorios de
tinieblas»
ENCHIRIADIS
DDD
UNCD
 Música Ficta. Director R. Mallavibarrena.
El grupo Música Ficta que dirige el concienzudo
director Raúl Mallavibarrena, exégeta personalísimo de
la música del renacimiento y del barroco hispano, vuelve
sobre uno de sus compositores más reverenciados:
Tomás Luis de Victoria, y lo hace a través de los 18
responsorios de Tinieblas de la Semana Santa, que
componen el triduo sacro, uno de los grandes altares de la
polifonía del renacimiento en el orbe católico. El director
busca la intención de cada frase con tiempos ágiles y
acomodados a una trasparencia espacial y acentuaciones
con propósito de onomatopeyas, acomodándose al
propósito de los textos, valorando la armonización desde
la base de una afinación perfecta. Responsorios como el
soberbio Tenebrae factae sunt, tal vez el más emocionante
desde la pictórica descripción de las tinieblas por las voces
graves, encuentran una convicción que une intimismo,
intensidad y belleza a una patente espiritualidad.
CARNICER CON ESTILO ITALIANO
«Elena e
Costantino»
DYNAMIC
DDD
DOS CD
 R. Rosique, R. McPherson, S. Pirgu, E. Santamaría,
L. Rezazzo. Coro y Orquesta del Teatro Real de Madrid.
Director J. López Cobos. Hace tres años el sello Dynamic
publicaba una ópera de Arrieta titulada La conquista di
Granata. Es el turno ahora de otra obra anterior de Ramón
Carnicer, primera grabación mundial de Elena e
Constantino, un drama en la linea de las producciones
rossinianas. Es sabido que el autor de Pésaro tenía afecto
por Carnicer, quien escribió una obertura para Il barbiere del
agrado del compositor, habida cuenta que apreció en ella
cómo el compositor catalán había asumido su estilo. La
versión en vivo es un referente y cuenta con la seducción y el
emocional decir de la barcelonesa, tan vinculada a Valencia,
Ruth Rosique de cristalino brillo, las agilidades solventes de
la Cantarero patentes en su aria, así como la facilidad en el
registro superior de Robert McPherson el bien decir de
Saimir Pirgu y con la solvencia de López Cobos.