La Universitat desenvolupa nous principis actius per tractar la fase

València, 16 desembre 2013
La Universitat desenvolupa nous principis
actius per tractar la fase crònica de la
malaltia tropical de Chagas
 El grup multidisciplinar dedicat a la Química Supramolecular
Mèdica (SUPRAMED) i liderat per Enrique García-España
(ICMol) investiga nous agents amb activitat antiparasitària,
antiinflamatòria o antitumoral.
 Els compostos són 10 vegades menys tòxics que els fàrmacs
actuals i més eficients, sobretot, en la fase crònica de la
malaltia.
El grup d'investigació multidisciplinària dedicat a la Química Mèdica
Supramolecular (SUPRAMED), liderat pel catedràtic de Química Inorgànica i
investigador de l'Institut de Ciència Molecular (ICMol) del Parc Científic de
la Universitat de València, Enrique García-España, ha desenvolupat nous
compostos actius tant per a la fase aguda com per a la crònica de la
malaltia tropical de Chagas. Els resultats d'aquest treball, realitzat en
col·laboració amb investigadors del Departament de Parasitologia de la
Universitat de Granada, s'acaben de publicar en la revista European Journal
of Medicinal Chemistry. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha
qualificat aquesta malaltia tropical com la tercera més propagada, per la
qual cosa representa un gran desafiament sanitari en molts països
d'Amèrica Llatina. De fet, la migració de persones infestades planteja un
seriós problema, ja que s'han registrat casos de transmissió per productes
sanguinis en països en els quals no hi ha transmissió vectorial del paràsit,
com és el cas d'Espanya, Canadà i els Estats Units.
1
Enrique García-España explica que els resultats de la investigació han
permès “desenvolupar compostos que inhibeixen enzims específics del
paràsit, amb la qual cosa s'aconsegueix inactivar el seu sistema de defensa
antioxidant”. Les conclusions d'aquest treball són “molt interessants”,
segons García-España, ja que el fàrmac més utilitzat actualment per al
tractament de la malaltia de Chagas, el Benzinidazol®, “té una efectivitat
molt baixa, fonamentalment en la fase crònica -més de 30 dies de
tractament- i presenta una toxicitat molt elevada”. D'altra banda, Mª Paz
Clares, també investigadora del grup SUPRAMED de la Universitat de
València, qui ha participat activament en la síntesi dels compostos, indica
que el procediment sintètic “està completament optimitzat i el cost dels
mateixos no seria alt”.
Els assajos duts a terme van consistir en provar la toxicitat dels
compostos en cèl·lules de mamífers així com l'activitat antiparasitària en
les diferents formes protozoàries. Una vegada efectuat el screening dels
compostos, es van seleccionar aquells més efectius per a estudiar la
parasitèmia tant en fase aguda com a crònica, la inhibició dels enzims
exclusius dels paràsits i les possibles alteracions en òrgans vitals en
ratolins.
Aquests compostos i la seua funció com antiparasitaris estan
protegits per la patent conjunta de la Universitat de València i la Universitat
de Granada: “Compostos macrocíclics de tipus escorpí i el seu ús com
antiparasitaris”, de la qual s'ha sol·licitat la seua extensió internacional.
El grup d'investigació multidisciplinària SUPRAMED està finançat amb
quatre milions d'euros per un Consolider del Ministeri d'Economia i
Competitivitat (MINECO). Aquest projecte -que coordina el professor
Enrique García-España i en el qual participen investigadors de les
Universitats
de
València,
Granada,
Girona,
Illes
Balears,
Cadis,
Complutense de Madrid així com de l'Hospital Joan 23 de Tarragona- acaba
2
de complir la segona meitat del seu calendari, i el seu objectiu és el
desenvolupament de nous agents terapèutics amb activitat antiparasitària,
antiinflamatòria o antitumoral.
Per la seua banda, Enrique García-España, dirigeix des de 1986 el
grup de Química Supramolecular en la Universitat de València, la
investigació de la qual se centra en la preparació de compostos mimètics
d'enzims, construcció de sondes i sensors moleculars per al reconeixement
d'espècies d'interès mediambiental i/o biomèdic, síntesi de nanopartícules
modificades així com al desenvolupament de nous agents terapèutics. El
grup de Química Supramolecular col·labora amb grups d'investigació de
moltes universitats i centres d'investigació tant nacionals com d'Europa i
dels Estats Units. García-España és coautor de més de 240 publicacions
científiques, és coeditor de diversos llibres de Química Supramolecular,
entre els quals destaca Supramolecular Chemistry of Anions, Wiley-VCH
1997,
que
és
la
primera
monografia
en
el
camp
de
la
química
supramolecular d'anions. Ha dirigit 20 tesis doctorals i en l'any 2010, se li
va concedir el premi de Química Inorgànica de la Reial Societat Espanyola
de Química.
Scorpiand-like azamacrocycles prevent the chronic establishment of Trypanosoma cruzi in a murine
model. Francisco Olmo, Clotilde Marín, M. Paz Clares, Salvador Blasco, M. Teresa Albelda, Conxa
Soriano, Ramón Gutiérrez-Sánchez, Francisco Arrebola-Vargas, Enrique García-España, Manuel
Sánchez-Moreno. European Journal of Medicinal Chemistry 70 (2013) 189-198
La Universitat desarrolla nuevos principios
activos para tratar la fase crónica de la
enfermedad tropical de Chagas
3
 El
grupo
multidisciplinar
dedicado
a
la
Química
Supramolecular Médica (SUPRAMED) y liderado por Enrique
García-España (ICMol) investiga nuevos agentes con actividad
antiparasitaria, antiinflamatoria o antitumoral.
 Los compuestos son 10 veces menos tóxicos que los fármacos
actuales y más eficientes, sobre todo, en la fase crónica de la
enfermedad.
El grupo de investigación multidisciplinar dedicado a la Química
Médica Supramolecular (SUPRAMED), liderado por el catedrático de
Química Inorgánica e investigador del Institut de Ciència Molecular (ICMol)
del Parc Científic de la Universitat de València, Enrique García-España, ha
desarrollado nuevos compuestos activos tanto para la fase aguda como
para la crónica de la enfermedad tropical de Chagas. Los resultados de este
trabajo, realizado en colaboración con investigadores del Departamento de
Parasitología de la Universidad de Granada, se acaban de publicar en la
revista European Journal of Medicinal Chemistry. La Organización Mundial
de la Salud (OMS) ha calificado esta enfermedad tropical como la tercera
más propagada, por lo que representa un gran desafío sanitario en muchos
países de América Latina. De hecho, la migración de personas infestadas
plantea un serio problema, ya que se han registrado casos de transmisión
por productos sanguíneos en países en los que no hay transmisión vectorial
del parásito, como es el caso de España, Canadá y Estados Unidos.
Enrique García-España explica que los resultados de la investigación
han permitido “desarrollar compuestos que inhiben enzimas específicos del
parásito, con lo que se consigue inactivar su sistema de defensa
antioxidante”. Las conclusiones de este trabajo son “muy interesantes”,
según García-España, ya que el fármaco más utilizado actualmente para el
tratamiento del mal de Chagas, el Benzinidazol®, “tiene una efectividad
muy baja, fundamentalmente en la fase crónica -más de 30 días de
4
tratamiento- y presenta una toxicidad muy elevada”. Por otra parte, Mª Paz
Clares, también investigadora del grupo SUPRAMED de la Universitat de
València, que ha participado activamente en la síntesis de los compuestos,
indica que el procedimiento sintético “está completamente optimizado y el
coste de los mismos no sería alto”.
Los ensayos llevados a cabo consistieron en probar la toxicidad de los
compuestos en células de mamíferos así como la actividad antiparasitaria
en las diferentes formas protozoarias. Una vez efectuado el screening de
los compuestos, se seleccionaron aquellos más efectivos para estudiar la
parasitemia tanto en fase aguda como crónica, la inhibición de los enzimas
exclusivos de los parásitos y las posibles alteraciones en órganos vitales en
ratones.
Estos compuestos y su función como antiparasitarios están protegidos
por la patente conjunta de la Universitat de València y la Universidad de
Granada: “Compuestos macrocíclicos de tipo escorpiando y su uso como
antiparasitarios”, de la que se ha solicitado su extensión internacional.
El grupo de investigación multidisciplinar SUPRAMED está financiado
con cuatro millones de euros por un Consolider del Ministerio de Economía
y Competitividad (MINECO). Este proyecto -que coordina el profesor
Enrique García-España y en el que participan investigadores de las
Universidades
de
València,
Granada,
Girona,
Illes
Balears,
Cádiz,
Complutense de Madrid así como del Hospital Joan 23 de Tarragona- acaba
de cumplir la segunda mitad de su calendario, y su objetivo es el desarrollo
de
nuevos
agentes
terapéuticos
con
actividad
antiparasitaria,
antiinflamatoria o antitumoral.
Por su parte, Enrique García-España, dirige desde 1986 el grupo de
Química Supramolecular en la Universitat de València, cuya investigación
se centra en la preparación de compuestos miméticos de enzimas,
construcción de sondas y sensores moleculares para el reconocimiento de
5
especies
de
interés
medioambiental
y/o
biomédico,
síntesis
de
nanopartículas modificadas así como al desarrollo de nuevos agentes
terapéuticos. El grupo de Química Supramolecular colabora con grupos de
investigación de muchas Universidades y Centros de Investigación tanto
nacionales como de Europa y de Estados Unidos. García-España es coautor
de más de 240 publicaciones científicas, es coeditor de varios libros de
Química Supramolecular, entre los que destaca Supramolecular Chemistry
of Anions, Wiley-VCH 1997, que es la primera monografía en el campo de
la química supramolecular de aniones. Ha dirigido 20 tesis doctorales y en
el año 2010, se le concedió el premio de Química Inorgánica de la Real
Sociedad Española de Química.
Scorpiand-like azamacrocycles prevent the chronic establishment of Trypanosoma cruzi in a murine
model. Francisco Olmo, Clotilde Marín, M. Paz Clares, Salvador Blasco, M. Teresa Albelda, Conxa
Soriano, Ramón Gutiérrez-Sánchez, Francisco Arrebola-Vargas, Enrique García-España, Manuel
Sánchez-Moreno. European Journal of Medicinal Chemistry 70 (2013) 189-198
6