Plantes remeieres que creixen en el terme de Malgrat i

Anuncio
voz
Plantes remeieres que creixen en el terme de Malgrat i encontorns
XI
ESCOPETES
Castellar «Hierba carmín». Phitolaca decandra (Fitolacácies).
Planta originaria d'América.
Les fulles son depuratives i antisifilítiques, molt
usades per a combatre algunes erupcions cutánies.
Els troncs,.molts els fan servir per a desprendre's
de la greixina (obesitat).
Ús: Decocció 30 grams per litre d'aigua.
Motes del rec Viver i riberes del Tordera.
ARTEMISIA GLUTINOSA (Compostes)
Planta molt abundant. Antigament no s'usava;
apenes era coneguda.
D'uns anys aquesta part, s'usa com a diurética.
El Té de la Campana, molt conegut a Barcelona,
esta compost només que d'aquesta planta capolada.
Avui dia és coneguda per fierba del Sant Sepu/cre.
Ús: Decocció 30 grams per litre d'aigaa.
DULCAMARE
El tronc és un bon sudorífic i depuratiu, molt
usat per a resoldre amb éxit algunes afeccions de
la pell i, en particular, eis brians (Herpes).
El Dr. Sarda el recomana per a combatre el
tremolor deis vells i decrépits.
Alguns en preñen per atemperar-se la sang.
Moltes dones de pagés, diuen que amb el seu
ús s'alleugereixen certes molésties de la matriu.
És un xic narcótíc.
Pren el nom de «Dulcamare» perqué si es mastega el tronc frese s'hi nota una dolcor la qual, després, es torna en amargor.
Ús: Decocció 20 grams per litre d'aigua.
Avui escasseja.
Castellar «Orégano» Origanum vulgaris. (Lladiades).
MORELLA VERA
«Solano negro». Solanum
Castellar
nigrum.
{Solanácies)
Les fulles son narcótiques i emoliients. Aplicades amb cataplasma, resolen moltes inflamacions.
Tota la planta i en mes quantitat el fruit (tomaquetes negres o roges) porta molta Solanina.
Forma part de l'ungüent Populeón (Carbassa).
No abunda pero és corrent trobar-ne.
Vejez y de la Sociedad «La Barretina». Me
place también recordar los buenos ratos
pasados en casa de D. Baldomero Ponsa,
con Pera Ferré, Pep Casat, etc., donde
aprendimos las típicas canciones «Dolca
matinal», «La Veguera», «Lánguida mirada», «En una hermosa pradera», y muchas
más.
— La época brillante fue con José M.a
Tarridas. Teníamos unos 17 años. Juventud... Nuestra torre de marfil era el Casino, el hoy Café Malgratense. La sala completamente a oscuras... Tarridas al piano...
Miguel Casajuana y yo a los lados... Miguel
Casajuana, buen tenor... Yo barítono...(bueno, decimos nosotros...) Desgranábamos
toda la zarzuela grande y opereta de aquel
tiempo... Las arias de «La Dogaresa»,«Doña Francisquita», «Marina», «La Canción
del olvido» y todo un florilegio de canciones catalanas deliciosas...
Voz de Malgrat. 1/2/1956. Pàgina 2
ORENGA
Les sumitats florides son expectorants, emenagogues, digestives i diurétiques, usant-se molt per
a combatre les inflamacions deis ronyons.
Com a condiment, entra en molts escabetxos i
estofats.
Ús: Infusió 25 grams per litre d'aigua.
Molt abundant.
HERBA CAÍXALERA o de la MARE DE DÉU
Castellá: «Beleño blanco. Hyoscyamus albu.
(Solanácies).
Tota la planta té propietats narcótiques i fundents. Les fulles formen part del Bálsam tranquil.
L'Herba caixalera negra (Hyoscyamus niger)
és mes activa. Molt rara per aquests voltants.
Reb el nom d'«Herba caixalera» perqué se'n
feien gárgares per a curar el mal de caixal, i alguns
enlloc de gárgares, de les llevors que és la part
mes activa de la planta, en rebien perfums.
P. a. Hiosciamina i Hioscina.
Ús: Decocció 10 grams per litre d'aigua.
No abunda.
— ¿Así ha cantado usted mucho?...
— Bastante... Cuando cumplí el servicio militar, en Segovia, canté en las iglesias de San Millán, San Marcos, La Catedral y el Seminario. En el teatro principal,
el «Juan Bravo», representé el segundo
acto de «La Reina mora» y varias piezas
de zarzuela en compañía de una tiple de
allí, con notable éxito... ("ante en Turégano, El Espinar, Santa María de la Nieva y
Rio Frío cuando veraneaba allí S. A. R. la
Infanta Isabel... Canté también en los pueblos limítrofes con el nuestro, con los tenores Castells, de Calella, y Casajuana de
ésta y el Reverendo Mn. [tchart, sochantre
de la Catedral de Gerona...
— ¿Y ahora?
— Ahora... llegado ya a la edad madura, con algún que otro desengaño, he aprovechado breves brotes de inspiración para
componer unas sardanas que han sido instrumentadas por mi buen amigo, el exc e-
X.
lente compositor D. Francisco Mas Gener,
director de la orquesta AMOGA, de Vidreras...
— Díganos algunos títulos de sus sardanas.
— «La Gitana», «Mas Garriga», «I.a
Pubilla de casa» y próximamente estrenaré «La Cucut». También tengo en cartera otra titulada «Pomells de violetes», para su estreno el día de nuestro «Aplec de
la Sardana».
Confiamos, pues, que dentro de poco tiempo, oiremos cantar «La Cucut»,
sardana de Garriga, y la «cucut» ave, de
la familia de los cucúlidos...
G. G. ;;.
Los más célebres relatos de auiores clásicos y modernos en la
ENCICLOPEDIA PULGA.
Descargar