Pla Hidrològic de l`Ebre
Anuncio
INFORME Pla Hidrològic de l’Ebre Informe d’Ecologistes en Acció de Catalunya elaborat per a la sessió monogràfica del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua del 9 de abril del 2014 ecologistes en acció Can Baste pg. Fabra i Puig 274 08031 Barcelona Tel.: 648 76 11 99 [email protected] www.ecologistesenaccio.org/catalunya Informe d'Ecologistes en Acció de Catalunya sobre el Pla Hidrològic de l'Ebre Informe elaborat per a la sessió monogràfica del Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua del 9 de abril del 2014 1.‐ Introducció: Ecologistes en Acció de Catalunya redacta aquest informe en motiu del monogràfic que el Consell per a l'Ús Sostenible de l'Aigua (CUSA) dedica el 9 d'Abril de 2014 al Pla Hidrològic de l'Ebre (PHDHE ). El Pla Hidrològic de l'Ebre va ser aprovat provisionalment al “Consejo Nacional del Agua” del passat 29 de juliol de 2013 amb el vot contrari d'Ecologistes en Acció, SEO, WWF i del Govern de Catalunya. Finalment, el passat 28 de febrer d'enguany el “Consejo de Ministros” va aprovar definitivament el PHDHE. La resposta social no es va fer esperar a les Terres de l'Ebre amb una concentració el mateix dia a Amposta convocada per la Plataforma de Defensa de l'Ebre (PDE) i la multitudinària manifestació el passat 30 de març que va recórrer Sant Jaume d'Enveja i finalitzar a l'Ajuntament de Deltebre . Manifestació contra el Pla Hidrològic de l'Ebre al seu pas pel Pont El Passador (30 de març. Font. Manel Zaera) Ecologistes en Acció de Catalunya presenta aquest informe al CUSA a fi de be siguin considerades les seves propostes. L'informe es bassa en els documents aquí relacionats i que es presenten com annexes: Ó “Posición de Ecologistas en Acción frente al Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Ebro”, presentat al “Consejo Nacional del Agua”, Juliol 2013; Ó “Manifiesto. La política del Agua en el Ebro. Caudales ambientales, intrusión salina y protección del delta” signat per pràcticament tot el món acadèmic i moviment socioambiental de l'Estat espanyol, Abril 2014 Ó “El règim de cabals ambientals a la part catalana de l'Ebre: Una pedra a la sabata del Plan Hidrológico del Ebro”. Gabriel Borràs Calvo, Març 2014. Fet per al Fòrum Narcís Monturiol i estret del seu Bloc. Ó “Petición 0938/2012 ante el Parlamento Europeo por incumplimiento del Derecho Comunitario del Reino de España en la elaboración del Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Ebro”, Plataforma de Defensa de l'Ebre, 2012 Ó “Preguntas clave en relación al Plan Hidrológico del Ebro y los sitios Natura 2000 del curso inferior del rio Ebro y su Delta” Rafael Sánchez, Febrero 2014. 2.‐ Posición de Ecologistas en Acción frente al Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Ebro. Document presentat al Consejo Nacional del Agua, Juliol 2013. En aquest document es recullen les greus mancances en el propi procés d'aprovació del PHDHE així com del poc rigor tècnic i científic del Pla, que enunciem a continuació: Ó Procediment. El procés participatiu realitzat per a l'elaboració del Pla no ha facilitat espais de debat intersectorial entre les diverses parts interessades i el Pla es va informar als membres del “Consejo del Agua” nou dies abans de la seva presentació i sense haver respost les al∙legacions presentades1. Ó Quantificació dels recursos hídrics disponibles. Insuficient càlcul que el PHDHE realitza sobre la disminució de les aportacions a les lleres en règim natural de la Conca de l'Ebre d'un 5 %, per a un horitzó 2027, quan la disminució d'aportacions entre les forquilles d'anys 1940‐1995 i 1996‐2005 ha estat d'un 21,1 % segons les dades el Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marí. El PHDHE hauria de considerar una reducció en els recursos hídrics disponibles que es correspongui amb la projecció de la reducció que s'està produint en la conca en les últimes dues dècades. Ó Canvi Climàtic, sequeres i inundacions. La Agencia Estatal de Metereología (Servei de Desenvolupaments Climàtics) ens demostra una tendència creixent de 3,7 graus/100 anys. El clima a la conca de l'Ebre evolucionarà cap a situacions cada vegada més extremes, incrementant i aguditzant els períodes de sequera, així com els anys de pluviometries molt elevades. Les inundacions de la Garona a la Vall d'Aran del passat any en són una mostra. L'única solució possible per evitar els riscos, tal com ha indicat la Comissió Europea a través del 1 Veure al.legacions : http://www.ecologistasenaccion.org/IMG/pdf/Alegaciones_Ecologistes_en_Accio.pdf document anomenat Blueprint, és cedir al riu el seu espai d'inundabilidad. No obstant això, al PHDHE no s'aporten actuacions i solucions en aquest sentit. Ó Estat de les masses d'aigua. La Directiva Marc d'Aigua (DMA) estableix que s'han de fixar unes condicions per al bon estat ecològic de tots els tipus de masses d'aigua. Aquestes condicions de referència s'haurien d'haver fixat fa 9 anys (2004). No obstant això, al PHDHE no s'ha avaluat l'estat de les masses d'aigua més complexes (zones humides, protegides, aigües de transició, molt modificades i marines), així com les masses molt modificades. Difícilment podrem demostrar que una massa ha empitjorat el seu estat si prèviament no s'ha caracteritzat i avaluat. Aquesta deficiència resulta especialment greu en el cas de les zones humides, veritables indicadors de la salut d'un riu, i molt especialment sobre el Delta de l'Ebre, on no s'ha avaluat cap de les 14 masses existents i a on, per tant, posteriorment serà difícil demostrar jurídicament la seva més que probable degradació. D'altra banda, sorprenentment, al PHDHE s'afirma que el 70% de masses d'aigua de la conca superen el bon estat, superant en un 17% la mitjana europea. Facilitar aquesta dada quan tan sols s'han estudiat 314 masses de les 635 existents, significa falsejar la realitat. A més, en les masses que s'han avaluat només s'han considerat els indicadors més senzills i obviat uns altres de gran importància com l'indicador biològic de peixos o els hidromorfològics, químics i fisico‐químics com la continuïtat fluvial, la connexió amb masses d'aigües subterrànies o les condicions tèrmiques; indicadors inclosos en la pròpia DMA per avaluar el bon estat de les masses d'aigua. Al PHDHE tampoc es valora el bon potencial ecològic de les masses molt modificades, ni l'estat ecològic ni els objectius ambientals dels 304 LICs, 119 ZECs, 137 ZEPAs ni les 11 zones RAMSAR. Ó Construcció d'infraestructures. Al PHDHE es projecta la construcció de 35 nous grans embassaments (amb una capacitat de més de 2.100 Hm3) i es mantenen les expectatives sobre 44 més (més de 850 Hm3). Una bona part d'ells afecten a zones d'elevat valor natural i en diversos casos emparades amb figures de protecció. Considerem del tot inacceptable l'inexistent justificació econòmica i mediambiental del PHDHE en relació a la construcció d'aquests embassaments que, paradoxalment, es presenten com a mesura ambiental ¨per aconseguir cabals ecològics” .. quan són la principal causa del seu incompliment. L'objectiu d'aquesta fal∙làcia és eludir la recuperació de costos que suposaria que els usuaris beneficiaris d'aquestes infraestructures financiïn totalment la seva construcció. D'aquesta forma l’Estat assumeix la major part dels costos, la qual cosa, en realitat, constitueix un frau per al conjunt de la ciutadania. Ó Nous regadius. La proposta de creació de 445.000 noves hectàrees de nous regadius suposa, sense cap dubte, l'aspecte més irracional del PHDHE, quan no existeixen recursos econòmics per dur‐la a terme, ni tampoc recursos hídrics suficients en la conca per proveir aquests nous regadius. La incidència mediambiental de l'actuació seria enorme, en comportar una transformació total de l'entorn natural, fer impossible el manteniment dels cabals ambientals amb la consegüent degradació dels ecosistemes aquàtics, i incrementar substancialment la contaminació difusa en els aqüífers. Ó Cabals ambientals. La proposta de cabals ambientals que s'estableix al PHE, lluny d'estar determinada amb criteris tècnics, es concreta a partir del cabal sobrant una vegada s'han descomptat els cabals necessaris per a satisfer totes les demandes d’usos dels balanços hídrics. Cal recordar que la llei d'aigües i el Pla Hidrològic Nacional consideren el cabal ecològic és una restricció prèvia a qualsevol ús. D'altra banda, aquests càlculs presenten grans diferències respecte als cabals de manteniment determinats per l'Agència Catalana de l'Aigua per al tram final de l'Ebre. Ó Aigües regenerades. Una mostra fefaent de com d'anacrònic és aquest pla és el fet de plantejar que una demarcació en la qual es pretenen consumir 10.800 Hm3 a l'any per a regadiu, tan sols es reutilitzi un total de 14 Hm3 anuals (any 2009), i que el Pla tan sols prevegi la reutilització de 100 Hm3 anuals d'aigua residual depurada, procedent de 30 municipis majors de 10.000 habitants. Ó Espais naturals protegits. El PHDHE presenta una greu manca d'anàlisi de les diferents implicacions que té sobre els espais protegits de la Xarxa Natura 2000 i l’incompliment de la normativa vigent, tant a nivell estatal com a europeu, pels impactes derivats de la manca de règim de cabals de manteniment . 3.‐ ¨La política del Agua en el Ebro. Caudales ambientales, intrusión salina y protección del delta”. Manifest signat per pràcticament tot el moviment acadèmic i socioambiental de l'Estat espanyol, Abril 2014. Aquest manifest es va fer públic el 4 d'abril de 2014, uns dies després de l'èxit de la manifestació feta a Sant Jaume d'Enveja i Deltebre convocada per la Plataforma de Defensa de l'Ebre on s'incorporen de forma molt sintetitzada però amb gran rigor tècnic el frau científic, social i ambiental que aquest PHE suposa. Entre d'altres importants qüestions fa palès la inexistència d'un clar anàlisis de viabilitat econòmica, social i/o ambiental, al menysprear els valors naturals i els serveis ecosistèmics. Elements prioritaris en la gestió de la conca per a l'aplicació de la DMA. Argumenta que el Pla Hidrològic de l'Ebre tindrà conseqüències especialment dramàtiques al tram baix, el qual ha estat reconegut com a Reserva de la Biosfera. Major figura de protecció internacional. Malauradament, prevalen els interessos privats hidroelèctrics, de refrigeració de la central nuclear d'Ascó i els elevats nous regadius, els quals no incorporen els costos ambientals i subsisteixen en gran part gràcies a les subvencions públiques. La intenció del PHDHE d'encaixar l'acompliment de la DMA de no deteriorament i de restablir el bon Estat ecològic no ha estat possible. El fet d'argumentar el cabal ecològic amb simples models de simulació d'hàbitats per a determinades espècies piscícoles poc exigents i declarar la massa del Baix Ebre com a massa molt modificada suposa una manipulació dels resultats en base a declarar la massa d'aigua com hidrològicament alterada a fi de determinar uns cabals ecològics poc convincents i científicament poc contrastables. El cabal generardor és molt important per eliminar grans matolls de Potamogeton pectinatus que són la causa de la plaga de la mosca negra i impossibiliten la navegació, tanmateix les crescudes només es permeten per a benefici de la nuclear d'Ascó i hidroelèctriques a fi d'evitar l'obstrucció dels seus conductes, però no l'eliminació dels macròfits arrelats. El manifest unitari dels acadèmics i dels moviments socials conclou amb què la determinació del cabals ecològic ha de permetre la conservació dels principals valors i funcions dels ecosistemes fluvials de la conca de l'Ebre, en especial els vulnerables del tram baix en base a tots els estudis científics desenvolupats fins a hores d'ara. També considera que cal una avaluació de mesures per a una correcta gestió dels sediments i evitar la instrussió salina amb explotació totalment diferent dels cabals que deixen anar les centrals de Mequinenza i Ribarroja. D'altra banda, no menys important és millorar la prevenció d'inundacions mitjançant mesures de gestió de l'espai fluvial que permeti “acomodar” les avingudes. Finalment, per a un bon seguiment i control cal posar en marxa la Xarxa d'Indicadors Ambientals del Delta de l'Ebre recentment instal∙lades. 4.‐ “El règim de cabals ambientals a la part catalana de l'Ebre: Una pedra a la sabata del Plan Hidrológico del Ebro”. Gabriel Borràs Calvo, Març 2014 El primer punt d'aquest informe contextualitza legalment la definició de cabals ambientals per al tram final de l'Ebre. La Llei 11/2005 del Plan Hidrológico Nacional (PHN) fixa l'elaboració d'un pla de protecció per al manteniment de les condicions ecològiques especials per al Delta del Ebre amb el contingut mínim de definició del règim hídric que permeti el desenvolupament de les funcions ecològiques del riu, del Delta i del ecosistema marí pròxim. Aquests cabals ambientals resultants s'incorporaran al Pla Hidrològic de l'Ebre mitjançant la seva revisió corresponent i també es definiran les mesures necessàries per a evitar la subsidència i regressió del Delta, com l'aportació de sediments o la promoció de vegetació halòfila. La preservació d'uns cabals de manteniment dels ecosistemes fluvials és una mesura imprescindible per a l'assoliment dels objectius ambientals de conformitat amb la Directiva Marc d'Aigua 2.000/60/CE, la seva transposició a la normativa estatal espanyola, reglaments i instruccions que fixen els possibles models tècnics per a determinar els cabals de manteniment. Posteriorment aquest informe ens mostra els diversos cabals de manteniment que han estat fixats per al tram final de l'Ebre: a) Cabal ecològic al tram baix del riu Ebre d’acord amb el Pla vigent fins a 28 de febrer de 2014 b) Proposta de la CSTE i de l’ACA c) Proposta revisada per a implantació progressiva del cabal ecològic: aquesta és una proposta oficiosa que va treballar l’ACA, conjuntament amb l’IRTA, dins dels escenaris plantejats per la IPH. Té poques garanties de poder mantenir un bon estat i evitar la regressió del Delta. És una proposta per a una possible implementació progressiva, on a partir del seu seguiment i de l’evolució de l’estat de les masses d’aigua del baix Ebre (a través de la Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre ‐ XIADE) es podria anar modificant a l’alça, o mantenir‐la. Tot, amb l’ànim d’arribar a un acord amb la CHE. d) Nou Pla de Gestió de l'Ebre. Correspon a l’aprovada pel Consejo de Ministros el divendres dia 28 de febrer de 2014. Hi ha dos escenaris: el que circula pel llit principal de l’Ebre (a Tortosa) (4a), i el que té en compte l’aportació final al mar (i que comptabilitza els retorns de reg) (4b). Finalment conclou que: Ó A la desembocadura de l’Ebre (què és inferior?) és inferior al cabal vigent des del 1998. Els cabals mensuals són inferiors 10 mesos a l’any respecte al cabal ambiental vigent des del 1998, i la dada d’aportació anual és un 5% més baixa al tram de l’Ebre a Tortosa. Ó El nou cabal ambiental aprovat pel Consejo de Ministros és un 32% del cabal corresponent a la proposta de la CSTE i ACA. Ó El nou cabal aprovat pel Consejo de Ministros representa: Una única proposta de règim de cabals ambientals, sense diferenciar escenaris diferents en funció dels règims hídrics anuals (sequera, normalitat i any humit) contràriament a les propostes treballades per l’ACA, i aprovades per la CSTE. Ó El resum del nou Pla Hidrològic de l’Ebre parla de cabals generadors de crescudes, però no s’especifica la quantitat ni la forma en què s’han previst. Ó El cabal ambiental vigent el Pla Hidrològic de 1998 ja era poc recomanable en un context de protecció per a la saboga (espècie autòctona de peix que ha estat usada com a espècie clau en els càlculs de simulació d’hàbitat tal i com exposa la IPH). Ó Segons els estudis realitzats per l’ACA en col∙laboració amb l’IRTA, l’hàbitat potencial que comportava aquell cabal era inferior al 20% en relació a les condicions mitjanes de règim natural. Els nous cabals aprovats pel Consejo de Ministros són semblants i fins i tot inferiors i, per tant, no complirien amb els criteris de la IPH de validació biològica dels cabals ambientals. La proposta de cabals de la CSTE representaria un valor superior al 60% de l’hàbitat potencial útil per a la saboga (valor recomanat per la IPH). Ó Manca de crescudes suficients per al transport de sediments per a evitar la regressió del Delta de l’Ebre i l’entrada de la falca salina. 5.‐ “Petición 0938/2012 ante el Parlamento Europeo por incumplimiento del Derecho Comunitario del Reino de España en la elaboración del Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Ebro” . Plataforma de Defensa de l'Ebre, 2012 Adjuntem el text de la Petició que la Plataforma de Defensa de l'Ebre va presentar a la Comissió de Peticions de la CE, encara en tràmit, atès que en el document es recullen gairebé la totalitat d'incompliments del dret comunitari que comet el PHE. Les normes de Dret Comunitari incomplertes són: 1.‐ Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 23 d'octubre de 2000, per la qual s'estableix un marc comunitari d'actuació en l'ámbit de la política d'aigües. Directiva Marc d'Aigua 2.‐ Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres. Directiva aus. 3.‐ Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Directiva hábitats. 4.‐ Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu y del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l'avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. 5.‐ Directiva 91/676/CEE del Consell de 12 de desembre de 1991 relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats utilitzats en l'agricultura. 6.‐ Directiva 2008/56/CE del Parlament Europeu y del Consell de 17 de juny de 2008 per la qual s'estableix un marc d'acció comunitària per a la política del medi marí. 7.‐ Així com les disposicions de Dret comunitari i principis objectius de la Unió Europea relacionats amb les directives esmentades. 6.‐ “Preguntas clave en relación al Plan Hidrológico del Ebro y los sitios Natura 2000 del curso inferior del rió Ebro y su Delta”. Rafael Sánchez, Febrero 2014. Per a Ecologistes en Acció de Catalunya la resposta a aquestes preguntes claus són extremadament importants per a la preservació del Delta de l'Ebre. El magnífic informe elaborat per Rafa Sánchez descriu i contextualitza de forma sintètica però amb molt rigor què suposa el Pla Hidrològic de l'Ebre i com podem detectar els seus impactes en els espais protegits a nivell comunitari del tram final de l'Ebre. L'informe descriu el usos de l'aigua i les seves previsions en el PHDHE, l'ampliació de nous regadius prevista com a factor determinant, els efectes de l'agricultura intensiva sobre els ecosistemes, concreta en els del tram final de l'Ebre, finalment descriu els espais protegits de la zona en qüestió, els valors naturals de l'Ebre, el seu Delta i la zona marina d'influència en el context de la normativa comunitària. Estratègies de regadiu a llarg termini de les CCAA. Font: Memòria del Pla (pàg. 90) Finalment elabora una anàl∙lisi dels incompliments que suposarà el PHDHE sobre el compliment de la normativa comunitària a nivell d'espais protegits. Identifica els articles de la Directiva Hàbitats i Aus on es legisla l'obligació per part dels Estats (en aquest cas de la Generalitat de Catalunya al haver‐ne transferit les competències) de l'adopció de les mesures adequades per evitar el deteriorament dels hàbitats naturals i les possibles mesures per evitar les alteracions (el PHDHE es potencialment una alteració considerable) de les zones designades, la necessitat de fer una adequada avaluació de les repercussions considerant els objectius de conservació de les espècies animals i vegetals que requereixen protecció estricta, també de prendre les mesures necessàries per a preservar, mantenir o restablir una diversitat i una superfície suficient d'hàbitats per a totes les espècies aus que viuen normalment en estat salvatge en el territori europeu. Posteriorment, analitza la proposta de cabals ecològics per al tram inferior de l'Ebre contemplada en el PHE. Una vegada contextualitzat el marc normatiu, les principals amenaces del PHDHE i la proposta de cabals presenta tot un llistat de preguntes clau que demanem a la Generalitat de Catalunya respongui a fi de bé poder concretar els impactes del PHDHE sobre els espais protegits XN2000 del tram final de l'Ebre. Les preguntes davant aquest escenari es focalitzen en la relació de l'increment de regadius previstos a la conca, la relació del regim de cabals de manteniment contemplats al PHDHE i les possibles afeccions sobre la conservació dels hàbitats i les espècies d'Interès Comunitari i d'especial protecció. Per tot plegat demanem a la Generalitat de Catalunya que faci un informe d'avaluació on hi col∙laborin la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat (Departament d'Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural), responsable no només de la gestió dels espais de Natura 2000 sinó també de la conservació de la biodiversitat a escala de cadascun dels espais, assumint l'autoria, amb consultes i col∙laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua, la subdirecció d'avaluació ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i el Servei de Planificació de l'entorn natural d'aquesta mateixa Direcció General. 7.‐ Conclussions Ecologistes en Acció de Catalunya demana al Consell per a l'Ús sostenible de l'Aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua que consideri tota la informació que li fem arribar a fi de bé i recomani a l’Agència Catalana de l’Aigua, al Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya i al Govern de la Generalitat de Catalunya que atesos els greus impactes socials, econòmics i ambientals que el PHE suposarà sobre el tram català de l'Ebre prengui les següents mesures: Ó Utilitzi tots els mecanismes jurídics tant estatals com comunitaris, que estiguin al seu abast per aturar aquest PHDHE, atès el greu incompliment de la llei d’aigües, la Directiva Marc d’Aigua i altres normatives estatals i comunitàries. Ó Faci un informe d'avaluació dels impactes derivats i deteriorament per la falta de cabals i mala qualitat que suposarà el PHDHE sobre els espais Xarxa Natura 2000 del tram baix de l'Ebre on hi col∙laborin la Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat (Departament d'Agricultura,Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural), responsable no només de la gestió dels espais de Natura 2000 sinó també de la conservació de la biodiversitat a escala de cadascun dels espais, assumint l'autoria, amb consultes i col∙laboració amb l'Agència Catalana de l'Aigua, la subdirecció d'avaluació ambiental de la Direcció General de Polítiques Ambientals i el Servei de Planificació de l'entorn natural d'aquesta mateixa Direcció General. Ó Faci tots els estudis necessaris que permetin un desenvolupament d'una agricultura i ramaderia sostenible no intensiva que assenti la població al territori, avanci envers la sobirania alimentària, redueixi els consums de volum d'aigua i no empri adobs i pesticides contaminants. Un model agrònom sostenible, que faci viable el present i futur de la població i, alhora, sigui respectuós amb el medi natural i eviti la regressió, subsidència i salinització del seu Delta. Ecologistes en Acció de Catalunya 5 d’abril de 2014 Annex 1 ¨Posición de Ecologistas en Acción frente al Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Ebro¨, presentat al ¨Consejo Nacional del Agua¨, Juliol del 2013. Can Baste pg. Fabra i Puig 274 08031 Barcelona Tel.: 648 76 11 99 [email protected] www.ecologistesenaccio.org/catalunya POSICIONAMENT D'ECOLOGISTES EN ACCIÓ ENFRONT DEL PLA HIDROLÒGIC DE LA DEMARCACIÓ HIDROGRÀFICA DE L'EBRE. En el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre (PHDHE) s'adverteixen una sèrie de deficiències, que passem a comentar: - Procediment. En l'elaboració d'un Pla tan complex com el del Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre (PHDHE), es fa imprescindible un procés participatiu intersectorial, on els diversos usuaris i interessats puguin debatre i conèixer els diversos interessos per intentar arribar a situacions de consens o detectar discrepàncies i així facilitar el treball tècnic de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE). Tanmateix aquests espais intersectoriales no han existit i el Pla va ser informat pel Consell de l'Aigua de l'Ebre, tan sols 9 dies després de conèixer els seus membres la proposta definitiva, sense haver estat informats prèviament de la resposta a les al·legacions presentades. D'aquesta manera, al document presentat es prioritzen els interessos a curt termini dels usuaris econòmics de l'aigua, siguin de producció d'electricitat o principalment agrícoles, allunyats de l'interès general de la ciutadania. - Canvi climàtic. Per poder realitzar una adequada planificació hidrològica és necessari tenir en compte tres aspectes fonamentals que són, d'una banda, la quantificació dels recursos hídrics disponibles, especialment els renovables; per una altra, l'estimació de les demandes dels diferents sectors consumidors d'aigua, tant les actuals com les futures i, finalment; considerar la restricció prèvia que suposen els cabals ambientals, tal com s'estableix en la normativa vigent. Si ens centrem en el primer d'ells, els recursos hídrics disponibles, element essencial per conèixer quin volum d'aigua podem disposar, ens trobem amb que, segons les dades procedents del Ministeri de Medi ambient i Medi Rural i Marí, les aportacions a les lleres en règim natural s'han reduït entre 1996 i 2005 de l'ordre d'un 15%, pel que fa als valors mitjans obtinguts en el període 1940-1995. En concret, en la Conca de l'Ebre la reducció d'aportacions que es va produir en el període 1996-2005 pel que fa al període 1940-1995 va ser d'un 21,1%, sent per tant fins i tot superior a la mitjana nacional. A més, la tendència de reducció continua. No obstant això al Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre, tan sols es contempla una reducció en els recursos del 5% per a l'horitzó del 2027. Considerem que el Pla hauria de tenir en compte una reducció en els recursos hídrics disponibles que es correspongui amb la projecció de la reducció que s'està produint en la conca en les últimes dues dècades. Aquesta projecció hauria d'estendre's al temps de vigència del pla. En definitiva, a la planificació hidrològica que es fa al PHDHE, s'està comptant amb un aigua que simplement no existeix. Des d'Ecologistes en Acció reclamem que la planificació hidrològica es realitzi tenint en compte únicament els recursos hídrics realment existents, fent una projecció de l'evolució dels mateixos per als propers anys, d'acord amb l'evolució que s'ha produït en les últimes dècades. - Sequeres i inundacions. El Canvi Climàtic està suposant importants canvis a les temperatures de conseqüències imprevisibles. Segons l'Agència Estatal de Meteorologia (Servei de Desenvolupaments Climàtics) una sèrie de temperatura mitjana anual de l'Espanya Peninsular i Balear a partir de dades d'unes 40 estacions, demostra una tendència creixent de 3,7 graus/100 anys. Resulta evident que el nostre clima evolucionarà cap a situacions cada vegada més extremes. D'aquesta manera, s'estan incrementant i aguditzant els períodes de sequera, així com els anys de pluviometries molt elevades. Aquest mateix any 2013 està suposant un any d'extremada pluviometria sumada a sobtats desglaços per l'augment sobtat de les temperatures, la qual cosa comporta greus inundacions en les capçaleres de les sub-conques pirinenques. El Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre inclou informació sobre les activitats i terminis que ha d'assumir de la Directiva 2007/60 sobre avaluació preliminar dels riscos d'inundació (descripció inundacions ocorregudes i una avaluació dels riscos futurs). El 22 de desembre d'aquest any han d'estar elaborats els mapes de perillositat i mapes de risc per inundacions, considerant diversos escenaris de probabilitat i el grau d'afecció. Per finalment, el 22 de desembre de 2015, tenir realitzats els Planes de gestió de risc d'inundació, centrats en la prevenció, protecció i preparació enfront d'inundacions i que hauran de contenir, a part de la informació anterior, una descripció d'objectius i mesures per a la gestió del risc d'inundació. Si bé, la CHE va presentar al Juny de 2011 a exposició pública una “Avaluació Preliminar del Risc d'Inundació de la Demarcació de l'Ebre” hem contrastat els greus efectes socials i econòmics en les inundacions d'aquest passat mes de juny de 2013 en les capçaleres pirinenques de les subconques de l'Ebre. La implantació de mesures de recuperació d''espais fluvials a hores d''ara urbanitzats és urgent. L'única solució possible per evitar els riscos, tal com ha indicat la Comissió Europea a través del document denominat Blueprint, és cedir al riu el seu espai d'inundabilidad, més quan els efectes del canvi climàtic estan constatant que aquestes situacions cada vegada són més recurrents. No obstant això, al PHDHE no s'aporten actuacions i solucions en aquest sentit. - Estat de les masses d'aigua. La Directiva Marc d'Aigua (DMA) estableix que s'han de fixar unes condicions per al bon estat ecològic de tots els tipus de masses d'aigua. Aquestes condicions de referència s'haurien d'haver fixat fa 9 anys (2004). No obstant això, al PHDHE encara no s'ha avaluat l'estat de les masses d'aigua més complexes com a zones humides, protegides, aigües de transició i marines. Així com les masses molt modificades. Considerem que el fet d'haver obviat aquesta qüestió es troba estretament lligat als efectes negatius que seguiran produint les captacions. Difícilment podrem demostrar que una massa ha empitjorat el seu estat si prèviament no s'ha caracteritzat i avaluat. Aquesta deficiència resulta especialment greu en el cas de les zones humides, veritables indicadors de la salut d'un riu, i molt especialment sobre el Delta de l'Ebre, on no s'ha avaluat cap de les 14 masses existents i a on per tant, posteriorment serà difícil demostrar jurídicament la seva més que probable degradació. D'altra banda, sorprenentment, al PHDHE s'afirma que el 70% de masses d'aigua de la Demarcació estan en bon estat, superant en un 17% la mitjana europea. Facilitar aquesta dada quan tan sols s'han estudiat 314 masses de les 635 existents, oblidant, com ja s'ha dit, les més extenses i complexes (les zones humides, protegides, aigües de transició i marines) ens sembla que falseja la realitat. A més, en les masses que s'han avaluat només s'han considerat els indicadors més senzills i obviat uns altres de gran importància com l'indicador biològic de peixos o els hidromorfològics, químics i fisico-químics com la continuïtat fluvial, la connexió amb masses d'aigües subterrànies o les condicions tèrmiques; indicadors inclosos en la pròpia DMA per avaluar el bon estat de les masses d'aigua. Al PHDHE tampoc es valora el bon potencial ecològic de les masses molt modificades, ni l'estat ecològic ni els objectius ambientals dels 304 LICs, 119 ZECs, 137 ZEPAs ni les 11 zones RAMSAR. Tot això denota la manca de rigorositat tècnica pel que fa referència a l'estat real de les masses d'aigua de la conca. - Construcció d'infraestructures. Al Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre es planteja la construcció de 35 nous grans embassaments (amb una capacitat de més de 2.100 Hm3) i es mantenen les expectatives sobre 44 més (més de 850 Hm3). Una bona part d'ells afecten a zones d'alt valor natural i en diversos casos emparades amb figures de protecció. En diversos casos, el PHDHE justifica parcialment la construcció d'aquests embassaments com a mesura ambiental per aconseguir cabals ecològics, la qual cosa considerem totalment inacceptable, en ser possiblement l'embassament la infraestructura que més altera les condicions naturals d'un riu. Això té com a única fi l'esquivar la recuperació de costos que suposaria que els usuaris beneficiaris d'aquestes infraestructures financessin totalment la seva construcció i d'aquesta forma aconseguir que Estat financi part dels costos, la qual cosa en realitat constitueix un frau per al conjunt dels ciutadans. Embassaments que havien estat considerats de dubtosa viabilitat econòmica i mediambiental deixen de ser-ho segons el PHDHE i, a més, s'afegeixen 27 propostes més de les quals es desconeix tot, fins i tot la seva teòrica utilitat. Es manté l'embassament de Mularroya, malgrat que a hores d'ara és una obra il·legal, en comptes de plantejar-se la recuperació ambiental del riu Grio. Es manté el re-creixement de Yesa, malgrat els riscos reconeguts que suposa la seva construcció i el seu cost econòmic desproporcionat. Es manté el projecte d'embassament de Aguaviva a l'apartat B de satisfacció de demandes, tot i que curiosament no respongui a aquest objectiu. A més, és una obra no necessària en contemplarse l'ampliació dels aliviaders de l'embassament de Calanda. Es manté el projecte d'embassament de Biscarrúes, que produiria un enorme impacte mediambiental en un àrea de gran valor natural i paisatgístic, i la utilitat del qual resulta més que dubtosa. Des d'Ecologistes en Acció reclamem que s'abandoni definitivament la construcció de nous grans embassaments en la Demarcació, pel gran impacte ambiental i social que generen, i per entendre que la conca es troba actualment suficientment regulada, resultant la majoria dels nous embassaments que es plantegen de molt escassa utilitat. - Nous regadius. La proposta de creació de nous regadius suposa, sense cap dubte, l'aspecte més irracional del PHDHE. En el mateix es contempla la creació de 445.000 noves hectàrees de regadiu, que s'afegirien a les 965.000 Has. de regadiu actualment existents. Aquesta proposta resulta totalment absurda, doncs no existeixen recursos econòmics per dur-la a terme, ni tampoc recursos hídrics suficients en la conca per proveir a aquests nous regadius. D'altra banda, la incidència mediambiental de l'actuació seria enorme, en comportar una transformació total de l'entorn natural, fer impossible el manteniment dels cabals ambientals amb la consegüent degradació dels ecosistemes aquàtics, i incrementar substancialment la contaminació difusa en els aqüífers. Aquesta proposta de creació de 445.000 Has de regadius noves en la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre, resulta inviable en tots els sentits, acabant ella sola per complet amb la credibilitat tècnica i política del PHDHE. Ecologistes en Acció considera que les gairebé un milió d'hectàrees de regadiu que actualment existeixen en la Demarcació de l'Ebre són ja de per si mateix excessives i generen un gran impacte ambiental, per la qual cosa proposen no es contempli en el PHDHE la creació de noves hectàrees de regadiu. - Cabals ambientals. L'establiment i manteniment de cabals ambientals adequats és fonamental per evitar el deteriorament dels rius i aconseguir el bon estat ecològic dels mateixos. No obstant això, la proposta de cabals ambientals que s'estableix al PHDHE, lluny d'estar determinada amb criteris tècnics, es concreta pràcticament a partir del cabal sobrant una vegada s'han aplicat els balanços hídrics necessaris per poder proveir les demandes actuals i futures dels diferents usos productius contemplat en el Pla, la qual cosa comportarà necessàriament el deteriorament dels ecosistemes fluvials, en establir-se uns cabals ambientals globalment insuficients i allunyats en la seva distribució del règim natural dels rius. De fet, els cabals ambientals establerts al PHDHE se situen fins i tot per sota dels calculats per altres administracions encarregades també de la gestió dels recursos hídrics. Per això, Ecologistes en Acció sol·licita que es tornin a re-calcular els cabals ambientals al PHDHE, d'acord amb l'establert en la Llei d'Aigües, la Instrucció de Planificació Hidrològica i la Directiva Marc d'Aigua. D'aquesta manera, els cabals ambientals que s'estableixin hauran de garantir plenament la preservació dels ecosistemes fluvials, tant pel volum d'aigua que s'estableixi com per la distribució de la mateixa al llarg de l'any. - Aigües regenerades. Ecologistes en Acció considera del tot insuficient que en una demarcació en la qual es pretenen consumir 10.800 Hm3 a l'any per a regadiu, tan sols es reutilitzi un total de 14 Hm3 anuals (any 2009), i que el Pla tan sols prevegi la reutilització de 100 Hm3 anuals d'aigua residual depurada, procedent de 30 municipis majors de 10.000 habitants. Això és una prova més que es tracta d'un pla, en general “antic”, que sembla més propi de la dècada dels noranta que del període actual. - Espais naturals protegits. El PHDHE presenta una preocupant manca d'anàlisi de les diferents implicacions que té sobre els espais protegits de la Xarxa Natura 2000. Els impactes derivats de la manca de règim de cabals ambientals sobre els diversos espais de la Xarxa Natura 2000 de la Demarcació seran molt greus i suposen un clar incompliment de la normativa vigent, tant de nivell estatal com a europeu. Per tot l'exposat, Ecologistes en Acció rebutja el Pla Hidrològic de la Demarcació Hidrogràfica de l'Ebre, presentat en el Consell Nacional de l'Aigua de data 29 de juliol de 2013, sol·licitant que es modifiqui en el sentit de l'expressat en el present document. Annex 2 ¨La política del Agua en el Ebro. Caudales ambientales, intrusión salina y protección del delta” . Manifest signat per pràcticament tot el món acadèmic i moviment socioambiental de l'Estat espanyol, Abril 2014. MANIFIESTO LA POLÍTICA DEL AGUA EN EL EBRO Caudales ambientales, intrusión salina y protección del delta. El pasado viernes 28 de febrero, el Consejo de Ministros del Gobierno de España dio luz verde a la aprobación del Plan Hidrológico de la cuenca del Ebro (PHCE) 20102015. El PHCE nace con una clara fecha de caducidad y escaso recorrido ya que dispone de 1 año y medio antes de que sea revisado para el segundo ciclo de Planificación hidrológica (2015-2021) según determina el calendario de aplicación de la Directiva Marco del Agua (DMA). Este Plan prioriza una concepción en la gestión del ciclo del agua basada en los usos productivistas de la cuenca, básicamente nuevos regadíos, sin un claro análisis de viabilidad económica, social y/o ambiental, menospreciando los valores naturales y los servicios ecosistémicos que habitantes del bajo Ebro, científicos, técnicos, ambientalistas y otras personas interesadas han intentado destacar como elementos prioritarios en la gestión de la cuenca y cuya protección es prioritaria en la aplicación de la DMA. Las consecuencias de la implementación del Plan de cuenca del Ebro van a reflejarse de forma especialmente dramática en su tramo bajo, en el espacio natural del Delta del Ebro y sus aguas costeras asociadas, actualmente reconocido a nivel internacional como Reserva de la Biosfera, Humedal Ramsar de Importancia Internacional, Zona de Especial Protección para las Aves y Lugar de Importancia Comunitaria, estas dos últimas figuras de conservación forman parte de la Red Natura 2000 de la Unión Europea con el respaldo legal de las Directivas de Aves y Hábitats respectivamente. Las medidas previstas en el Plan van a generar aún más déficit sobre los caudales sólidos necesarios para evitar la subsidencia del Delta, así como efectos negativos sobre la productividad pesquera por la falta de aportes de nutrientes. También agravará aún más la intrusión salina del tramo bajo con todo lo que se deriva para los usos agrícolas y naturales del Delta. Desde el año 2000 se han publicado multitud de estudios y artículos científicos de diversas organizaciones que establecían caudales superiores a los 3.100 Hm3 /año que el reciente PHCE ha determinado como caudal ecológico en su tramo final. El PHCE reviste esta cifra, decidida políticamente, con justificaciones técnicas sin el mínimo rigor científico. El documento “El régimen de caudales ecológicos en la desembocadura del Ebro” deriva sus conclusiones de estudios que no tienen en cuenta la complejidad social ni ecológica del río Ebro y que en gran parte se centran en rebatir estudios científicos ya realizados hasta el momento. La determinación del caudal ecológico adoptado en el PHCE contiene errores muy importantes de interpretación de datos y olvida muchos trabajos que se han realizado al respecto, ignorando, por ejemplo, la relación entre la producción pesquera del mar del Ebro con los caudales del río, la aportación de caudales sólidos para mitigar la subsidencia y la regresión del Delta y, en general, la singularidad y complejidad de un sistema como el tramo bajo del río Ebro. Resulta evidente que los factores determinantes del insuficiente caudal ecológico del Ebro (3.009 Hm3/año en Tortosa y 3.370 Hm3/año en el Delta) consignado en el Plan, reflejan, por un lado, los intereses privados de las hidroeléctricas y de la central nuclear de Ascó y, por otro lado, las demandas actuales del regadío además de las expectativas de la puesta en riego de nuevas hectáreas para una supuesta ampliación del modelo agroeconómico, que más allá de los costes ambientales que genera, subsiste en gran parte gracias a las subvenciones públicas, pero en la que además subyace un modelo de mercadeo de concesiones hidráulicas a través de bancos de agua, con una finalidad más que probable de futuros transvases fuera de la cuenca hidrográfica y con finalidades encubiertas muy distintas a la agricultura, como son algunas obras faraónicas como el Canal Segarra-Garrigues o el Xerta-Senia. Gran parte de las inconsistencias científicas y técnicas del Plan responden al intento de encajar estos intereses con la necesaria protección ambiental con el fin de cumplir, primero el principio de la DMA de no deterioro y después la necesidad de restablecer el buen Estado Ecológico. En este sentido se declara la masa del Bajo Ebro como masa muy modificada sin causa justificada (la modificación de los caudales provocada por los embalses no implica que no se pueda alcanzar el buen estado de las aguas), y se argumenta el caudal ecológico con simples modelos de simulación de hábitats para determinadas especies piscícolas poco exigentes. La simple aplicación de métodos hidrológicos en base a las series de caudales históricos determina caudales ecológicos mayores, tal y como el mismo PHCE reconoce, pero la manipulación de los resultados en base a la declaración de la masa de agua como hidrológicamente alterada, acaba por determinar caudales ecológicos poco convincentes y científicamente muy poco contrastables. En este sentido todo gira alrededor de qué es lo que se prioriza, si la protección de los ecosistemas o de los usos, es decir si mantenemos un discurso ecosistémico o productivista. En el caso del PHCE, sólo se utiliza el discurso ecosistémico para evidentes fines productivistas, como las supuestas avenidas para posibilitar el flujo de caudales sólidos y las limpiezas de macrófitos que invaden el lecho en ciertos períodos del año. Los más beneficiados de estas crecidas son la central nuclear de Ascó y las hidroeléctricas porque evitan la obstrucción de sus conductos. Por el contrario no se consigue de ninguna manera la eliminación de las grandes matas de Potamogeton pectinatus que son las causantes de la plaga de mosca negra e imposibilitan la navegación. Con caudales superiores a los 2.000 m3/s es posible eliminar estas matas, pero en el Plan el caudal generador tiene un máximo puntual de pocas horas lo que se hace imposible la eliminación de los macrófitos enraizados y sólo arrastra los flotantes que son los que perjudican a la central nuclear de Ascó. Como hemos dicho anteriormente el PHCE se ha aprobado para un corto y controvertido periodo de tiempo, con el objetivo de evitar sanciones de la Unión Europea por el incumplimiento de la Directiva Marco del Agua. En este sentido, todos los colectivos y asociaciones firmantes de este manifiesto solicitamos una inmediata suspensión de las medidas insostenibles del PHCE (más de 400.000 ha. nuevas de regadío, 40 embalses, reserva 800 h3/año de Aragón, etc.) y su revisión de cara al segundo ciclo de planificación, aplicando el artículo 12 del PHCE “Objetivos particulares para el Bajo Ebro y el Delta”, con los siguientes elementos clave de discusión y participación ciudadana y responsabilidad institucional: • Aceptación del régimen de caudales ambientales del documento elaborado por la Comisión de Sostenibilidad de les Terres de l’Ebre, para permitir la conservación de los principales valores y funciones de los ecosistemas fluviales y espacios protegidos de la cuenca del Ebro, y en especial aquellos más vulnerables del tramo bajo de la cuenca, en base a todos los estudios científicos desarrollados hasta el momento. Una discusión abierta entre los científicos que han realizado diferentes estudios y los técnicos de la OPH del Ebro será el único camino para disipar cualquier duda sobre las bondades del Plan. • De acuerdo con la Directiva Hábitats y la normativa estatal, avanzar en la publicación, debate público y aprobación de los planes de gestión necesarios para conservar los espacios protegidos de la red Natura 2000 en el entorno del Delta del Ebro. Y de acuerdo con las obligaciones de la DMA, incorporación explícita y urgente al PHCE de los objetivos de conservación de estos espacios, así como las medidas necesarias para garantizar su buen estado de conservación y la incorporación de los necesarios programas de vigilancia de las autoridades competentes al programa de seguimiento ambiental del PHCE. • Evaluación de las medidas más oportunas para una correcta gestión de los sedimentos. En el PHCE en vigor no se encuentra referencia alguna al caudal “sólido” o a la gestión de sedimentos, temas de gran importancia en un río profundamente alterado por regulación a través de embalses, y de gran incidencia en la preservación del Delta y sus recursos naturales. La correcta gestión de ambos, agua y sedimentos, para que lleguen al mar, resulta crucial para la supervivencia de muchas especies marinas, incluyendo aquellas que constituyen un recurso pesquero explotado. Se deberían retomar los estudios elaborados en el CPIDE e incluirlos en el programa de medidas. • La intrusión salina hacia los acuíferos y arrozales sólo se produce con caudales muy bajos, más bajos que los mínimos que prevé el Plan. Por lo tanto el riesgo de salinización de acuíferos es muy bajo. La construcción de unas compuertas en la parte final del río es un despropósito que generará una eutrofización de la parte final (justo ahora que ha disminuido debido al proceso de oligotrofización que el río ha desarrollado estos últimos años y que explica el cambio de fase de un río verde con plancton a un río transparente con macrófitos). También en el CPIDE se establecían las bases con los caudales para mantener la cuña salina sólo un número de meses al año, número de meses que está relacionado con si el año es seco o húmedo. Ello requiere una explotación totalmente diferente de los caudales que se sueltan de las centrales de Mequinenza y Ribarroja, dedicadas hoy en día a la generación de electricidad en horas punta con lo que a lo largo del día el caudal del río puede llegar a triplicarse respecto del mínimo. • Mejora de la prevención de inundaciones mediante medidas de gestión del espacio fluvial que permitan “acomodar” las avenidas, y otras medidas no estructurales. • La puesta en marcha de la Red de Indicadores ambientales del Delta del Ebro (RIADE) que ACUAMED ha instalado recientemente a través de las inversiones previstas por el PIPDE. Esta red de indicadores merece ser priorizada y dotada de presupuesto adecuado para su buen funcionamiento. El mayor y mejor conocimiento del Delta del Ebro aportará información para la determinación de los caudales ambientales apropiados para el tramo bajo del río Ebro. 8 de abril de 2014 Entidades firmantes: AEMS Ríos con Vida http://www.riosconvida.es/ Aigua és Vida http://plataformaaiguaesvida.wordpress.com/ Centro Ibérico de Restauración Fluvial (CIREF) http://www.cirefluvial.com/ Coordinadora de Afectados por Grandes Embalses y Trasvases (COAGRET) http://www.coagret.com/ Ecologistes en Acció http://www.ecologistesenaccio.org/catalunya Fundación Nueva Cultura del Agua (FNCA) http://www.fnca.eu Plataforma en Defensa del Ebro (PDE) http://www.ebre.net/bloc/ URA-Nueva Cultura del Agua http://uranuevacultura.wordpress.com/ WWF España http://www.wwf.es/ Xarxa per Una Nova Cultura de l´Aigua http://www.xnca.org/ YESA+NO, lanak gelditu http://yesamasno.blogspot.com.es/ Annex 3 ¨El règim de cabals ambientals a la part catalana de l'Ebre: Una pedra a la sabata del Plan Hidrológico del Ebro¨. Gabriel Borràs Calvo, informe fet per al Fòrum Narcís Monturiol i estret del seu Bloc, Març 2014. El règim de cabals ambientals a la part catalana de l’Ebre: una pedra a la sabata del “Plan Hidrológico del Ebro” 1.- Marc Normatiu del règim de cabals ambientals La determinació d'un règim de cabals ambientals al tram baix del riu Ebre, també anomenats de manteniment o ecològics, està expressament reflectida en la disposició addicional desena de la Llei 11/2005 del Plan Hidrológico Nacional (PHN). Literal, s’hi afirma: “1. Con la finalidad de asegurar el mantenimiento de las condiciones ecológicas especiales del Delta del Ebro, se elaborará un plan integral de protección con el siguiente contenido mínimo: a. Definición del régimen hídrico que permita el desarrollo de las funciones ecológicas del río, del Delta y del ecosistema marino próximo. Asimismo se definirá un caudal adicional que se aportará con la periodicidad y las magnitudes que se establezcan de forma que se asegure la correcta satisfacción de los requerimientos medioambientales de dicho sistema. Los caudales ambientales resultantes se incorporarán al Plan Hidrológico de la cuenca del Ebro mediante su revisión correspondiente. b. Definición de las medidas necesarias para evitar la subsidencia y regresión del Delta, como la aportación de sedimentos o la promoción de la vegetación halófila.” Alhora, la preservació d’uns cabals que garanteixin el manteniment dels ecosistemes fluvials és una mesura imprescindible per a l'assoliment dels objectius ambientals de conformitat amb la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) (2000/60/CE), transposada a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant la Ley 62/2003, de 30 de Diciembre, que va modificar el text refós de la Ley de Aguas (Reial Decret Legislatiu 1/2001). En aquest marc, i per complir el que estableix el text refós de la llei d’aigües, així com la DMA, es va aprovar el Reglamento de la Planificación Hidrológica (RD 907/2007), que substitueix les disposicions del títol II del Reglamento de la Administración Pública del Agua y de la Planificación Hidrológica. Posteriorment, el Govern de l'Estat va aprovar la instrucción técnica de planificación (IPH) (Ordre Ministerial ARM/2656/2008) de 10 de setembre, on es determina el procediment de càlcul i la implantació del règim de cabals de manteniment a través dels instruments de planificació a les demarcacions hidrogràfiques intercomunitàries de l'Estat espanyol, com és el cas de la conca de l'Ebre. 2.- Les diferents propostes de cabals ambientals La Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre (CSTE) va aprovar, el març del 2007, una proposta de règim de cabals ambientals per al tram final del riu Ebre que contempla tres escenaris diferents en funció dels règims hídrics anuals (sequera, normalitat i any humit). Aquesta proposta de règim de cabals ambientals va ser desenvolupada per l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) en el marc de diversos convenis que va signar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per a la prestació dels serveis tècnics previstos en el Pla Integral de Protecció del Delta de l’Ebre (PIPDE, d’acord amb el que estableix la disposició addicional desena de la Llei 11/2005). La proposta, validada biològicament, fou tramesa a la CHE perquè la valorés com a proposta de l'ACA al Plan Hidrológico del Ebro en data 5 d'octubre de 2009. Posteriorment hi ha hagut diverses reunions entre l’ACA i la CHE, del tot infructuoses, perquè la CHE mai no es va dignar a ensenyar la seva proposta de cabals ni, encara menys, la metodologia de càlcul. Amb tot, l’ACA va seguir treballant i va dur a terme estimacions de garanties per als regadius en la situació actual, i tenint en compte les mesures de modernització de regadius, i de posada en marxa de nous regadius, formulà diverses hipòtesis d’implantació de cabals de manteniment amb l’objectiu que la CHE s’avingués a un acord entre ambdues administracions de l’aigua. Val a dir, i és important assenyalar-ho, que els treballs que l'Agència Catalana de l'Aigua ha anat realitzant amb la col·laboració de l’IRTA, han seguit sempre els criteris i les metodologies establertes a la Instrucción técnica de planificación hidrológica (IPH) (Ordre Ministerial ARM/2656/2008). A continuació es mostren els resultats per a l’establiment del règim de cabals ambientals al tram català de l’Ebre en funció de la font: 1. Cabal ecològic al tram baix del riu Ebre d’acord amb el Pla vigent fins a 28 de febrer de 2014: Cabal ambiental que tenia fixat el riu Ebre a través del Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre aprovat per RD 1664/1998, de 24 de juliol. 2. Proposta de la CSTE i de l’ACA: s’utilitza la sèrie restituïda de cabals naturals al baix Ebre per a l’aplicació de mètodes hidrològics, i posteriorment s’usen metodologies de verificació a través de models de simulació per a la vida piscícola (amb la Saboga com a espècie clau), tal i com indica la IPH. 3. Proposta revisada per a implantació progressiva del cabal ecològic: aquesta és una proposta oficiosa que va treballar l’ACA, conjuntament amb l’IRTA on, dins dels escenaris plantejats per la IPH, es consideraven aquelles situacions en què el requeriment de cabal ambiental era menor. És a dir, per al càlcul dels cabals ambientals es poden usar diferents models de simulació o de restitució de cabals, i la mateixa IPH permet una forquilla de presa de decisió. Així, doncs, es van analitzar i seleccionar els models i les sèries de cabals dins d’un ampli ventall de possibilitats, que determinaven uns cabals ambientals més baixos. Aquesta és una proposta que caldria verificar mitjançant seguiment de la qualitat i de l’evolució de l’estat ecològic del riu a llarg termini, ja que té poques garanties de què pugui mantenir un bon estat i evitar la regressió del Delta. És una proposta per a una possible implementació progressiva, on a partir del seu seguiment i de l’evolució de l’estat de les masses d’aigua del baix Ebre (a través de la Xarxa d’Indicadors Ambientals del Delta de l’Ebre - XIADE) es podria anar modificant a l’alça, o mantenir-la. Tot, amb l’ànim d’arribar a un acord amb la CHE. 4. Nou Pla de Gestió de l'Ebre. Correspon a l’aprovada pel Consejo de Ministros el divendres dia 28 de febrer de 2014. Hi ha dos escenaris: el que circula pel llit principal de l’Ebre (a Tortosa) (4a), i el que té en compte l’aportació final al mar (i que comptabilitza els retorns de reg) (4b). Cal aclarir que el que és comparable amb les altres aproximacions i càlculs és el 4a, ja que sempre s’ha calculat i modelitzat el cabal mínim a circular pel llit principal, independentment del retorn de l’aigua usada en els canals de reg o per als serveis agroambientals (les zones humides). Any SEC hm3/any Any MIG hm3/any Any HUMIT hm3/any 3.153,6 3.153,6 3.153,6 7.167,9 9.508,9 12.543,2 4.129,7 5.890,7 8.381,9 4a. Nou Pla de Gestió de l'Ebre. Ebre a Tortosa 3.009,9 3.009,9 3.009,9 4b. Nou Pla de Gestió de l'Ebre. Ebre a la desembocadura 3.370,0 VOLUMS DE CABALS AMBIENTALS 1. Amb el Pla aprovat el 1998 i vigent fins 28.02.14 (100 m3/s tot l’any) 2. Proposta de la CSTE i de l’ACA. Cabal ambiental que es considera per mantenir un bon estat del tram baix de l’Ebre. Ebre a Tortosa. 3. Proposta revisada i no oficial de l’ACA. Hauria d’anar acompanyat d’un programa de seguiment del bon estat de les masses d’aigua per a ser verificat o revisat . Ebre a Tortosa 3.370,0 3.370,0 DISTRIBUCIONS MENSUALS DELS VOLUMS DE CADA PROPOSTA: 1. Amb el Pla aprovat el 1998 i vigent fins 28.02.14 m3/s OCT NOV DIC GEN FEB MAR ABR MAI JUN 100 100 100 100 100 100 100 100 100 JUL 100 AGO SET Mitjana 100 100 100 2. Proposta de la CSTE i de l’ACA (any mig). Ebre a Tortosa m3/s OCT NOV DIC GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET Mitjana 119,3 202,4 359,4 387,6 436,5 360,4 427,6 500,0 342,3 198,0 149,8 135,0 301,5 3. Proposta revisada i no oficial de l’ACA (any mig). Ebre a Tortosa 3 m /s OCT NOV DIC GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET Mitjana 111,4 201,2 186,7 149,9 266,1 190,4 312,2 299,1 172,0 114,9 112,9 124,5 186,8 4. Nou Pla de Gestió de l’Ebre des de 28.02.14 4.a. Cabals Tortosa (m3/s) 4.b. Cabals desembocadura OCT NOV DIC GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET Mitjana 80 80 80 100 91 100 95 120 150 150 150 155 91 100 91 100 81 100 80 100 80 100 80 80 95,8 107,1 3.- Conclusions • El nou cabal a la desembocadura de l’Ebre és inferior al cabal vigent des del 1998. Els cabals mensuals són inferiors 10 mesos a l’any respecte al cabal ambiental vigent des del 1998, i la dada d’aportació anual és un 5% més baixa al tram de l’Ebre a Tortosa. • El nou cabal ambiental aprovat pel Consejo de Ministros és un 32% del cabal corresponent a la proposta de la CSTE i ACA. • El nou cabal aprovat pel Consejo de Ministros representa: • Una única proposta de règim de cabals ambientals, sense diferenciar escenaris diferents en funció dels règims hídrics anuals (sequera, normalitat i any humit) contràriament a les propostes treballades per l’ACA, i aprovades per la CSTE. • El resum del nou Pla Hidrològic de l’Ebre parla de cabals generadors de crescudes, però no s’especifica la quantitat ni la forma en què s’han previst. • El cabal ambiental vigent el Pla Hidrològic de 1998 ja era poc recomanable en un context de protecció per a la saboga (espècie autòctona de peix que ha estat usada com a espècie clau en els càlculs de simulació d’hàbitat tal i com exposa la IPH). Segons els estudis realitzats per l’ACA en col·laboració amb l’IRTA, l’hàbitat potencial que comportava aquell cabal era inferior al 20% en relació a les condicions mitjanes de règim natural. Els nous cabals aprovats pel Consejo de Ministros són semblants i fins i tot inferiors i, per tant, no complirien amb els criteris de la IPH de validació biològica dels cabals ambientals. La proposta de cabals de la CSTE representaria un valor superior al 60% de l’hàbitat potencial útil per a la saboga (valor recomanat per la IPH). • Manca de crescudes suficients per al transport de sediments per a evitar la regressió del Delta de l’Ebre i l’entrada de la falca salina. Gabriel Borràs Calvo Ex-Director de Planificació de l’ACA Sant Just Desvern, 12 de març de 2014 Annex 4 Petición 0938/2012 ante el Parlamento Europeo por incumplimiento del Derecho Comunitario del Reino de España en la elaboración del Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Ebro¨. Plataforma de Defensa de l'Ebre, 2012. PETICION 0938/2012 ANTE EL PARLAMENTO EUROPEO POR INCUMPLIMIENTO DEL DERECHO COMUNITARIO DEL REINO DE ESPAÑA EN LA ELABORACION DEL PLAN HIDROLÓGICO DE LA DEMARCACION HIDROGRAFICA DEL EBRO !"#$%&#'## () *+*,#-#&##.%! /!0#0$123##$%'$4 /+ 5#*+,,)# !1"6 %#$'#$"$!##-## ##1# 7#-78 "##!1"7#"#$9! %#$" "$0$##: 6$0##":0#7#5#7# ##"-"<!"$ 7#5"#"$ %# " & ' (' ) '! 1 = 1#"> ! # &-&$!& ' '##"#" $9"#9! 9@$-"#">$@-A0 1 B9@1C#5"#$" " .30BD31C4*/!/,/ ('')'!&#!#9"# 9!9@$-"#">$ @-A01 " D:301#*! 7#">" *9 $D:301#&9"# 9! 9 @$- " #"> $ @-A01 EEE "00# F- G/* ) ' '! H "8 7 " '##"#A##7 ##<0-##-##"## '/,,,G,G%191"!%#8/+ /,,, " 7# # $ A ":-#3I+///)/)/,,,B' -CJ ' G*,G%11 %#8 / ' #'$#'##'##3I,+/),*)B0CB ''#C ' /G*+G%11 %#8 / ! / ' #'$#<A ##!0!0#'##3I /,//G,G/B0CB'<A #C '/,,G*/G%191"!%#8/8 /,, ' '$ # 0# # "# ! "-# 'GG%11%#8/ ' "$ # -# $ " " # 6#- '/,,GG%191"!%#88 /,,"7## $"": &#:##"##<!""#! 8'# K$1"##'## +,) 11#1#"><#5"#$" ##9 & %0$ @-A0 1 =#$ 9# / /,/ " 7 # # # " 9"# 9! 9@$- " #"> $@-A01 BD314*/!/,/C 1 9 @$- 1 # # ' ! L # "L# * 8# ! , # -A0#I##9":####0# %0$@-A01 M-6"#H-#/*)/,, M-6!#"A-#$##&-&$! & BEEE-- #C!%0$@-A01 B<"GGEEE< #C 19@1""#$ "#0' # -# # # -$# - " " A 7#0-"#0 EEE "00# F- /G/* #-$#$####-'"- #""&A#-"$#"0-:"'# 9## 8'### 7A ####$-# ##-'A### ##6A$I##'# "$ 9 "A 0 # -#"L# '#!0#-'###6#"-# &-####-##"A'##<<# #09@1<!#"## # 79-A$1 %8" #<AA##A#"6"$#'# 59##6#0#=/,,,! #"#6## ##"#A#' #1 -)'' 1 # "A0# "## # # -# 8"# "$ "76:1#">" $!"#"A9@1 - .' 1##-#":-0##60#:#!5#' &-7"'" -#"" = 1#"> - -# ## ' # 8'# ""' -".#/' '#' .' H-":'N O1##7#"#<$-# #-7-#$-""#$# ""# #-# ! "## <-A0 H$ " # "#$#'#7#0#"##A #! "A -6 ## ## - " # "## # '#$#!6 H - '# ! #"# "#'# 0# A # "# -$# - '$ # # ## - $1 "#0#"#1#""#0# #"0$#" #"###-# '/,,,G,G%191"!%#8/+ /,,,"7## $A ":-#3I+///)/)/,,, EEE "00# F- +G/* 0.''/'"' ".1 .'1" *&1P3&# 7N O1 9@1 #<0##"###-0'#"7 ##"##<" ##"0 # # #-0'# # ## - &#: " 8" " 0#5#-7"#>#-0' ###-#"0# <6 *,Q 1###"7#-#"5 *,Q#'##>##-0'## (-8":1 # "<# #-0#' 1*,Q:1 # " 7' + <+ 7' ' " # #7":'###B#":-8 ## : # - # # "#$ #-0'C % #"' '-"# ## - "# "## #-0'# " 5#"#5#1 #//"## A#,6#!'"7># ##7 "#,,,,/1#### #"# "0"###-0'#"0-$ " 1 & .2 .' 1 " + &1P3 & # 0# #01#"C# #"07###":0#"!## $-# 0 #":0# " N ! " & "# -$ # # #0"##-:#!"###- B0#"# 6'$#$-C 9@1"##0"-### --: -##$!-###"" "#-# '##.'1 &.')'/.41"/ &1P3('## ####" '#$-###-1"+< &5 # #"0 7 N O1 '$#$-9@1#<6 8 #!-####A#"#1### # 7 < # # # "# $- "# 7 # A# ## $ <$-#:#B##"##A#"#C &"L&5P9@1 EEE "00# F- *G/* 1 # # -# #$ ! ## # ! '$#-"# $-#I# # # # ## - 0# ! 0# # # :# -# #$ ! -# ## &A# #- # 7 # <! " ' 5$ # # "A# $-#N O#< 5 7#'#6#" # ' 06 ! "#$ # ## # #"-#- -#-" &5( ) / ' '# '%5551"&:'## 7 N O1$1 # < # "-# -# # 6# "-# #"# &-# "" # M# "#:# M# > ! M### #!' #B#":0#C1 # 6 "-# "# # 6# "-# "#=/,,,1$"# 9@1 # < - # 0# # #'$##6#"-# %#"07## '$ #$- " 9@1 # # #0 % # # ## - # # #'$ 10'#-## 9@1 +#$5#+## - #"0# -: : 7 "# N #O B"5,QC1"#9@$-<6/,# #-78+Q###-:##-A #B7:!$-C/, ##"#$ "#' "###'#H-#<# ##'$"6 # $-#!!#<'#### - H" 7 # "8 ## D # #"##<0$-##7### # ## - % # # ' -# "##B1#">#":#R--#"##C 0 #' L- <$- - " ## :# -# ! <#A57"##<$-#5# B##0#>#<#!##C 1 #" # # # 0$ # # #'$ <A # ! #"# " # '# @A # ! &'# &"/9A '9@1 EEE "00# F- G/* &7##"##"1 #$- 1#">#"0:' @A # # 1## # "" " " '6 '# ## ##'$#"#<A #B/C !#"#B/C#'!"### I###"1#">*7##<A #- !:########'$B,QC "###'$N#0' )OB"5+,QC ###-#'"#75#!## -1 7#D#A# <A #!#"###'$#0' & ## #"$###!"$# :<#<"$"8-#""# !$"''# #"#'B*/%1C! 7 '# ": # 7 # # ## "" "$ # 0$ :0#"!!##7#-## ""#'"$- -%".#""6 ".' 1 8'&-## ""$ #-##"0###-##$#-###!# -## A#7"'-!"8!8# # ### A# ! #" ## ## - # #####!<#"##### A#B:C &A## 8":-#' L#7 08# 8'# #"-6 ##-# #"0#!# A#%!'# # -# A B# /C H 8' #"-##5"#"# -# #"0# B: *C ! # -# # A# B: * C ! A"#6#"-#B:*C 1 9@1 " # ## - $ 1 ## #"# 8'# # # " # 8'# # ## - 0# ! - # ## ! 0# B, ##C 0 # " # # # 8'# ##*### I -$# # 8'# #"####- 75":-'&-1#:*BC '# 8'#7 6###-##"07# 1## # < A " # # ## " 6 # 8'####-#"0B##!C #" <"GG"G9 GG'GG !STG< #U"-G"-U/,,)/,,G#) "#U##GU#!"0U/*GU1U,UVT &5'9@1 EEE "00# F- G/* 9""#7Q###-#A'# 6I%M19& "-## 8'# # ##6#"-#"#7-##"' -"##'$1:*BC&##"0" C7#1## #< A-"###! 8'##6#"-###"#5-## #"$7#" #6!6# 8'# #"#7## -+".#"'.' "6 " 1&:&# #"7N #% #&O #<##"###9@1# <6'$####-#< # " # # ## - # 8'# # 7 "B!##":0##6#"-#C## "# #>8#7"6L##) 0# 8'# ##7#0&*' &A#9-#9@1# #''###"# 7"'#09$&&1 ###"## ' , H-##+'&- N ' O % # < 7###-#7#<'# # $- # < 08 ## 8'# # # "# #>##7###"#-<# 8'#1# #$##"""##6#"-# H'8"###01#">"$& '@A H-#0<!,Q#<A # - 7 # # # # #'$ 1 ## ###"# #>"-# 4'7)2(' (' 1"+&&#0# W# A##X 7## :# 7 A "# # 9# 1 " + BC < &: # 0 # N #()*+," 1 9- # 9@1 " 0 #" ! EEE "00# F- G/* #":0##"#""##'#K 8"##9$### -#<A #!#"#L##7#0 &BC'@A #38"#"+ B C & $ # N #&O9@1<!###7 #""#$-#7"8'### :#-A##"#=/,,,<A #! #"#"# .' ' )& 1 & #*&L5 ' " # - 1 # * ' L##7N - - O1 9@1#<00$0"## 9 7 " 0 " ! 1 8" A# '#0"$'#-:#"'#9 '9"$ 5"##"0-:"'#"/,#: - 1 # &5# ( ! P " # #"0# "'##"/,#'#0##:3#"7 #->#'9#0 0 ! < "# # "# $# -:#-"698"#'# # '# #"0# -: B++ <C # 7 # 6$,,,<9%&$&-$': #A##"#7#< # /,,,,<#"'L,+<'# # %>#<06$##/< '#-:H""70#<!0 $##'#-:#"<6/, ###" # #- 0# 0# # 9@1 # # ! 5# 0 -># "# # 0$ .' , ' 81"-#9@1 !A## " " 8'# # '# # "-# #"##0$##!0$#5#1<< 9 8'#60B# 7!#$-#"##6#C 1###I%= 2&-B$-1H*,,,+C 1"*/'#'#@A #!&'##!A#0# 1&,'"##9@1#!##&5, EEE "00# F- G/* ## # # " # 1 0 H# & BH&C7">9@16# "# "'# # 9- # # #- # 0N O17##"# "'# # # # ! # " '# '#0"80$ #" 1# # "$ -:# "'# 9 H--$#1N #O&7# #-##"0#$#-##0#- N . / 0 - #O1 ###"0-: /,/<B<6/,C#'7#"A# ## - ! -# # "A # # $- 1# & BC & # #"0 7:'7N - O )/'091 I0 # A## #)0 0 ' ! 8 ' 9-#9##!#0## #""#'#"-##'$ ! #$# 8'# #1A##6 97!8#"$'!7" 0$ -# A " # 0#78 ###"# ### - 0 -6 " # ! $A# 1 0' " ## 0# # " 7 9- #9@1''##:#!""#' &- ! # '# L# 8 # 7 -6 " # 8'# # ! 7 " " -###" A- 7A# #-##"0## A#!#6#"-# 1N0 H# & O0 ""#1'$ & 1#L-7 # #9@$-1 #"#5-#I!G/,,/ # '$ # 0# # "# ! "-# < I! " < #">'/,,G*/G%191"!%#8/8/,,7# !- "#1'$& 1#L-B1&1C EEE "00# F- G/* -% 5& )0" I"$'# $-K$1"""# -#'''#!'<A #96#'# "$7##'##1## # A08# ##'$##7#"###$-# #<A ##!##"#1#"$!-: " #":0 '$ "## # "# ! "!#7"00#-0'#-#"#"# '# 1 9@1 #' "# 0## ## # ! 7 # < " # # ## " 6 # 8'# #'$ <A #!#"#7"-#<"5- '$##"### ##"#=/,,, -% ".# : # & . 1:*"*'<A ## 7'6- -"-"#"#" / N 1 34 *, *,, 5 6))) # O I ' <A # - # 1## # "6 ## ># #" $####I-#"%BI%C" -#"#-"-#'#M#1#"%#'$BM1%C #"!#6#7"## #1A 9@1!"0$#" #<M1%1#<< " # -$ 7 '" 6 0 #L-#I%#77""$#"# #'$ 1##"6":'<A # # # 7 # 1## # 08A # # #'$ ## # M1% 7 #" # 5-# $-# # "# <A ##&5!##"#&5"###-# &A#"/<:##"07N # 'G*,G%11%#8/ '#'$#'##'##3I,+ /),*)B0C '/G*+G%11%#8/!/'#'$#<A ##! 0!0#'##3I/,//G,G/B0C EEE "00# F- ,G/* ' O 10' -$ # "# 0 # #"##:*B*C' #$#-$# -# " 6# #"# #'$ # L # # #-$ # "$ ! "$###'$##-#"# :"<'9#-0#"# '#1## # "#-$ 6##"##'$#-#" # #-:##'$###"7# ##-#7"#!'"#<A ##"#7# !7#A#6# 19@1"## -#A ##"#$ "$###"#'@A #1"*/*# # # -# 8"# #"# 9@1 " -$'#"##-'## <A #!#"# 38"" -#9@1#0 #' - " ##0 # ## # ### B" $-C1#'7#<A #!#"# "# -#7 #0: '<A #B! #:*''#C##5-#$-#7 - H-#-0 H# & ###6# 7 856)))9 1 # " # H& # < ## #"#'"#'$-###= /,,,""N O 1 # " # ""#7'1#"># # # $-# # 6 5#' A "0$ <$- 1# #-0 7 # #' #":0 / - "A # ""-"##69@1#0#": # -#7# #'#<A #!'###" &'##0$#"79@1" -$ "# # 7#A # " "- - # -#=/,,,!"##<A #!#"# -%% ".# , ' ;' '#< ' '" H < 0 #' #":0 - ! 7 #" 5": # 5-# $-##"#<A ##&5!##"#&5"###-# EEE "00# F- G/* # &: B+C ' /G*+G%11 7 " 159@1 "# 0$###=/,,,# 6 0 H# & # I -: $-%#$1" +7N ,** #: ; # : # " &"#7H&6'$#"##9@1# # ##=/,,,"'##0##97N O6 '$ ' B# " #$ # # #L-#C1#'$#0!7 # '$ 8 " # # ## = /,,, # $ # # "-#* !# #"## 0 N 0 ;# - < 0 = < 0= O 1#'$#-N'$"##O 7#0:B+C'H-%#$1" # "# '$ # "# "!# 7 " 0 #"#/,,, "#$### #-#"!<- 08 ## A##0#0##0$"# # "##-$"### H--:$-%#$1" 0$"N'$O : ) =6#"#-$# ) 3 8'# #'$ # ! # 0# 7 ! #'$#'## ) 1##'$-B0' 7C ) %#"# 1" %## /,, &#### 0 "# "8# #-0! 00- /,,, ## <--<"'##0&B+CB*C0<@ #'/G*+G11% I##"-#H&$###=/,,,0CYH""$ " #" "-#SJ C Y%# 0# #" "- !G #A 0SJ!CY%#0!G0$#""- A#LS %3HZ 1K=391& /,, ' # " * : W' # <A #X/G*+G%110$#"###'#6#"##L#" "#"##<- !#$ EEE "00# F- /G/* ) & #'7#<A #5#"#5 - ) %:##0:#)7:#- ) A#<A ##"#!#-: ) &7##"#-7### # ) =###!0#'7- - ) 0####<A #5#"#5 - ) %7 #" #'$ ' # ! # ##" #7" 1#'" ###"## #H&9 ! 0$ 7 #- %#$ " ' # "###=/,,,H""7 N0H# & O7">9@1 " #$ N '$ "##O # 0#'<A # K8"#"## #9@1#"' -###7"# "-#" ##0$ # # 1# # # #$ # 1# BI =8C 8' #$ ! "$ -:# #$<L$'#! # " #1'# #1##6I%1H*,** = #:%#!0#=#'D#0#(# I6\ %#!&<-"+G/,,! . =8H-0<6I%N =,! O1:%##A#"##"#L- "$ -# B#"# I# C &5 ( ' <A #C B= C #A L B> C A# 5#" #'#$"B?C 8:%# 7#76$#<A ""##" 1##8"#"07"0$ 97 7 5# - 7 " # #-$#"##"## ## #"# "-# % # " $ 9@1 #": <7"$0'" #N< ##-O7#A"8-#-# "-#"#'# -%+ ".# 7 ' 7 ./(')."'%555('. H-"*:'N EEE "00# F- +G/* - # 56))) O 19@1":-#" $N6#"##L#" "#6#:#$O"#6$#A #8##:#1###""### 1"-# 76$6#"##< <##'!7#5"$:- 0$-#-#"-#B"+:C 1 #- - ! < # #> 7 9@1 5#'$#"##"-- # -# 0# # 7 # < " # #$#!##!76$<###A ####0##'# 1-79@1"#07# #L#" "##7# 9@1 " 6 ## 8'# # # <# '# 0# &A##0##"#!<A #"##$ - L#" "#<#-" ! ## "#'# " " " B5##6#"##"77"'# %#$7 #<6 "# #C'#7 #' <#"##!0#9@11#$#' A#7# #'#0###"'## "7%#$##" L#" -"6 1!-9@1< L#0 # # "## ## " -6 7 < - /,,,7"- -%-".#''# .' H-"&:/'@A #N 0 * ,+ "#N O 1C&5('<A ###"##7 7"$#-####"## $1 ":B? CB= C B@ C '#$ " B? C 9 ## #"##-' A# ####" EEE "00# F- *G/* #'-0$-##A#:!##7 !06###"$### &"## -$9@$-1 #<" # ' " # #'$ H # # #"# # # 8"## 2 = > & # # 7 # " # : 1 < # A# # ""# #-PPL##"7>#" #1 ! 8%#!%"&-$I" ##<A ##:"7>>!0-$##" # "'7 ? ##' #!"- 5$"1 $9@1#< #7##":0##""' ## A# "$ 1 - # # " # A# "# : 1 # 0 -#$ " 6# # # - " ## -:# <L# 1 #### ##"## 6# 5# -'# ! # ! # #7# 9##'#-"##<A ## <08####<6# #5-#$-##"I#$A#'#0 #-%"&-$<##< !7A#/,,'#9##- 9-608:-"#" $? "-###<# " *+ # # -# ## 6# # A"#"A9-#9 -'A###$ '= >H-H&N # = O &A#"##":0#"##'$-# ##"#9"A#$## A###"$1###" $ :D-#1=0H&#'7N # /* 0 = #A# * /B0" & "# ' EEE "00# F- G/* #$#"#"9@1$# # 7 # $ 7 # # I% : D-#B1H//+,/C3# ##"0#9@170: <A # -$ 38 B=: 38C I =8J # B=: I6C I =8J # 1# B=: %#C I =8J -$ & B=: &C @# ! ]# B=: &-$C ' 3 8"#I%=:&-#B$-1H/*/,C## #:###:>#####"#"# G#""##$-#9#""* ##$-,+G#A#'#:, G#"#I$=#'9: &-# # 6$ "# " #' <A I ""##$-#7"9"'# #" "$##" ?# ' = > I #" "# A #'1-###0'#1#">"# :1 !##""#0#1-" #"#!!#A# $^0'^#!"7> H # # 7 # #"6 <A ! ! 7 # <A # < # ## 6# #" # ' ! ' 0# ! # L## # #'# # #- 5$ # ' 1 # # "# #- #'$ '#$#N C, C , " 1$##$-#9@1#< ## $-###"9## $-##<#"9<$-1" "#,####9@1L-#$-# ""#++###0,Q###"'### # # : &-A# # : 1# <# # # : >7##$-##$ "#Q#&-######A A# $#" = > H #" ' 7 "# ##" $'6A# 8##A# $ 1#""#6#@ ##$ #<A 0#$ 6 -1A $1 ##""# " # <:&0#0"1 0$ #" 9@1 # #" 7 # < " 1#"$-.K&),+)%)&"LU&5P 9 1#-"#'$'#$"B#C1#">1 "-" 8 '#$ " &" " %#$ 9$ 6 / 8 /,, &" "%0H& 8/,, EEE "00# F- G/* ##":0#9"'##A# "$ - &: / ' <A # 9 # 6 # < " # -# '#'##'#78:##<A #"1$##""#" # 59<#" A#" #-7< 96#-<# 9 # - ! 0 "# < # 6 # # ## " - D 1# # "## #!$#7:B -$#- :*B+CBC!*B+CB C&C1##-"#< 0##0B -$#-"+&1P3 &C#'###"'## $- B -$ #- " / &1P3 ( &C #L# # '# #"# D 9 1$- # " */ " # < 08 # 8'# # " # # - 6 "- B -$#-:*BCBC&C1#"7 #"-#' ""'$# $-#-&5('&-!7#"@ # # ## "# 7 # -#0->!0A$% 7 6- <:B#6## #"C# -"-#7" #6#<H&"##-'06$ ##-<#6' - ' GG%11 # ## #"# < : " " A <: &0# ! # # ## " 6 # 8'# #'$ "# 9 < # #: & "#70#'#""#0#<#" #-### <:&0#B!"#" @ #C 1#"> < " # # ##""- <:##"$-# 7"#A#"$@ -%@".#.AC 19@1!###"#=/,,, "## !A#<'#":0" =/,,,7"-H - $9@1 #<_#"#"%#'$#&'# BD&C#" I5 -###-# M19&1# <07<'#"#"-#7 # 8: ' " # 1## # ## # :0# 7 " " 7L 1# < " # -$ M19& # # A# # !#"0"#'$##"#"-# % L7#- <:&0##6"-""$## ''G*/G%11 H),)%#$9:##D8#%)+G=")+,+"#!,J,)/)/,,, %#$ ##%)+*G"/ EEE "00# F- G/* 1 \#<-7:*"#!/ '# #'#"#1## # -$0 # M91 L- 8: "$ 7 " -6 #" #"''!"$##"#'##&5 < ' ! "$ ! ' # #"# -# "# &5 ! - # - /, 1 ##-: #_#"#"#&'#0# "DI0#':#7#M19&##' ' G*,G%11 " 7 A# # #0# M19& '#<#A##<A ##"#"# "' 9"#"7#-#-##D&#7<# # M19&# #- # ## L- "'# : * " * " 0# ' '# "# 7 # A# -# 1# " 0#"## -# #/1#####1## # -$' <#-#N$#<A ##:# " #70#'#7-0#-0' #"# 8'#"#:OB:**''#C9 5#"# 6"#0#-'#"##A#! "#'#7'##-$D&##7# ###"#$-###"## 5-#$#// K8"0$A""#'##0D& N1H*,1 )% #OI6#"76# 0##!###"#7:##! 7$7' #A##$A#"#"#'## A I 76 # "# "# # : !# # #"# 7 # #"6 #<##6##:##1###### -'&B= C71 ## # " $ " ! " B@ C #"-'"-5$7##"6###D# <# # 6# ># " # $ # ## 8# :0# "' # 6 " ""#"#-!#7#-:1 % # -# # # "'## 9@1 B"" '#-:#C#"'L": 1 <#,<+B0#**<+7" ##C --#>#"#++,< + "# "A###9@1":0-'# "'!## ##"#D&&A## ": -$ H#,/),)+%#$1#">%)+G,=")*//"#/+/J),+) %#$ #%)+*G"/J!/))%#$ #%)G "// H\%1`,)/)/,,,%#$ #%)+*G"#* H#,/),)+%#$1#">%)+G,=")*//"#J/),/) %#$&#%)G=")+"#/!//J!),)=-H!0 H0<1'%)**G=")+,"#/+ EEE "00# F- G/* 16)6) # &:'# #-/+ -+ '#" D.%-+".#.'" #&#, H-:'1&1# 8#N#-'' "$ ! -$ #"# #""$!"$"#!"-#0 "' # ## O 1 " : # ' L # 7 # 7 '$ 0":+N O I0$7#< A0#"#5 '1#&5##"0#"C7##" 0$N ' EFG&)FG! F6G&HG!O # < #"0 " * 1#"> < " -$ 6'$####-!# ##=/,,, &A# " C &5 # #"0 7 # < A " 0$ N O # L"*/#0H&9# <##":0# 8'##'$###= /,,,7 =0## ## #"# : ' 1&1 <! 7 #>7H&"0$#" #0##-0'# ###=/,,,' L"0C&5 ' H " " 7 $ 9@1 # < " -$-##"# # -+%".#*#).' H-"&:N H#:- '/,,GG%191"!%#88/,,"7## $"": '/,,G*/G%191"!%#8/8/,,''$# 0##"#!"-# EEE "00# F- G/* #E"1##" C##"07#"A ##"#$$7#7L#<-" "-##"# #!$#<#$ -#"#:0 0:#"#5"##0: !###### #': % 0$ " H& # " $ - " # #6#"##<## #8#0"7L6##<# --'! " &$#<##A ##7A#0# #0A"#"A#"#9@11 # 7 5#"###11 ##6#<#A# "#1"!#-M""#&'#1#"> BD&C1#A"-"#0-#97M1#"" "#&'#BM19&C!M=## H 0 $- # : # # #"'' 0:# "#"#-!#"#:1 H - 9@1 < # # 7# - #!##"## ##% ' 7'&-#'# #- -##7##6###!#-#$ ##0'# & "# 7 9@1 # 9 - 9$ 1 "I!G/,,"$"A<9# 0#"$#'#1#0#A##-0'# 7#<0###-# ".##..' 0"..01 " 1&5 ' 9 " 0 #L # ## -6### '$##!# 8'# # & " 0$ 9@1 # #' 7 # < 0'$#$--###- A --A0 1 #' # # -# ##/H""7###$- ####-A --A01 ".# "6 ".' 0" "19@1#" 8' 1$#$-#-###<!75# &5" #####*!##>#$-DD!D#01# 7:##"0&"(/*7">9&A# "5#'1#a:N ON! O# #-#0# -N O1 &"/*9@ #>##"'$# $-#-### EEE "00# F- /,G/* D#"/,#-9# ##-B##-C5#-0 '# # 8' 0#5"## "$-# 8'##-## ".#1C #. H- "#"#$LI!,G/,,9- 9$1 # N 'O& ##"'#$"#"A## 991 B-# &5 P 9C : N#-O ## # $-# #"# 1 # < # # # # #'$###-A --A0 1 ## 8'# #'$ &A# # # 991##0"8#$ ####"#"# A###)0## ""# 8'# # ".# / "6 "##:###"### $-###"'"6# 8'# # 1 1# # 8" $ # < "# # ## &#: 6 /,, 0 " ""# #$-#""%#$"H# # #1 /""#7 :0"991 # #"0# I! G/,, & "# 7 & , ' 5"# 7 N @ I @,@ '" # < # 9 # ""# # $-# 9 " "# " -#$ # ##"!#$D# #<"#""#L0# '#"-:: ".# " 1"#0#""##"' - # # " "$ # -# #"0# # # -# #$ # -# ## ! # -# # A# 7 "'- ! "8 ! 8 #####A#!#"## ## -######!<#"# # ### A# B: C 1 9- # 9@1 "A " $ #$ # ###A#!6"$51#""# 0#"'# ## 1 # 991 "# " # & /,, %#$H-N# -" 8""$####7 0#0"#>""#L-#"/,,7"## %0$ @-A0 1 " # #$O 1#""# #-$ <-" 8 EEE "00# F- /G/* ) 1:"9@1" -7-!# <:#1-!## "" 76 $- ! 0 # ### I 76 "#7 #7 ! : L " ## "# '# # 7" ""##"# ''I$"#- ":'####"# ) I"$###'"1 !" 1 #$ # :# 8- "" 0 # ## #" # # ! # "!# # # " " :# I# ### # " # ## " A 7"##'$-"61<<# '#"##! " ### "'A- ) I $ # 0' # "## #6$ I "-#'$0'#A'6A# A#:-# 8#7'6 -"A#: !A###>1 A##9@$-!7"-'! "#>#"#":-# "# #" -$ # H -""" $-##<< 7 > # " -# &"# # ##>B#0$7<#"C#" -5:- >#"06$ #" 7 ": #$ # : #-:#<###### <<<# #-1 1 #0 #$# !5#'#-:#"': - ) 19@1#0#5-#- ! #####0'!I#$ # ! # ## - ": L #$ - 7 " 0 #$-:!1 #: #" #!#'1## : 0<A#-#9@1# 8'# #!#$-## # $-#A### ##" A!5- '&-# %#$ 79@1-6### -!##"0 1 "-'"-#0$#'$ :!1 EEE "00# F- //G/* 95"##07. 1#"><0 " -#$ $ 9 @$- $1 #"##"## 9 CC E <"# " '" $#L##9@$-$ 1 ! ##"'# # ># # 1 " " ! -' # <<# 5"## ## %#$ 9# 7 "'0$<97""06 # 8'#":-#! " 1"'#%#$"' '#1 ! "# 0 %#$ ## #'# ! ##1#"$## #%L" #"'##'9!'"#- 7#A#:1 ## ##'A0"## EEE "00# F- /+G/* F '"# 2 1 ' ' &,#.'G# ,.01 " EEE "00# F- /*G/* Annex 5 ¨Preguntas clave en relación al Plan Hidrológico del Ebro y los sitios Natura 2000 del curso inferior del río Ebro y su Delta¨. Rafael Sánchez, Febrero 2014. PREGUNTAS CLAVE EN RELACION AL PLAN HIDROLOGICO DEL EBRO Y LOS SITIOS NATURA 2000 DEL CURSO INFERIOR DEL RIO EBRO Y SU DELTA Rafael Sánchez Navarro 17/02/2014 EL USO DEL AGUA EN EL PLAN HIDROLOGICO DEL EBRO 2009-2015 El Plan Hidrológico de la Demarcación Hidrográfica del Ebro es el instrumento de gestión de los recursos hídricos para alcanzar los objetivos de la planificación hidrológica. Según la legislación de aguas, estos objetivos son: i) el conseguir el buen estado y la adecuada protección del dominio público hidráulico y de las aguas; ii) la satisfacción de las demandas, y iii) el equilibrio y armonización del desarrollo regional y sectorial, incrementando las disponibilidades del recurso, protegiendo su calidad, economizando su empleo y racionalizando sus usos en armonía con el medio ambiente y los demás recursos naturales A continuación se realiza una síntesis del Plan Hidrológico del Ebro (PHE) enfocada en los posibles impactos sobre los ecosistemas acuáticos del curso inferior del río Ebro. 1.1. El uso del agua en la cuenca y sus previsiones de desarrollo en el PHE 1 3 La demanda total consuntiva de la cuenca del Ebro se aproxima en la actualidad a los 8.190 hm /año, siendo la 3 demanda principal la agraria (figura 1), con 7.681 hm /año, lo que representa un 93,8% de la demanda total de la DH 3 Ebro, excluidas las transferencias. La demanda urbana asciende a 358 hm /año (incluidas las industrias conectadas a las redes de abastecimiento), lo que representa un 4,4% de la demanda consuntiva. Por último, la demanda 3 industrial no dependiente de las redes de abastecimiento urbano se eleva a 147 hm /año (1,8%). No se consideran las demandas de usos no consuntivos como la producción hidroeléctrica. Este hecho enmascara la presión de los aprovechamientos hidroeléctricos sobre los ecosistemas acuáticos. Figura 1. Incremento de la demanda de agua en la cuenca del Ebro según dos horizontes temporales. Fuente: Memoria del Plan En el horizonte 2015 se prevé un incremento moderado del consumo urbano en la cuenca (7%), mientras que están previstos fuertes aumentos en la demanda agraria e industrial. En términos absolutos, el incremento mayor se 3 produce en la demanda agrícola con un aumento de la demanda superior a los 2000 hm 1.2. Ampliación de regadíos prevista en el Plan Hidrológico Aunque la superficie de regadío es un factor que debería incluirse en el Plan para el horizonte 2015, en el conjunto de documentos que lo acompañan no aparece claramente definida esta superficie, llegando incluso a aparecer cifras contradictorias entre diferentes documentos. En la Memoria que acompaña al Plan aparecen en el año 2007 un total de 965.700 has regables en la demarcación. En relación a las demandas futuras, anuncia que “el Plan Hidrológico recoge las estrategias de regadío de las Comunidades Autónomas en lo concerniente a la disponibilidad de agua”, no apareciendo la superficie de regadío 3 prevista para 2015 y fijando para 2027 una demanda agraria bruta total de 9.776,58 hm . En este caso se puede observar un mapa de la demarcación donde se señalan los nuevos regadíos previstos a largo plazo por las CCAA (figura 2). Figura 2. Estrategias de regadío a largo plazo de las CCAA. Fuente: Memoria del Plan (pág. 90) No obstante, la tabla 1 sintetiza las previsiones de superficies de regadío en la cuenca y las dotaciones agrarias según diferentes documentos del Plan. Tabla 1: Superficie de regadío y demanda agraria en la demarcación. Fuente: Documentos diversos del Plan Documento del Plan Superficies de regadío (ha) 2007 2015 2027 3 Demanda agraria total (hm /año) 2007 2015 2027 Normativo 965.698 Memoria 965.700 7.680,66 9.776,5 965.700 7.680,66 9.776,5 Anexo III "Usos y demandas de agua" Anexo X "Programa de Medidas " Anexo VI "Sistemas de Explotación" 965.698 1.233.790* 1.429.758** 1.409.992 1.409.992 7.680,66 10.795,4 10.795,4 * Valor obtenido de sumar a las 965.698 ha actuales las 268.092 ha nuevas previstas en el Anexo X. ** Valor obtenido de sumar a las 965.698 ha actuales las 464.060 ha nuevas previstas en el Anexo III. En resumen, se puede decir que hay manifiestamente una falta de claridad en relación a los datos de nuevos regadíos previstos en el Plan para el horizonte 2015, si bien a partir de los datos disponibles según diferentes fuentes de documentos del Plan se puede asumir que el incremento previsto será superior a las 400.000 has. 2. LA AMPLIACION DE REGADIOS EN LA CUENCA DEL EBRO Y LAS PRESIONES SOBRE LOS ECOSISTEMAS DEL CURSO INFERIOR 2.1. La Agricultura intensiva de regadío y sus efectos sobre los ecosistemas Existen múltiples aspectos que inciden en el estado ecológico de ríos y humedales. A continuación se muestra un esquema simplificado donde se establecen las relaciones causales entre la agricultura y el estado ecológico (figura 3). Siguiendo este esquema, el desarrollo de la actividad agraria (1) lleva implícita la utilización de una serie de productos y recursos (agua, fertilizantes, plaguicidas, etc.) que ejercen diferentes presiones (2) sobre las masas de agua (contaminantes, alteración del régimen hidrológico, etc.). Cuando estas presiones son significativas, se producen afecciones a los ecosistemas a través de la calidad del agua o la modificación de las condiciones del hábitat, afectando al mismo tiempo a la presencia y abundancia de las especies de fauna y flora o los procesos ecológicos. En su conjunto la actividad agrícola desarrollada de forma intensiva puede llevar a un proceso de degradación de los ecosistemas que se manifiesta en un deterioro del estado ecológico de las masas de agua (3). En esta situación, los responsables de la toma de decisiones en el ámbito de la gestión de recursos y la protección del medio ambiente tratan de minimizar o mitigar los impactos (a través del marco legal, la planificación hidrológica, etc.) generando respuestas (4) que puedan influir en cada uno de los eslabones del proceso. '() +," !" -.(/% $%& 01 . 7)("4" ! " '",5 -" -5 9(. (" 2(( ."3(4" %. -2" 8"4& .".(/ & /% 01 '")/( 2("5/% %4" -(%/ 4&/% '6" 01 Figura 3. Relaciones causales entre agricultura y estado ecológico 2.2. Los efectos de la agricultura intensiva de regadío en el curso inferior del río Ebro En el caso de la cuenca del Ebro, la problemática del regadío en relación a la calidad del agua se hizo patente en las discusiones del Esquema de Temas Importantes (Apéndice I del Anexo X). Según este documento, “las fuentes difusas de contaminación suponen una de las principales presiones sobre la cuenca del Ebro y mayoritariamente se deben a las actividades agrícolas”. Aunque el estado actual de calidad de las aguas superficiales en la Demarcación es en general satisfactorio, según el documento “si estas tendencias se mantienen o agravan a medio-largo plazo, cabe anticipar problemas serios de calidad (nitratos y salinidad) en los tramos medios o bajos de un número considerable de ríos de la cuenca del Ebro”. La salinidad es un buen ejemplo de los cambios que están sucediendo en la cuenca claramente relacionados con las 2 actividades agrarias. En los estudios realizados por la CHE se ha detectado una tendencia el incremento de la concentración de sales en la mayor parte (93 %) de las estaciones de calidad estudiadas. En el caso de Tortosa se han detectado un ascenso anual del orden de 6 mg/l año (figura 4), con una tendencia a incrementar su contenido de la masa exportada en torno a 20 Tn/año. Además, en la cuenca del Ebro se ha detectado una clara correlación entre caudales y concentraciones de sales de manera que a menor caudal la concentración de sales es mayor. “Plan Hidrológico del eje del río Ebro desde el río Martín hasta su desembocadura”. Disponible en: http://194.143.220.68/contenido.visualizar.do?idContenido=9169&idMenu=2716. Documento elaborado para el proceso de participación pública del plan hidrológico 2010-2015. Figura 4. Evolución temporal de la conductividad eléctrica en la estación de Tortosa. Fuente: CHE11 #$%&'(*+,$$&%&*'#'$-&*,'& -2(;:( :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: Si se realiza el mismo análisis para la concentración de nitratos se observa que la estación del Ebro en Tortosa también muestra una tendencia creciente (figura 5). Figura 5. Evolución temporal de la conductividad eléctrica en la estación de Tortosa. Fuente: CHE11 #$%&'(*+,$$.'*,*. <=(: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: :: Desde el punto de vista de la infraestructura hidráulica de la cuenca, según los datos del Plan Hidrológico del Ebro actualmente existen en la cuenca del Ebro unas 225 presas y más de 850 azudes en cauce, un número elevado de pequeñas balsas que puede rondar las 10.000 y aproximadamente 35.000 pozos para la explotación de aguas subterráneas, destinándose la mayor parte de ellos al regadío (Apéndice I del Anexo X). En el mismo Plan se reconoce que las regulaciones y las extracciones de agua hacen que los regímenes hidrológicos se encuentren en muchos casos fuertemente alterados respecto a los naturales, especialmente de los tramos bajos de los ríos. Por ejemplo, en los embalses dedicados al regadío se produce un régimen inverso al natural, con mayores caudales en verano y menores en invierno. Según los datos del Plan, las regulaciones actuales alteran el régimen hídrico en una longitud del orden del 30% del total de la red fluvial catalogada. A la fuerte presión actualmente existente habría que añadir un nuevo escenario en la cuenca inducido por el incremento de regadío previsto. Según el Plan, la falta hoy día de infraestructuras de regulación y transporte, principalmente en la margen izquierda del Ebro, da lugar a que una amplia superficie de regadío tenga déficit estructural. El desarrollo de nuevos regadíos en el marco del Plan Nacional de Regadíos o de planes regionales de las comunidades autónomas provocaría que nuevas hectáreas estuvieran en situación de déficit, poniendo en peligro su viabilidad real (Apéndice I del Anexo X). Para evitar estas situaciones el Plan prevé la construcción de nueva infraestructura hidráulica. En el Anexo 10 del documento Normativo aparecen las medidas relativas a la satisfacción de las demandas, donde se encuentran, entre otros, el Programa B1) referido al “Programa de Usos Agrarios” y el Programa B2) relativo a la “Ejecución de infraestructuras de regulación y regulaciones internas”. El Programa B2 del Anexo 10 recoge las actuaciones de regulación comprendidas en el programa de medidas. La tabla 2 muestra 50 grandes presas pendientes de ejecución (basada en la tabla AX.16 del documento memoria del Anexo X). LAS ZONAS PROTEGIDAS DEL CURSO INFERIOR DEL RÍO EBRO Y SU DELTA 3.1. Las zonas protegidas del curso inferior en el Plan Hidrológico del Ebro Según el Art.24 (4) del RPH relativo al registro de zonas protegidas, en el Plan hidrológico se deberá incluir información ambiental y el estado de conservación de las zonas protegidas. En este sentido, en el ámbito del curso inferior del río Ebro, el Plan de cuenca considera que las masas de transición de El Fangal y Los Alfaques se encuentran muy modificadas, mientras que “en el tramo bajo del Ebro desde Tortosa a la desembocadura y las zonas lacustres del Delta del Ebro así como las masas de agua costera, existen presiones significativas de contaminación difusa y también puntual”. En relación a la consecución de los objetivos ambientales, “la previsión al 2015 es que alcancen el buen estado mejorando sus parámetros considerablemente sobre los actuales”. Dentro del propio PHE, “la medida más significativa es el Plan Integral de Protección del Delta, un conjunto de actuaciones encaminadas a mantener las condiciones ecológicas especiales como la acreción orgánica, la subsidencia, regresión etc.”. A pesar de que las masas de agua del curso inferior y el delta están vinculadas a dos sitios LIC y ZEPA, en cambio, no aparece en ningún caso los objetivos ambientales de estas zonas protegidas, pese a que algunas de ellas dependen exclusivamente del agua para su conservación. Esto contradice el artículo 4 (1) de la DMA donde se especifica en el apartado b) que los Estados miembros habrán de lograr el cumplimiento de todas las normas y objetivos de las zonas protegidas. El RPH y la IPH (Art. 35 (c) y Apdo. 6.1.4., respectivamente) establecen que los objetivos medioambientales en las zonas protegidas “consisten en cumplir las exigencias de las normas de protección que resulten aplicables en una zona y alcanzar los objetivos ambientales particulares que en ellas se determinen”. Además, la IPH también establece en su apartado 6.1.4. que el plan hidrológico identificará cada una de las zonas protegidas, sus objetivos específicos y su grado de cumplimiento. Es importante reseñar también que según establece el Artículo 4 (b) (c’) del Reglamento de Planificación Hidrológica, el contenido obligatorio de los planes hidrológicos de cuenca comprenderá obligatoriamente “la asignación y reserva de recursos para usos y demandas actuales y futuros, así como para la conservación o recuperación del medio natural. A este efecto determinarán los caudales ecológicos y las reservas naturales fluviales”. Es decir, en el ordenamiento jurídico español, la reserva de agua para el medio ambiente (caudales ecológicos) se debe realizar en el contexto de los planes de cuenca. En los apartados siguientes se mostrará la propuesta de caudales ecológicos elaborada en el contexto del PHE para la conservación del delta y sus valores asociados. Tabla 2: Obras hidráulicas previstas en el programa de medidas del Plan. Fuente: Anexo X del Plan Vol. útil (hm3) Programa y actuación Regulación en el eje del Ebro 100 Embalse de La Loteta en río Gallur 96,73 Embalse de Villagalijo en río Tirón 64,1 Embalse de Corporales en río Glera 3,5 Embalse de Manzanares en río Barranco río Tirón 7 Embalse de Terroba en río Leza y Plan de Restitución Territorial 7,04 Embalse de Robres del Castillo en río Jubera 6,88 Embalse de Enciso en río Cidacos 46,5 Embalse de Cigudosa-Valdeprado en río Alhama 39 Embalse de Regajo en río Alhama 1,6 Embalse de San Pedro Manrique en río Linares 0,62 Azud y Balsa en Dévanos en río Añamaza 1,25 Embalse de Valladar en Arroyo Valladar 20 Embalse de Torrehermosa en Arroyo la Cañada de Torrehermosa 2,6 Recrecimiento del embalse de La Tranquera en río Piedra 6,4 Embalse de Lechago en río Pancrudo 17,52 Embalse de Trasobares o Isuela en río Isuela 7 Embalse de Mularroya en río Grío y Plan de Restitución Territorial 103,3 Recrecimiento de Las Torcas en río Huerva 7,5 Embalse de Las Parras en río Las Parras 5,68 Embalse de Escuriza en río Escuriza 3,48 Recrecimiento del embalse de Santolea en río Guadalope 46,03 Embalse de Aguaviva en río Bergantes 80,71 Embalse de Alchozasa en río Alchozasa 0,33 Balsas del Val de Figueras y del Val de Beltrán en río Matarraña 6,99 Embalse de Comellares, balsas de Monroyo y Peñarroya en río Tastavins 3 Recrecimiento del embalse de Margalef Embalse de Albagés en río Sed y Plan de Restitución Territorial 78,97 Embalse de San Salvador en CAC 123,47 Embalse de Alcanadre (alternativa 08) en río Alcanadre 140 Embalse de Montearagón en río Flumen 43,18 Embalse de Valdepatao en Riegos Alto Aragón 5,3 Embalse de Valcuerna en Barranco de Valcuerna 240 Embalse de Biscarrués en río Gállego 32,78 Embalse de Almudévar en Canal del Cinca 149 Embalse de Biota en río Arba de Luesia 10 Recrecimiento de Yesa (Cota 510,5) en río Aragón 632 Embalse de Malvecino en Canal de Bardenas 38,58 Embalse de Ríomayor en río Ega 32 Regadíos en Valles alaveses en río Omecillo 0,94 Embalse del Vero1 Embalse de Las Umbrías1 Embalse de Moros/Carabán1 Embalse Espeso1 Embalse de Valcodo1 42,79 Contrapresa del embalse de Moneva1 Embalse de Síscar-La Condoñera1 Embalse El Pontet1 Embalse de Batán1 Embalse Molí de las Rocas1 TOTAL 1 Regulación pendiente de embalses del Pacto del agua 2.253,77 hm3 3.2. Valores naturales del río Ebro, su delta y la zona marina de influencia en el contexto de las directivas Según el formulario oficial de Datos Natura 2000, las tablas 3 y 4 muestran los hábitats de interés comunitario 3 4 presentes en el sitio Red Natura 2000 Delta del Ebro (código ES0000020) y en el LIC Ribera i Illes de l’Ebre (código 5140010). Tabla 3: Hábitats de interés comunitario en el sitio Natura 2000 “Delta del Ebro”. Fuente: Elaboración propia Códig o Descripción 1110 Bancos de arena cubiertos permanentemente por agua marina poco profunda 1150 Lagunas 1210 Vegetación anual pionera sobre desechos marinos acumulados 1310 Vegetación anual pionera con Salicornia y otras de zonas fangosas o arenosas 1320 Pastizales de Spartina (Spartinion) 1410 Pastizales salinos mediterráneos (Juncetalia maritimi) 1420 Matorrales halófilos mediterráneos y termoatlánticos (Arthrocnemetalia fructicosae) 1430 Matorrales halo-nitrófilos ibéricos (Pegano-Salsoletea) 2110 Dunas móviles con vegetación embrionaria 2120 Dunas móviles de litoral con Ammophila arenaria (dunas blancas) 2210 Dunas fijas de litoral del Crucianellion maritimae 2230 Dunas del Malcomietalia 3150 Lagos eutróficos naturales con vegetación Magnopotamion o Hydrocharition 3280 Ríos mediterráneos de caudal permanente con Paspalo-Agrostidion, Salix y Populus alba 6420 Prados mediterráneos de hierbas altas y juncos (Molinion-Holoschoenion) 6431 Megaforbios eutrofos 7210 Turberas calcáreas de Cladium mariscus y Carex davalliana 92A0 Bosques galeria de Salix alba y Populus alba Tabla 4: Hábitats de interés comunitario en el LIC “Ribera i Illes de l’Ebre”. Fuente: Elaboración propia Códig o 1510 Descripción Estepas salinas mediterráneas (Limonietalia) 3150 Lagos eutróficos naturales con vegetación Magnopotamion o Hydrocharition 3260 Ríos de pisos de planicie a montano con vegetación de Ranunculion fluitantis 3270 Ríos de orillas fangosas con vegetación de Chenopodion rubri y de Bidention 3280 Ríos mediterráneos de caudal permanente con Paspalo-Agrostidion, Salix y Populus alba 6220 Zonas subestépicas de gramíneas y anuales del Thero-Brachypodietea 6420 Prados mediterráneos de hierbas altas y juncos (Molinion-Holoschoenion) 6430 Megaforbios eutrofos hidrófilos de las orlas de llanura y de los pisos montano a alpino 92A0 Bosques galeria de Salix alba y Populus alba 92D0 Galerías y matorrales ribereños termomediterráneos (Nerio-Tamaricetea9 9540 Pinares mediterráneos de pinos mesogeanos endémicos Por su parte las tablas 5, 6 y 7 muestran las especies de interés comunitario del sitio Natura 2000 Delta del Ebro y del LIC Ribera i Illes de l’Ebre, para las cuales se deberá alcanzar un estado de conservación favorable. Disponible enhttp://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/red-natura-2000/es0000020_tcm7-153333.pdf Disponible en http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/red-natura-2000/es5140010_tcm7-154195.pdf Tabla 5: Especies de interés comunitario en el sitio Natura 2000 “Delta del Ebro”. Fuente: Elaboración propia Mamíferos Miniopterus schreibersi Myotis blythii Mustela lutreola Myotis myotis Tursiops truncatus Testudo hermanni Mauremys leprosa Anfibios y reptiles Caretta caretta Emys orbicularis Peces Aphanius iberus Cobitis taenia Valencia hispanica Alosa fallax Chondrostoma toxostoma Plantas Kosteletzkya pentacarpos Tabla 6: Especies de interés comunitario en el sitio Natura 2000 “Delta del Ebro”. Fuente: Elaboración propia Aves Gavia stellata Circus pygargus Larus melanocephalus Gavia arctica Hieraaetus pennatus Larus genei Gavia immer Hieraaetus fasciatus Larus audouinii Calanocteris diomedea Pandion haliaetus Gelochelidon nilotica Hydrobates pelagicus Falco naumanni Sterna caspia Botaurus stellaris Falco columbarius Sterna sandvicensis Ixobrychus minutus Falco eleonorae Sterna hirundo Nycticorax nycticorax Falco peregrinus Sterna albifrons Ardeola ralloides Porzana porzana Chlidonias hybridus Egretta garzetta Porzana parva Chlidonias niger Egretta alba Porzana pusilla Asio flammeus Ardea purpurea Crex crex Caprimulgus europaeus Ciconia nigra Porphyrio porphyrio Alcedo atthis Ciconia ciconia Fulica cristata Coracias garrulus Plegadis falcinellus Grus grus Calandrella brachydactyla Platalea leucorodia Himantopus himantopus Lullula arborea Phoenicopterus roseus Recurvirostra avosetta Anthus campestris Marmaronetta angustirostris Burhinus oedicnemus Luscinia svecica Aythya nyroca Glareola pratincola Acrocephalus melanopogon Oxyura leucocephala Charadrius morinellus Acrocephalus paludicola Pernis apivorus Pluvialis apricaria Sylvia undata Milvus migrans Philomachus pugnax Emberiza hortulana Milvus milvus Limosa lapponica Puffinus mauritanicus Circus aeruginosus Tringa glareola Phalacrocorax aristotelis desmarestii Circus cyaneus Phalaropus lobatus Tabla 7: Especies de interés comunitario en el LIC “Ribera i Illes de l’Ebre”. Fuente: Elaboración propia Mamíferos Miniopterus schreibersi Myotis blythii Rhinolophus Ferrum-equinum Mustela lutreola Rhinolophus euryale Peces Alosa fallax Rhinolophus hipposideros Invertebrados Oxygastra curtisii Margaritifera auricularia Por otra parte, el Anexo IV de la Directiva hábitats enumera las especies animales y vegetales que requieren una protección estricta. Las especies de dicho anexo presentes en el curso inferior del río Ebro se muestran en la tabla 8. Tabla 8: Especies del Anexo IV (a) en el ámbito de las masas de agua del PIPDE. Fuente: Elaboración propia Mustela lutreola Caretta caretta Mauremys leprosa Testudo hermanni Emys orbicularis Valencia hispanica Pinna nobilis Margaritifera auricularia 4. EL PLAN DE CUENCA Y EL CUMPLIMIENTO DE DIRECTIVAS EN EL BAJO EBRO Compromisos para la conservación de los espacios de la Red Natura 2000 del bajo Ebro En su Art. 6 (2), la Directiva Hábitats establece que “los Estados miembros adoptarán las medidas apropiadas para evitar, en las zonas especiales de conservación, el deterioro de los hábitats naturales y de los hábitats de especies, así como las alteraciones que repercutan en las especies que hayan motivado la designación de las zonas, en la medida en que dichas alteraciones puedan tener un efecto apreciable en lo que respecta a los objetivos de la presente Directiva”. Por otra parte, el Art. 6 (3) de la misma Directiva obliga a que “ cualquier plan o proyecto que, sin tener relación directa con la gestión del lugar o sin ser necesario para la misma, pueda afectar de forma apreciable a los citados lugares, ya sea individualmente o en combinación con otros planes y proyectos, se someterá a una adecuada evaluación de sus repercusiones en el lugar, teniendo en cuenta los objetivos de conservación de dicho lugar”. Según el Art. 2 (2) de la Directiva 92/43/CEE, las medidas que se adopten en los sitios de la Red Natura 2000 “tendrán como finalidad el mantenimiento o el restablecimiento, en un estado de conservación favorable, de los hábitats naturales y de las especies silvestres de la fauna y de la flora de interés comunitario”. El Artículo 6.1 de la misma Directiva de Hábitats indica que “con respecto a las zonas especiales de conservación, los Estados miembros fijarán las medidas de conservación necesarias que implicarán, en su caso, adecuados planes de gestión, específicos a los lugares o integrados en otros planes de desarrollo, y las apropiadas medidas reglamentarias, administrativas o contractuales, que respondan a las exigencias ecológicas de los tipos de hábitats naturales del Anexo I y de las especies del Anexo II presentes en los lugares”. Según se ha mencionado anteriormente, el objetivo de conservación de estos hábitats es el de alcanzar su “estado de conservación favorable”. El Art 1 (e) de la Directiva 92/43/CEE define el estado de conservación favorable de un hábitat cuando: > su área de distribución natural y las superficies comprendidas dentro de dicha área sean estables o se amplíen, y > la estructura y las funciones específicas necesarias para su mantenimiento a largo plazo existan y puedan seguir existiendo en un futuro previsible, y > el estado de conservación de sus especies típicas sea favorable En relación a las especies, según el Art. 1 (i) Directiva 92/43/CEE, su estado de conservación será favorable cuando: > los datos sobre la dinámica de las poblaciones de la especie en cuestión indiquen que la misma sigue y puede seguir constituyendo a largo plazo un elemento vital de los hábitats naturales a los que pertenezca, y > el área de distribución natural de la especie no se esté reduciendo ni amenace con reducirse en un futuro previsible, y > exista y probablemente siga existiendo un hábitat de extensión suficiente para mantener sus poblaciones a largo plazo; El Artículo 7 de la Directiva Hábitats también establece que “las obligaciones impuestas en virtud de los apartados 2, 3 y 4 del artículo 6 de la presente Directiva sustituirán a cualesquiera obligaciones derivadas de la primera frase del apartado 4 del artículo 4 de la Directiva 79/409/CEE”. En el caso de la Directiva 2009/147/CE, su Art. 3 establece que “los Estados miembros tomarán todas las medidas necesarias para preservar, mantener o restablecer una diversidad y una superficie suficiente de hábitats para todas las especies de aves” que viven normalmente en estado salvaje en el territorio europeo de los Estados miembros en los que es aplicable el Tratado. El Art. 4 (1) se refiere a que “las especies mencionadas en el anexo I serán objeto de medidas de conservación especiales en cuanto a su hábitat, con el fin de asegurar su supervivencia y su reproducción en su área de distribución”. Por otra parte, el Anexo IV de la Directiva hábitats enumera las especies animales y vegetales que requieren una protección estricta. En este caso el ámbito geográfico para su protección va más allá de los sitios de la Red Natura 2000, es decir, se debe proteger estas especies allá donde se encuentren sea o no sea sitio de la Red Natura 2000. En este sentido, para las especies que corresponda listadas del anexo IV (a) de la Directiva Hábitats (tabla 5), se establecerán unas condiciones adecuadas para salvaguardar la continua funcionalidad ecológica de sus áreas de cría y descanso que contribuya eficazmente al sistema de estricta protección de las mismas. 4.2. Propuesta de caudales ecológicos para el curso inferior del Ebro según el Plan En el contexto del Plan Hidrológico del Ebro, las medidas relacionadas con las necesidades de agua de hábitats y especies se conceptualizan en los caudales ecológicos. En el contexto del PHE, “los caudales ecológicos del conjunto del Delta están formados por los caudales mínimos que se fijan para la estación de aforos de Tortosa, los caudales generadores de crecida, con el fin de renaturalizar el régimen de caudales, y los caudales circulantes aportados al Delta por los canales de la margen derecha e izquierda del Ebro con carácter ambiental, sin perjuicio de la preeminencia de los derechos concesionales que asisten a dichos canales y la descarga natural de agua subterránea”. El PHE contempla un régimen de caudales ecológicos que en el conjunto del delta supone una aportación anual garantizada, aun en años de prolongada sequía, de entre el 23% y el 30% de la aportación en régimen natural teniendo en cuenta la disminución de aportaciones debida al cambio climático (tabla 9). Según el PHE, “esos porcentajes de aportación al régimen de caudales ecológicos mínimos garantizados en el conjunto del Delta del Ebro, son muy superiores al resto de ríos mediterráneos de España y resultan factibles por la existencia del embalse de Mequinenza y en menor medida por los caudales aportados por el Cinca-Segre. El régimen de explotación del embalse de Mequinenza con estos fines ambientales, será objeto de concertación en el desarrollo del Plan Hidrológico de Cuenca”. Tabla 9: Caudales ecológicos en el curso inferior del Ebro. FUENTE: Anexo VI Memoria del Plan Oct Nov Dic Ene Feb Mar Abr May Jun Jul Ago Sep Ebro en Tortosa 80 80 91 95 150 150 91 91 81 80 80 80 Ebro en desembocadura 80 100 100 120 150 155 100 100 100 100 100 80 En la misma tabla se advierte que “los caudales ecológicos del conjunto del delta están formados por los caudales mínimos que se fijan para la estación de aforos de Tortosa, los caudales generadores de crecidas, con el fin de renaturalizar el régimen de caudales, los caudales circulantes aportados al delta por los canales de la margen derecha e izquierda del Ebro con carácter ambiental, sin perjuicio de la preeminencia de los derechos concesionales que asisten a dichos canales, y la descarga natural de agua subterránea”. La figura 6 muestra la tendencia regresiva de los caudales del río Ebro en Tortosa y la reserva de caudal ecológico en el contexto del PHE. %"? %"" +,*&'(%$ : : : : : : : : : : : Figura 6: Aportaciones del río Ebro en la EA 27. FUENTE: Elaborado a partir datos CHE 5. PREGUNTAS CLAVE Tal como se explicaba anteriormente, las principales amenazas que se identifican dentro del PHE se pueden sintetizar en: > Incremento superior a las 400.000 has de nuevos regadíos, > Reducción de las aportaciones del río Ebro en desembocadura a una tercera parte de lo que ha descargado en los últimos 25 años, > Caudal ecológico que es algo menos de una cuarta parte del caudal natural del río > Empeoramiento general de la calidad del agua (nutrientes y salinidad) > Construcción de más de 50 nuevos embalses para cumplir con las nuevas demandas. En este escenario de la cuenca se plantean las siguientes preguntas: En relación al incremento de regadíos previstos en la cuenca: En su conjunto, ¿el PHE con alguna de estas situaciones puede provocar un deterioro de los hábitats naturales y de los hábitats de especies de los sitios de la Red Natura 2000 (LICs y ZEPA) del curso inferior del río Ebro y su delta? Para los Tipos de Hábitat de Interés Comunitario de la Tablas 3 y 4: > ¿Se podrá mantener o mejorar su nivel de conservación de cada tipo de hábitat para que contribuyan adecuadamente a un estado de conservación favorable? > ¿Se mantendrá la superficie de los mismos con el nuevo escenario de desarrollo? > En este nuevo escenario de desarrollo en la cuenca ¿se mantendrán la estructura y funciones de los ecosistemas necesarias para la supervivencia de estos tipos de hábitats a largo plazo? > ¿Se mantendrán las especies típicas de estos hábitats? Para las especies de Interés Comunitario de la Tablas 5 y 7: > ¿Se podrá mantener o mejorar el nivel de conservación de cada una de las especies de tal forma que contribuyan adecuadamente a un estado de conservación favorable? > ¿Se mantendrán los niveles de población de estas especies? > ¿Se mantendrá el hábitat que necesitan las especies para mantener las poblaciones? > ¿En las nuevas condiciones existirán y probablemente seguirán existiendo un hábitat adecuado para las especies de extensión suficiente para mantener sus poblaciones a largo plazo? En relación a las especies de la tabla 6, ¿se podrá preservar, mantener o restablecer una diversidad y una superficie suficiente de hábitats para todas las especies de aves? En relación a las especies de la tabla 8, ¿alguna de estas medidas puede provocar un deterioro o destrucción de los lugares de reproducción o de las zonas de descanso en su área de distribución? En relación al régimen de caudales ecológicos propuesto en el PHE: Para los Tipos de Hábitat de Interés Comunitario de la Tablas 3 y 4: > ¿Se ha definido un régimen de inundación o de caudales ecológicos que permita mantener o mejorar su nivel de conservación de cada tipo de hábitat? > ¿Se mantendrá la superficie de los mismos con el nuevo escenario de desarrollo? > En este nuevo escenario de desarrollo en la cuenca ¿se mantendrán la estructura y funciones de los ecosistemas necesarias para la supervivencia de estos tipos de hábitats a largo plazo? > ¿Se mantendrán las especies típicas de estos hábitats? Para las especies de Interés Comunitario de la Tablas 5 y 7: > ¿Con los caudales ecológicos propuestos se podrá mantener o mejorar el nivel de conservación de cada una de las especies de tal forma que contribuyan adecuadamente a un estado de conservación favorable? > ¿Se mantendrán los niveles de población de estas especies con esos caudales? > ¿Se mantendrá el hábitat que necesitan las especies para mantener las poblaciones? > ¿Con estos caudales ecológicos existirán y probablemente seguirán existiendo un hábitat adecuado para las especies de extensión suficiente para mantener sus poblaciones a largo plazo? En relación a las especies de la tabla 6, ¿con esos caudales ecológicos se podrá preservar, mantener o restablecer una diversidad y una superficie suficiente de hábitats para todas las especies de aves? En relación a las especies de la tabla 8, ¿los caudales ecológicos propuestos pueden provocar un deterioro o destrucción de los lugares de reproducción o de las zonas de descanso en su área de distribución?
