visque en el sigle xvi, fou qui conegué y va descriure cien

visque en el sigle x v i , fou qui conegué y va descriure c i e n tíficamente major número d' especies del Mediterrá. A las
acaballas del sigle x v n i , D. Ignasi Jordán d' Asso, publica
sa Introductio in Oryctograplúam et Zoologiàm Aragonm, en
que s' ocupa deis tres règnes de la naturalesa, eticare que
respecte al vegetal, havía publicat ja la Synopsis
sfirpium
indigenarum
Aragonim; y poch temps després, aparegué u n
trevall del mateix, intitulât Introducción
á la
Iclithyología
oriental de España, en el que 's citan unas ceüt especies de
peixos casi totas de las costas orientais del Mediterrá, ja que
n ' enumera també a l g u n a s observadas per dit senyor en el
mar Cantábrich. De Laroche en 1809 publica u n catálech de
150 especies recullidas á las Baleare, seguint en ell la classificació de Lacepéde, ab notas sobre las costums y usos d' a l g u n a s especies y descripcions d' altres de novas. En la raateixa época, Risso, apotecari y naturalista de Niza, s ocupaba
de 1' estudi d ' a q u e i x o s sers, publicant en 1810 sa Ictiología
de Niza, en la que descriu 317 especies, moltas d' ellas novas.
En sa Historia Natural del mitjdía W Europa, que publica
mes endevant, dona u n a nova edició de la Ictiología esmentada, en la que segueix u n a classificació especial. Al mateix
temps, Rafinesque escrigué u n catálech de la Ictiología Siciliana, en que pujan á 320 las especies citadas. Deuhen c o n tarse també entre las publicacions que h a n ajudat á coneixer
la fauna ictiológica del Mediterrá, las [listas de noms v u l g a r s
y .descripcions particulars, donadas per naturalistas italians,
ó q u ' h a n viatjat per Italia, cocn son Viviani, Spinola, Giorna,
Bonnelli, Otto, Ranzani, Valenciennes y a l g ú n altre, á l a s q u e
s' hi té d' aíegir las monografías publicadas per Cuvier en Jas
memorias del Museu. La g r a n obra de Cuvier y Valenciennes
sobre la Historia Natural deis -peixos, comensada á publicar
en 1828, y de la que n ' han sortit vintidos tomos, havent
quedat n obstant incomplerta, j a que sols arriva fins els Salmónits, es una de las obras y tractats mes notables que s' han
fet sobre Ictiología. En aquesta obra es ahont están descritas
ab mes c u y d a d o y acopi de dats la major part de las especies
del Mediterrá. '
'
« Posteriorment, Caries L. Bonaparte estudia ab especialitat
aque^t ram de la Zoología. donatit á coneixer el résultat de
sos estudis en la Fauna itálica y Catálech metódich deis peixos d' Europa, publicáis á Nápols en 1846. En aquest catálech cita 501 especies del Mediterrá, 383 propias d' aqueix
m a r y 118 q u e 's trovan també en 1' Atlántich. Alguns altres
f
f