Latín

Normes d'evolució etimològica: consonants
• La m final de l'acusatiu no es conserva mai. Terram> terra.
• Les consonants oclusives sordes se soronitzen en posició intervocàlica.
Ripam> riba. Rotam>roda. Caecam> cega
Sordes
Sonores
p
b
t
d
c
g
3) El grup −um a final de paraula decau normalment. Ramum >ram
4) El grup oclusiva + líquida a final de paraula desenvolupen una −e de
suport. Vehiculum> vehicle
• Les oclusives sonores (p, t, c) a vegades cauen i a vegades és
conserven. Dubitare> dubtar. Sudare> suar
• Les oclusives finals és perden. Amat> ama.
• El grup −li− entre vocals és transforma en −ll−, així com també la l− inicial. Filiam> filla. Lanam> llana.
• Les consonants repetides és simplifiquen, menys la ll que és transforma en l·l. Litteram> lletra.
• El grup inicial s− + consonant desenvolupa una −e− de suport. Spiritum> esperit.
• Les consonants sordes i sonores davant r desapareixen. Patrem> pare.
• La r final de paraula es canvia de lloc, és a dir, pasa per metàtesi, a l'interior. Inter> entre.
• Els grups: −mm−, −nn−, −gn−, −ni−, −ne− evocucionen en català a −ny−. Demnare> danyare.
• El grup −ct− se simplifica en −t i canvia la vocal procedent a −e− o a −i−. Factum>fet. Lectum> llit
• La −v− intervocàlica llatina ( u consonàntica) canvia a −u− o desapareix. Novem>nou. Pavorem> por.
• La −b− intervocàlica dóna v. Cantabat> cantava.
• El grup final −em normalment és perd. Pontem> pont.
• El grup −cul− precedit de vocal dóna generalment ll. Periculum> perill.
• Els grups formats per les consonants c,t davant i (−ci−/−ce−, −ti−/−te−) passen a c, a s o a ç o be
desapareixen. Martiun> marc. Rationem>raó.
• La −x− intervocàlica és manté; però a vegades altera la vocal precedent. Buxum>boig. Si no és
intervocàlica se simplifica en s. Anxiam> ànsia.
• És típica del català la vocalització (diftongació) d'alguns grups consonàntics llatins (p−c, t−t, b−l, etc.).
Pacem>pau. Cantatis> canteu. Parabolam> paraula.
• Els grups llatins ax, ex esdevenen eix. Axem> eix.
• El grup llatí inicial qui−(oclusiu) es català és transforma en sibilant. Quince>cinc.
Normes d'evolució etimològica: vocals
• les vocals pretòniques i posttòniques normalment se sincopen (desapareixen a l'interior de paraula).
Ungulam> ungla.
• La i>e i la u>o. La resta de les vocals és mantenen. Portam> porta. Puram>pura. Unglam> ungle. Piram>
pera.
• Els diftongs és monoftonguen (ae>e; oe>e; au>o). Saetam> seda. Tragoediam> tragedia. Causam> causa.
• La −e final dels adjectius és perd (s'acopoca). Amare> amar.
1
¿Què podem trobar a una cuina?
Vinum: vi
Alia: all
Caepae: ceba
Garum: especie de salsa de peix mesclada en especies i oli, entre altres
Mel: mel
Lenticulae: llentilles
Farina: farina
Cicera: cigró
Pastinaca: pastenaga
Piper: pebre
Oleum: oli
Aqua: aigua
Exitus: eixir
2