«Les receptes de l`esquerra no funcionen»

Regió7 | DIJOUS, 18 DE NOVEMBRE DEL 2010
ARREUSOCIETAT
25
 ELECCIONS AL PARLAMENT
Entrevista Pere Calbó
Número 4 a la llista del PP per Barcelona. Els darrers quinze anys, Pere Calbó (1970, Barcelona) ha estat un dels protagonistes de l’escena política
a Igualada. Ara, Calbó, que és secretari d'organització dels populars a Catalunya, referma la seva bona estrella dins el partit ocupant el quart lloc de les
llistes electorals. Calbó té de cara entrar al Parlament i defensa com el primer el programa d’Alícia Sánchez-Camacho
«Les receptes de l’esquerra no funcionen»
MIREIA ARSO
F. V.
IGUALADA
Pere Calbó és, a dia d’avui, un dels
valors més ferms del PP català.
Ocupa un paper clau dins l’organització de la formació i ha guanyat pes fins al punt de ser quart a
la llista electoral de la demarcació
de Barcelona. A Igualada se li han
discutit les idees, no el seu talent polític, que ara sembla que aterrarà al
Parlament de manera definitiva.
L’estiu passat va entrar com a diputat, però pràcticament només
ha fet un tast d’aquesta feina.
P Quines són les propostes del
PP per a les eleccions del 28-N?
R Volem centrar el nostre missatge en els problemes reals dels ciutadans. Tenim 700.000 aturats a Catalunya. La prioritat és que trobin
feina. Al costat d’aquest missatge fonamental, també cal parlar d’un seguit d’aspectes, com la seguretat, la
immigració o reduir el 30% de fracàs escolar, fruit d’una Llei d’educació pactada entre PSC i CiU.
P La política del PP s’associa pels
seus detractors a la rebaixa d’impostos que haurien de revertir en
els serveis públics. Què hi ha de
cert en això?
R A Espanya governen els socialistes, a la Generalitat un pacte
d’esquerres i a la Diputació de Barcelona també el PSC. Les seves receptes han fracassat, perquè tenim l’atur que tenim, i a més, hi ha
la congelació de les pensions per a
l’any 2011 i l’augment de l’IVA. Això
ha suposat encarir serveis bàsics,
com el gas, l’aigua o la llum. La millor política social és la que crea ocupació. Volem racionalitzar l’administració, evitar duplicitats i que
només es facin les despeses necessàries per sortir de la crisi.
P En aquest tema, creu que les vegueries són necessàries?
R Les vegueries es volen fer d’esquena al territori, l’Anoia n’és un
exemple clar. En segon lloc, sembla
que es vulgui superposar un nivell
administratiu més. Quan es va
aprovar l’Àrea Metropolitana ja vam
dir al Parlament que calia suprimir
el Consell Comarcal del Barcelonès.
Si és per simplificar, en parlarem; si
és per superposar, hi estem en contra.
P Una recepta perquè la Catalunya central surti de la crisi com a
mínim a la mateixa velocitat que
les àrees amb més pes econòmic
del país?
R El nostre problema és un problema de gestió, però també d’infraestructures. En el cas de l’Anoia,
no hi han infraestructures competitives. El tripartit ha tingut una
oportunitat, va plantejar el Pla de
Dinamització, però va ser un fracàs.
Molts projectes no han prosperat,
El candidat igualadí del PP, Pere Calbó, a la seu de Regió7
EN CURT
Té hipoteca?
Sí.
P Ha comprat bons de la Generalitat?
R No, però són un bon negoci per a l’inversor. A cap banc no donen el 4,75%.
P Al metge, per la Seguretat Social
o per la mútua?
R Utilitzo les dues.
P Quina escola vol o voldria per als
seus fills, pública o privada?
R Jo sempre els he entès com a complementaris.
P Posi preu a un quilo de mongeta tendra.
Fa temps que no compro mongeta
tendra. Podria dir el preu del plàtan.
P Està ben pagat un diputat?
R Nosaltres defensem que el que tingui responsabilitats públiques, cobri d’acord amb la seva responsabilitat.
P Si no fos diputat, quin ofici voldria exercir?
R Els darrers anys he treballat assessorant ajuntaments i també en l’advocacia.
P Per informar-se, vostè tria: premsa, ràdio, televisió, Internet...?
R Quan vaig en cotxe, la ràdio; quan arribes a casa en un moment la televisió,
i quan ja tens més temps, el diari.
P Quin és el darrer llibre que ha llegit?
R Estic llegint La caiguda dels gegants,
de Ken Follett.
P Digui el nom de tres escriptors.
R Follett, Larsson i Pérez-Reverte.
P I la darrera pel·lícula que ha vist?
R Gru, mi villano favorito.
P PC fix o portàtil?
R Últimament, portàtil.
P Un cotxe per a un diputat?
R Un cotxe segur, cap d’especial.
P Acceptaria diputats territorials?
R Sí, però en llistes tancades ja n’hi ha.
com és el cas de Vivex, que l’impulsaven cinc municipis de la comarca, perquè la Generalitat no hi
va fer la inversió necessària. Tenim
preparat, en el cas de les dones de
més de 45 anys, un programa de recol·locació. També comptem afavorir el polígon de la Zona Franca
a Òdena, que és un projecte de fa
molts anys. A l’Anoia, si la Generalitat no ajuda, que almenys no molesti. I no parlem de carreteres com
l’Eix Diagonal, la nostra connexió
amb Manresa i Vilafranca, que no
està pas acabat.
P Què faria vostè per millorar la
relació en tren de la Catalunya
central fins a Barcelona?
R El tripartit ha renunciat a millorar els ferrocarrils d’Igualada a Martorell. Aquesta és la realitat. Hi podria haver mesures de trens directes o semidirectes que s’han descartat. A més, el tripartit ha encarit
encara més el transport públic i ara,
a final de legislatura, anuncia el soterrament del tren a Igualada.
Aquest soterrament feia anys que
l’havíem demanat al ple d’Igualada
i des del 2006 el Govern havia parlat d’aparcar-lo en favor d’una estació als terrenys de les piscines Re-
casens, perquè el soterrament no
era possible. Ara, 10 dies abans de
les eleccions, rescaten el projecte
sense explicar-nos en què han millorat els mitjans tècnics per fer-lo
viable.
P Posi nota al grau de satisfacció
en l’atenció de la sanitat pública.
Calen noves inversions en aquesta matèria a la Catalunya central?
R Una nota? És acceptable. Volem
tenir una sanitat pública de qualitat, però tenint en compte que a Catalunya hi ha la realitat de les mútues, si no hi fos, caldria dimensionar més els serveis públics. Amb els
P
R
R
recursos que tenim, cal col·laborar
amb la sanitat mutual o concertada per poder cobrir amb el màxim
de garanties tota la població, el sistema global. A Igualada vam culminar fa tres anys la construcció del
nou hospital, però la sanitat no
són només els edificis. També cal
evitar casos com el de Piera, on al
seu nucli històric s’obrirà un nou
CAP però en canvi això suposarà
que a les diverses urbanitzacions se
suprimeixi l’ambulatori que tenien.
Són urbanitzacions amb uns transports públics nuls, i això complicarà l’accés a la sanitat de la seva
gent gran.
P Hi ha una solució per a les deslocalitzacions? Com es pot competir amb els països emergents,
amb sous més baixos?
R Hem de millorar la qualificació
dels treballadors, i en la mesura que
ho tinguem, tindrem més elements
de competitivitat. A la vegada, també tenir serveis complementaris,
com la fibra òptica als polígons.
P En el tema lingüístic, s’han vist
arrossegats per Ciutadans? Per
això proclamen que cal una escola bilingüe?
R Al carrer hi ha una naturalitat en
l’ús de les dues llengües oficials. Demanem que això es doni a l’administració. Estem a favor de tot el que
sigui promocionar el català, però estem en contra de les quotes lingüístiques, cas de la Llei del cinema.
No saben com promocionar-lo i ho
fan en base de multes. I en el cas de
l’escola, proposem un model trilingüe, amb l’anglès. El que diu
Ciutadans... benvinguts al club.
P Quin foment del català farien?
R En el cas del cinema, aportant diners per al doblatge al català. Defensem la llibertat en la tria.
P El model escolar seria 40% català, 40% castellà i 20% anglès?
R No volem parlar de percentatges.
Tenim la sort de poder aprendre la
segona llengua del món, el castellà.
P Hi ha persones a Catalunya que
no parlen català.
R Que hagin acabat els estudis,
no. Ho diu la Generalitat. La qüestió és utilitzar els idiomes.
P Parlen d’una sola línia en tres
idiomes. Així, algú escolaritzat en
català veurà com el seu fill només
fa el 40% d’assignatures en la seva
llengua?
R Nosaltres entenem que el castellà ha de tenir més presència en el
sistema educatiu, i l’anglès. En un
món globalitzat, cal més nivell de
castellà i anglès.
P Català i valencià són la mateixa
llengua?
R Per al PPC, sí, però respectem
que a València no pensin el mateix.
P Quants cops li han dit «si no fos
del PP, el votaria»?
R Molts, però els dic que potser tenen una visió errònia del PP.