TROS DE PAPER.

Anuncio
NUMERO 10.
I.
LOPEZ, EDITOR, ( Barcelona ).
DIUMENJE 23 JULTOI, 1867).
•
REDACCIÓ,
Y
Carrér Ample,
PREU DE SUSCRIPCIÓ.
20.
BARCELONA.
•¦¦¦•¦••¦•••••¦•••••••¦¦S
Al
4
mes
rals.
PUNTS DE SUSCRIPCIó.
FORA DE BARCELONA.
Trimestre
12 rals.
LLIBRERIA ESPANYOLA
SURTIRÁ UN COP CADA. SEINIMAN
DE
(Si
LOPEZ, EDITOR,
T.
earrer A mide
,
Iiij,O.
211, y Badila del
Deu
vol).
LA SUSCRIPCIO COMENSA SUCRE
lo 15 de cada
BARCEI..()1•TA.
mes.
ri
TROS DE PAPER.
e
Cb
CbC
J.—!Ilolal ?Ahont aném per aquets barris?
S.—?De qué riu? !Que es mal pensat! M' arrivo á casa
e
en
lo
Cardona á
vaig comprarli
si m` ha enllestit
antes d' ahl. Lo vull per
veurer
un
sombrero que
viatjar.
J.—Y aixó ?quánt s' en va?
S.—Dilluns al demati.
.1.-6Que s' en va
S.—!Cal !ca! M` en vaig á estranger.
nebra, y despues me deixaré caure á Paris.
!Ah! per aixó fassi enviar los periódichs
Ilegiré en tornant.
vaig
suma, fa
ganyotas, clava 1' ungla, y los'nue s'
algun meló, ho fan ab lo dupte y la desconfiansa estam
pats en la cara: proba evident de la dificultat de encertarne
Reparintho : generalment
Ara cap á Gi
á casa,
ja
los
poch
aixis que
en una casa
milia s' enceta lo meló, ó bé cridan Iota,
!carbassa!
de fa
6 bé
!sopas!
?Qué vol din aixó? Que lo meló te una bondat efímera,
que las sevas qualitals distintivas sois se manifestan á
cridant
y
ulls molt
experta.
aquel número ja ho troverá esmenat. Estich segú que Ji
agradará.
meló bo.
anterior lo
trovar un
un diná que no
Hi
fallan
sueltos...
y cuentos... y
mes hl ha escudella.
epigramas. !Vaja! ja m' enten que vull dir. No es prou
pessat, hi ha massa arlicles. Me semblan
apetitós.
,
J.—Aixó que vosté diu
S.—Si
se
li ofereix
cornpliments.
es
lo que ha dit tothom. En
alguna cosa ja ho sap, mani sense
permis lo deixaré, només me que
Y ab lo
dan dos tijas y encara tinch molt que fer.
i.—Manta! No lo vull molestar. Passiho be y bou
seu
viatje.
's pensan que
no
hi ha
qu'
es
Jo que sé I' influencia del meló en certs aconteixements,
horroriso sempre :que passo per un puesto de melons,
mes
que comprar
meló?
Ara vostés dirán : «!Vaya una gran cosa!
ó dotse quartos y s' en pren un!»
Deixemnos de bromas, que va formal.
5'
compra los
mes
senyora...
!Quin exemple per las casas!
Era una senyora que estimaba molt á '1
una
un
agafan déu
seu
marit. Era
neta, endressada, poch gastadora, amiga de estarse á casa;
en compte de passar la nit al café, apedassaha la roba, ó daba
rernenada á olla, 6 miraba si faltaba algun botó á las
camisas y calsotets. Era una bona senyora, pero... Li agradabant molt los melons, y lo seu mara ti daba un mal rato
sempre que es proposaba obsequiarla; perque !1i portaba
una
unas
plepas...!
Amigo de Den, velhi aquí que un dia, un company del
pero
seu home li regala un meló... era per San Domingo;
mes
ni
un
un meló que estaba en son punt; no tenia un dia
dia menos; era gran, !ab una olor! !ab un coloret entre
groch y bermellench!...
La senyora !puticas!
tot era !ay quin meló! !aixó es
habla
menjat
un meló com aquel! en fin,
melól en ma vida
que al cap de mitj any, encara á cada punt deya: per lo
que toca á melons, cap com el del dia de San Domingo.
Y... no va aborrir al seu marii; pero ja va á comensar á
trobarli una falta. «Bon borne, deya; ja m' estima, pero...
en
quant
comprar melons,
no
hi enten
res: es un cero
á la
esquema.
Aquell amich a' en va anar á Valencia, !ni may que hi
produeixen.
va tenir la humorada de enviar á son amich
Mirintse : la química, la fotografía, la electricitat, son hagués anat! y
ivern!
abuy dia graos dominis de ia inteligencia humana: estu uns cuants melons d'
!ah germana! no hi habia qui
'1s
va
veurer,
Quant
ella
diadas las sevas lleys respectivas, 1' himne las aplica ab
Si bo habia estat
1' aturés. En va tastar un per postres...
tota seguritat.
meló! quina
!Quin
eral'
altro.
San Domingo, reinilló
Més ?hi ha regla encara per distingir lo meló be del lo de
assahonada...
vamos: Se
tina, mes
tes que
;COMPRAR UN *MELÓ!
?Qué
que no tenen idea de lo difícil
perque hi veitj mil disgustos.
No parlo deis mals de ventre que ocasionan, perque en
cara que son molts, no valen res, comparats ab altres efel
14** 41 1F
•••¦••••¦-
!Com se coneix
ensopegarlos!
un
bona.
Jo conech
entre mil.
Regla general : vaijin á una casa d' aficionals á meló,
y quant los veijin menjarlo, preguntintlos ?qué tal es?
Sempre '1s respondrán : «aquet meló menjat ahí haurin es
tal riquissim;» 6 bé: «aquel meló habia de estar un dia mes
á la planta.»
Jo conech familias de gent de bé, que han despatchat
criadas,, entre nitres motius perque may los compraban lo
L' últim número y
,asa
en
un
á pendrer las niguas?
!lisos; 1' altre, los que tenen una
taqueta groga aprop de la cúa; 1' altre, los llistats; I' altre,
los lieugers; 1' altrer los que pesant molt... y tots se equivo
can de cent vegadas noranta nou.
Créguinme: lo meló es com la dona (y perdonin) que per
enportan ser blanca, morena, prima ó grossa, no 's pot dir que sigui
L'
's proposa comprar un meló dolent: lo fet es
comprar un meló bo; y si no ho salnan, jo `ls ho dich: aquet
es un asunto serio.
Vostés pósintse sobre sí, y contémplintse una pila de
melons. Veurán com hi va la gent á triar; tothom sospesa,
Ningú
UN SUSCRIPTOR Y JO.
cosa mes
dolent?
lAy!
en
aquel terreno lotes miserable empirisme.
tornaba
delicada;
boija.
mes
UN TROS DE PAPER.
.2
Torná 'I senyor á 'I estiu, comensá á visitar ab frecuen
cia la casa, y de 'n tan en tan, pam: meló de regalo, sem
pre excelent, sempre deliciós...
No vull ser pesat en la relació : al cap d' un quant temps
lo marit se veijé obligat á reflexionar sobre la influencia del
meló en lo hogar domestich y li va semblá funesta.
Un dia surt de casa, avisant antes á la criada que al
cap de un quart tornarla d' arnagatotis; Torna, en efecte,
entra silenciós y de roen!, en lo quarto de la seva dona y
ella aixis que '1 ven, tota groga y tremolant, esclama:
es
de
una
dir 1' home
!Qué pocas
mes
que
un
qu' entengui
en
manera mes
impensada
demostra que
qui
veurer
sigui fácil comprar un
encara
-0-0-0-0-
li
preguntará : ?qu'
em
prar melons
dient
com
no sápiga com
generalfnent succeheix, á cada pas surt ehl
Ab sos
ma
—Aquesta
nim, ni
un
xicota no es bona per res. Desde que la te
dia he pogut menjar meló á gust.
No sé enveijós: confesso que hi ha personas (mol t pocas)
que tenen una l'Hada que no s' erra, y que quant posant la
ma en un
meló ja
podeu dir que
alló
1)1 de Déu.
'I publich de que
es
maco
que 'm
OO 0
0 •
ascos me
estimada
pó
fá
!Ay Miqueló, I' hem fregida
fregida, Miquelól
quint, te quintarán.
sisé, no votarás.
Diu que las aiguas de Ribas
Solen fér venir la gana...
Lo
Lo
!Quánt més valdria una
Lo seté, te embarcarán.
font
Lo SARRACENO.
PC '1
444-44—
**•11 Es,
vuité,
llevarás raay tan pugne hanrás de anar
á treballar á las cinch.
Lo nové, no 't desitjará la muller de ton próxim, perque
Lo
Que fés venir la vianda!
—
deu.
Lo primer, estimarás lo diner mes que á totas las cosas.
Lo segon, démanarás un bon gobern en va.
Lo tercer, pagarás tú los gastos de tatas las festas.
Lo cuan, tindrás miseria y disgustos que ni haurá pe 1
pare y per la mara.
L' INGLÉS.
—
son
--
no '1
Pobre no hi ha próxim.
no desitjarás los béns y los pollastres de ton pul
menjarál
arengadas y gracias encara.
xina :
Aquestos den manaments se enconen en dos: desitjar
totas las cosas y no ser duenyo ni de tu mateix.
Lo decé,
LA CARABASSA.
cosas
poguésin parlar se
de la injusticia que los fá la hu
hi ha en lo mon, que si
queixarian ab sobrada rahó
manitat entera, Pregunteu á lo
mon
•••¦1•4141-10-441-¦--
quins motius té per
aquesta 6 aquella cosa inofensiva
en si, y no sabrá qué contestarvos. Ho fa, parqué •ho fa y
á qui no l'hi agradi que ho deixi. A mi,'clonchs, no m'agra
rebaixar
com
rebaixa
A LOS JAUMES.
Felicitació.
da,
y vull que aixins consti en blanch y en negre.
Una de las cosas que teneb mes motius pera queixarse,
es la que polla per nom lo titol de aquel anide. La cara
bassa, que en sa infancia se aplica com remey de varias
en sa
edat adulta es extremadament
Perque passessin hl '1 dia
del seu insigne patró,
cada bu de la redacció
lo de 'n Xifré donaria.
sabrosa,
ball condimentada; que en sa vellesa presta utilitats extraor
dinarias á los nadadors, á los pagesos, á los que se dedican
Beguin hona malvada;
menjin bé y á son plaher;
á la cassa; que ha sigut sempre la
las penas, á lo carrer;
olvidin tots los afanys,
inseparable companya de
los que en santa peregrinació han visitat los Bocha sagrats,
es lo blanch del despreci de l'home.
May he pogut compéndrer, y á fé que m'hi he romput lo
cap, cóm es que s' ha pres tanta tirria á la carabassa, que
serapre s'aplica son nom á cosas tontas, dolentas, chavaca
y que de avuy á molts anys,
precis que 'a persuadeixi
comprin UN TROS DE PAPER.
no
exagero al proclamar devant de la Europa, que lo comprar
un meló es un dels actes en que mes vegadas se ven burla
da la perspicacia del home, fet á imatje del Criador.
nas 6 ridículas.
FORMULAS
!Qué importa que 'Is venguin á tatx! ?Per ventura tá
Per expressar quo fulano 6 milano es completament ne
cap gracia dir : aquel meló es bo, despues de haberlo gat, se diu que té lo cap de carabassa y tothom compren
pera traurer á bailar á las noyas en los envelats.
tastat?
perfectamentab aixó la bestialitatdel' individuo. Nosé veurer
Lo fet es conéixerlo de part de fora.
quina relació té aqu esta hortalissa abla bestialitat extremada.
Ho repeteseh: hi ha homens privilegiats per la natura
?No podria dirse cap de clndria? ?cap de mil abres cosas que
—?Qué 'm fará lo favor de bailar ab mi?
lesa, que tenen instint del meló, aixis com lo porch (ma están en la mateixa ó mes baixa esfera que la carabassa?
—Senyoreta, tinch 1' honor de sol-licitarli I' obsequi II
compara° [el' instint de las tófunas.
Donchs no: té de ser cap de carabassa, y tretse son lrelse.
aquest ball.
!Mes ay que son escasos!
!Oh ingratilut humana, que no pensas en la confitura
—Mestressa ?que anem â fer tamburellas?
Jo '1s admiro aqueixos horneas de qui lo públich fa de cabells d' ángel quant fas mofa de fa carabassa, que no
—Mariela... jan!
poch cas sempre qu'en trobo un.
peinas ab la pomada per fer créixer lo caben!
—?Qué estás Compromesa?
Jo '1s veig acostarse ab pas segur á la pila dels melons;
S'obra un meló :
ved? es carabassa. ?veyam per
—Alsa, que ja tocan, Flavia.
pegar llambregada á ells y al home que 'Is ven; obrirse de qué de una carabassa dolenta no se'n té de dir un meló?
—Tú !apa!
camas ab lo bastó sota la aixella, ajupirse treyent un xich
?Quí ha posat aquel, en mes elevada categoría que aquella?
de llenga per un cantó de boca, y adressarse al moment ab Es una particularital ben rara aquest afany en rebaixar una
un meló que fa salta ab las dos mans.
hortalissa tan útil com qualsevol altre.
Pero es
Pri
4--
Los manaments de la lley del poble
Margarida;
L' hein
malaltias; que
:
el
--l'oo0414S 0-4-4
Moltas
reptar, llesta, tot lo que vullguia; pero que
asunto
deu,
PAU BUNYEGAS.
deya?
,
es
en
1' hi dono
EPIGRAMAS.
melons.
dia aixís, per mes que la criada tardi trenqui
ó resposteiji, ell la defensa á capa y espasa, y á las queixas
de la seva multar, no mes respon :
—lié, bé, despáixala : á véurer ahont ne trobarás un al
tre com ella. Lo cert es que abuy ha portat un meló que de
seguro
hi habla d' altre á Barcelona.
Aixó si : també si té una criada neta, fiada, qu 's deixi
jo
X.
en
un
pot endurcir
bon meló.
-
En
se
postres y Ii
Jo '1s dich la vernal.: reverencio los entesos
tan dificultós: si 's pensan que ho es menos,
veurán de pomas, de peras, de síndrias
llenadas per lo carrerl y en cambi !qu'en veurán de me
lona! mostra eloquent deis numerosos chascos que s' en
empollan los que anáren á comprarlos.
Vostés mírintse hl un aficionat al acte de majar lo
meló. Si es dolent, lo veurán aixecarse de taula de mal
humor, posar cara de gos á tothom, queixarse del gobern,
de la criada, de que los seas chicots 1' atabalan...
Pero mírintse quant té la sort de topar un meló bol
L' apura tins it la escorcha; vuida las dugas coronas ab la
punta del gabinet; u suqueijan las boras de la boca, y eh
xucla de pressa perque no s' en perdi borrall... !Ja Ii pot
preguntar si va millor lo seu pare guíe está malalt; no tin
gui por que li respongui fine que ben llepats llavis y geni
vas y passat lo toballó, no hagi fet un suspir de gust, y des
pues
carabassa ab una mala nota? Jo, per lo menos, no sé tro.
barhi cap clase d'afinitat.
Y encara falta lo millor. Dos personas, una de cada sec.
están
en relaciona amorosas, yen 6 ella, ab ralló ó sensa,
so,
despedeix á ella Ô ell. !Qué diu tothom? ?de qué califica la
despedida? De carabassa. !Y de quin modo!—Fulano ha
romput las rel-cions que tenia ab fulana,—aixó s' escolta
ab la major impasibilitat.—Fulano ha donat carabassa 1
fulana,—vol dir lo mateix yja no s'escolta ab aquella calma,'
Sembla, en apesta última frase, que en lo rompiment de la8
relacions, lo subjecte passíu ha quedat en ridícul á los ulls
de tothom. ?Y per qué aquesta diferencia? pregunto jo. ?Pe
la carabassa? ?Un] pot expressar semblant hortalissa un de.
triment moral d'aquesta naturalesa?
Pero ?ahont es la equitat en aqueix mon? ?ahont es la gra.
?
titut? ?ahont es la justicia? ?ahont es
que
calli,
sino
encara
'm
cremaria.
Més val
sogra ó á la cunada que l'han anat á véurer, y cada vegada
que passa per prop de la galleda, lo aixeca, se 1' acosta ca
rinyosament al nas , y... casi 6' alegraria de que lo noy ni
aborrirlos.
Ara dirán vostés: bé, aixó no es mes que uu cas. Es cert;
pero al cap y al últim es un cas : y per un cas penjan un
home.
Torném á las generalitats. Lo comprar un meló DO es
cosa tan dificil, que per relacions que tingui una persona,
coneixerá molts meljes, molts avocats, molts comerciants;
coneix
l'época anguniosa deis estudiants: lo juny.
presentan á exámens.—i,Cóm ha quedat fulano?--Yobre
xicotl respon un ab to llastimós, !Phi han donat carabassa!I
--!Senyorl ?es una fruita tan fatal? ?QuI té que veurer una
Arriba
lo
,
dotse, seise, vint quartos: á
cortina?
fin, que marit y muller se van separar. Y ella se va
entregar ab tant frenesí á menjar meló, que_ha acabat per
En
no
en
un cor
enganyat: ?per parlar de inelons
menester agenollarse y posarse de cara á la paret detrás
pero
brillar
vea
front del comprador.
No 'n tria cap mes. Tant ne vull, tant te 'n daré; lo pa
ga, se '1 emporta, y qui '1 veiji anant cap á casa seva ab lo
meló al bras, compendrá en son aire triunfal qu' ha fet
bona compra.
Desde '1 balcó 1' ensenyan á 'Is vellos; lo fa tastar al
!yes de quina
paternal!...
—Ab lo senyor; que ho digui ehl mateix.
Ehl mateix 1‘ estaba amaga' á l' arcoba:
va
's
fes alguna, perque per cástich lo deixaria sens
tocarla á n' dl una tallada més.
—!No siguis mal pensat... parlabam de melons!
—?Ab aquí? preguntá lo marit.
.--.!Ahl
modesta,
La intel-ligencia, sempre
,
-
.
-
e
_
(DE Tor
PADRÓ.
CROQUIS PER T.
a
construirit en socret; mes aixó
La campana Eularla se está
pel
mon pregonant tan gran fet.
fama
vaji
la
lleva
que
priva
no
—Diuhen que '1 cólera es á Alejandría.
—Y escolti, pare; si apto '1 cólera ?que será n'en?
!Aquel 'dan promett
Entusiasme legítim produit pel cuadro de 'n Sans á
luntari (le
un
ex•voN
Catalunya.
—
o
o
(Lo conductor de un dele ferro-carrils de Espanya.)
—?Que no puija? miri que marxa.
(Un inglés). Yajin, vajin; ya els seguiré xano %ano—
estigui e,ansat,pnijaré.
y quant
—Tú, mira aquell inglés...
—!Malehit siga! iTapam per mor de Di.ut
—No siguis burru. Es un inglés de la esquadra.
—Digas,
?y quánt ensenyan aixó dels barcos,
—No ho sé.
—?Y donchs, no ets mosso de la Esquadra/
Felip?
=_--_
..,are, que
—?Yoleu embarcarvos? veureu tres barcos ab cordssa.
—Vaya una gran cosa; yo era pan, petit, que aquí ya si duyan
los muta.
—Ni
mes se
4r-
1ilir5
101111104
.
awaaa,,
venen
tinguis por, borne,
menja Gibraltar.
tiburons, y
no
fugis,
roenjarán!
aqueixa gen I inglesa
Mire rnedi de pendrer un 1):111y.
Anar á yeurer los ingleses.
se os
que
no
!km
—
WII•11"
1.77
—Mestre, aqui bi nadan las donris,
—Donchs, ?qui sou vos?
—Yo... '1 guarda.
y no Iii
i,ot estar
men van atipar la semana
Pitarra y,.. la xicota.
—No, borne, no; prou que
Lo
Lloyd,
Anunciadó,
aburrir', 1' aigua?
aburrida.
tinch
que
la
há
—Yaja, Toni, ?que no
—?Que vol carbassas?
cap borne.
en
passada
UN TROS D
4
COSAS QUE SE DIUHEN SEMPRE.
—?Qué es alió que té la Mundeta al daten?
—Un desij de maduixa.
—?Qué hi creu vosté ab los desitjs?
esposat lo
En lo local de la Dipulació alma se troba
cuadro de 'u Sans, hiá també el projecte per una sala de
sesions de dita Diputació, trevall premiat en la esposició
—Jo
nacional. Se ven que son autor D. Ramon Tenas sap de que
no passi
se las heu, y sols deplorém que tan bonich projecte,
!Quin,fret!
!Qílina xafugor!
En la tardó
La eaiguda de la fulla.
En lo ivern
mes
En qualseool estació
punt.
—!Si Deu
C6mprinni.
semblan los ous á las caballerías?
—En que 's ferran.
—?En qué se sembla Sor Patrocini á dos cusins que
inglesos.
'm pren per la paraula, socb
se
ten casarse?
—En que ha de
—?En qué
se
vo
á Roma.
anal.
semble la ciutadela á
un
senyor ben
aco
modat?
—En que té torre.
afeitat un Duelt.
Un calavera carregat de deutes estaba agonisant. Lo
capellá que lo ajudaba á bé morir, li pregunta: ?quin favor
miserable
vols demanar á Deu, avans de deixar aquesta
vida?—No més voldria, Ji contesta lo moribunt, viurer lo
mos
bous.
simiLs.
Eh Duch ha trasladat la seva perruqueria á un primer
pis de la Rambla del milj, y ha arreglat los salons que
girarshi.
donan tant gust de veurer, que un no sapper ahont
be que
vista,
per
lo
Li augurém molla concurrencia per la
afaita y sobre tot per poder dir ab tota la boca:—M` ha
Los,tomatechs.
temps suficient pera satisfer á
xerian ab la grossa de Madrit al daten.
—?En qué
La pedra seca.
En la primavera
Los pchs Ilorals.
En 'desliza
un
—Home, perque si aix6 tos cert, totas las criaturas nai
L' editor de aquet periódich, empenyat en fer regalos á
ral, vent per aquesta miserable moneda uns ventalls ab
epigramas de alló 1
unas figuras de alié mes bonicas, y uns
COSAS QUE FAN MAL.
Errar d'
no.
—?No? ?Per qué?
de projecte.
criatura es tan viva que no viurá!
peix.
Lo bacallá quant es bo, es millor que lo
—!La seva noya es molt guapa!
—Es dreta é igual, gracias á Deu.
!Aquesta
Y digné entre sí:
II
PAPER.
—?En qué se semblan las criadas á los jueus?
—En que tau dissapte.
—?En qué se sembla en Prim á la crisis?
—En que es general.
—?En qué se sembla la muralla de mar á un colérich?
Un oficial de un deis barcos ab corrassa, ab una espe
'cíe de espuela que duya á la bota, va esqueixar lo vestit
de jaconá de una senyora.
Aix(5 vol dir, noyas, que deben anar ab cuidado ab los
marinos del espolon.
—En que té rampas.
h.,.erals
etern!
CHARADA
esquadra se crospeixen
cada dia quatre mil lloras de carn de bou. !Marits, alerta!
que despres de 'Is bous no se menjian las esquellas.
Nos han dit que 'Is inglesos de la
Sí, si; parlémne del quadro de en Sans.
?Eh que ha guanyat molt de color?
brillant! Y de la composició, ja poden dir que
en cada
no té. res de simétrica ni amanerada; té gracia
al
una de las parts, y lo tot, que forma una curva suau, fa
mohiment
que
entussiasman.
propi temps un brujit y un
En Prim, !qué segur de si mateix, qué seré y qué aéreo!
Lo caball que monta es brutalment hermos; respira lo
foch animal y té la impetuositat ferbs de la béstia; !qué 191,
contrasta lo home, lo héroe, lo sér dominador ab los instints
cegos y fatalsde lo quadrímedo, !ben fet! !Aixó es eminent
!Alló
Primera, segona y tersa
Quasi hl tothom ne gasta;
es
Dos y tres es una pessa
Que 'm poso quant soch a casa.
Sempre fan tersa y segona
Qué entri un inglés en un café y no pagui, ?qui será
mes inglés... lo dueny6 del café 6_1' altre?
Tois aquells que están de guassa;
Indispensable als cafés
Es lo tenir tersa y cuarta;
Faig jo la segona y prima
Quant guanyo jugant á cartas ;
----¦0111>1•0-13-4&~".
?Quin es lo
animal
—Lo que está
?Qui
ment artístich! aixó aixeca y fa anar cap á la gloria!
En quant á detalls, los saltará á los ulls lo voluntari
que si fa á bayonetadas... alló es cara; !y cóm empeny lo
brau! Los demás detalls, mírintsels, que no valen poch.
Y los que se queixaban de que en Sans pintés 'una mica
brut, ja poden Ilembregar; que allí hi veuran netedat, y en
—Los
viu de la creació?
mes sa.
espatllan mes roba?
los que
son
mes
Lo tul sé que
genolls.
?Qui gasta
mes
que
ohi inútilment?
tot lo
sap
sens
haber estudiat?
—Lo que sap á
—?Vaja, vol venir á paseig?
—No puch.
—Si, home.
no
vindré.
—Donchs millor
pot ser, borne.—
al revés. No 's
posi
—Si; vegi que
seu
I barret y
s
pot
'1 barret y vi
'n tren
?qué
de viure.
'n treu?
tots!
—1' Iii dich que sí.—
—No pot ser; encara 'm cremará.—
La soloció
—L' hi dich que si. Jo ho he vist.—
pot
PAPER;
Rebem mollas solucions á las charadas y á los gerogli
fichs, pero !vegin vostés cóm quedariam ab los altres, si
posessim las de un, ja que no es possible posar las de
•
?Qué
ser.
.-6Y per qué
Perque '1 Turch es perdigu er
DE
gos. Al) lo
—Per
—No
UN TROS
tot
—Doachs jo 'm quedo á viure y riure.
Turch.—
—No
es
com
poble
GEROGIAFICH.
—Y de no viure
—M`
V(
—Me mato avuy á las den.
—Denchs vosté rio sap sino lo que le interessa.—
qué, senyor Nofre?—
ha pres una Ilangonissa.—
ac
anterior.
perque es ben cert, que No
ser pobre per cap diner.
gua.
meu, l'arias un parricidi.—
—?Y si vosté 'm mataba á mi?—
—Allavors... no ho sé, noy.--
molt crema ab lo
tant
—Vaja, borne, posis 'I barret y vingula.
veurá; partim la diferencia, me posar
té.
geroglifIch
Ho sap be lo
—No.
1
—Senyor Pan, estic1.1
ara no I'
Solució del
ga bó.
—Pare, si '1 mataba, ?qué faría jo?
chaparra.
la
Si la espasa enarbolada del general, rodeijat d' una
atmósfera diafaníssima no los inspira algun pensament de lo
infinit... tórnintse, y déixintse de pinturas.
Senyor Sans,.. Vosté es artista: paraula d' honor. Esti
'n
dona á la gen(
pebre.
demés, molt garbo.
?Qué dio, vosté, que lo ,quadro té defectes?
!Jo ho crech! Lo mon lo va fer Deu y també
motiu
endevinas
Diré que els un sabatassas.
Y si
—Las tacas.
•
?Qui
es
es un
'
es
burro?
—Una
lo que fa plorar á
un
borne y fa riurer á
's
dará
en
lo número que vé.
II
Ara dissimulin.
un
-
E. R. —Juan Jordi.
pallissa.
Barcelona.
1805.—Imprenta de Narcls
de Escudillen,
Ramirez y Companyla
número 4.
,
Patldet q
Descargar