Del segle XVIII als anys seixanta

Extra. Número 2
Història de la pilota valenciana (II)
Del segle XVIII als
anys seixanta
REDACCIÓ
En l’anterior entrega hem vist que
la pilota va ser el joc més practicat
a Europa fins al segle XVIII (podem
veure la influència del trinquet fins
i tot en la Revolució Francesa). Cal
dir, però, que la popularitat va anar
davallant i que va deixar de practicar-se progressivament. Hui en
dia queden encara testimonis de la
passada puixança del joc en diversos països, com ara Bèlgica,
Holanda, el nord d’Itàlia, el nord
de França, on es continua jugant a
llargues.
És a mitjan segle XIX quan els
anglesos inventen el tennis a partir del joc de pilota i incorporen la
raqueta, un instrument derivat de
la pala o la cistella que empraven
els francesos per a protegir sumàriament les mans. Del seu origen
pràcticament sols ens resta el sistema de puntuació.
A mitjan segle XIX els bascos deixen de jugar cara a cara per a fer
rebotar la pilota contra un frontó,
abandonen els tradicionals i homologables rebote i juego largo per a
practicar cesta i pala, amb la qual
cosa el País Valencià esdevé l’únic
poble de tot el continent on perdura
la genuïna tradició de l’esport de
la pilota, que passa a ser coneguda
com pilota valenciana. És aquest
el moment de màxima esplendor
del nostre esport, que enorgulleix
els practicants i l’afició, que se senten depositaris d’una tradició
mil·lenària, les llargues i el raspall.
L’orgull dels valencians està fet,
però, de matèria molt trencadissa.
Els primers a abandonar el vaixell
seran els nobles, que ja manifesten
arran de la guerra de Successió una
forta tendència a castellanitzar-se,
que deserten com a jugadors i
també com a espectadors. Això ens
ofereix un fort contrast amb Euskadi, on practiquen i continuen amb
interés les incidències dels frontons.
Déiem que el segle XIX és el
moment de màxima esplendor de
la pilota, amb figures com ara
Quadre ‘El joc de pilota’, de José Bru Albiñana. Any 1881.
Roquet de Penàguila, Bandera,
Melero, Bota, el Nene, el Paler, el
Pilotero.
Es construeixen nous trinquets a
València: Santa Teresa el 1843, el
nou del Real el 1853, el de Pelaio
el 1868, el de Juan de Mena el
1877. Un testimoni fidel de la transcendència del joc és el reglament
elaborat per Salvador Cerdà, trinqueter de l’Encarnació (aquell trinquet que construïren les monges)
el 1857). L’eufòria per l’esport s’estenia per tot l’antic Regne, Almela
i Vives ressenya una partida celebrada a Benifaió en desembre del
1849 que enfrontà una vora del
Xúquer amb l’altra. Els meridionals estaven representats per
Roquet, de Penàguila, Cremades,
de Bellreguard, i Sagal, de Petrer,
contra Miquelet, de Riba-roja, el
Paler, de Torrent, i el Caragol, de
Benimàmet. Benifaió tenia uns mil
habitants i les cròniques parlen de
quatre mil espectadors.
Una altra partida memorable fou
jugada a Ondara el 26 de novembre del 1880 entre jugadors de la
Marina i de la Safor, en la qual es
travessaren (apostaren) seixanta mil
rals. A més a més, tenim tot el segle
ple de partides als carrers i als trinquets, pel pur plaer de jugar, de fer
esport, fins i tot als Serrans i a la
Foia de Bunyol.
Els inicis del segle XX continuen
la mateixa tònica, la pràctica del
joc a tot arreu. Disposem d’abundants testimonis dels periòdics i
fulletons satírics de l’època. Josep
Bru pinta El joc de pilota, Ignasi
Pinazo esculpeix El saque. La
pilota és motiu literari de l’època,
tant en poesia com en narració o en
teatre.
No es estrany en una entrada
vore al retor asentat
en companyia del metje
y altres cárrechs oficials,
com per eixemple l’alcalde,
el mestre i el escolá,
tots esperant la partida
que ja tarda a escomençar.
Antoni PALANCA HUESO, La partida de pilota, Lo Rat Penat. Sis
Florades (1900-1905), València,
1908.
La innovació de posar corda al
trinquet, atribuïda al mític Nel de
Murla, és també fruit de la modernitat del canvi de segle. Aquesta
El País Valencià es
converteix en l’únic
poble de tot Europa
on perdura
la genuïna tradició
de l’esport de la pilota
modernitat comporta alguns elements perjudicials per al nostre
esport, ja que molts trinquets són
enderrocats per a construir vivendes o, més sovint, cinemes. I, a partir d’ací, tindrem ja la davallada al
final de la qual ens trobem, de tal
manera que l’especulació i el franquisme propicien la progressiva
marginació del joc. La deserció de
la burgesia, l’expulsió dels carrers
per la presència cada vegada major
dels automòbils, les construccions
de mesures i materials poc adequats
(edificis immensos amb finestrals
de vidre), fan que en els anys seixanta desapareguen les partides en
molts carrers de ciutats o pobles
grans i que es refugien als pobles
més menuts, on el trànsit i la intolerància no són tan exigents. Fins
arribar a l’eclosió del futbol, que
eclipsa quasi per complet el joc de
NOU DISE 76
18 NOVEMBRE 99
I
Puchol i
Gregori guanyen al frontó
de la
Universitat
REDACCIÓ
Espectacle és el que ens van
oferir, el passat dimarts dia 9,
Puchol i Gregori, rojos, contra
Zacarías i Silvio, blaus, al
frontó del Servei d’Educació
Física i Esports. La partida va
estar molt igualada des del primer punt fins al final.
Especialment encertats estigueren Puchol i Zacarías, que
oferiren espectacle i tot un
catàleg de bones pilotades.
Silvio féu un bon paper,
creuant pilotes de molt de
perill i ferint molt ajustadament, mentre que Gregori no
va estar a l’altura a la qual sol
jugar.
Molt disputada va estar de
principi a fi la partida, tendint
a dominar-la els blaus, i, quan
semblava que anaven a guanyar, es va imposar la veterania de Puchol, que amb tots els
mèrits va guanyar finalment
per 42 a 38.
És emocionant veure com el
campió mundial de llargues
s’enfronta amb joves d’una
qualitat extraordinària i com
Zacarías planta cara a un mite
com ara Puchol. Gaudírem
d’una esplèndida vesprada de
pilota a casa, que tornàrem a
tindre dilluns passat dia 15 a
les 14:00 hores al Campus de
Burjassot, on vam poder presenciar una partida de raspall.
TROFEU D’ESCALA I CORDA. Dijous,
2 de desembre, a les 17:30 hores.
Recull la teua entrada gratuïta a
les oficines DISE de cada campus a partir de hui dijous, 18 de
novembre.
No t’ho perdes, serà un esdeveniment únic en la història d’aquesta Universitat.
T’esperem!