Arquitectura grega

COMENTARI ARQUITECTURA GREGA
El Partenó
(Per Sergi Bohé i Angie Bolea, 2on batx.A)
• FITXA DE L'OBRA
• Autoria: La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi col·laboraren com a arquitectes Ictinos i
Cal·lícrates.
• Títol: Partenó
• Data: 447 − 432 aC (realitzat en temps de Pèricles)
• Dimensions: L'àrea de la planta és de 69'5m x 31m
• Localització actual: Acròpolis(1) d'Atenes (Grècia), en el lloc on anteriorment s'erigia un temple hexàstil
(l'Hecatòmpedos), que fou destruït pels perses el 479 aC.
• Estil: grec clàssic
• Gènere: dòric (exterior) i jònic (interior)
• ANÀLISIS TÈCNIC−FORMAL
• Tipologia de la construcció: el sistema constructiu és arquitravat perquè hi ha un predomini de línies
rectes.
• Anàlisis dels elements constructius:
Materials: marbre pantèlic totalment policromat i fusta.
Planta: La planta té una forma rectangular que mesura 69'5 x 31m.
Sustentants: Tots els temples grecs es construïren obeint el principi que els elements verticals (columnes i
murs) aguantaven les estructures horitzontals (entaulament*).
Sustentats: Les columnes suporten l'entaulament horitzontal que recorre tot el perímetre del temple.
L'entaulament està compost per un arquitrau*, un fris* i una cornisa*. Els murs i les columnes també estan
construïdes per aguantar e inclinar el sostre per tal d'aconseguir que fos una coberta a dos aigües, on l'aigua
desembocava en els frontons(2) respectius.
• Anàlisi dels elements decoratius:
El Partenó segueix el model de l'ordre dòric (3). A continuació mostrem les parts de la columna i de
l'entaulament, per a entendre's millor després:
El temple s'alça sobre un estilòbat* i dos estereòbats*, pertant, podem dir que l'entrada del temple la forma
una escalinata de tres esglaons.
El capitell* dòric està format per l'àbac* i l'equí*, sense oblidar−nos del collarí* (en el dibuix surt més
exagerat que com es veu al Partenó) on hi ha un predomini de línies rectes (sistema arquitravat). Els fusts* de
les columnes són robustos, de baixa alçada (sobretot comparant−los amb altres ordres) i amb estries d'aresta
viva.
• Anàlisi dels elements compositius:
Espai interior: El Partenó era un edifici de planta rectangular amb una cel·la(4) interior dividida en dues
estances incomunicades que el convertien en un temple doble i que feien necessàries, per tant, dues façanes
1
d'accés amb dos pòrtics.
Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l'accés a l'interior s'efectuava pel prònaos o atri
que donava pas a la cel·la, dividida en tres naus per dues fileres de columnes entre les quals es col·locà
l'estàtua criselefantina d'Atena Pàrtenos, d'or i de vori, esculpida per Fídies.
La sala pròpiament dita Partenó, situada a continuació de la cel·la (anomenat opistódom), era reservada
únicament al servei de les sacerdotesses, també era el lloc on es guardava el tresor del temple.
En el temple es barregen els ordres jònic(5) i dòric. El primer decora el fris panatenaic (analitzat més
endavant) que circumda la cel·la, així com les columnes de la sala, mentre que el dòric és present a la resta de
l'edifici.
Il·luminació: La situació de les finestres i de la porta oriental estaven pensades per a quan sortís el sol, aquest
il·luminés l'estàtua crisielefantina d'Atenas, de Fídies.
Espai exterior: El Partenó presenta un perípter, és a dir, que està rodejat entre columnes; aquestes columnes
exteriors són d'ordre dòric , i octàstil que significa que la façana principal del temple conté 8 columnes; als
laterals hi ha disset columnes del mateix tipus que les de la façana principal.
Les columnes ja les hem analitzat prou, només dir que des de l'exterior tenen molta importància, ja que són les
que donen l'efecte visual d'equilibri i de línies totalment rectes.
Després hi ha l'entaulament, que està format per l'arquitrau que recolza directament sobre les columnes, llis i
sense cap ornament; el fris, dividit en tríglifs(6) i mètopes(7) i la cornisa*, que sobresurt.
El frontó que forma el triangle estava ple d'escultures, algunes encara es conserven.
• Trets definidors del seu estil:
Apart del que hem definit anteriorment: sistema constructiu arquitravat, d'ordre dòric...etc. Hem de
destacar que el Partenó adoptà unes proporcions atípiques amb la resta de monuments de la època, a part
d'un nombre de columnes poc freqüent: 8 x 17, quan normalment (el cànon(8)) és de 6 x 13.
Aquesta construcció es un dels exemples més clars del saber en geometria per part dels matemàtics i
arquitectes grecs (càlculs matemàtics molt complicats per aconseguir la simetria). Aquests van aconseguir
que l'efecte òptic que produís el Partenó, no fos la deformació que es produeix al estar a sota els grans
monuments; per això el que van fer va ser deformar−lo en la seva construcció per aconseguir l'efecte visual
perfecte. Aquestes deformacions van ser:
• Les columnes estaven amb panxes al centre ()
• La base (estilòbat) estava arquejada cap a dalt.
• El frontó (entaulament) també estava arquejat.
• Les columnes dels extrems estan més separades i tenen un diàmetre més gran que la resta i s'inclinen
cap a dintre, per tal de resistir millor i després per compensar la sensació visual que es tomben cap
enfora.
• ANÀLISI ICONOGRÀFIC
• Significació dins del seu context històric:
2
Pèricles volia seguir de prop l'obra predestinada a simbolitzar tot allò en què ell creia. Per aquest motiu,
nomenà escultor i supervisor el seu íntim amic Fídies, amb qui discutí llargament cada detall d'un programa
iconogràfic pensat per a exaltar les gestes dels atenesos i presentar els habitants de la polis(9) com un conjunt
digne d'apropar−se als déus.
Funció i transcendència social: El Partenó no era un temple de culte, ja que no hi havia altar, sinó que era com
una ofrena monumental als déus com a agraïment dels seus favors i una demostració de la grandesa d'Atenes,
mostrada amb els grans tresors i la famosa estàtua d'Atenas Pàrtenos.
• Iconografia decorativa:
La decoració escultòrica de les mètopes presenta la gigantomàquia(10) i l'amazonomàquia(11), la
destrucció d'Ílion i la centauromàquia(12). El fris jònic de la cel·la mostra la processó de les Panatenees. Els
frontons, també atribuïts a Fídies, presenten el naixement d'Atena i la lluita d'aquesta amb Posidó per la
possessió de l'Àtica.
• Antecedents i influències:
L'arquitectura grega prengué com a referent el sistema constructiu egipci, ja que també estava marcada per les
línies rectes.
• L'autoria i el seu moment:
Fídies (Atenes 490 aC − 431 aC)
Escultor i pintor grec. Fill de Càrmides. La seva inscripció al Zeus d'Olímpia informa que fou deixeble
d'Hegies i d'Hagelades i que començà a treballar vers el 470 aC. El punt culminant de la seva vida artística fou
la construcció del Partenó, en temps de Pèricles, que li encomanà la direcció de les obres.
A fídies se li pot atribuir, bé que no la totalitat de la decoració escultòrica del Partenó, sí la decoració general,
el croquis de conjunt del fris de la Panatenees i les figures dels frontons, probablement. Per al mateix temple
féu l'Atena Pàrtenos.
La pèrdua de confiança dels atenesos en Pèricles tingué ressò en la vida de Fídies, que fou acusat de furtar una
part de l'or destinat a l'estàtua d'Atena, i fou processat, per la qual causa hagué d'abandonar la ciutat. Tots els
autors posteriors han considerat l'art de Fídies com l'àpex del classicisme grec i la representació més pura de
les seves característiques: perfecció, equilibri, intent de plasmar la bellesa ideal i la tendència al naturalisme.
• Historia del temple:
El 334 aC Alexandre el Gran féu col·locar uns escuts de bronze daurat a l'edifici i, a l'època de la dominació
romana, Neró instal·là una inscripció sobre l'epistili(13). Transformat posteriorment en església bizantina
dedicada a la Saviesa Divina (Santa Sofia), a l'època de la dominació catalana d'Atenes (s XIV) passà a ésser
església llatina (Santa Maria de Cetines).
Pere III de Catalunya−Aragó, sensible a la seva bellesa, manà que un guàrdia especial custodiés el Partenó nit
i dia. El 1456 els turcs el convertiren en mesquita i, el 1687, durant el setge dels venecians, una bomba caigué
sobre el temple que servia de polvorí i el destruí en part.
El 1779 Lord Elgin n'extragué una gran part de les escultures i les transportà a Londres, on actualment formen
part del British Museum. A partir de l'any 1833 foren començats els primers treballs de reconstrucció
arqueològica. Actualment, el Partenó s'enfronta a un nou enemic, l'erosió madiambiental.
3
4. VOCABULARI:
(1)ACRÒPOLIS: Fortalesa elevada damunt d'un turó, al voltant de la qual s'establien els habitants de les
primeres ciutats.
(2)FRONTÓ: acabament del pòrtic en forma de .
(3)DÒRIC: Ordre arquitectònic, caracteritzat per columnes acanalades sense base, capitell amb àbac i equí,
fris amb tríglifs i mètopes.
(4)CEL.LA: El local més intern del temple grec, on es conservava la imatge del déu.
(5)JÒNIC: Ordre grec caracteritzat per la columna amb base, capitell amb volutes, fust acanalat i fris esculpit
amb figures.
(6)TRÍGLIF: Membre arquitectònic en forma de rectangle sortint, solcat de tres canals, que decora el fris
d'ordre dòric, des de l'arquitrau a la cornisa
(7)MÈTOPA: En el fris dòric, espai o porció de mur, al damunt de l'epistili, comprès entre dues obertures
per a la inserció dels tríglifs
(8) CÀNON: En escultura, és el conjunt de relacions entre les diferents parts i d'aquestes amb el tot que es
consideren necessàries per a obtenir l'harmonia de la figura esculpida.
(9) POLIS: Ciutat−estat. La ciutat i el territori pròxim.
(10)GIGANTOMÀQUIA: Lluita dels Titans contra els déus grecs.
(11)AMAZONOMÀQUIA: Representació de les lluites de les Amazones amb els grecs o altres poblats.
(12)CENTAUROMÀQUIA: Lluita contra l'ésser fabulós amb el pit i el cap humà i el cos de cavall.
(13)EPISTILI: sobre la columna, es sol dir quan no va acompanyat dels restants elements.
JUSTIFICACIÓ: Som conscients de que és molta informació i que potser hem allargat massa, a més a més
d'incloure un nou apartat, que és el de l'evolució històrica i dels esdeveniments que ha patit l'edifici.
ESQUEMA ORDRE DÒRIC. Totes les paraules amb un (*) estan representades en aquest dibuix.
4