Las horas; Michael Cunningham

RESUM
Tres personatges femenins, tres contextos y tres vides diferents però vinculades entre sí. La primera Virgínia
Wolf, transcorre 1923 en les afores de Londres treballant en l'obra Mrs. Dalloway i anomenada Clarissa; la
segona és Laura Brown, i la trobem a Los Ángeles en 1949 llegint Mrs. Dalloway; la tercera és Clarissa que
viu a Nueva York a finals del segle XX.
Virgínia escriu cada matí amb l'esperança de que no tornen les veus que tant l´atormenten i la fan embogir;
viu amb Leonard, el seu marit un home que l'ha cuidada en els pitjors moments però que no aconseguirà
detindre−la quan en 1941 es lleva la vida anticipant−se a la tornada de unes veus que es sent incapaç de
suportar.
Laura Brown s'alça cada matí perquè ha de cuidar del seu home i del xicotet Richie, a més, està novament en
estat. La vida sembla tenir tot el que cal per a una dona com ella, però li costa viure i sembla a un món
paral·lel, no més la trobem feliç sumergida amb Mrs. Dalloway , i cada paraula és tan revel·ladora que ha de
produir−se inevitablement un canvi abrupte en la seua vida.
Un dia, Laura desapareix, abandona a la seua familia previ un intent de suïcidi, frustrat per un xiquet que
havia de naixèr i un altre, Richie, completament enamorat de la seua mare.
Clarissa Vaugman comença el dia de bon matí, com Clarissa Dalloway, comprant flors y com a l'obra, el seu
relat només dura un dia i es que ella es, en realitat una versió moderna del personatge de Wolf..... Està
organitzant una festa per a Richard que la va batejar con Mrs. Dalloway. És ell el xicotet Richie fet ja un
home i malalt de SIDA. Richard fou el gran amor de Clarissa i potser també a l'inrevés i es que fa trenta anys
d'un dia que no mai els ha abandonat i que varen compartir. La festa no arriba a celebrar−se, Richard es llança
per la finestra, donant lloc a la reunió de Laura amb Clarissa i al tanmateix, amb la intensitat de la vida de
Virgínia que com Richard no va suportar tant de mal, tanta bellesa.
Es a dir, Virgínia Wolf escriu la novel·la, Laura Brown la interioritza el missatge de l´escriptora i es Clarissa
Vaugman la Senyora Dalloway en un context contemporani.
PERSONATGES
Virgínia Wolf encara que és un personatge real (como Leonard Wolf, Vanessa bell, Nelly Boxall y altres dels
personatges que acompanyen el seu relat) apareix com un personatge de ficció tot i que la novel·la reflecteix
la realitat d'aquesta.
Es una dona atormentada amb la idea de tornar−se boja en qualsevol de les seues crisis nervioses, i es que,
síntomes com les veus no predeien una altra cosa.
Wolf és una dona perseguida per ella mateixa, per la seua manera de ser, de pensar, de veure el mon.
A la novel·la la trobem involucrada en la creació de Mrs. Dalloway, serà l´obra la que transforma la vida de
Laura i la mateixa que descriu a Clarissa.
Laura Brown, casada amb un heroe de guerra, que va morir per a renàixer dos díes després, amb un fill que la
venera d´una manera no natural, amb un amor que no comprèn i prenyada d´una segona criatura era Laura
Zielski, una rata de biblioteca, una xica amb semblança estrangera, d'ulls obscurs y nas romana, a la que ningú
havia cortejat ni apreciat.
1
Es dedicava a cuidar de la seua família, como les dones d'aquells que havien sobreviscut a la barbàrie comesa
al Japó.
Però cau en les seues mans Mrs. Dalloway, un dia d'una dona que enrere un rencontre li farà recapacitar de tot
allò que ha fet en la seua vida.
Clarissa Vaughan és una dona fortunada, feliç des de fa 15 anys amb la seua parella, Sally, amb una bona
reputació professional que dóna una festa pera un artista notori, Richard, que la transporta a ser l'altra
Clarissa, aquella de jove, una xica sardónica e insegura, que fou la seua amant a la vora d'un estanc.
Clarissa Vaugman es també Clarissa Dalloway, una dona que al seus cinquanta anys viu sotmesa a la seua
condició (esposa, mare), que va a comprar flors per a organitzar una festa un dia de juny. Un simple passeig,
la toma de decissions trivials serveixen d'excusa per a preguntar−se qui governa els nostres destins, en què ens
convertim o per què acabem sent la copia exacta d'allò que mai hem volgut ser.
Son les dos Clarisses dones que disfruten de cada instant, que el analitzen i l'envolten d´un valor personal però
que si en realitat analitzes pots valorar como dones dependents immerses en una vida insubstancial que
sobreviuen a base de no mirar enrere.
ESTIL
Tant els personatges com la narració es mou en dos nivells: el històric, extern i lineal y el psicològic, intern i
subjectiu que, acabaran definint les tres històries.
Llegir aquest llibre no es fàcil, i fins establir els punts de conexió no es una història si no tres, fent que et
preguntes constantment quin es el lligam.
Si a açò li sumen el desconeixement del argument de Mrs. Dawollay potser no establim el paral·lelisme amb
la seua protagonista i Clarissa, encara que es obvi que es mouen per el món amb la curiositat de les coses
petites, i a més hi han, al meu parèixer guinyols de l'autor que sense saber−ne res de la novel·la o de dades
biogràfiques de Wolf passen sense pena ni glòria. Per exemple: Laura es una rata de biblioteca, Wolf va
créixer i es va educar ala biblioteca de el seu pare ja que les seues crisis nervioses li varen apartar de estudis
universitaris.
Clarissa Dalloway es va casar amb el polític Richard Dalloway, fent coincidir els noms dels protagonistes de
la tercera història.
No, no es senzilla però si encisadora.
TEMA
Les hores del títol atrapen a questes dones en les seues experiències més o menys doloroses i de les que no
aconsegueixen escapar si no es través de la propia mort o de fugides fatals amb conseqüències emocionals...:
Wolf acaba al fons d'un riu, Laura intenta el suïcidi i termina fugint aniquilant la vida de Richard, y Clarissa
no es capaç de deslligar−se del seu passat fins que no desapareix, i açò passa exactament quan Richard es
llança per la finestra.
És una obra que parla de fugir d'una quotidianitat aterradora, com la que sent Laura seguda al aseo, mentre el
seu marit l'espera al llit i el seu fill li demanda un amor que no mai podrà donar−li, desfent−li la vida i el cor.
Sembla sorprenent la importància que Wolf li dóna a la mort per a poder comprendre la bellesa, el valor de la
vida. Però encara que la mort defineix la vida de les tres dones, aquesta no tindria tanta força sense el paper
2
fonamental de la solitud, la desesperança...
L'altra cara...el amor per la bellesa y la vida...la poesía de Richard, el passat de Clarissa...
OPINIÓ PERSONAL
Al parlar−me d´ella la varen classificar de llibre amb temàtica homosexual, i pense que o hi ha res d'això que
tinga la magnitud classificar aquesta novel·la que tracta de dones amb vides que no mai hagueren desitjat. Es
tracta d'una obra que parla de la vida, del poder d'elegir i sembla que les nostres protagonistes només tenen
aquesta llicència a l'hora d'escollir flors.
Es cert que Wolf mantingué una relació amb l'escriptora Vita Sackville, que hi ha un bes amb la seu germana
estrany, que Laura se sent atrida per Kitti i que Clarissa viu com parella de Sally, que Richard es gay però ama
profundament a Clarissa, i no res d´açó sembla rellevant si no es des de el punt de vista del sentiments
confusos o el poder de les decisions, són, viuen i desitgen tal volta a qui han elegit o potser no.
Les tres de igual manera reflecteixen tot allò que defineix a Clarissa Dalloway: experimentar amb plena
intensitat cada instant viscut, en el que es condensa el passat, el entorn i el present
M'ha semblat enigmàtica, es una novel·la que et situa com a eix entre les tres dones, podent identificar−te amb
qualsevol d'elles si no et fas càrrec com un auriga de les rendes de la teua vida.
3