De Josep Maria Miró Amb Arnau Puig, David Marcé i Ricard Farré

De Josep
Maria Miró
Amb Arnau Puig, David Marcé i
Ricard Farré
Del 26 de juny al 27 de juliol de 2014
Quan el sistema i l’entorn
ens converteixen en contrincants
Autor i director Josep Maria Miró
Intèrprets Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig. Oriol Casals en substitució de David Marcé
els dies 11, 12 i 13 de juliol.
Ajudant de direcció Maria Donoso
Assessorament de moviment Roberto G. Alonso
Escenografia Enric Planas
Il·luminació David Bofarull
Vestuari Albert Pascual
Caracterització Núria Llunell
Espai sonor Carles Cors
Fotografia Inma Quesada
Disseny del cartell Laura Diaz
Productora Maria G. Rovelló
Una producció de la companyia La Padrina
Espectacle en residència a La Seca Espai Brossa
Agraïments 4Produccions, Jorge Lafuente, Dúnia Pellisa, Elena Álvarez, Vanessa Martinez,
Jaume Piñol, Jaume Puig, Glòria Casas, Bernat Jansà i Agustín Bonifacio.
Amb el suport de Metalistería Roldan (El Prat), Lambada, Nosotros Producciones
2
Lluís i Raül han sobreviscut, en poc temps, a nombrosos canvis laborals i s’han quedat sols al
capdavant de la casa de cultura del petit poble on han viscut tota la vida. La nova situació no és
fàcil, tampoc el seu moment vital. L’arribada de Miquel, nouvingut al poble i que col·labora
desinteressadament en aquest espai, posarà en evidència la fragilitat del seu vincle d’anys i
també les mancances i problemes que han d’afrontar.
Coincidint amb una celebració que aplega un nombrós grup de gent del poble a la casa de
cultura, aquests tres personatges posaran de manifest els seus recels, misèries i traïcions
mútues. Les seves pors personals i professionals posaran en perill les relacions d’amistat - tant
les més recents com aquelles aparentment sòlides- i també el respecte als espais de privacitat.
El nou text de Josep Maria Miró (autor de Gang Bang -2011-, El principi d’Arquimedes -2012-,
Fum -2013- o Nerium Park -2013-) és l’obra amb que s’estrena la nova companyia La padrina,
integrada pels joves actors Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig.
Els protagonistes d’Estripar la terra formen part d’aquesta teranyina del nostre sistema social i
laboral, que ha instal·lat els darrers anys i d’una forma perversa i maliciosament intel·ligent,
mecanismes de control i desconfiança. En Lluís i en Raül pensen que han sobreviscut a les
retallades del seu sector -la casa de cultura d’una petita població rural-. És cert. Però també ho
és que a partir d’ara la seva forma de viure i d’operar ja estan intoxicades per les regles del joc
d’aquest mateix sistema que salva i descarta individus i que ens converteix, sense voler-ho, en
adversaris.
L’acció de l’obra transcorre a la casa de cultura, un espai d’acollida i de diversitat, i en una
celebració que ha de servir per aplegar, per fer més fort el sentit de col·lectivitat. Aquests
valors, però, s’esvaeixen quan qui mana de veritat és un sistema que se sustenta en l’amenaça
i en potenciar l’individualisme. En Miquel, un nouvingut al poble, que els dóna un cop de mà
de forma desinteressada, una pràctica cada cop més habitual i que supleix sovint mancances
laborals, es convertirà en l’element en discòrdia.
3
Amb Estripar la terra hem volgut examinar la deshumanització de les relacions personals en els
fràgils temps de crisi: amics de tota la vida que han esdevingut companys de feina i que d’un
dia per l’altre s’observen amb recança i són capaços de delatar-se; col·laboradors de franc que
es converteixen en peces fonamentals d’un sistema que ha anat desmantellant i devaluant el
capital humà; secrets i privacitats que en moments crítics no són respectats i s’utilitzen com a
motiu d’atac; la contradicció d’allò que es promou en un espai de treball i allò que s’acaba
imposant en les relacions personals del dia a dia.
Amb un títol metafòric, estripar la terra és una acció amb finalitat productiva que, tal i com
l’anomenen en algunes poblacions, consisteix en esquerdar, en remoure la terra a poca
profunditat, per facilitar posteriors tasques de conreu.
Josep Maria Miró
Autor i director
Dijous 26 de juny de 2014 a les 21.00 h: Estrena a La Seca Espai Brossa
Del 26 de juny al 27 de juliol de 2014
Horaris: De dimecres a dissabte a les 21.00 h. Diumenge a les 19.00 h.
Preu 18 €.
Vídeo Promocional 1
Vídeo Promocional 2
Àudio, vídeos i Imatges en alta resolució (User: espaibrossa Password: brossa)
Més info al web
Contacte premsa:
Ester Cánovas
[email protected]
www.laseca.cat
Flassaders, 40. 08003. Barcelona Tel. 93 315 15 96
4
Josep Maria Miró – Autor i director
Llicenciat en direcció i dramatúrgia a l’Institut del
Teatre de Barcelona i en periodisme per la
Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Pendent
de finalitzar el doctorat en Literatura Catalana a la
UAB. Des de la temporada 2013-14 és membre del
Comitè de lectura del Teatre Nacional de Catalunya
(TNC).
És autor de Fum (2012), Nerium Park (2012), El
principi d’Arquimedes (2011), Gang Bang (Obert fins
l’hora de l’Àngelus) (2010/2011 -Autor resident al
Teatre Nacional de Catalunya-), La dona que perdia tots els avions (2009), Una història
explicada del revés, o no (2009) –Cicle Assajos Oberts. Teatre Lliure–, La dona i el debutant
(2008) o Quan encara no sabíem res (Poema dramàtic per a sis veus urbanes i un músic)
(2007), entre d’altres.
Ha rebut més d’una desena de guardons pels seus textos teatrals, entre els quals destaquen el
prestigiós Premi Born -en dues ocasions, el 2009 i el 2011-, el Quim Masó, el Jaume Vidal i
Alcover, el Ramon Vinyes, Fundació Teatre Principal, el Marqués de Bradomín o finalista
internacional de l’Stückmarkt 2009 que organitza el Berliner Festspiele entre autors de tot
Europa. El principi d’Arquimedes va ser nominat com a millor text en llengua catalana als
Premios Max de les Artes Escénicas 2012 i la seva traducció al francès, Le principe d’Archimède,
ha estat emès en versió radiofònica a la prestigiosa emissora France Culture (2013).
Els seus textos s’han traduït a diversos idiomes i han participat en intercanvis internacionals al
Théâtre Ouvert de París (França), Panta Théâtre de Caen (França), la Mousson d’Été (França) o
el Centre per directors i dramaturgs de Moscou (Rússia).
El 2013, a través d’Iberescena, ha estat autor resident de la EMAD (Escuela multidisciplinar de
artes escénicas de Montevideo -Uruguai-). També és autor de diverses dramatúrgies, entre les
quals destaquen Com si entrés en una pàtria (2010) –A partir de poemes i articles periodístics
de Joan Maragall–, Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (2009) –A partir de
diversos autors com Domènech de Bellmunt, Sebastià Gasch, Josep Maria Planas, Santiago
Rusiñol i Ángel Zúñiga– o l’infantil 5 contes diferents (2010).
Ha dirigit els seus propis textos i també l’òpera La voix humaine amb text de Jean Cocteau i
música de Francis Poulenc –Espai Brossa 2010 – o els espectacles de creació amb Marc Artigau
dins dels Cicle Drames litúrgics al Monestir de Santa Maria de l’Estany en les edicions
corresponents al 2009/10/11. Ha estat ajudant de direcció de Xavier Albertí en vuit
produccions entre 2005 i 2008 i també de Xavier Pujolràs i la coreògrafa Germana Civera.
Ha treballat de periodista a Radio Nacional de España, Com Ràdio i el diari El 9 Nou, entre
d’altres, i com a docent a Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya -ESCAC-, en el
programa de teatre per adolescents Projecte Escola, i per a l’agència de comunicació Kvlar
Fotoperiodistes a la Universitat Autònoma de Barcelona -UAB-.
5
Ricard Farré - Intèrpret
Nascut a Valls el 1988, és llicenciat en Art dramàtic per
l’Institut del Teatre de Barcelona i productor
d’audiovisuals ràdio i espectacles per l’Escola de
Mitjans Audiovisuals de Barcelona. Ha cursat estudis
teatrals i ha treballat al costat de professionals com
Ventura Pons, Ferran Audí, Jordi Casanovas, Lluís
Pascual, Bart Timmer, Bigas Luna, Mercè Mariné,
Glòria Balañà, Ricard Salvat, Pere Dausà, Pere Planella, Lluis Graells, Ferran Madico, entre
d’altres.
Tot i la seva joventut l’hem pogut veure tant a la gran pantalla com al teatre. Ha participat, en
cinema, a la última pel·lícula de Ventura Pons, Any de Gràcia. També ho ha fet en El sexo de los
Ángeles de Xavier Villaverde, Ghost Track de Fabrizzio Rosetti i Elisa K de Judith Collel i Jordi
Cadena. Participa en diversos curtmetratges i és premiat com a millor codirector i millor actor
per les peces Bany Rural i Rubikat.
En teatre actualment participa a El Cantador dirigit per Xicu Masó al Teatre Nacional de
Catalunya. Recentment ha participat en diverses produccions com Onze.Nou.Catorze dirigit per
Pere Planella al Centre Cultural del Born, Sing Song Swing al Círcol Maldà, Els Guapos són els
Raros al Teatre Gaudí, Perduts a la Viquipèdia al Mercat de les flors, Neu Negra, El Mestre i
Margatita, Hurlyburly, Comedy Tonigth, El Concierto de San Ovidio, Un llop fugint d'un eixam
de trons, El senyor de les Mosques, i diverses lectures a la Sala Beckett, La Seca Espai Brossa i el
Teatre Romea.
En televisió actualment interpreta el personatge de Jordi Vargas a la sèrie La Riera (TVC).
També ha intervingut en sèries com Kubala Moreno i Manchón (TVC), Ventdelplà (TVC) i tvmovies com Mentides de Silvia Munt. Últimament ha protagonitzat els videoclips de grups
musicals reconeguts com Sanjosex o Txarango.
David Marcé – Intèrpret
L'any 2003 es llicencia en Comunicació Audiovisual a
la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i quatre
anys després entra a l’Institut del Teatre de Barcelona
per llicenciar-s’hi el 2012. Durant aquests sis anys, ha
entrat a formar part de la Companyia Dei Furbi amb la
que va estrenar Assufre! l’any 2009, un espectacle
dirigit per Gemma Beltran. El 2010, sota les ordres de
Josep Maria Pou, treballa a Truca un inspector al
Teatre Goya, i mig any més tard a Llama un inspector
al Teatre La Latina de Madrid. El 2012, de la mà de
Jordi Casanovas, reestrena Pàtria al Teatre Poliorama de Barcelona. En televisió, entra a
treballar al Club Super 3 l’any 2009 i fins a l’actualitat. També en televisió ha treballat amb
Laura Mañá a la tv-movie Clara Campoamor, la mujer olvidada, i amb Josep Maria Güell a Olor
de colònia, una minisèrie de TVC; actualment també el podem veure, realitzant diferents
personatges, als programes Polònia i Crackòvia de la productora Minoria Absoluta.
En teatre, recentment, l'hem pogut veure a Una història catalana de Jordi Casanovas a la Sala
Gran del Teatre Nacional de Catalunya (març 2013), a La flauta màgica de la Cia DeiFurbi a La
Seca Espai Brossa (juny 2013), a La Rosa Tatuada sota les ordres de Carlota Subiròs a la Sala
Gran del TNC (desembre 2013), o a Super3, el musical al Teatre Victòria de la mà de Joan-Lluís
Bozzo (desembre 2013-actualitat).
6
Arnau Puig – Intèrpret
Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut de Teatre de
Barcelona en l’especialitat d'interpretació. Llicenciat
en Administració i Direcció d'Empreses per la UPF.
Forma part del Teatre Kaddish des de 1998.
Taller de Postgraduats en interpretació dirigit per
Lluís Pasqual, dins del Cicle de la Memòria Europea
al Teatre Lliure. (Temporada 2013)
Membre de la Jove Companyia del Teatre Nacional
de Catalunya (temporada 2014).
Ha cursat estudis teatrals amb Txiqui Berraondo, Lluís Pasqual, Josep Costa, Muntsa Alcañiz,
Cristina Castrillo (Teatro delle Radici).
Ha treballat amb directors com Josep Costa, Carol López, Ramón Vila, Moreno Bernardi, Pere
Planella, Frederic Roda, Oriol Tarrasón, Israel Solà, Ricard Reguant i Xicu Masó.
Ha actuat en nombrosos espectacles professionals, com ara El Run Run del
frigorífic (Artenbrut), Els miracles de Francesc Pujols (Artenbrut), CabaretVoltaire (Espai
Brossa), En un barquito de vela (Nou Tantaranta i Biblioteca Nacional), Crónicas Desquiciadas
(Teatreneu), Ten tips (Espai Brossa), Oblideu-vos de nosaltres (Círcol Maldà), República
Bananera (Versus Teatre), Hurlyburly (Nou Tantarantana), Editto Bulgaro (Teatre Almeria),
Stockmann (Sala Muntaner), Vània (Teatre Lliure).
En televisió ha intervingut a El cor de la ciutat i a Porca Misèria (TV3), ha protagonitzat la sèrie
18i+ (BTV). També ha protagonitzat amb Joan Pera El retaule del Flautista, Televisió de
Catalunya (2012).
Oriol Casals - Intèrpret
Oriol Casals (Salt, 1981). LLicenciat a l’Institut del Teatre de Barcelona, s’ha format també en
altres escoles com el Col.legi del Teatre, el Timbal o el Frank Stein Studio.
Ha treballat en muntatges com EGO a la Sala Flyhard, El drac d’or al Teatre Akadèmia, La millor
nit de la teva vida al Teatre Capitol, Els nois d’història al Teatre Goya, L’home, la bèstia i la
virtut al Teatre Nacional de Catalunya, Cadira a la Sala Muntaner, El casament dels
petitburgesos a l’Almeria Teatre, entre d’altres. Actualment forma part de la companyia
Teatre en l’educació ,i és membre fundador de la companyia La Brava, amb la que va estrenar
l’espectacle Dos punkis i un vespino al Teatre Gaudí de Barcelona.
Guanyador del premi BBVA 2014 com a millor actor per El drac d’or.
Roberto G. Alonso – Assessorament de moviment
Titulat en Dansa Contemporània per l'Institut del Teatre de
Barcelona (1993) i Llicenciat en Història de l'Art per la
Universitat de Barcelona (2000). Amplia la seva formació rebent
classes magistrals de Caroline Carlson i Lloyd Newson (DV8),
entre d'altres.
Inicia la seva trajectòria com a creador el 1992 guanyant el 2n
Premi en el VI Certamen Coreográfico de Madrid i el 1995
funda la seva pròpia companyia creant diversos espectacles
tant de sala, com infantils o de carrer. La Companyia que porta
el seu nom ha estat convidada per prestigiosos festivals
nacionals i internacionals com ara el de Sitges, el Grec, la Fira de Tàrrega, el Shakespeare, el
FETEN de Gijón, el Festival d'estiu de Frankfurt i el O 4 Vents de París. La seva particular
7
concepció coreogràfica, caracteritzada per la combinació de la dansa amb la narrativa teatral,
ha fet del seu treball un dels referents de la dansa-teatre catalana.
Notable i polifacètic artista compagina l'activitat creativa de la seva companyia amb la
participació com a director coreogràfic i de moviment d’espectacles teatrals, òperes i musicals
al Teatre Lliure, al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), al Teatro de la Zarzuela de Madrid o al
Gran Teatre del Liceu de Barcelona, treballant amb reconeguts directors d'escena i dramaturgs
com Josep Costa, Xavier Albertí, Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró i Pau Miró, entre d’altres.
Darrerament ha estat el coreògraf de Taxi al TNC, espectacle inaugural de la temporada 20132014 del Teatre Nacional de Catalunya, i de l’obra Dones com jo de la companyia T de Teatre.
Va ser co-director artístic i coreògraf de l'espectacle inaugural de la re-obertura de la mítica
sala barcelonina El Molino el 2010.
Roberto G. Alonso ha fet incursions en el món del periodisme (col·laborador de la revista Zero i
del programa radiofònic La Transversal de RNE dirigit per Paco Tomàs), el cinema (actor en els
curtmetratges de Todas de José Martret, Estrella de Belen Herrera de l'Ósa i Esquinas de Julio
Fernández Buxo), el disseny de vestuari (companyia The Chanclettes i Cia. Roberto G. Alonso) i
ha col·laborat amb prestigiosos i singulars artistes i companyies del món de l'espectacle i les
arts com The Chanclettes, La Terremoto de Alcorcón, Pedro Almodóvar i Lorenzo Caprile.
8