La consciència en l`Estat L`Encarnació de la Paraula, esdeveniment

ANY V
쐽
5 D’OCTUBRE DE 2008
쐽
NÚM. 40
RESSÒ DE LA PARAULA
Comença el Sínode dels Bisbes
sobre la Paraula de Déu
La consciència en l’Estat
Q
uan parlem de la consciència davant l’Estat i afirmem que
ella li és anterior, té prioritat, podem donar la impressió
que estem convidant a un enfrontament constant. No és
així. Nosaltres pensem que l’autèntica consciència no és capritxosa, sinó que ha de ser recta i estar ben formada. Aquesta
consciència és la capacitat que té l’ésser humà de fer un judici moral lliure, personal i responsable, aplicant els principis i
valors morals a un cas concret. En això la persona humana
manifesta la seva dignitat i l’Estat, o qualsevol altra institució o
persona, l’ha de respectar per damunt de tot. Si algú ens demana la raó d’aquesta dignitat inviolable, podem respondre amb
aquella frase feliç del Concili Vaticà II: «l’ésser humà és l’única
criatura estimada per ella mateixa» (GSp 24,3). Això no ho podem dir de l’Estat, menys d’un sistema polític i, menys encara,
d’un determinat govern. No s’entén com en un Estat democràtic encara hi ha veus que neguen el dret a l’objecció de consciència a pares de família davant l’assignatura d’Educació per
a la Ciutadania o a metges que no volen practicar l’avortament.
Però també hem d’anar més enllà: un cop assegurada la
formació i la rectitud de la consciència, l’hem de portar o posar
«en l’Estat», és a dir, en la vida pública, en la política, en totes
les responsabilitats ciutadanes i, en general, en tota la nostra
activitat social.
«Posar-hi la consciència» sona molt fort. Al nostre llenguatge
col·loquial tenim expressions ben significatives: quan volem
dir que una cosa està ben feta diem que «està feta a consciència» i quan volem implicar-nos personalment en allò que decidim
o fem, diem «jo, en consciència…». En aquest sentit, i tot recordant els deures de la formació i la rectitud, ¿algú es pot imaginar què passaria si tothom a la vida pública, concretament a
la vida política, actués estrictament en consciència? De ben cert
que hi hauria canvis importants, no només en les persones, el
seu treball i els serveis que donen, sinó fins i tot en les mateixes estructures, les lleis i les institucions.
—El primer esforç que demana «posar consciència» en la societat o l’Estat és el de tornar sobre un mateix, aixecant un
mur de contenció a la munió de missatges i estímuls que
ens obliguen a viure «fora de nosaltres mateixos».
—El segon esforç serà trobar-hi llum de veritat i de bé, per tal
que, a la manera de font, il·lumini la nostra decisió.
—El tercer esforç serà traduir aquesta veritat i aquest bé a la
situació concreta: una llei, una conducta social, un gest polític…
omés restaria prendre aquesta decisió amb llibertat, coherència i fermesa. Ja sabem que no és cosa fàcil. Entre
altres raons perquè molts no saben on trobar aquesta
llum de veritat i de bé.
Sant Pau recomanava a Timoteu: «Tota la teva exhor tació
ha de conduir a l’amor, que neix d’un cor net, d’una consciència recta i d’una fe sincera» (1Tm 1,5). Així doncs, per als cristians, l’amor és un bé absolut i haurà de ser la consciència, junt
al cor net i la fe sincera, qui tradueixi aquest amor en política,
en llei, en conducta social, potser en un acte d’objecció.
N
† Agustí Cortés Soriano
Bisbe de Sant Feliu de Llobregat
◗ Aquesta foto de l’aula del Sínode dels Bisbes ens recorda que avui el Sant Pare obre l’assemblea sinodal, que es perllongarà fins al dia 25 d’octubre. És el
primer sínode episcopal en què Benet XVI ha decidit el tema, que és «La Paraula
de Déu en la vida i en la missió de l’Església». És una qüestió fonamental per
reafirmar allò que és bàsic en la fe dels cristians i en la vida de l’Església, ja que
tota veritable renovació personal o comunitària s’ha de fonamentar en la fidelitat a la Sagrada Escriptura. El Sant Pare ha nomenat com a teòleg expert d’aquest Sínode el Dr. Salvador Pié-Ninot, professor de Teologia a la Universitat
Gregoriana de Roma i a la Facultat de Teologia de Catalunya, que és un col·laborador d’aquesta nostra publicació.
SÍNODE 2008
L’Encarnació de la Paraula,
esdeveniment central
’esdeveniment central de la història de la salvació és l’Encarnació
de la Paraula. En aquest esdeveniment arriba a la plenitud la Revelació
com a autocomunicació de Déu a la
humanitat en Jesucrist.
El document de treball del Sínode
recorda que a la Bíblia trobem «el misteri de Déu que ens parla», però subratllant el fet que «la Paraula de Déu
no queda tancada en l’Escriptura».
Aquest és el motiu pel qual «la religió
cristiana no es pot definir com a religió
del Llibre», ja que el seu centre no és
la Bíblia —tot i que sigui decisiva— sinó la persona de Jesucrist.
Per aquesta raó s’esmenta que «la
Paraula de Déu excedeix el Llibre», i
«és l’Esperit el qui dóna respir a la paraula escrita i col·loca el Llibre en el
misteri més ampli de l’Encarnació i de
l’Església». Ja el Concili Vaticà II ens invità a entendre la inspiració de l’Escriptura a la llum de l’Encarnació de la Paraula, «perquè les paraules de Déu
expressades en llengües humanes s’han fet semblants al llenguatge humà,
tal com en altre temps el Verb de l’etern Pare, encarnant-se en la feblesa
de la condició humana, és féu semblant als homes» (DV 13).
L
«Gràcies, doncs, a l’Esperit, la Paraula
de Déu és una realitat litúrgica i profètica, és proclamació (kerigma) abans de
ser Llibre i és testimoni de l’Esperit Sant
sobre la presència de Crist» en l’Església
i en tota realitat humana d’amor i de servei generós gràcies a ésser «llavors del
Verb o Paraula de Déu»!
Segons les respostes recollides en
el document de treball: «els cristians
en general adverteixen la centralitat de la
persona de Jesucrist en la Revelació de
Déu, però no sempre saben apreciar les
raons d’aquesta importància, i també
tenen dificultats per llegir cristianament
la Bíblia. Esperem que aquest Sínode
pugui orientar aquesta lectura cristiana,
tal com Jesús mateix la va fer a la sinagoga de Natzaret (Lc 4,16-30) i amb
els deixebles d’Emaús (Lc 24,13-35).
Com a testimoni es presenta la Verge Maria, la qual es va prendre tan seriosament la Paraula de Déu que
aquesta s’encarnà en el seu si donantnos Jesucrist, i esdevingué així model
de com escoltar i creure en la Paraula de Déu per encarnar-la també nosaltres en la vida concreta de cada dia!
Dr. Salvador Pié-Ninot
Teòleg expert del Sínode-2008
Jordi Sánchez-Bosch escriu sobre
l’Any de Sant Pau
◗ Un dels nostres especialistes en sant Pau, el
Dr. Jordi Sánchez-Bosch, professor de Bíblia a
la Facultat de Teologia de Catalunya, és l’autor
d’una sèrie de 20 breus articles que, amb motiu de l’Any de Sant Pau, comencem a publicar
en aquest número a la tercera pàgina. En la foto,
el Dr. Sánchez-Bosch lliura un obsequi al patriarca ecumènic de Constantinoble, Bartomeu I.
Pàgina 2
5 d’ocubre de 2008
DIUMENGE XXVII DE DURANT L’ANY
◗ Lectura del llibre d’Isaïes (Is 5,1-7)
◗ Lectura del libro de Isaías (Is 5,1-7)
Dedico aquest cant al meu estimat, cant de l’enamorat a la seva vinya. El
meu estimat tenia una vinya al turó de Ben-Samen. La cavà, la netejà de pedres,
hi plantà els millors ceps, construí al mig una torre de guàrdia i hi va fer un cup
tallat a la roca. Esperava que li donaria bon raïm, però li donava raïms agres.
I ara, si us plau, habitants de Jerusalem i homes de
Judà, feu de jutges entre jo i la meva vinya. Què podia
fer per ella que no ho hagi fet? Per què em dóna raïms
agres quan jo n’esperava bon raïm? Doncs ara us diré
què penso fer a la meva vinya: li trauré la tanca, i que
els ramats la brostegin, enderrocaré el seu clos, i que el
bestiar la trepitgi. La deixaré abandonada. No la podaran ni la cavaran, hi creixeran argelagues i cards, i manaré als núvols que no hi deixin caure la pluja.
La vinya del Senyor de l’univers és el poble d’Israel,
i els homes de Judà són els ceps que ell havia preferit.
N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies;
n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.
Voy a cantar en nombre de mi amigo un canto de amor a su viña. Mi amigo tenía una viña en fér til collado. La entrecavó, la descantó, y plantó buenas cepas; construyó en medio una atalaya y cavó un lagar. Y esperó que diese uvas, pero dio agrazones. Pues ahora, habitantes de Jerusalén, hombres
de Judá, por favor, sed jueces entre mí y mi viña.
¿Qué más cabía hacer por mi viña que yo no lo haya
hecho? ¿Por qué, esperando que diera uvas, dio agrazones? Pues ahora os diré a vosotros lo que voy a hacer con mi viña: quitar su valla para que sirva de pasto, derruir su tapia para que la pisoteen. La dejaré
arrasada: no la podarán ni la escardarán, crecerán
zarzas y cardos; prohibiré a las nubes que lluevan sobre ella.
La viña del Señor de los ejércitos es la casa de
Israel; son los hombres de Judá su plantel preferido.
Esperó de ellos derecho, y ahí tenéis: asesinatos; esperó justicia, y ahí tenéis: lamentos.
◗ Salm responsorial (79)
R. La vinya del Senyor / és el poble d’Israel.
Paràbola dels vinyaters homicides. Quadre d’Abel
Grimmer (1570-1619). Museu del Prado, Madrid
Un cep vau portar d’Egipte, / per plantar-lo, traguéreu els nadius. / Els seus brots van créixer fins al mar, / els seus plançons, fins al Gran Riu. R.
¿Com és que heu derrocat la seva tanca, / perquè l’esfulli qualsevol vianant? /
Hi entren els senglars a devastar-la / i els animals salvatges hi pasturen. R.
Déu de l’univers, / gireu des del cel els vostres ulls, / veniu i visiteu aquesta
vinya, / que la vostra mà havia plantat / i havia fet robusta i forta. R.
No ens apar tarem mai més de vós; / guardeu-nos vós la vida / perquè invoquem el vostre nom. / Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos, / feu-nos veure
la claror de la vostra mirada / i serem salvats. R.
◗ Salmo responsorial (79)
R. La viña del Señor es la casa de Israel.
Sacaste una vid de Egipto, / expulsaste a los gentiles,
y la trasplantaste. / Extendió sus sarmientos hasta el mar, / y sus brotes hasta el Gran Río. R.
¿Por qué has derribado su cerca / para que la saqueen los viandantes, / la pisoteen los jabalíes / y se la coman las alimañas? R.
Dios de los ejércitos, vuélvete: / mira desde el cielo, fíjate, / ven a visitar tu
viña, / la cepa que tu diestra plantó, / y que tú hiciste vigorosa. R.
No nos alejaremos de ti: / danos vida, para que invoquemos tu nombre. /
Señor, Dios de los ejércitos, restáuranos, / que brille tu rostro y nos salve. R.
◗ Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 4,6-9)
◗ Lectura de la carta del apóstol san Pablo a los Filipenses (Fl 4,6-9)
Germans, no us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la
súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així
la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres
cors i els vostres pensaments en Jesucrist. Finalment, germans, interesseu-vos
per tot allò que és veritat, respectable, just, net, amable, de bona reputació, virtuós i digne d’elogi. Practiqueu allò que jo us he transmès i vosaltres heu rebut,
que heu sentit o heu vist en mi, i el Déu de la pau serà amb vosaltres.
Hermanos: Nada os preocupe; sino que, en toda ocasión, en la oración y súplica con acción de gracias, vuestras peticiones sean presentadas a Dios. Y
la paz de Dios, que sobrepasa todo juicio, custodiará vuestros corazones y vuestros pensamientos en Cristo Jesús. Finalmente, hermanos, todo lo que es verdadero, noble, justo, puro, amable, laudable, todo lo que es vir tud o mérito,
tenedlo en cuenta. Y lo que aprendisteis, recibisteis, oísteis y visteis en mí, ponedlo por obra. Y el Dios de la paz estará con vosotros.
◗ Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 21,33-43)
◗ Lectura del santo evangelio según san Mateo (Mt 21,33-43)
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Escolteu una altra paràbola: Un propietari plantà una vinya, la voltà d’una tanca, hi cavà un cup, hi construí una torre de guàrdia, deixà uns vinyaters
que la cultivessin, i se n’anà del país. Quan s’acostava el temps de la verema, envià els seus homes per recollir-ne els fruits, però aquells vinyaters
els van agafar i a un li van pegar, a un altre el van matar, a un altre el van treure a cops de pedra. Ell envià més homes que la primera vegada, però els tractaren igual. Finalment els envià el seu fill, pensant que, almenys el fill, el respectarien. Però ells, en veure’l, es digueren: Aquest és l’hereu: matem-lo i ens
quedarem l’heretat. I l’agafaren, el van treure fora de la vinya i el van matar.
Quan torni l’amo de la vinya, ¿què farà amb aquells vinyaters?» Li responen:
«Farà matar aquells mals homes i passarà la vinya a uns altres que li donin
els fruits al temps de la verema». Jesús els diu: «¿No heu llegit mai allò que
diu l’Escriptura: La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. És el Senyor qui ho ha fet i els nostres ulls se’n meravellen? Per això us
dic que el Regne de Déu us serà pres i serà donat a un poble que el farà fructificar.»
En aquel tiempo, dijo Jesús a los sumos sacerdotes y a los senadores del pueblo: «Escuchad otra parábola: Había un propietario que plantó una viña, la rodeó
con una cerca, cavó en ella un lagar, construyó la casa del guarda, la arrendó a
unos labradores y se marchó de viaje. Llegado el tiempo de la vendimia, envió sus
criados a los labradores, para percibir los frutos que le correspondían. Pero los
labradores, agarrando a los criados, apalearon a uno, mataron a otro, y a otro lo
apedrearon. Envió de nuevo otros criados, más que la primera vez, e hicieron con
ellos lo mismo. Por último les mandó a su hijo, diciéndose: “Tendrán respeto a
mi hijo.” Pero los labradores, al ver al hijo, se dijeron: “Éste es el heredero: venid, lo matamos y nos quedamos con su herencia.” Y, agarrándolo, lo empujaron fuera de la viña y lo mataron. Y ahora, cuando vuelva el dueño de la viña, ¿qué
hará con aquellos labradores?» Le contestaron: «Hará morir de mala muerte a
esos malvados y arrendará la viña a otros labradores, que le entreguen los frutos
a sus tiempos.» Y Jesús les dice: «¿No habéis leído nunca en la Escritura: “La piedra que desecharon los arquitectos es ahora la piedra angular. Es el Señor quien
lo ha hecho, ha sido un milagro patente”? Por eso os digo que se os quitará a vosotros el Reino de Dios y se dará a un pueblo que produzca sus frutos.»
COMENTARI
LECTURES DE LA
MISSA DIÀRIA
쮿 Dilluns (litúrgia hores: 3a
setm.): Dt 8,7-18 / 1Cr 29,1012 / 2Co 5,17-21 / Mt 7,7-11
dimarts: Ga 1,13-24 / Sl
138 / Lc 10,38-42 쮿 dimecres: Ga 2,1-2.7-14 / Sl 116 /
Lc 11,1-4 쮿 dijous: Ga 3,1-5 /
Lc 1,69-75 / Lc 11,5-13 쮿 divendres: Ga 3,7-14 / Sl 110 /
Lc 11,15-26 쮿 dissabte: Ga
3,22-29 / Sl 104 / Lc 11,2728 쮿 diumenge vinent, XXVIII
durant l’any (lit. hores: 4a
setm.): Is 25,6-10a / Sl 22 / Fl
4,12-14.19-20 / Mt 22,1-14.
Som bona vinya? Som bons vinyaters?
a vinya del Senyor de l’univers és
el poble d’Israel». La vinya del
Senyor de l’univers, podem dir,
som nosaltres. Tot just hem encetat
l’octubre, hem encetat també el curs.
El Senyor ens ha plantat, ha construït
una torre de guàrdia, ha fet un cup. I
espera que li donem bon raïm, que donem bons fruits. No demana molt o
poc fruit; cent, seixanta o trenta… Demana bons fruits, demana justícia i
bondat. Hi respondrem? Serem capaços de llegir la Seva mà en la nostra
història? Ell cava, neteja de pedres,
poda… També pot derrocar la tanca...
Tot esdevé història de salvació per al
qui sap llegir-la.
L
«
La vinya, però, és també el Regne de
Déu. I Ell la deixa en mans d’uns vinyaters. Ell planta, els vinyaters —nosaltres— cultivem. I el cor humà, la
persona, vol quedar-se els fruits, el benefici. «Hem cultivat? Doncs per a nosaltres». I quan es treballa pel Regne els
fruits són per a Ell. Fa uns diumenges
llegíem dels treballadors contractats a
diferents hores per anar a treballar a la
vinya. La setmana passada vèiem un
pare que tenia dos fills als que demanava d’anar a treballar al seu camp. Els
cristians treballem per la construcció
del Regne, que s’hauria de traduir en
fruits de justícia i de bondat, en saber
reconèixer el Crist enviat pel Pare.
Com fer-ho? Com ens hi exhor ta
Pau: mirant de no inquietar-nos davant
els esdeveniments, acudint a la pregària, acudint a Déu, fent-li també accions de gràcies. És Ell qui ens guarda
en el Crist, és Ell qui pot ens pot fer
fructificar, és Ell qui ens pot fer reconèixer el Seu fill estimat. O, encara,
amb paraules del salmista, pregant-li:
«Senyor, Déu de l’univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats».
Mirarem de ser bona vinya, aquest
curs? Mirarem de ser bons vinyaters?
Acudirem en tot moment al Senyor que
ens estima?
Olga Nicolau
5 d’octubre de 2008
Pàgina 3
ENTREVISTA
EL ROSTRE DEL DÉU AMOR
Ningú ja no sofreix sol
a paràbola dels vinyaters homicides, com altres
paràboles, li serveix a Jesús per parlar de si mateix i de la seva missió històrica. Una missió que
s’inscriu en el messianisme sofrent del Servent de Jahvè
(Isaïes).
Jesús no va defallir en la seva passió. La va viure com
el seu màxim servei al Pare i a la humanitat. La certesa
de l’amor entranyable que el Pare li tenia, malgrat que
en aquells moments semblés llunyà, l’amor fidel d’ell envers cadascun de nosaltres i tota la humanitat, el van
dur a acceptar fins al final la condició de servent sofrent,
de crucificat.
Des d’aquell moment, ningú ja no sofreix sol, ningú ja
no mor sol. Jesús s’ha fet seu tot dolor i tota mort. És
una realitat tan profunda i tan inoïda que ens sobrepas-
L
sa. Podria semblar-nos impossible i, de vegades, no ens
ho acabem de creure. Però és així. Jesucrist comparteix l’angoixa i el sofriment de cada persona concreta.
Els nostres també, evidentment, siguin els que siguin.
I els comparteix independentment del grau de la nostra fidelitat a ell. Per això, només en la seva passió i en
la seva creu podem trobar la força per viure amb esperança, malgrat la nostra feblesa davant les dificultats, el
dolor i la mort.
El qui és la Paraula es féu feblesa perquè nosaltres
trobem la força, es féu sofriment perquè nosaltres siguem guarits i tinguem vida a desdir.
Josep M. Soler, abat de Montserrat
(Kyrie! El rostre del Déu amor. PAM, 2006)
ENVIADO AL MUNDO
Operar sin bisturí…
el corazón
El Año
de san Pablo
l gran médico Maimónides visitaba a enfermos pobres, gratuitamente.
Un día se presentó uno. Llegó retrasado. El médico fue requerido para
una urgencia. Se le citó para el día siguiente. El hombre, lleno de cólera, buscó vengarse. Un día que el médico acompañaba al rey en su carroza, les salió al paso aquel hombre vengativo y prorrumpió en insultos contra
Maimónides, contra su fe y contra su religión… El monarca no aguantó más.
Ordenó al médico que le arrancara —a aquel insolente y desagradecido— el
corazón.
E
De regreso a su casa, Maimónides buscó al pobre. Le dio dinero. Le abastecía de leche a diario. Le pagó el alquiler de la casa y le regaló los medicamentos que necesitaba. Y el hombre de corazón iracundo… se ablandó,
cambió…
Pasado un tiempo, un día que el rey iba en su carroza y le acompañaba
Maimónides, les salió al encuentro el mismo sujeto y esta vez empezó a proferir alabanzas y bendiciones sobre Maimónides y su religión…
—¿No es éste el que te insultó y al que te ordené que le arrancaras el corazón?
—Sí, mi señor rey —respondió Maimónides.
—¿Por qué no obedeciste mi orden?
—Mi señor, sí que he cumplido lo que me ordenaste. Le he cambiado el
corazón rencoroso, vengativo y le he dado un corazón agradecido, bondadoso, lleno de paz…
Miró el rey a su médico Maimónides. Se echó a reír, y añadió:
—¡Así que también se puede operar sin bisturí el corazón!
J. M. Alimbau
SANTORAL
5. c Diumenge XXVII durant l’any.
Sant Froilà, bisbe de Lleó; sant Atilà,
bisbe de Zamora; santa Caritina, vg.;
santa Faustina Kowalska, vg. polonesa, apòstol de la Divina Misericòrdia.
6. Dilluns. Tèmpores d’acció de gràcies i de petició. Sant Bru (Colònia
1035-Squillace 1101), prev., retirat al
desert de Chartreuse, fund. Cartoixans
(Ocart); sant Emili, mr.; santa Fe, vg. i
mr.; santa Maria de les Cinc Llagues,
vg. franciscana.
7. Dimarts. Mare de Déu del Roser,
commemoració de la victòria de Lepant (1571); sant Marc, papa (romà,
336); sant Sergi, mr.; santa Julita, vg.
i mr.
8. Dimecres. Sant Simeó el Just, profeta;
sant Demetri, mr.; santa Taïs, penitent.
9. Dijous. Sant Dionís, primer bisbe de
París, romà, i companys clergues, mrs.
(s. III); sant Joan Leonardi (Lucca 1541Roma 1609), prev., fund. Sant Abraham (s. XIX aC), patriarca, pare en la fe;
sant Lluís Bertran, prev. dominic, de
València, missioner a Amèrica.
10. Divendres. Sant Tomàs de Villanueva (1486-1555), bisbe de València
(agustinià), de Fuenllana; sant Sabí, ermità al Pirineu.
11. Dissabte. Santa Soledat Torres
Acosta (Madrid 1826-1887), vg., fund.
Serventes de Maria, Vetlladores dels
Malalts (SM, 1851). Sant Germà, bisbe i mr. Beat Joan XXIII, papa.
s difícil calcular en qué año
nació el apóstol de las gentes.
Sabemos sólo que
en aquella época, en
cuanto a capacidad emprendedora, no había jóvenes de sesenta
Mosaico del
ábside de la
años y apenas de
Basílica de San
cincuenta. SabePablo Extramuros, mos, por otro lado,
Roma
que entre el 57 y
el 58, en su Carta a los Romanos, el
apóstol proyecta la evangelización de
España en cuanto vuelva de Jerusalén. Calcular que en aquel momento
tenía cincuenta años es casi pasarse
de generoso.
Pero, no habiéndolo hecho antes,
y aprovechando el descubrimiento reciente del sarcófago de Pablo en su
Basílica extramuros, se ha sentido la
necesidad de proclamar el Año de
san Pablo como segundo milenario
de su nacimiento.
Jugando entre la comprensión y la
compresión (la necesidad de contar
el número de espacios), dedicaremos
veinte apuntes a la vida y a los escritos del apóstol. Nos basamos en
una lectura adulta de las Cartas más
que en la presentación catequética
de los Hechos de los Apóstoles (verdadera en el fondo, pero a veces imaginativa en la forma).
El autor ha enseñado en la Facultat de Teología de Catalunya y ha sido miembro de la Pontificia Comisión
Bíblica. Lo que aquí dice se apoya en
sus escritos:
Nacido a tiempo (=Nascut a temps),
biografía del Apóstol;
Escritos paulinos, con análisis de
cada carta;
Maestro de los pueblos (=Mestre
dels pobles), teología del apóstol.
Si por un medio o por otro se leen más y se comprenden mejor las
Cartas de Pablo, diremos que valía la
pena proclamar el Año de san Pablo.
E
Jordi Sánchez-Bosch
◗ JUDITH PETIT
Una vida gràcies
a les mans
a Judith Petit treballa en el món
publicitari com a model de
mans. La curiositat per saber
com es podien comunicar a través
de les mans les persones sordes
la va portar a estudiar la llengua de
signes. En el centre on s’impartia
el curs va conèixer un noi que li va
parlar de la Pastoral del Sord de
Barcelona (c/ Benet Mercadé 25,
tel. 619 672 691) i la va animar a
anar-hi. Des d’aquell dia, la Judith
no ha deixat d’assistir-hi: col·labora
cada dissabte en la celebració de
l’eucaristia interpretant una lectura i
traduint les conferències i activitats
que es preparen després de la
missa. Dissabte vinent, dia 11,
se celebra el Dia Mundial de les
Persones Sordes; enguany la
Federació de Persones Sordes de
Catalunya (FESOCA) n’ha encarregat
l’organització a la Llar de Persones
Sordes de Badalona.
L
Per què et sents atreta pel món del
sord?
El món del sord em captiva!
Poder parlar amb les mans és
impressionant i estar envoltada de
persones amb una gran qualitat
humana que, a causa de la seva
deficiència auditiva, són més
vulnerables en la societat on vivim,
m’aporta molta humanitat, humilitat
i, sobretot, responsabilitat a l’hora
de poder-los ajudar.
Com vius la fe en el dia a dia?
Hi ha una cita de sant Josep Maria
Escrivà de Balaguer que diu: «Que
la teva vida no sigui una vida estèril.
Sigues útil, deixa rastre, il·lumina
amb la lluminària de la teva fe i del
teu amor». He rebut una educació
cristiana i la meva vida es basa en
aquests principis.
Com combines la vida professional
amb el voluntariat a la Pastoral?
Fa 14 anys que treballo com a
model de mans en el món de
la publicitat, un món on es busca la
perfecció, la bellesa i el glamour.
La meva feina em fascina i,
afortunadament, em deixa temps
lliure per poder col·laborar com a
voluntària. De fet, poder combinar
aquestes dues facetes, tan i tan
diferents, em dóna un molt bon
equilibri: amb una toco de peus a
terra i amb l’altra toco el cel amb
les mans.
Òscar Bardají i Martín
Pàgina 4
AGENDA
◗ CRÒNICA
XVII Curs de Formació en Doctrina
Social de l’Església. Del 15 al 18 de
setembre passats va tenir lloc
aquest curs a Madrid, organitzat per
la Comissió Episcopal de Pastoral
Social, la Fundación Pablo VI i l’Instituto Social León XIII, amb el títol
«Conciencia individual y conciencia
pública ante la situación social y política». La conferència inaugural anà
a càrrec del bisbe Agustí, sobre el tema de la llibertat i la veritat com a fonaments de la democràcia.
Inauguració dels nous locals de la
llar d’infants «L’Alegria». Va tenir lloc
el passat 6 de setembre, com a fruit
d’un acord entre l’Ajuntament de
Sant Vicenç dels Horts i el Bisbat
de Sant Feliu de Llobregat, que ha
cedit els terrenys, pel qual s’han reformat les instal·lacions de l’escola
infantil i alguns locals de la parròquia
de Sant Josep. Van assistir-hi el bisbe Agustí Cortés, l’alcaldessa Amparo Piqueras i altres personalitats i
membres de la comunitat educativa.
◗ AGENDA
Missa en honor de Ntra. Sra. Aparecida. 12 d’octubre, 12.30 h. La co-
5 d’octubre de 2008
En una època que està descobrint la
importància del cos, aquest taller
d’iniciació, conduït per Victoria Hernández, vol oferir l’oportunitat d’experimentar com la corporeïtat pot ser
expressió i vehicle d’experiència espiritual i pot ajudar a l’educació dels
adolescents, joves i adults d’avui.
Informació: www.covamanresa.cat,
[email protected], telèfon
938 720 422.
ESGLÉSIA DIOCESANA
Peregrinacions a Terra Santa.
En aquest any, algunes parròquies del bisbat han organitzat
diversos viatges a la terra on va
néixer, viure, morir i ressuscitar,
Jesús. La de Sant Joan Baptista,
de Vilanova i la Geltrú, n’ha fet
dos, un al març i un a l’agost,
amb un total de 88 persones, amb
Mn. Agustí Panyella. També 47
feligresos de Sant Pere de Riudebitlles amb el seu rector, Mn.
Lluís Bonet van ser-hi a l’agost.
Per a tots els participants, van
ser dies molt intensos tant en
sentit espiritual i de vivència personal com cultural.
munitat brasilera podrà celebrar la
seva patrona amb l’eucaristia en portuguès que presidirà el pare Francesc
Trilla, missioner al Brasil. Parròquia
de Sant Pere Apòstol, Sant Boi de
Llobregat.
Romiatge al Santuari de Montserrat.
11 d’octubre. L’Arxiprestat de Sant
Boi de Llobregat organitza aquesta
iniciativa adreçada als fidels de Sant
Boi i Santa Coloma de Cervelló. Informació: 936 401 202 i a cada parròquia.
Trobada d’inici de curs de professors
i mestres. 18 d’octubre, de 10.30 a
13.30 h. La Delegació d’Ensenyament organitza aquesta trobada per
als mestres i professors de religió i
docents cristians en general de la diòcesi, amb la presència del bisbe
Agustí. Col·legi Verge de la Salut, c/
Constitució 3, Sant Feliu de Llobregat.
◗ ESPIRITUALITAT
Setmana d’exercicis a la Cova de
Manresa. 3-11 de novembre. Dirigits
per Manel Casanova, sj, en castellà,
Cap de setmana «Encontre Matrimonial». 17-19 d’octubre. Organitzat pel
moviment «Encontre Matrimonial»,
està dirigit fonamentalment a parelles però també a sacerdots que vulguin aprofundir en la seva relació
amb l’Església. Casa d’Espiritualitat
Pare Manyanet de Begues. Informació: Carme i Fermí Oriol, 932 188
876 - www.encontrematrimonial.org.
amb el títol «Señor, que vea ( Lc
18,41)». Informació: 938 720 422,
[email protected], www. covamanresa.cat.
Recés per a tothom. 11-12 octubre.
Animat pel P. Ramon Ribera-Mariné,
monjo, aprofundirà el tema «Al fil de
l’evangeli segons Sant Mateu: viure
la vida». Inscripcions i informació:
Santuari el Miracle, 973 480 045.
◗ FOMACIÓ
Jornada missionera dels GOA. 18
d’octubre, de 10 a 17 h. Els Grups
d’oració i d’amistat organitzen aquesta jornada oberta a tothom amb el
lema «Com Pau, missioner per vocació», i amb la participació del P. César Ruiz, combonià, missioner al Perú i Equador, i de tres joves del GOA
que han visitat recentment la Missió
de Sanand (Índia). Casa d’exercicis
de Sarrià, c/ Carrasco i Formiguera
32, Barcelona. Informació: 932 181
005 - 606 229 630.
Taller de dansa contemplativa a la
Cova de Manresa. 7-9 de novembre.
Taller «El creixement interior dels infants». Dimarts 14, 21 i 28 d’octubre, de 19.30 a 21 h. Organitzat per
la Fundació Claret, vol conèixer les
actituds que fan possible la qualitat
interior humana i permetre de trobar
recursos per afavorir el creixement interior dels infants. A càrrec de Maria
Fradera i Teresa Guardons. Sala Pere
Casaldàliga, Roger de Llúria 5, Barcelona. Informació i inscripcions: Fundació Claret, 934 761 450, [email protected], www.fundacioclaret.org.
◗ COMUNICACIÓ
Programació a la ràdio. Algunes parròquies de la diòcesi col·laboren en
programes de ràdio de contingut
eclesial, com ara la dels sants Just i
Pastor de Sant Just Desvern, que
des del passat dia 17 ha reprès un
curs més, l’espai «Veus de la Parròquia», que s’emet per Ràdio Desvern
(98.1 FM) cada dimecres a les 19.30 h,
amb repetició el dissabte a les
10.30 h.
ECO DE LA PALABRA
La conciencia en el Estado
uando hablamos de la conciencia ante el
Estado y afirmamos que ella le es anterior, tiene prioridad, podemos dar la
impresión de que estamos invitando a un enfrentamiento constante. No es así. Nosotros
pensamos que la auténtica conciencia no es caprichosa, sino que debe ser recta y estar bien
formada. Esta conciencia es la capacidad que
tiene el ser humano de hacer un juicio moral libre, personal y responsable, aplicando los principios y valores morales a un caso concreto. En
eso la persona humana manifiesta su dignidad y
el Estado, o cualquier otra institución o persona,
la debe respetar por encima de todo. Si alguien
nos pide la razón de dicha dignidad inviolable,
podemos responder con aquella frase feliz del
Concilio Vaticano II: «el ser humano es la única
criatura amada por ella misma» (GSp 24,3). Eso
no lo podemos decir del Estado, menos de un
sistema político y, menos aún, de un determinado gobierno. No se entiende cómo en un Estado democrático aún hay voces que niegan el
derecho a la objeción de conciencia a padres de
familia ante la asignatura de Educación para la
Ciudadanía o a médicos que no quieren practicar
el aborto.
C
Pero también hemos de ir más allá: una vez
asegurada la formación y la rectitud de la conciencia, la tenemos que llevar o poner «en el Estado», o sea, en la vida pública, en la política, en
todas las responsabilidades ciudadanas y, en general, en toda nuestra actividad social.
«Poner la conciencia» suena muy fuerte. En
nuestro lenguaje coloquial tenemos expresiones
bien significativas: cuando queremos decir que
una cosa está bien hecha decimos que «está hecha a conciencia» y cuando queremos implicarnos
personalmente en aquello que decidimos o hacemos, decimos «yo, en conciencia…». En este
sentido, y recordando los deberes de la formación
y la rectitud, ¿alguien puede imaginarse qué pasaría si todo el mundo en la vida pública, concretamente en la vida política, actuase estrictamente
en conciencia? Ciertamente que habría cambios
importantes, no sólo en las personas, su trabajo y los servicios que dan, sino incluso en las mismas estructuras, las leyes y las instituciones.
—El primer esfuerzo que exige «poner conciencia» en la sociedad o el Estado es el
de volver sobre uno mismo, levantando un
muro de contención a la multitud de men-
sajes y estímulos que nos obligan a vivir
«fuera de nosotros mismos».
—El segundo esfuerzo será encontrar allí luz
de verdad y de bien, para que, a la manera de fuente, ilumine nuestra decisión.
—El tercer esfuerzo será traducir esta verdad
y este bien a la situación concreta: una ley,
una conducta social, un gesto político…
Sólo restaría tomar esta decisión con libertad,
coherencia y firmeza. Ya sabemos que no es cosa fácil. Entre otras razones porque muchos no
saben donde encontrar esta luz de verdad y de
bien.
San Pablo recomendaba a Timoteo: «Toda tu
exhortación tiene que conducir al amor, que nace de un corazón limpio, de una conciencia recta
y de una fe sincera» (1Tm 1,5). Así pues, para los
cristianos, el amor es un bien absoluto y tendrá
que ser la conciencia, junto al corazón limpio y la
fe sincera, quien traduzca este amor en política,
en ley, en conducta social, quizá en un acto de
objeción.
† Agustí Cortés Soriano
Obispo de Sant Feliu de Llobregat
Director: Josep Torrente i Bruna - Edició: Delegació Diocesana de Mitjans de Comunicació, Pl. de la Vila 11, 1r, 08980 Sant Feliu de Llobregat; Tel. 936 327 630; Fax 936 327 631; A/e: [email protected] - Web: www.bisbatsantfeliu.org
Dip. legal B. 3028-1958 - Realització: ALTÉS arts gràfiques, s.l.