The Last Cabaret

KIKU MISTU
The Last
Cabaret
Col·lecció de taüts cabareters
Exposició | Performance
(1) Render fet per María Alarcón, (2) Kiku al
taller de Alberto Pastor (Foto: Amai Vecino),
(3) Presentació al Museu Dalí de Figueres
(Foto: Pere Duran), (4) Recital al Palau de la
Música Catalana de Barcelona (Foto: Cristobal
Castro).
(1) Render hecho por María Alarcón, (2) Kiku
en el taller de Alberto Pastor (Foto: Amai
Vecino), (3) Presentación en el Museo Dalí
de Figueres (Foto: Pere Duran), (4) Recital en
el Palau de la Música Catalana de Barcelona
(Foto: Cristobal Castro).
QUÈ?
¿QUÉ?
L’Últim Cabaret és una obra d’art transdisciplinar
que enfronta a l’esser humà davant la mort.
The Last Cabaret es una obra de arte transdisciplinar
que enfrenta al ser humano ante la muerte.
Escull a l’artista de cabaret com a paradigma de
l’essència de l’ésser humà i utilitza el cabaret i els
seus múltiples llenguatges per a homenatjar a la
mort, en una cerimònia de enfrontament i alhora
de reconciliació.
Elige al artista de cabaret como paradigma de la
esencia del ser humano y utiliza el cabaret y sus
múltiples lenguajes para homenajear a la muerte,
en una ceremonia de enfrentamiento y a la vez de
reconciliación.
L’objectiu de és trencar el tabú de la mort, inclús
més enllà de la mort física, acceptant-la com a
quelcom intrínsec a l’esser humà. Hem de morir
per néixer.
El objetivo es romper el tabú de la muerte, incluso
mas allá de la muerte física, aceptándola como algo
intrínseco al ser humano. Debemos morir para
nacer.
COM?
¿CÓMO?
ELS TAÜTS CABARETERS
LOS ATAÚDES CABARETEROS
Exposició d’una col·lecció “ready made” de 12 taüts
redissenyats per donar- los un nou ús metafòric.
Cada taüt pren un nova vida reconvertit en objecte
quotidià: un rellotge de pèndol, un tocador, una
banyera, un casino ... i així fins a dotze.
Exposición de una colección “ready made” de
12 ataúdes rediseñados para darles un nuevo
uso metafórico. Cada ataúd toma un nueva vida
reconvertido en objeto cotidiano: un reloj de péndulo,
un tocador, una bañera, un casino... y así hasta doce.
Cada taüt reflexiona sobre un tema vital diferent:
el temps, la vanitat, l’expiació de la culpa, el viatge
de la vida, l’atzar, l’amor i el desamor, el renéixer,
el transcendir a la mort, la vida com una aventura,
qualsevol temps passat va ser millor, l’hedonisme i
el banquet de la vida, el carpe diem...
Cada ataúd reflexiona sobre un tema vital diferente:
el tiempo, la vanidad, la expiación de la culpa, el viaje
de la vida, el azar, el amor y el desamor, el renacer,
el trascender a la muerte, la vida como una aventura,
cualquier tiempo pasado fue mejor, el hedonismo y
el banquete de la vida, el carpe diem...
LA PERFORMANCE
LA PERFORMANCE
Acció-performance a manera de presentació
interactiva on el públic pot experimentar en
primera persona amb cada Taüt Cabareter i el seu
procés poètic.
Acción-performance a modo de presentación
interactiva donde el público puede experimentar en
primera persona con cada Ataúd Cabaretero y su
proceso poético.
Kiku Mistu explica personalment al públic l’obra i
la seva intenció poètica.
Kiku Mistu explica personalmente al público la
obra y su intención poética.
Diferents vetlladors i actors faciliten al públic
la participació i experimentació amb cada Taüt
Cabareter.
Diferentes veladores y actores facilitan al público
la participación y experimentación con cada Ataúd
Cabaretero.
Un grup d’actors al costat d’en Kiku Mistu interactuen amb els taüts a manera d’exhibició.
Un grupo de actores junto a Kiku Mistu interactúan
con los ataúdes a modo de exhibición.
Un grup de músics interpreten i canten diferents
temes musicals dedicats a la temàtica específica de
cada taüt cabareter.
Un grupo de músicos interpretan y cantan
diferentes temas musicales dedicados a la temática
específica de cada ataúd cabaretero.
La performance es pot dur a terme al mateix espai
expositiu i independentment.
La performance se lleva a cabo en el mismo espacio
expositivo o independientemente.
TEXTOS DE SUPORT
TEXTOS DE APOYO
L’egarenc Kiku Mistu, artista, poeta i performer, és
un dels creatius més singulars del nostre entorn,
amb una trajectòria diversa i ja prou consolidada.
Ara, en el marc del GREC 2015, ens presenta el
projecte L’Últim Cabaret / The Last Cabaret (...)
en la línia transgressora que és pròpia de l’artista,
està destinada primer a sorprendre i després a
captivar. Per això us convido a prendre-hi part, en
la seguretat que no us deixarà indiferent. Perquè
també és una celebració de la vida.
El egarense Kiku Mistu, artista, poeta y performer,
es uno de los creativos más singulares de nuestro
entorno, (…). Ahora, en el marco del Grec 2015,
nos presenta el proyecto “El Último Cabaret”· (…)
en la línea transgresora que es propia del artista.
Está destinado, primero a sorprender y después a
cautivar. Por eso os invito a tomar parte, con la
seguridad de que no os dejará indiferentes. Porqué
también es una celebración de la vida.
Ferran Mascarell, Consejero de Cultura.
Ferran Mascarell, Conseller de Cultura.
(...) En aquest cabaret Kiku Mistu hi entreteixeix el
joc màgic i sensual on mostrem la nuesa disfressantnos, on ens imaginem, on ens confrontem amb els
límits i els desdramatitzem. La vida i la mort hi
són en un cicle que no es tanca mai. Kiku Mistu
n’ha concebut un espectacle insòlit, transgressor i
radicalment poètic.
Carles Duarte i Montserrat, president del Consell
Nacional de la Cultura i de les Arts.
(…) En este cabaret Kiku Mistu entreteje un juego
mágico y sensual donde mostramos la desnudez
disfrazándonos, donde nos imaginamos, donde
confrontamos los límites y los desdramatizamos. La
vida y la muerte están ahí, en un ciclo que no se cierra
nunca. Kiku Mistu ha concebido un espectáculo
insólito, transgresor y radicalmente poético.
Carles Duarte i Montserrat, presidente del Consell
Nacional de la Cultura i de les Arts.
Des de Grup Mémora sempre hem recolzat aquells
projectes que comparteixen el nostres valors. És a
dir, que conviden a la reflexió utilitzant la innovació
i la originalitat per trencar el tabú de la mort. En
aquest sentit, s’emmarca el suport a l’obra poètica
“The Last Cabaret”. Un projecte creat a partir
d’una col·lecció de taüts intervinguts pel Kiku
Mistu a la nostra fàbrica Eurocoffin.
Desde el Grupo Mémora siempre hemos apoyado
aquellos proyectos que comparten nuestros valores.
Es decir, que invitan a la reflexión utilizando la
innovación y la originalidad para romper el tabú
de la muerte. En este sentido, se enmarca el apoyo
a la obra poética “The Last Cabaret”. Un proyecto
creado a partir de de una colección de ataúdes
intervenidos por Kiku Mistu realizados en nuestra
fabrica Eurocoffin.
Grup Mémora.
Grupo Mémora.
L’amistat és un perfum que s’esmuny amb rapidesa
i que cal conrear amb eficàcia, com la cultura.
Els hiperactius Kiku Mistu i Amai Vecino. em
van seduir amb l’obra naturalista, performàtica
i metateatral Homo Viator que, com The Last
Cabaret, espero arribi arreu de tot arreu, per la
dimensió essencial que té i transmet. Feta amb
energia, creativitat, talent, complicitat(s) i treball,
el nou giny d’aquest duet rural i ensems urbà ens
interroga sobre la vida i la mort i, amb molt d’art,
ens fa veure el vers i el revers de tot plegat. Per
sempre, molta merda!
La amistad es un perfume que se desliza con rapidez
y que hay que cultivar con eficacia, como la cultura.
Los hiperactivos Kiku y Amai me sedujeron con la
obra naturalista, performatica y metateatral “Homo
Viator” que, como “The Last Cabaret”, espero llegue
a todas partes, por la dimensión esencial que tiene y
transmite. Hecha con energía, creatividad, talento,
complicidad(es) y trabajo. El nuevo ingenio de este
dueto rural y a la vez urbano interroga sobre la vida
y la muerte. Con mucho arte, nos hace ver el verso y
el reverso de todo ello. Por siempre, mucha mierda!
Lluís Coromina Isern, president Fundació Lluís
Coromina.
Lluís Coromina Isern, presidente Fundació Lluís
Coromina.
L’EXPOSICIÓ
LA EXPOSICIÓN
Nº 1 TAÜT RELLOTGE - L’inexorable pas del temps i
la il·lusió de poder detenir-lo.
Nº 1 ATAÚD RELOJ - El inexorable paso del tiempo y
la ilusión de poder detenerlo.
Nº 2 TAÜT COTXE DE JOGUINA - Qualsevol temps
passat va ser millor.
Nº 2 ATAÚD COCHE DE JUGUETE - Cualquier tiempo
pasado fue mejor.
Nº 3 TAÜT CASINO - La roda de la fortuna gira igual
per a tots. Facin joc, senyores i senyors, facin joc.
Nº 3 ATAÚD CASINO - La rueda de la fortuna gira igual
para todos. Hagan juego damas y caballeros, hagan juego.
Nº 4 TAÜT BARCA - Som herois i protagonistes de la
nostra pròpia aventura.
Nº 4 ATAÚD BARCA - Somos héroes y protagonistas
de nuestra propia aventura.
Nº 5 TAÜT LLIT DE MATRIMONI - L’amor etern.
Viure estimant, estimar morint.
Nº 5 ATAÚD DE MATRIMONIO - El amor eterno.
Vivir amando, amar muriendo.
Nº6 TAÜT BAGUL DE VIATGE - El viatge de la vida
i el seu equipatge.
Nº 6 ATAÚD BAÚL DE VIAJE - El viaje de la vida y
su equipaje.
Nº 7 TAÜT BANYERA - L’expiació de la culpa, la
purificació, la cura del dolor.
Nº 7 ATAÚD BAÑERA - La expiación de la culpa, la
purificación, la cura del dolor.
Nº 8 TAÜT PIANO-DJ - La música i la celebració de la
vida – carpe diem.
Nº 8 ATAÚD PIANO-DJ - La música y la celebración
de la vida - carpe diem.
Nº 9 TAÜT MÀGIC - Travessar és traspassar, traspassar
és transcendir, transcendir és comprendre.
Nº 9 ATAÚD MÁGICO - Atravesar es traspasar,
traspasar es trascender, trascender es comprender.
Nº 10 TAÜT BANQUET - El banquet de la vida. To eat
or not to eat, to be or not to be.
Nº 10 ATAÚD BANQUETE - El banquete de la vida, to
eat or not to eat, to be or not to be.
Nº 11 TAÜT CAMERINO - “vanitas vanitatum et
omnia vanitas” Vanitat de vanitats, tot és vanitat.
Nº11 ATAÚD CAMERINO - “vanitas vanitatum et omnia
vanitas” Vanidad de vanidades, y solamente vanidad.
Nº 12 TAÜT BRESSOL - En la meva mort trobo el
meu renéixer.
Nº12 ATAÚD CUNA- En mi muerte encuentro mi
renacer.
Models: Amai Vecino i Kiku Mistu. Fotografies: Daniel Escalé.
Modelos: Amai Vecino y Kiku Mistu. Fotografías: Daniel Escalé.
LA PERFORMANCE - GREC 2015
Foto: Cristobal Castro.
Foto: Cristobal Castro.
LA PERFORMANCE - GREC 2015
Foto: Josep Aznar.
Foto: Cristobal Castro.
Foto: Cristobal Castro.
Foto: Ferran Verges.
Foto: Ferran Verges.
Foto: Ferran Verges.
Foto: Josep Aznar.
Foto: Josep Aznar.
Foto: Cristobal Castro.
Foto: Cristobal Castro.
TEXTOS DE SUPORT
TEXTOS DE APOYO
(...) Kiku Mistu aterra amb un projecte que
intitulat l’Últim Cabaret, s’aproxima a la mort
amb el teatre com a instrument, amb el taüt com
a suport, les performance com a entremès i la
densitat intel·lectual com a leit motive per fernos adonar de la futilesa de la condició humana.
I tot, en clau d’espectacle de la vida, fent plorar
i riure ensems, com a la literatura grega o com
al cinema (...) que com a la darrera afrodita de
Roman Polansky, qui domina a qui, la mort a la
vida o la vida a la mort.
(…) Kiku Mistu aterriza con un proyecto que
intitulado “El Último Cabaret”, se aproxima a la
muerte con el teatro como instrumento, con el ataúd
como soporte, las performances como entremés y la
densidad intelectual como leit motive para darnos
cuenta de la futilidad de la condición humana. Y
todo, en clave de espectáculo de la vida, haciéndonos
llorar y reír a la vez, como en la literatura griega
o como en el cine (…) como en la última afrodita de
Roman Polansky, en la que, quién domina a quien?,
la muerte a la vida o la vida a la muerte?
Ricard Planas, director de Bonart.
Ricard Planas, director de Bonart.
(...) L’Últim Cabaret recrea el primer caos, la
mort en aquest entorn encara està per descobrirse. Els fèretres, en altre temps receptors d’un
final ineludible, es convertiran en (...) objectes
ready made per on flueix l’esdevenir incansable.
(...) Kiku Mistu ret homenatge a la mort que
perdona la vida; a la mort com a oportunitat de
morir indefinidament, com acció que no acaba mai
d’esdevenir.
(…) El Último Cabaret recrea el primer caos. la
muerte en este entorno está por descubrirse. Los
féretros, otrora receptores de un final ineludible,
se convierten en puertas traseras y delanteras, en
bañera y camerino, en reloj, en equipaje de viaje,
y en mesa servida, objetos ready made por donde
fluye el devenir incansable. (…) Kiku Mistu le rinde
homenaje a la muerte que perdona la vida; a la muerte
como oportunidad de morir indefinidamente, como
acción que no cesa de acontecer.
Jorge Caterbetti, artista conceptual y acadèmic.
Jorge Caterbetti, artista conceptual y académico.
L’obra creativa de Kiku Mistu i el seu propi
personatge, s’emmarquen en una rica tradició
catalana de “outsiders”. De arrauxats, pirats,
xalats, rars, excèntrics, si se’ls compara amb la
resta. Son artistes per pròpia condició vital i
no pel desenvolupament brillant d’un itinerari
professional. Els hi surt l’art, els hi brolla, no
el persegueixen sacrificadament, (...) Kiku, en
associació simbiòtica amb l’Amai i amb una colla
d’incontinents creadors, ha anat deixant un curiós
rastre de vida entroncat amb una alta sensibilitat
artística aliena a la oficialitat. (...) Encara que
en Kiku consideri que treballa amb l’objectiu
de millorar el món, en realitat és tant sols la
conseqüència del ser gaudir en permanent eclosió,
de lliura-se a l’art per a viure finalment en pau.
Repartint pau.
Juli capella, arquitecte i dissenyador.
La obra creativa de Kiku Mistu y su propio
personaje, se enmarcan en una rica tradición
catalana de outsiders. De “arrauxats”, pirados,
chalados, raros, excéntricos, si se comparan con el
resto. Son artistas por su propia condición vital,
y no por el desarrollo brillante de un itinerario
profesional. Les sale el arte, les brota, no lo
persiguen sacrificadamente. (…) Kiku, en asociación
simbiótica con Amai y con una pandilla de
incontinentes creadores, ha ido dejando un curioso
rastro de vida entroncado con una alta sensibilidad
artística ajena a la oficialidad. (…) Aunque Kiku
considere que trabaja con el objetivo de mejorar el
mundo, en realidad esa es tan solo la consecuencia
de su disfrutar de la vida en permanente eclosión,
de entregarse al arte para vivir finalmente en paz.
Repartiendo paz.
Juli Capella, arquitecto y diseñador.
EQUIP HUMÀ
Autoria i direcció
Assistència a la direcció
Ajudant de direcció i moviment
Intèrprets
Atenció al públic performance/ Vetlladors
Atenció al públic exposició
Direcció musical
Interpretació musical
Escenografia
Taller de fusteria dels taüts
Ajudant taller de fusteria dels taüts
Taller d’acabats dels taüts
Ajudant taller d’acabats
Taller escenografies poètiques
Taller electricista
Taller mecànic (taüt-cotxe)
Attrezzo (taüt-bagul)
Disseny d’il·luminació
Disseny de so / concepció sonora
Disseny de vídeo
Disseny gràfic
Renders 3D
Direcció administrativa
Ajudant administrativa i producció
Distribució internacional
Departament de premsa i comunicació
Assessorament
Col·laboració
Fotografia
Traduccions
Autors de les cançons
Autors dels poemes
Agraïments
Kiku Mistu
Amai Vecino
Montse Colomé i Jordi Vidal
Kiku Mistu i Amai Vecino. Amb la col·laboració especial
de Alejandro Bordanove, Victor Guerrero i Dr. Flo, entre
d’altres
Adelaida Antúnez, Raúl Páez, Lotta Fàbregues, Yansy Soler,
Marta Diez, Lara Alier, Francesc Cuéllar i Beatriz Mardones
Alejandro Bordanove
Roberto Kuczer
Roberto Kuczer, Maria Teresa Lepore i Carmen Rodríguez
Llorenç Corbella
Carles Civera (Mémora)
Oswald Carreras (Mémora)
Mireia Carles
Clara Tudela
Adelaida Antúnez
Joan Simó
Alberto Pastor
Victor Guerrero
Maria Domènech
Edgar Real
Vadever
Dolors Cabeceran, Eduard Marin, Marc Català - Mucho,
Itzíar Solla i Ferran Navarro-Beltrán
María Alarcón
Pau González Rojas
Núria Juncà
Lourdes Bayonas
Marc Tapias – En Silencio
Jorge Caterbetti, Llorenç Corbella, Marc Cubells, Ignasi Pi i
Sunyer, Alex Rufí, Valerio Zanardi, Ricard Planas
Montse Sánchez, Victor Guerrero, Fausto Morales, Elena
Sánchez, Cristian Muñoz, Àlvar Lahoz, Maigar, Escola IED,
Central Trasteros, Gusanos de Seda, Pimpinela de Sarrià i
Gràfiques Ossó.
Roberto Suarez, Daniel Escalé, Pere Duran, Cristóbal
Castro i Àlvar Lahoz
Minto Amat, Lourdes Bayonas, Frank Villalba i On Translation
Antonio Machín, Antonio Quintero, Bonet de San Pedro,
Boris Fomin, C. Alonso Curet , Charles Chaplin, Charles
Dumont, Consuelito Velázquez, Eduardo di Capua, Georg
Friedrich Händel, Giovanni Capurro, Jacques Brel, Jay
Livingston, Manuel Quiroga, Marcos A. Jiménez, Michel
Vaucaire, Rafael de León, Ray Evans, Roberto Cantoral,
Roberto Kuczer, Tite Curet Alonso
Angélica Becker, Baudelaire, David P. Zarain, Horaci, Joan
Maragall, Joan Vinyoli, Jorge Luís Borges, Juan Pedro Peña,
Kiku Mistu, Miquel Martí i Pol, Osho, Ovidio, Richard
Bach, W. Shakespeare, Walt Whitman
Angel Pavlosky, Juli Capella, Mònica Pallone, Josep
Santacreu, Eduard Vidal, Fernando Sánchez, Josep
Martínez, Rocio Tirado, Juan Montes, Frank Villalba, Josep
Mª Marimón, Mònica Ladrón, Xavier Llopart, Bea Pérez,
Mercè Corbera, Natxo Tarrés, Albert Garci, Marcos Mejias,
Carlos Navarro, Joan Rodriguez, Alberto de la Torre, Joan
Rius, Javi Rodriguez i Arnau Rius
ENGLISH
FRANÇAIS
WHAT? // The Last Cabaret is a multidisciplinary work of art that confronts
the human being with death. // It chooses the cabaret artist as a paradigm of
the essence of the human being, and uses the cabaret and its multiple languages
to honor death, in a ceremony of confrontation and of reconciliation at the same
time. // The objective is to break the taboo around death, even further than
the physical death, accepting it as something inherent to the human being. We
must die to be born.
HOW? // THE CABARET COFFINS // Exhibition of a ready made collection
of 12 coffins redesigned to give them a new metaphorical use. // Each coffin
is given a new life and becomes an everyday object: a clock, a boudoir, a bath,
a casino...up to 12. // Each coffin thinks about a different vital topic: time,
vanity, the expiation of guilt, the trip of life, fortune, love and disaffection,
rebirth, trascending death, life as an adventure, any time in the past was better,
hedonism and the banquet of life, carpe diem, etc.
THE PERFORMANCE // Action performance as an interactive presentation in
which the public can experiment each Cabaret Coffin and their poetic process
first person. // Kiku Mistu explains personally his work of art and its poetic
intention to the public. // Different veiling people and actors help the public
participate and experiment with each Cabaret Coffin. //A group of actors,
together with Kiku Mistu, interact with some of the coffins as an exhibition.
A group of musicians interpret and sing different musical pieces dedicated to
the specific topic of each cabaret coffin. // The performance can take place
in the exhibition space itself or independently. // Photo captions: (1) Render by
María Alarcón, (2) Kiku in Alberto Pastor’s workshop (Photo: Amai Vecino), (3)
Presentació in Museu Dalí de Figueres (Photo: Pere Duran), (4) Poetry reading
in Palau de la Música Catalana de Barcelona (Photo: Cristobal Castro).
SUPPORTING TEXTS // Born in Terrassa, Kiku Mistu -artist, poet and
performer- is one of the most peculiar creatives in our context(...). Now, in
GREC 2015, he is releasing his new project, The Last Cabaret (...) following
the transgressive line which defines him. A project destined to surprise and
captivate us. This is why I invite you to take part in it, knowing that you
are not going to feel indiferent. Because it is also a celebration of life. Ferran
Mascarell, Conseller de Cultura // (...)In this cabaret, Kiku Mistu weaves the
magical and sensual game where we show our nudity by disguising, where
we imagine ourselves, we confront the limits and dedramatise them. Life
and death are there in a cicle that never closes. Kiku Mistu has conceived an
unusual show, transgressive and radically poetic. Carles Duarte i Montserrat,
president of Concell Nacional de la Cultura i de les Arts. // From Mémora
Group, we have always supported those projects which share our values. That
means, projects which invite us to think using innovation and originality to
break the taboo of death. Therefore, the support to the poetic work The Last
Cabaret by Kiku Mistu is framed within this idea. A project created from a
collection of cabaret coffins made by our factory, Eurocoffin. Grup Mémora. //
Friendship is a perfume which fades quickly and which needs to be cultivated
efficiently, just as culture. The overactive Kiku Mistu and Amai Vecino seduced
me with a naturalistic work of art, performatic and metatheatrical, Homo
Viator, which, like The Last Cabaret, I hope that gets everywhere, because of its
essencial dimension and the ability to sharing it. Done with energy, creativity,
talent, complicity(ies) and work, the new wink from this rural and at the same
time urban duet makes us wonder about life and death. And, with the death of
art, makes us see the front and back of everything. Forever, break a leg! Lluís
Coromina Isern, president of Fundació Lluís Coromina. // (...) Kiku Mistu lands
with a project which, entitled The Last Cabaret, approaches death using the
theatre as an instrument, the coffins as a support, the performance as a starter
and the intellectual density as a leitmotif to make us be aware of the futility of
our human condition. And he does all this in the key of a show of life, making
us cry and laugh, like in Greek literature or in films (...). And like in Mighty
Aphrodite by Roman Polansky, we wonder, which dominates which? Does life
dominate death or just the other way round? Ricard Planas, Director of Bonart.
// (...)The Last Cabaret recreates the first chaos, a context in which death is
still to be discovered. The coffins, another time recipients of an unavoidable
ending, will become (...) ready made objects through which death flows in
an indefatigable evolution. (...) Kiku Mistu honors a death which forgives life;
death as an opportunity of dying indefinitely, as an action that never stops
occurring. Jorge Caterbetti. Conceptual artist and academic. // The creative
work of Kiku Mistu and his own character belongs to a rich catalan tradition
of outsiders -arrauxats, wackos, nuts, eccentrics when compared to the rest.
They are artists in their own vital condition and not for the bright development
of a career path. The art emerges, sprouts from them. They do not chase it in a
spirit of sacrifice. (…)Kiku, in a symbiotic association with Amai and a gang of
incontinent creators, has left a curious trail of life connected to a high artistic
sensibility, alien to the official establishment. (…)Although Kiku considers that
he works with the aim of improving the world, in fact, this is just the result
of his enjoyment of life in a constant burst of his devoting himself to art to be
able to finally live in peace. Sharing peace. Juli capella. Architect and Designer.
// Kiku Mistu is a man of art. This means that he made from art a way of life,
from the most common moments to the bravest ideas and projects. And he does
all this always looking for people, humanity and the poetic understanding of
our surrounding. A way of doing things which I like sharing with him, and
which we now have the opportunity of doing together. With The Last Cabaret,
Kiku offers us a game, a thought, a interactive facility to play, a poem about
the paradoxically lively relationship that we can establish with death, the
last action which define us as human beings. And also a show, a stream of
theatrical and musical actions around his sculpture-metaphor-coffins, which
want to provoke our most humble and extreme condition. The scenic poetry
is, from years ago, almost a particular sign of identity of our show world. The
fact that Kiku wants to participate in it again is a very beautiful piece of news.
Ramon Simó, director of Festival Grec de Barcelona.
EXHIBITION // N.1: Clock Coffin - The inexorable passing of time and
the illusion of being able to stop it. // N.2 : Bath Coffin - Expiation of guilt,
purification, pain healing. // N.3: Casino Coffin - The wheel of fortune spins
the same way for us all. Ladies and gentlemen, place your bets! // N.4: Travel
Trunk Coffin - The trip of life and its luggage. // N. 5 Double Bed Coffin Eternal love. Living and loving, loving and dying. // N.6 Boat Coffin - We are
heroes and protagonists of our own adventure. // N.7 Toy Car Coffin - Any
time in the past was better. // N.8 Piano - Dj Coffin - The celebration of life. //
N.9 Magic Coffin - Trespassing is transcending. // N.10 Banquet Coffin - The
banquet of life. To eat or not to eat. To be or not to be. // N.11 Dressing Room
Coffin - Vanity of vanities; all is vanity. // N.12 Craddle Coffin - Rebirth.
QUOI? // Le Dernier Cabaret est une œuvre d’art transdisciplinaire qui
confronte l’être humain à la mort. // L’artiste de cabaret est élu pour représenter
le paradigme de l’essence de l’être humain ; et le cabaret et ses nombreux
langages servent à rendre hommage à la mort, dans une cérémonie à la fois de
confrontation et de réconciliation. // Le but est celui de briser le tabou de la mort,
même au-delà de la mort physique et d’accepter qu’elle est intrinsèque à l’être
humain. Nous devons mourir pour naître.
COMMENT? // LES CERCUEILS CABARETIERS // Exposition d’une collection
« ready made » de 12 cercueils reconçus pour leur conférer un nouvel usage
métaphorique. // Chaque cercueil prend une nouvelle vie reconverti en objet
quotidien : une horloge à balancier, une coiffeuse, une baignoire, un casino…
jusqu’à en arriver à 12. // Chaque cercueil réfléchit sur un sujet vital différent:
le temps, la vanité, l’expiation d’une faute, le voyage de la vie, le hasard, l’amour, le
désamour, la renaissance, la transcendance de la mort, la vie comme une aventure,
ah, le bon vieux temps, l’hédonisme et le banquet de la vie, le carpe diem…
LA PERFORMANCE // Action-performance sous forme de présentation
interactive, où le public peut expérimenter, en première personne, chaque
Cercueil Cabaretier et son processus poétique.// Kiku Mistu raconte
personnellement au public l’œuvre et son intention poétique. // Plusieurs
veilleurs et acteurs favorisent la participation du public et l’expérimentation
de chaque Cercueil Cabaretier. // Un groupe d’acteurs aux côtés de Kiku
Mistu interagit avec certains cercueils à mode d’exhibition. // Un groupe de
musiciens joue et chante plusieurs thèmes musicaux spécialement consacrés à
la thématique de chaque cercueil cabaretier. // La performance peut avoir lieu
dans le même espace de l’exposition et de manière indépendante.
Légendes photos: (1) Render de María Alarcón, (2) Kiku dans l’atelier d’Alberto
Pastor (Photo: Amai Vecino), (3) Présentation au Musée Dalí de Figueres (Photo:
Pere Duran), (4) Récital au Palais de la Musique Catalane de Barcelone (Photo:
Cristobal Castro).
TEXTES DE SOUTIEN // Kiku Mistu, cet artiste, poète et performer d’Égara,
est un des créatifs les plus singuliers de notre entourage, avec une trajectoire
hétérogène et suffisamment consolidée. Aujourd’hui, dans le cadre du GREC
2015, l’artiste nous présente son nouveau projet Le Dernier Cabaret(…) qui
suit cette ligne de transgression qui lui est propre. Cette aventure vise à nous
surprendre d’abord et à nous captiver ensuite. Pour cela, je vous invite à y
participer. Elle ne vous laissera sûrement pas indifférent. Parce que c’est aussi
une célébration de la vie. Ferran Mascarell, Conseiller de la Culture. // (…) Dans ce
cabaret, Kiku Mistu entretisse le jeu magique et sensuel, pour y dévoiler notre
nudité en nous déguisant, pour nous y imaginer, pour y confronter nos limites et
les dédramatiser. La vie et la mort sont présentes dans un cercle qui ne se ferme
jamais. Kiku Mistu a créé un spectacle insolite, transgresseur et radicalement
poétique. Carles Duarte i Montserrat, président du Conseil National de la Culture
et des Arts. // Grup Mémora soutient toujours les projets dont il partage les
valeurs. C’est-à-dire, ceux qui invitent à la réflexion et qui utilisent l’innovation
et l’originalité pour briser le tabou de la mort. C’est dans ce sens que s’encadre
notre soutien à l’œuvre poétique « Le Dernier Cabaret » de l’artiste Kiku Mistu.
Un projet créé à partir d’une collection de cercueils fabriqués dans notre usine
Eurocoffin. Grup Mémora. // L’amitié est un parfum qui s’évapore rapidement,
qui doit être cultivée efficacement tout comme la culture. Les hyperactifs
Kiku Mistu et Amai Vecino m’avaient déjà séduit avec leur œuvre naturiste,
perfomatique et méta-théâtrale Homo Viator. J’espère que Le Dernier Cabaret
arrivera à tous pour sa dimension essentielle. C’est un projet plein d’énergie, de
créativité, de talent, de complicité(s) et de travail. Ce nouvel engin de ce duo à la
fois rural et urbain nous interroge sur la vie et la mort de manière artistique, et
nous découvre les deux faces d’un tout. Pour toujours, merde ! Lluís Coromina
Isern, président de la Fondation Lluís Coromina. // (…) Kiku Mistu atterrit avec
un projet intitulé Le Dernier Cabaret qui s’approche à la mort, en utilisant le
théâtre comme instrument, le cercueil comme support, les performances
comme interlude et la densité intellectuelle comme leitmotiv pour nous dévoiler
la futilité de la condition humaine. Et le tout à mode de spectacle de vie, en nous
faisons pleurer et rire à la fois, comme la littérature grecque ou le cinéma (…) Tout
comme la dernière Aphrodite de Roman Polansky, qui domine qui ? La mort la vie
ou la vie la mort. Ricard Planas, Directeur de Bonart. // (…) Le Dernier Cabaret
recrée le premier chaos, la mort dans un milieu encore à découvrir. Les cercueils,
auparavant récepteurs d’une fin inévitable, deviennent des (…) objets ready made
où coule le temps inlassablement. (…) Kiku Mistu rend hommage à la mort qui
pardonne la vie, à la mort qui offre l’opportunité de mourir indéfiniment, comme
si cette action ne finissait jamais de survenir. Jorge Caterbetti. Artiste conceptuel
et académique. // L’œuvre créative de Kiku Mistu et son propre personnage
s’encadrent dans la riche tradition catalane des « outsiders ». Des emportés, des
cinglés, des fous, des bizarres, des excentriques, si on les compare aux autres.
Ce sont des artistes par nécessité vitale, et non par le désir de développer un
brillant itinéraire professionnel. Leur art jaillit et bourgeonne sans chercher
à le poursuivre de manière sacrifiée. (…) Kiku en association symbiotique avec
Amai et un groupe de créateurs incontinents, laissent à leur passage un rare
sillage de vie à haute sensibilité artistique qui échappe à l’officialité, (…) Même
si Kiku pense travailler pour améliorer le monde, en réalité, son travail survient
de sa façon de vivre dans une éclosion permanente du plaisir et de la façon de se
livrer pour vivre finalement en paix. Le tout en prodiguant la paix. Juli Capella.
Architecte et concepteur. // « Kiku Mistu est un homme d’art. Cela veut dire
qu’il a fait de l’art un mode de vie, des moments les plus quotidiens et proches aux
propositions les plus osées. Toujours à la recherche des personnes, de l’humanité
et de la compréhension poétique qui nous entoure. Une façon de faire que j’aime
partager avec lui et qui maintenant s’expose à tous. Avec Le Dernier Cabaret,
Kiku nous propose un jeu, une réflexion, une installation ludique, interactive,
poétique sur la relation paradoxalement vivante que nous pouvons entretenir
avec la mort, cette dernière action qui nous définit comme êtres humains. Et
aussi un spectacle, un chapelet d’actions théâtrales et musicales autour de
ses sculptures-métaphores-cercueils qui veulent provoquer notre condition la
plus humble et extrême. La poésie scénique est, depuis des années, presque un
signe d’identité particulier de notre monde du spectacle. Que Kiku y participe à
nouveau, c’est une bonne nouvelle. » Ramon Simó, directeur du Festival Grec de
Barcelona.
EXPOSITION // Nº 1 Cercueil Horloge - L’inexorable écoulement du temps et
l’illusion de pouvoir l’arrêter. // Nº 2 Cercueil Baignoire - L’expiation d’une faute,
la purification, la guérison de la douleur. // Nº 3 Cercueil Casino - La roue de la
fortune tourne de la même façon pour tous. Mesdames et Messieurs, faites vos
jeux.// Nº 4 Cercueil Malle de Voyage - Le voyage de la vie et ses valises. // Nº
5 Cercueil Lit Double - L’amour éternel. Vivre en aimant, aimer en mourant.
// Nº 6 Cercueil Barque - Nous sommes les héros et les protagonistes de notre
propre aventure. // Nº 7 Cercueil Petite Voiture - Ah, le bon vieux temps! // Nº 8
Cercueil Piano-Dj- La célébration de la vie. Carpe Diem. // Nº 9 Cercueil Magique
- Trépasser, c’est aller au-delà. // Nº 10 Cercueil Banquet - Le banquet de la vie,
to eat or not to eat, to be or not to be // Nº 11 Cercueil Loge - Vanité des vanités et
seulement de la vanité. // Nº 12 Cercueil Berceau - La renaissance..
“Kiku Mistu és un home d’art. Això vol dir que ha
fet de l’art una forma de vida, des dels moments
més quotidians i propers fins a les propostes
més agosarades. Sempre buscant les persones,
la humanitat i la comprensió poètica del que ens
envolta. Una manera de fer que m’agrada compartir
amb ell i que ara tenim l’oportunitat de fer plegats.
Amb L’Últim Cabaret el Kiku ens ofereix un joc,
una reflexió, una instal·lació lúdica, interactiva,
poètica sobre la relació paradoxalment viva que
podem establir amb la mort, aquesta darrera acció
que ens defineix com a éssers humans. I també un
espectacle, un enfilall d’accions teatrals a musicals
al voltant de les seves escultures-metàfores-taüts
que volen provocar la nostra més humil i extrema
condició. La poesia escènica és, de fa anys, gairebé
un senyal d’identitat particular del nostre món
de l’espectacle. Que el Kiku hi vulgui participar
novament és una molt bona notícia.”
“Kiku Mistu es un hombre de arte. Esto quiere
decir que ha hecho del arte una forma de vida, desde
los momentos más cotidianos y cercanos hasta las
propuestas más atrevidas. Siempre buscando las
personas, la humanidad y la comprensión poética de
lo que nos rodea. Una forma de hacer que me gusta
compartir con él y que ahora tenemos la oportunidad
de hacer juntos. Con “El Último Cabaret”, Kiku nos
ofrece un juego, una reflexión, una instalación lúdica,
interactiva, poética, sobre la relación paradoxalmente
viva que podemos establecer con la muerte, esta última
acción que nos define como seres humanos. Y también
un espectáculo, un conjunto de acciones teatrales y
musicales alrededor de sus esculturas – metáforas –
ataúdes que quieren provocar nuestra más humilde
y extrema condición. La poesía escénica es, desde
hace años, casi una seña de identidad particular de
nuestro mundo del espectáculo. Que Kiku participe
nuevamente en ella es una muy buena noticia.”
Ramon Simó, director del Festival Grec de Barcelona.
Ramon Simó, director del Festival Grec de Barcelona.
UNA COPRODUCCIÓ DE
COL·LABORADORS INSTITUCIONALS
EMPRESES COL·LABORADORES
Centre Cultural Imaginari Kiku Mistu
[email protected] | Tel. +34 677 634 031 | +34 606 974 061
La Casa Gran | C/Major 19, Segura. 43427 Tarragona, Spain
Estudi | C/Vallespir 36. 08014 Barcelona, Spain
www.kikumistu.com