LOSIS DE Ml CANTERA - Servei de Biblioteques de la Diputació de

22 MARZO DE 19t4
LA MONTANA
PINZELLADES
EL BANQUER DEL BRUC DE PRPER
No us formeu pàs il-lusions de coneixre avui
ün banquer amb totes les característiques pròpies, car no es éll banquer de novela ni de película nort-americana. Càl molt al contrari. EI
banquer que amb quatre mal donades pinzellades
vull portar a la tela, per la seva figura, per la
seva presentació i per la correcció seva ho sembla tot: porqueter, mestre d'estudi, home pobre i
curt de gambals, tot menys banquer. Vestit de
vellut, camisa de color amb llistas virolades,
quines mànigues surten dos dits a istil de punys
de les de l'americana, coll doblegal, sovint sense
corbata, calçat amb sabates greixoses i a voltes
ferrades i una bufandeta que l'abriga contínuament a fóra i a dintre de casa, des del dia de
Tots Sants a la Fira de Maig y un clatell mig
cobert per els cabells llarcs, els darrers de la
closca calva, que surten com un manyoc de clín
sota la gorra suada. I de quan en quan, per
exemple en festa senyalada, se vesteix amb la
prenda per éll més senyora i preuada: la capa de
gira llampant.
Es de tipo gros, xaparró i d'un color vermell
llustrós la seva cara, degui a que quan và a càl
barber—només el dissabte, - fa donar-se friccions de vinagre. I el seu rostre devé ampla,
gairebé quadrat, per lo molt grosses que te les
barres i, amb tot i semblar de cuiro el cutis,
diríeu que té endanyat el sotabarba, com si un
invisible dogal li estrenyés fortament la garganta. I és fort i ferreny com una roca volcànica, i
molt amic de caminades, doncs éll, no pas
perquè sigui tant rata, sinó perquè axí caminant
pot anar aussiliar al pagès que veu negar-se en
una bassa, camina que caminaràs cap a Les
Presss, Bàs, La Pinya, Sant Aniol o Ridaura, a
portar els quatre cèntims de sòu als mestres de
mainada, si bé, però, quan s'ha d'arribar a Girona, agafa el tren i no deixa de fer el ncgotiet
del bitllet directe per a guanyar-se tot un plat de
bacallà...
I heu-'s-aquf, cabalment, de la manera que
entén la Banca l'aludit banquer de banc de paper
Pocs gastets, molts negocieis i forces paperets,
encare que siguin els de la Societat que, com el
pagès, corria el perill de negar-se. Compreneu
l'aideial, que diria el banquer del banc de paper,
omplint-se els nassos de rapé, fent gran escampadissa de capellans \ tot llambregant una maliciosa mirada per demunt de les ulleres gairebé
rovellades.
El seu programa? Recaudar fins un cèntim,
sigui com sigui (no hi ha com haver sigut re-
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
1
caudador), córrer per aquestes carreteres per a
si es troba en un cas de necessitat poguer-hi
prestar la més desinteressada ajuda, anar a fer la
manilla a «Novetats» a fi de saber gratuïtament
les cotisacions del dia, observant al mateix
temps qui cambia un duro per a pagar el cafè i
qui treu just en calderilla l'import, per a oferir-li
també desinteresadament dos ralets; i després
cap al cau de Sant Rafel a fer d'advocat de pagesos i a ballar com a ninot de palla al só de
don Vicente i en Josep M ,B , entre el paperam
mollat del banc de paper. Vet-aquf el nostre
banquer.
FLIRT
DE LA VIDA
LOSIS DE Ml CANTERA
Refíimos sin saber porqué; volvimos a ser
amigos sin saber cómo. Así son nuestras cosas.
Razonables, premeditadas y serenas por ser
suyas; estiafias, indescifrables y locas por ser
mías.
El carnaval tocaba a su fin. Era el martes
por la noche en el Teatro.
Los músicos terminaban el úllimo vals y yo,
cogido del brazo de un amigo, abandonaba la
sala, cansado ya de respirar aquella admósfera
emponzofiada, cuando me advertí que tenia enfrente a la mujer que en otros tiempos habla
sido mi amiga, mi única amgia entonces.
A la mujer de habla fàcil, sentenciosa y amena, gran conocedora del corazón del hombre, lo
que constituye para ella su juguete favorito,
para manejarlo a su antojo, bajo la influencia de
sus ojos pequefios, però rdampagueantes y dominadores...
A la mujer, que con su astúcia de mujer de
talento, acompaííada de haber leido mucho,
sabé descifrar las incógnitas de todo lo que
riende a espiritualidad...
A la mujer que sabé edificar barreras infranqueables donde a eMa le convienen, con la misma
facilidad que sabé derrumbarlas cuando le sirven
de trabas para el fin que ella se propone...
Estaba monísima.
Su traje de terciopelo negro, sin mas adornos
que unos pequefios «Cupidos» en la cintura,
bordados en plata, ajustaban divinamente sus
forma; s bellísimas y atrayentes.
Al mover su cabecita sofiadora, de entre sus
cabellos saltaba algun confetti, que resbalando
por su cuello nacareo, iban a perderse en el misterio de su descote...