Les zones de muntanya, un espai viu Ossera: de 129 habitants a 26

Les zones de muntanya, un espai viu
Ossera: de 129 habitants a 26.
Canvis viscuts en un segle
Situació d’Ossera
Les zones de muntanya han experimentat
forts canvis
Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España
posesiones de Ultramar (Diccionario Madoz 1846 - 1850)
y
sus
Aldea dependiente en lo civil y eclesiástico del pueblo de La Vansa (1/4 de
hora), en la provincia de Lérida (20 leguas), partido judicial y diócesis de Seo
de Urgel (4), audiencia territorial de Barcelona (24).
Situación en la pendiente de la sierra de Montargull, cerra de la ribera de La
Vansa , dominada por los vientos del O. y con Clima sano : tiene 5 Casas: su
Termino está enclavado dentro del de la matriz (V.): el Terreno es de mala
calidad, y tiene algunos prados artificiales, bañándole el riach. que lleva el
nombre de la parr., de cuya agua se sirven la vecindad para sus necesidades:
para aquel punto hay un Camino , y otro para Fornols en mal estado. La
Correspondencia la recibe por espreso de Seo de Urgel. Producción: : trigo ,
patatas y algunas legumbres; cría de ganado lanar, cabrío, vacuno y de
cerda; y mucha caza de perdices, liebres y conejos, así como pesca de
esquisitas truchas en el indicado riach. Pobl.: 5 vecindad, 18 almas
Contribuye con el ayuntamiento
Canvis en la
població
La població es concentra en llocs molt reduïts!
Conseqüència
Nuclis abandonats o en
perill d’abandonament
als Pirineus
occidentals.
Aldomà, Ignasi (dir.)
(2009) Atles de la nova
ruralitat Lleida, Fundació
del món rural.
Quadre 2.2. Les pèrdues demogràfiques comarcals en els darrers 150 anys,
població 2007 i moment de màxim poblacional.
22.008 (2011)
Mapa 2.4 i 2.5. El creixement i la recessió demogràfica municipal en els darrers
cinquanta anys. Municipis que guanyen població i municipis que en perden, per
períodes, 1960-2007.
La població de Catalunya ha experimentat un fort creixement en els
darrers anys
Evolució de la població de Catalunya
8.000.000
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
0
1714
1764
1814
1864
1914
1964
Però el municipi de la Vansa i Fórnols ha decrescut
Evolució de la Població de la Vansa i Fórnols
2000
1800
1600
1400
1200
1000
800
600
400
200
0
1717
1767
1817
1867
1917
1967
Evolució de la població de Catalunya (1900 - 2011)
8.000.000
7.000.000
6.000.000
5.000.000
4.000.000
3.000.000
2.000.000
1.000.000
Evolució de la Població de la Vansa i Fórnols (1900 - 2011)
900
800
700
600
500
400
300
200
100
0
1900
1920
1940
1960
1980
2000
11
20
10
08
09
20
20
20
07
20
05
04
06
20
20
20
03
20
01
00
02
20
20
20
99
19
91
86
98
19
19
19
81
19
70
65
75
19
19
19
60
19
50
55
19
45
19
19
40
19
30
20
36
19
19
19
10
19
19
00
0
Evolució de la Població de la Vansa i Fórnols (1900 - 2011)
900
800
Hi ha el 25% de la població
700
600
500
400
300
200
100
0
1900
1920
1940
1960
1980
2000
Evolució de la Població d'Ossera (1900 - 2011)
140
120
Hi ha el 20% de la població
100
80
60
40
20
0
1900
1920
1940
1960
1980
2000
Els canvis en la població han influenciat
tota una sèrie de canvis
Paisatgístics:
Ortofoto, 1956
Ortofoto, 2008
Diferències:
- Ocupació del territori
- Camins tradicionals
- Aigua (serveis)
...
L’accessibilitat també ha canviat
- Ossera – Sorribes: 30 minuts (a peu o
en cotxe)
- Sorribes – la Seu d’Urgell: 30 minuts
- Ossera – Barcelona: 3 hores
La pèrdua de població va suposar canvis
en camps com els serveis:
1950: Ossera era capital municipal, tenia
escola, església...
2000: la capital municipal és a 8 km,
l’escola a la Seu d’Urgell...
A nivell d’oficis:
A nivell de
pervivència:
Els de la [Conca] de Tremp se
reuneixen en assamblea y
acorden demanar hostatge a
paísos americans, més generosos
que aquesta desagraïda terra
espanyola. Si d’Amèrica
costenten satisfactoriament, serà
la primera volta que un districte
emigri sencer.
Volen marxar els vells, les dones,
fins els malalts; marxarà tothom,
no quedaran a Tremp no més
que’ls recaudadors de la
contribució y les forses de la
guardia civil”.
EL POBLE CATALÀ, 16 de
desembre de 1910
El conjunt de canvis ha comportat la
necessitat d’un nou plantejament
CATALUNYA CIUTAT
CATALUNYA GLOBAL
CATALUNYA NODAL
CATALUNYA ECOREGIONAL