FITXA TÈCNICA: −Nom i cognom de l'autor: Jaume Cabré i Fabré (Va néixer a Barcelona l'any 1947. Va fer els estudis en aquesta ciutat i es llicencià en Filologia Ctalana el 1971.) −Títol de l'obra: La teranyina, un estiu maleït −Col.lecció, editorial, edició: Premi <<Sant Jordi>> 1983, Edicions Proa, col.lecció A tot vent Primera edició: Febrer del 1984 (Barcelona). −Nombre de pàgines: 197 ARGUMENT: La Teranyina és un relat situat a la Setmana Tràgica, on es mostren un seguit de conflictes per tal d'aconseguir el control d'una indústria tèxtil. Els fets es desenvolupen a Feixes (Terrassa en la ficció), una ciutat industrial propera a Barcelona l'any 1909. Julià Rigau, propietari de la fàbrica tèxtil, aprofita la mort del seu germà Francesc per tirar endavant una comanda tan lucrativa com perillosa: la confecció de roba per equipar els soldats de la campanya del Marroc. Un cop es fa pública aquesta notícia s'inicia un conflicte entre dos grups socials: els fabricants, d'una banda, i el món del proletariat de l'altra. En primer lloc, els burgesos se senten traïts per un industrial que amaga uns interessos perillosos. D'altra banda, l'entron familiar d'en Julià, intenta enfonsar−li l'empresa per tal de fer−se'n amb el control. I per úlitm, els treballadors de la fàbrica expresen un sentiment de descontentament davant la dinàmica social en què es troven; i així mateix formen una lluita contra els membres de la societat Rigau on Joan Mercader provoca una sèrie de delictes contra ells i acaba amb la vida d'en Soler i en Turmenda. Finalment, tots els esforços dels personatges són amb l'objectiu de poder exercir el domini dels mitjans de producció. PERSONATGES: Els personatges es classifiquen segons la pertanença a un determinat grup social. L'alta burgesia local, representada per la familia Rigau, i el proletariat, destacat en l'idealista Mercader. Julià Rigau, mostra la decadència d'una classe social que a viscut sempre amb l'ambició i amb l'objectiu de obtenir l'autoritat. Pel què fa a la seva germana, Mercè Rigau, vol evitar que degut a la manca de descendència pugui desparèixer la nissaga familiar; i Enric Turmeda, vol usurpar el lloc que ocupa Julià. No obstant això, un dels personatges principals és Arcadi Costa, qui intenta benaurar−se de les lluites dels Rigau. Paral.lelament a la burgesia, trobem el proletariat representat per la familia Mercader i la minyona d'Enric Turmeda, la senyoreta Montserrat. 1 INDRETS I AMBIENTS DE LA CIUTAT: Aquesta obra fa esment ha alguns indrets de la ciutat de Feixes que corresponen amb llocs actuals de Terrassa: • El casino dels Amos: correspon a l'actual Gran Casino de Terrassa • L'Estació correspon a l'estació del Nord • La casa dels Rigau correspon a la Casa Alegre de Sagrera • El vapor: correspon a l'actual Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. • El carrer St Llorenç • El casino dels comerciants Tambè trobem algunes publicacions que corresponen a revistes o diaris de principis del segle XX: • La veu de Catalunya • El poble català FRAGMENTS: Narració: El tabalot de l'Enric Turmeda tenia agror d'estómac. Feia estona que observava amb peracupació les evolucions de l'oncle Julià al voltant del Gabaldà i estava convençut que en preparaven alguna. Descripció: El cel que l'home contemplava per darrera vegada que començava a il.luminar−se mandrosament per un sol que no acabava de decidir−se a sortir. La ciutat, als peus de la muntanya, dormia indiferent. Escortat per l'escamot d'execució, l'home de la camisa rebregada, mans lligades a l'esquena, s'aturava davant el mur del fossar de llevant. El brogit metàl.lic de les armes i els corretjams dels soldats es destacaven amb nitidesa damunt del silenci còsmic d'aquella matinada. Diàleg: −Noveig re −contestava en un murmurri,una mica enutjada. −Vaja. Merda. −O sia que el iaio Costa encara estava en forma... −Tinc fred, tu −que diu ella. I sense demanar permís tornava a dintre−. Véns o què? −Sí, ara, ara. −I l'Enric tornava a dintre rumiant possibilitats−. Escolta... Monòleg: En el fons estava contentissima de poder−li demostrar al seu germa que ella se sabia bellugar pel mon dels negocis amb mes habilitat que no pas ell, que de jove havia decidit la bajanada de fer−se militar per veure mon i havia passat una bona colla d'anys fent el manta i ascendint amb una certa facilitat per ser germa de qui era. I el molt tauja, en lloc de completar la carrera buscant un generalat se'm retira a mig cami i s'instal·la a l'estrangerum amb l'excusa del coto. Ves a saber que hi feia tant de temps en aquelles illes abandonades de l'ale de Deu mirant com creixia el coto!... EXPRESSIONS I REFRANYS: • Posar fil a l'agulla: Iniciar−se a fer una acció 2 • Anar depressa com una llançadora: Actuar rapidament • Partir peres: Trencar una relació o situació. • Carpe diem: Disfruta del moment • Evoqueta nit 3