La teranyina, un estiu maleït; Jaume Cabré i Fabré

FITXA TÈCNICA:
−Nom i cognom de l'autor: Jaume Cabré i Fabré (Va néixer a Barcelona l'any 1947. Va fer els estudis en
aquesta ciutat i es llicencià en Filologia Ctalana el 1971.)
−Títol de l'obra: La teranyina, un estiu maleït
−Col.lecció, editorial, edició: Premi <<Sant Jordi>> 1983, Edicions Proa,
col.lecció A tot vent Primera edició: Febrer del 1984 (Barcelona).
−Nombre de pàgines: 197
ARGUMENT:
La Teranyina és un relat situat a la Setmana Tràgica, on es mostren un seguit de conflictes per tal d'aconseguir
el control d'una indústria tèxtil. Els fets es desenvolupen a Feixes (Terrassa en la ficció), una ciutat industrial
propera a Barcelona l'any 1909.
Julià Rigau, propietari de la fàbrica tèxtil, aprofita la mort del seu germà Francesc per tirar endavant una
comanda tan lucrativa com perillosa: la confecció de roba per equipar els soldats de la campanya del Marroc.
Un cop es fa pública aquesta notícia s'inicia un conflicte entre dos grups socials: els fabricants, d'una banda, i
el món del proletariat de l'altra.
En primer lloc, els burgesos se senten traïts per un industrial que amaga uns interessos perillosos. D'altra
banda, l'entron familiar d'en Julià, intenta enfonsar−li l'empresa per tal de fer−se'n amb el control. I per úlitm,
els treballadors de la fàbrica expresen un sentiment de descontentament davant la dinàmica social en què es
troven; i així mateix formen una lluita contra els membres de la societat Rigau on Joan Mercader provoca una
sèrie de delictes contra ells i acaba amb la vida d'en Soler i en Turmenda.
Finalment, tots els esforços dels personatges són amb l'objectiu de poder exercir el domini dels mitjans de
producció.
PERSONATGES:
Els personatges es classifiquen segons la pertanença a un determinat grup social. L'alta burgesia local,
representada per la familia Rigau, i el proletariat, destacat en l'idealista Mercader.
Julià Rigau, mostra la decadència d'una classe social que a viscut sempre amb l'ambició i amb l'objectiu de
obtenir l'autoritat.
Pel què fa a la seva germana, Mercè Rigau, vol evitar que degut a la manca de descendència pugui desparèixer
la nissaga familiar; i Enric Turmeda, vol usurpar el lloc que ocupa Julià.
No obstant això, un dels personatges principals és Arcadi Costa, qui intenta benaurar−se de les lluites dels
Rigau.
Paral.lelament a la burgesia, trobem el proletariat representat per la familia Mercader i la minyona d'Enric
Turmeda, la senyoreta Montserrat.
1
INDRETS I AMBIENTS DE LA CIUTAT:
Aquesta obra fa esment ha alguns indrets de la ciutat de Feixes que corresponen amb llocs actuals de Terrassa:
• El casino dels Amos: correspon a l'actual Gran Casino de Terrassa
• L'Estació correspon a l'estació del Nord
• La casa dels Rigau correspon a la Casa Alegre de Sagrera
• El vapor: correspon a l'actual Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.
• El carrer St Llorenç
• El casino dels comerciants
Tambè trobem algunes publicacions que corresponen a revistes o diaris de principis del segle XX:
• La veu de Catalunya
• El poble català
FRAGMENTS:
Narració:
El tabalot de l'Enric Turmeda tenia agror d'estómac. Feia estona que observava amb peracupació les
evolucions de l'oncle Julià al voltant del Gabaldà i estava convençut que en preparaven alguna.
Descripció:
El cel que l'home contemplava per darrera vegada que començava a il.luminar−se mandrosament per un sol
que no acabava de decidir−se a sortir. La ciutat, als peus de la muntanya, dormia indiferent. Escortat per
l'escamot d'execució, l'home de la camisa rebregada, mans lligades a l'esquena, s'aturava davant el mur del
fossar de llevant. El brogit metàl.lic de les armes i els corretjams dels soldats es destacaven amb nitidesa
damunt del silenci còsmic d'aquella matinada.
Diàleg:
−Noveig re −contestava en un murmurri,una mica enutjada.
−Vaja. Merda. −O sia que el iaio Costa encara estava en forma...
−Tinc fred, tu −que diu ella. I sense demanar permís tornava a dintre−. Véns o què? −Sí, ara, ara. −I l'Enric
tornava a dintre rumiant possibilitats−. Escolta...
Monòleg:
En el fons estava contentissima de poder−li demostrar al seu germa que ella se sabia bellugar pel mon dels
negocis amb mes habilitat que no pas ell, que de jove havia decidit la bajanada de fer−se militar per veure
mon i havia passat una bona colla d'anys fent el manta i ascendint amb una certa facilitat per ser germa de qui
era. I el molt tauja, en lloc de completar la carrera buscant un generalat se'm retira a mig cami i s'instal·la a
l'estrangerum amb l'excusa del coto. Ves a saber que hi feia tant de temps en aquelles illes abandonades de
l'ale de Deu mirant com creixia el coto!...
EXPRESSIONS I REFRANYS:
• Posar fil a l'agulla: Iniciar−se a fer una acció
2
• Anar depressa com una llançadora: Actuar rapidament
• Partir peres: Trencar una relació o situació.
• Carpe diem: Disfruta del moment
• Evoqueta nit
3