Llegiu els nostres textos. - Maristes Champagnat Badalona

Sí o No
Tot això són opinions i decisions molt difícils, que a vegades les has de
prendre sol. Jo dic sí a les coses positives, a les que se que m’aportaran
alguna cosa bona en un futur, a les que potser poden arribar a ajudar
als meus companys... I dic no, a les coses negatives, pessimistes, que
poden tenir greus conseqüències, a les que poden fer malbé habitatges
o persones. Per això quan dic que són decisions i opinions difícils em
refereixo a que a vegades tens por a dir el que realment penses perquè
no tens a ningú amb qui consultar o si que és cert que a vegades les
prens amb fermesa. També hem
de respectar les opinions dels
demés i no per una simple
decisió enfrontar-se.
Finalment vull dir que les
persones no podem intentar ser
perfectes, és a dir, que ens
podem equivocar i després
demanar
disculpes
o
no
depenen del cas, però també
hem d’aprendre a que THOTOM
S’EQUIVOCA.
Hi ha una cosa que et vull explicar:
Si en aquesta vida vols ser feliç
Totes aquestes coses has de tenir
Una bona família
Amb molt d’amor
Uns bons amics
Per tenir una bona diversió
I tot això amb una vida
plena de sentiments com
la felicitat, la pau i el perdo cap els altres
I de tot això has de fugir:
De l’odi, la guerra, el rancor,
El distanciament, les fronteres,
Baralles, mort i destrucció
SI O NO
Dic NO ala injustícia,
crido ben fort per tota la humanitat reprimida.
Crido SI a la igualtat,
dic NO a tot allò que ens separa com el racisme, l’explotació...
Vull cridar per proposar
un món just, ple d’amor i fraternitat.
Crido un NO a la guerra,
i un SI a la pau.
Dic SI a la gent que es mostra propera als altres,
ajudant cada dia a les persones en situacions difícils.
Dic NO a la gent sense raó,
però SI a la gent amb cor.
NO m’agraden les bales, les cadenes ni les fronteres,
NO m’agrada la llei sense justícia.
Però el crit més gran es per la esperança, la il·lusió i els somriures que em
donen forces per continuar lluitant cada dia per un món millor per tots .
Ion Gonzàlez
3ESO B
Maristes Champagnat
Ciutadania
Digues si a allò que no pots canviar
Si a la llibertat, de tot aquell ésser, que sent qualsevol sentiment des de l’amor al odi,
la llibertat és més que un sentiment, és un dret necessari per poder viure i descobrí al
món tal com és. Quan dius no a la llibertat estàs dient, no a tot allò que t’ envolta i a
conèixer per tu sol cada detall del planeta que nomes pots veure si ets lliure de fer el
que tu vols.
No a tot el que produeix el mínim dolor o sentiment de patiment a qualsevol persona,
des de un simple insult a una mort sense voler. Perquè totes les persones de la terra,
tenen dret a ser respectats i a tenir una vida plena de sentiments de tota mena, però
dins d’ aquet gran sac de sentiments, ningun està etiquetat amb el nom de tristesa i
molt menys en cap moment amb el nom de dolor, causat per una persona que
expressament amb totes les seves forces, va voler expressa la seva ira en ell.
Si a passar temps amb la família, i escoltar-los en els seus moments més difícils i
complexos i felicitar-los en els seus moments de més alegria. Tot això ens serà
recompensat quan nosaltres tinguem moments difícils i la nostra família ens escoltarà i
animarà, mentre que en els millors moments ens donaran la seva màxima opinió. Però
sempre respectant la veritat i mai dient mentides, ja que es millor enfrontar-se a la
veritat que ha la mentida.
No a les diferencies entre dos persones iguals, perquè dos persones poden ser de
diferent color però la seva forma de vida a de ser la mateixa, l’ únic què els diferència
és el lloc de procedència. Poden ser diferents per la seva manera de pensar, però
segur que tots dos poden arriba al mateix lloc amb una mica d’ empenta.
Si a que totes les persones puguin viure amb les mateixes condicions, ja siguin
condicions d’ habitatge, d’ alimentació i de respecta. Tots hem de poder dormir sota
una teulada, hem de tenir una alimentació adequada on els nens creixin i les persones
grans puguin tenir una bona salud.
Que és el que m'agrada i que és el que no
m'agrada d'aquest món
M'agrada veure a la gent feliç,
sense problemes ni preocupacions greus.
M'agrada veure un món on regna la pau i l'harmonia,
on tothom pot exercir els seus drets,
on tots som iguals sense importar el color de pell
o la classe social a la qual pertanys.
No m'agraden les guerres,
ni cap tipus de violència.
No m'agraden els abusos que les persones amb més poder
fan sobre aquelles persones sense tants recursos.
No m'agraden les desigualtats econòmiques,
en les que vivim dia rere dia,
on nosaltres ens submergim en una profunda crisi
mentre ells viuen de luxe a costa dels nostres diners.
Així mateix no m'agrada que ens privin certes llibertats.
Vull un món sense actituds racistes ni xenòfobes,
vull un món d'harmonia, pau, igualtat i llibertat.
LA FELICITAT!!!
La felicitat te la pots fer tu, tu la pots produir...
Només pensa en ser feliç perquè tothom ho pot ser igual que tu!
Tothom ho pot ser! Tothom ho pot ser!
Odio les persones egoistes que no et saluden quan et veuen passar pel
carrer i m’encanten aquelles persones que et donen el petó matiner
que et dona energia durant tot el dia.
Sempre hi ha algú a prop teu, que està al teu costat,
Tothom et pot ajudar a ser feliç! Tothom et pot ajudar a ser feliç!
Ho pots ser! Ho aconseguiràs!
Ho aconseguiràs! Ho pots ser!
Només cal pensar en ser feliç. Només has d’aprendre a gaudir!
Perquè tu pots ser feliç! Perquè tu pots ser feliç!
Tothom et pot ajudar i segur que ho aconseguiràs!
Espero que cada dia et llevis amb un somriure i que apreciïs
Tothom et pot ajudar i segur que ho aconseguiràs!
Jordi Roura Carrasco
Cançó
Crido un no a l’esclavitud
I un sí a la salut
Crido un no al racisme
I un si a la igualtat
Vull cridar per expressar
Tot allò que no puc expressar
Crido un no a l’egoisme
I un si a al solidarisme
Crido un no a la guerra
I un si a la pau
Vull cridar per expressar
Tot allò que no puc expressar
Mar Guillén Jiménez. 3r ESOB
LA VIE EST BELLE
Me gustan las películas de terror.
Me gusta la playa.
Me gusta el zumo de naranja.
Me gusta mi familia.
Me gusta dormir.
Me gusta cerrar los ojos e imaginarme un mundo alterno en tiempo real.
Odio la lluvia.
Odio levantarme temprano.
Odio mis nervios.
Odio el no acordarme de las cosas.
Odio el no tener coraje suficiente para decir lo que siento.
Odio mi voz en el teléfono.
¿Pero saben qué? Cada persona es un mundo, no hay ni un ser humano
exactamente parecido a otro y no lo habrá jamás de los jamases porque la
diferencia es lo que hace más interesante esta vida.
Así pues, no somos iguales ni por asomo pero en cambio todos siempre
intentamos actuar bajo una ética para hacer que nuestras acciones tengan
conciencia y estén previamente meditadas.
Pero quizá lo que dije no es del todo cierto, y es que desgraciadamente hay
muchas personas en este planeta que por las razones que sean no actúan
poniendo un mínimo de conciencia en cualquier situación y entonces, luego
suceden tragedias.
Finalmente, me gustaría decir que una vida sin valores, es una vida sin
sentido, malvivida e infeliz. Así pues, no desperdiciemos nuestras vidas
porque de momento solo sabemos de una en la cual vivimos ahora mismo y
es demasiado bonita para perderla con actos sin valores. ¡Vive la vida a tu
manera y siempre tocando de pies al suelo!
SÍ o NO
Dic sí a no tenir por a fer el que vulgui i ser capaç de ser valenta en les
situacions de la vida que no són precisament fàcils. Dic sí a poder decidir per tu
mateix sense ser influenciat pels altres. Sí a la família, sí a ser estimats i a estimar.
Sí a acceptar a tothom tal i com és i ajudar-lo a superar-se a sí mateix. Sí al
voluntariat i a aquelles persones que fan de la seva vida un servei als altres. Sí a
les escoles, agrupaments, esplais que fan que els nens i adolescents seguim
creixent com a persones.
Dic no a totes les situacions injustes. No a jutjar per aparença, a pensar que
tenim el dret de riure’ns dels altres. No a creure que som millors ni pitjors que els
altres. No a tenir por de ser estimats. No a pensar que no valem la pena, no a
rendir-se. No a no fer cas dels nostres avis. No a no poder-nos expressar com
vulguem. No al mal. No a viure amb por.
Si o no?
Si a la pau,
no a la guerra.
Si al paradís,
no a la presó.
Si a la festa,
no a la depressió.
Si o no?
Tu que tries?
Si tries si, t'haurien d'anar bé les coses.
Si tries no, no t'aniran tant bé.
Jo triaria que si, tu?
Si o si, que tries?
Cançó ciutadania
Ja no puc dormir, tot això em treu la son,
veure cada nit, que m’has fet mal.
No hi ha res que et vulgui, que et pugui ajudar,
només tu mateixa fins al final.
Jo mai havia caigut tan baix,
mai ningú m’havia fet mal,
se el que estic jo ara fent,
no tinguis por, dóna’m la mà.
Caure és bo per els demés,
vine a prop i cuida’m bé.
Vine amb mi, per ser feliç,
vine aquí, per no mentir.
Caure és bo per els demés.
Algú fa temps va dir que res és impossible,
que sempre has de sentir l’amor a dins.
Necessito a una persona, que em faci entendre ja,
que el valor que no tenim és a plorar.
Correctamente correcto
No te escondas en el arrepentimiento, sólo ámate a ti mismo. No importa
si te gusta o si es tu prioridad, sólo tienes que luchar por lo que sueñas.
Somos seres únicos, y si luchamos por lo que queremos, lo
conseguimos?!?
Nos rebelamos al mundo, porqué hay muchas cosas que no están bien
vistas a los ojos de la sociedad. ¿Eso es correcto? Simplemente, por eso,
yo sigo mi camino y lo voy a seguir siguiendo hasta que yo consiga mi
sueño.
¿Estoy cavando mi tumba? Soy consciente de que mis pequeñas locuras
me acabaran matándome, pero..., ¿Eso no es vivir el momento?
Todo esto me hace pensar; ¿eso es correcto?¿escogí bien?... Me da igual,
porqué solo yo hago mis acciones, son porqué creo que está bien ¿no?
La consciencia
Creo que no necesito un reloj para saber la hora. Creo que no necesito el sol para
que me ayude a brillar y tampoco creo que necesitea alguien para estar bien.
Supongo que no lo sabía. Que no necesitaba zapatos en mis pies ni una cama para
dormir y mucho menos necesitaba un amor para estar completa. Supongo que no lo
sabía o simplemente no quería ser consciente.
Llevo este sentimiento tan loco hace meses, día tras día, siendo consciente de mis
actos y precisiones, sólo quería ser yo, sólo quería centrarme en mi un segundo para
saber que todavía estaba viva, que todavía era consciente de toda esta realidad, y
supongo que también esperaba a que alguien me esperara.
Era todo lo que pensaba cuando estaba despierta, intentando saber cómo no volver
a chocar contra aquella pared de realidades, una parte de cada noche y cada día,
pensando que nunca saldría de aquel pozo tan profundo en el que caí, y si, todo era
un desastre, era como estar lejos de lo que te importaba pero ahí estaba él para
volver a tirarme y volver a caer tan bajo.
Supongo que era demasiado joven para odiar tanto al mundo y es que estaba llena
de llantos reprimidos y palabras guardadas, intentando salir de aquel infierno
sabiendo que estaba hundida en una depresión. Sabía que me estaba derrumbando,
lo sabía por qué sentía como pedazos caían.
Y es que todavía recuerdo cuando me decías ‘Te necesito’ y como yo me decía que
yo te echaría de menos, supongo que la vida te quita las cosas que más quieres y
cuando más las necesitas, aún no sé el porqué, pero sé que tengo que gritar a los
cuatro vientos que te necesito.
No demostraba que tenía miedo, miedo a perderle, aunque todo el mundo decía
que era tan fuerte, lo que ellos no sabían es que apenas podía continuar. Sabía que
iba a estar bien. Pero a veces las cosas se desmoronan y no salen como uno quiere,
supongo que tengo que darme cuenta de que pronto la niebla desaparecerá y que
no tengo que tener miedo, porque todos somos iguales, pero aun así, sabemos que
las cosas no salen bien siempre que queremos.
Siempre me decía a mí misma que lo podría hacer, que no necesitaba ayuda pero
cuando todo se me fue cayendo, fue cuando me di cuenta que no siempre las cosas
hay que hacerlas sola, perdí mi enfoque.
Me tomó la mano y susurró “vamos a estar bien”, él sabía que iba a estar bien, lo
único que necesitaba era tiempo para darme cuenta de que necesitaba un reloj para
saber la hora, el sol para que me ayude a brillar pero lo que si sabía era que lo
necesitaba en mi vida, pasé lo que pasé, después de todo sale el sol, ¿no crees?
Supongo que sólo fue un sentimiento loco que me hizo perder la cabeza más de una
vez, pero ¿Qué más da si toco el fondo?
Xavi Cañeque Güetas
CANÇÓ
Dic sí a l’ esperança
I un no a la venjança
Crido un sí a l’ expressió
I un no a la opressió
Prou a la repressió
Vull la alliberació
Dic sí a la alegria
I un no a la malenconia
Crido un sí a estimar
I un no a odiar
Prou a la guerra
Vull la Pau
No vull racisme
Tampoc vull nazisme
Només vull ser acceptat
Per una mateixa societat
Ya poco falta para perder el hilo,
si con una brisa te sales del camino y no distingues ya
el bien del mal, el Yin y Yang lo usas para calmar tú pedestal.
Crees en lo correcto porqué dicen que es lo bueno y
ya piensas de antemano que será lo malo.
Bajas la mirada cuando la cagas,
pides disculpas y dices que no lo volverás a hacer nunca
pero luego eres feliz, dicen que eres un modelo a seguir.
Todo por obedecer, lo dejas todo a su merced.
No ven mi ideología, solo pasan los días con amenazas,
palabras que hieren como lanzas, amor de gangsta'
lanzo los cazas, los tanques, son mi cáncer y
lo soluciono por la vía rápida,
mato en nombre de dios aunque me consideren el diablo,
pues aquí soy yo el dueño de este habitáculo.
Aprovecho mi divinidad y digo que es fuerza celestial, todo normal.
Al final ya no sé lo que está bien o lo que está mal.
"Dioses de Guerra" - Àlex Gil Pareja
3 ESO B
Ana García del Arco.
Dic sí, dic no
Dic si als amics,
dic si a la vida,
dic si a la bellesa,
dic si a la llibertat,
dic no a la guerra.
A vegades et poden fer una pregunta senzilla i tu por respondre amb una pregunta tan simple
que pot canviar la teva vida.
S'ha de saber dir que si a les coses positives, i també a les negatives.
Dic si a la felicitat i també a totes les coses bones
Ariadna Alonso
3r eso B
Ciutadania
...ÈTICA O CONSCIÈNCIA...
Ètica, allò que sembla que s’ha perdut
No saber el que està bé o malament
Quelcom passa desapercebut
Només ens preocupem per vestir bé estèticament.
No ens recordem que allò que hem de vestir diàriament
és una consciència neta i tranquil·la
que avui en dia necessita entrenament.
L’ètica i la moral s’ha de treballar
Al nucli familiar i l’escolar
S’ha d’entrenar des de ben petit
Per saber actuar.
És important confiar en el nostre criteri
Per decantar-se cap a la millor decisió.
Hem d’actuar seguint aquest
Tot i que pels altres sigui un misteri.
REFLEXIÓ SOBRE EL SÍ I EL NO.
El sí i el no. El bé i el mal. Les pèrdues i els guanys. Diferents emocions
reduïdes en una sola paraula: Vida.
La vida comporta fets on no tots els moments són bons i on no tots són
dolents, no tots són negatius. La vida és com una línia recta, a vegades et
torces, però oi que segueixes continuant-la? Oi que segueixes endavant? Per
això apreciar els moments bons, també és part d’aquesta vida, d’aquesta
línia. Al igual que acceptar el mal. I que si algun dia estàs decaigut i no et
sents del tot bé a causa del mal, recorda que hi hauran moments on estaràs
fent el bé, i això t’omplirà d’emocions i satisfaccions que recorreran a
traves de la teva anatomia.
Penso, tu també dius sí a les coses que deus dir no? No et decaiguis, el no i
el sí es complementen, el no necessita al sí, i el sí al no.
Recorda que quan no et sentis del tot bé, aixeca el cap i somriu. Això et
millorarà.
Clara Tórtola
DIRÉ SÍ
Avui diré sí a tot allò que alguna vegada,
M’ha fet somriure i sense límits estimar.
Em prometré no tornar estar atrapada,
Entre la por i la inseguretat, que no em deixaven avançar.
Diré sí a les experiències viscudes,
Que per aprendre cal desconèixer abans,
Que en un principi res està assegurat,
Però al final del camí tot ho hauràs superat.
Em negaré a ser víctima de la ràbia,
De l’enveja i la impotència que em mantenen presa,
I petita serà la distància, entre els meus somnis i els meus èxits,
Això puc dir-ho amb certesa.
Avui diré si als petits detalls que marquen la diferència,
A les persones que m’han estimat, i m’han ajudat a avançar.
Diré sí a riure fins que el meu cos no pugui més,
Mai més tornaré a sentir-me sola al caminar.
Apostaré pels petons, carícies i mirades,
Que l’amor no té mesura, i nosaltres tenim el privilegi,
De poder gaudir-lo i regalar-lo,
Que el món sencer ho vegi.
Em negaré a ser víctima de la ràbia,
De l’enveja i la impotència que em mantenen presa,
I petita serà la distància, entre els meus somnis i els meus èxits,
Això puc dir-ho amb certesa.
Correctamente correcto
No te escondas en el arrepentimiento, sólo ámate a ti mismo. No importa
si te gusta o si es tu prioridad, sólo tienes que luchar por lo que sueñas.
Somos seres únicos, y si luchamos por lo que queremos, lo
conseguimos?!?
Nos rebelamos al mundo, porqué hay muchas cosas que no están bien
vistas a los ojos de la sociedad. ¿Eso es correcto? Simplemente, por eso,
yo sigo mi camino y lo voy a seguir siguiendo hasta que yo consiga mi
sueño.
¿Estoy cavando mi tumba? Soy consciente de que mis pequeñas locuras
me acabaran matándome, pero..., ¿Eso no es vivir el momento?
Todo esto me hace pensar; ¿eso es correcto?¿escogí bien?... Me da igual,
porqué solo yo hago mis acciones, son porqué creo que está bien ¿no?