• Introducció. o La província d`Alacant: medi físic (geologia

Universitat Permanent
Universidad Permanente
NOM DE L'ASSIGNATURA:
PROFESSORAT:
FLORA I FAUNA DELS ECOSISTEMES MEDITERRANIS
Ana Isabel Martínez Sánchez ([email protected])
Ana Juan Gallardo ([email protected])
M. Ángeles Alonso Vargas ([email protected])
Celeste Pérez Bañón ([email protected])
CURS ACADÈMIC: 2007-2008
OBJECTIUS:
•
•
•
Estudiar els ecosistemes més representatius de la província d'Alacant i la fauna i flora que s’hi
desenvolupa.
Identificar els factors que amenacen els ecosistemes mediterranis.
Comprendre la necessitat de protecció i conservació de la biodiversitat.
METODOLOGÍA:
El curs s'impartirà entre el 12 de març i el 21 d'abril de 2004. Hi ha programades dues eixides al
camp els divendres 26 de març i 2 d'abril.
La resta de la docència s'impartirà en l'aula, amb tècniques tradicionals i audiovisuals (vídeos,
presentacions en PowerPoint, diapositives, etc.).
Es facilitaran fotocòpies a l'alumnat amb els temes que es desenvoluparan a les classes.
SISTEMA D'AVALUACIÓ:
L'avaluació d'aquest curs es realitzarà a través d'un treball tutelat, sobre algun dels temes que es
veuran a les classes, a més d'una assistència a classe obligatòria mínima del 85 %.
PROGRAMA DE L'ASSIGNATURA:
•
•
•
•
•
•
•
Introducció.
o La província d'Alacant: medi físic (geologia, topografia, climatologia, recursos...).
o Principals ecosistemes naturals
Boscos mediterranis.
o Formacions més representatives.
o Flora característica i fauna associada
Ecosistemes d'aigües dolces.
o Rius, rambles, marjals i llacunes
Ecosistemes costaners.
o Dunes i penya-segats.
o Flora característica i fauna associada
Saladars.
o Diferències entre saladars costaners i interiors.
o Flora característica i fauna associada
Principals amenaces dels ecosistemes mediterranis
Mesures de conservació i de protecció
1
BIBLIOGRAFÍA GENERAL
BIBLIOGRAFIA DE CONSULTA
ƒ
ƒ
ƒ
FOLCH I GUILLÉN, R. (Coord.). (1984-1991) Història natural dels Països Catalans.
Enciclopèdia Catalana. Barcelona.
BLANCO CASTRO, E. i al. Los bosques ibéricos. Una interpretación geobotánica. Barcelona:
Editorial Planeta, 1997. Obra divulgativa, però rigorosa, sobre els bosques ibèrics. Molt ben
il·lustrada.
CASADO, SUSANA i al. El bosque mediterráneo: encinares, alcornocales, quejigares Madrid:
Acción Divulgativa, 1991. Obra il·lustrada de caràcter divulgatiu.
CLAUS DE DETERMINACIÓ
ƒ
MATEO, G. - M. B. CRESPO (2001). Manual para la determinación de la flora valenciana. 2
edició. Moliner-40. València.
GUIES DE CAMP
ƒ BARBADILLO, L. J. (1999). Anfibios y reptiles de la península Ibérica, Baleares y Canarias.
Planeta. Barcelona.
ƒ BLANCO, J. C. (1998). Mamíferos de España. Planeta. Barcelona.
ƒ CHINERY, M. (2001). Guía de los insectos de Europa. Omega. Barcelona.
ƒ JAHNS, H. M. (1982). Guía de campo de los helechos, musgos y líquenes de Europa. Omega.
Barcelona.
ƒ JONSSON, L. (1994). Aves de Europa con el norte de África y el Próximo Oriente. Omega.
Barcelona.
ƒ LÓPEZ GONZÁLEZ, G. (1982). Guía INCAFO de los árboles y arbustos de la península
Ibérica. INCAFO. Madrid.
ƒ POLUNIN, O. - B. E. SMYTHIES (1981). Guía de campo de las flores de España, Portugal y
sudoeste de Francia. Omega. Barcelona.
ƒ SALVO, E. (1990). Guía de helechos de la península Ibérica y Baleares. Pirámide. Madrid.
2