La soga; Alfred Hitchcock

ANÀLISIS DE LA SOGA, de Alfred Hitchcock
1. Anà lisi del pla inicial:
En la primera escena, observem un gran pla general, del carrer d'una ciutat on es veu passejar gent per la cera,
passar algun cotxe, etc. Amb un ambient de tranquil·litat, tot això en un angle picat. Ens situa al carrer on
hi ha la casa on passa l'acció de la pel·lÃ-cula. I amb un escombrat ens porta al seu interior, més enllÃ
del gran finestral. On amb l'ajuda d'un crit (fora de camp) ens diu que en aquest barri tan tranquil, no tot té
perquè ser−ho.
Quina raó té aquesta escena? A part de ser on s'hi passen els crèdits, i ens mostra aquest ambient, amaga
alguna cosa més.
En totes les pel·lÃ-cules de Hitchcock, hi apareix ell de manera dissimulada, com fer−ho en una que es roda
dins una habitació? Per això tenim aquesta escena d'inici, on s'hi ens hi fixem, podem veure al director
passejant pel carrer. Una bona solució al problema.
2. ELS CANVIS DE PEL·LÃCULA:
Una bobina de cine dura aproximadament 10 min., si tenim una pel·lÃ-cula d'uns 80 min., és lògic que
per molt que es vulgui s'ha d'anar tallant per a poder gravar. I si hi ha algun error, s'ha de parar. Hitchcock
volia fer una pel·lÃ-cula sense cap tall, tot d'una tirada, cosa que sembla impossible, però si observem bé
la pel·lÃ-cula podem veure com ho fa. No he contat les vegades que hi ha tall, però si el film dura 80
minuts, hi ha d'haver un mÃ-nim de 8 talls. Per fer−ho efectiu el que feia era apropar l'objectiu de la camera a
l'esquena de la jaqueta d'algun dels personatges, es feia el tall i després es tornava a apartar, poden
continuar l'acció sense la sensació de tall.
En un moment d'aquest tall es veu com s'acaba la música que està sonant i hi ha l'apropament a l'esquena,
per tant està tot vigilat al mà xim detall per a que l'espectador no se'n adoni.
El de la jaqueta és el més utilitzat, però n'hi ha algun altre, com quan el Sr. Cadell obra el bagul, que es
produeix el mateix efecte. He notat que en un dels moments es veu un moviment de camera que va a enfocar
la tieta de la vÃ-ctima que està parlant, i es pot notar com un petit tall, difÃ-cil de percebre, ja que a l'escena
no hi apareix cap personatge, per tant, suposo que es va parar la camera i després es va continuar gravant
des d'aquell punt.
3. FUNCIÓ DEL FORA DE CAMP OCULT EN CAMP:
Un fora de camp, és quan una persona o un objecte està fora de l'enquadrament, però l'espectador
imagina que hi és. El fora de camp pot ser de molts tipus: en relació al marc (el que està fora de camp
està situat fora del marc de l'enquadrament), el punt de vista subjectiu (que mostra el que veu el personatge
però ell no hi és present en la imatge), per desenfocament (està en el camp, però la imatge no es
nÃ-tida), fora de camp manifest en camp (reflexes en miralls, aigua, etc., ombres, mirades dels personatges i
els sons) i per últim el fora de camp ocult en camp.
En la pel·lÃ-cula hi ha molts casos d'aquest últim, l'ocult en camp. L'espectador imagina que hi ha alguna
cosa dins de l'enquadrament però que no es percep, perquè està amagat dins d'alguna cosa.
L'exemple que és més explÃ-cit seria el propi mort, que durant tota la pel·lÃ-cula es dins del bagul,
l'espectador ho sap, però no el veu. Potser si en un principi no s'hagués vist que l'introduïen a dins,
1
l'espectador hagués dubtat si realment hi era.
Algun altre ocult de camp, seria quan en Brandon porta la pistola dins la butxaca, l'espectador sap que és
allà i sabent això, al veure que aquest fica la mà dins la butxaca és percep que està a l'aguait.
En la pel·lÃ-cula s'utilitzen molt els recursos del fora de camp, només començar, en el primer pla de la
ciutat, quan s'enfoca la finestra sentim el crit de la vÃ-ctima, o quan truquen a la porta, algú va a obrir, però
no es veu com ho fa i se sent la conversa sense veure els personatges.
Es fa servir molt el fora de camp per mostrar accions que passen a l'hora (quan la minyona recull el que hi ha
damunt del bagul i paral·lelament els personatges fora de camp tenen una conversa) ja que aixÃ- no ens
perdem detall de tot el que passa, i a més al ser una pel·lÃ-cula de filmatge tan complicat, es pot aprofitar
per canviar el decorat de la finestra o arreglar certes coses.
4. CINEMA O TEATRE FILMAT?:
La pel·lÃ-cula es desenvolupa tota l'estona a una mateixa habitació i no hi ha cap tipus de tall aparent
(almenys es el que s'intenta que l'espectador vegi), i la narració és en temps real, per tant si no fos perquè
no hi ha públic i és grava amb una camera podria ser teatre. De tota manera, jo penso que no podria
considerar−se teatre al 100%. Segurament mentre la camera està enfocant alguna acció que passa a la
pel·lÃ-cula hi ha alguna cosa que s'ha de canviar, com el decorat de fons que va essent diferent per que
vegem que es fa de nit, la il·luminació o els aparell i cables que hi deu haver entremig sense que
l'espectador se'n adoni. A més, si hi ha algun error durant el filmatge, es pot tallar i tornar a començar,
una obra de teatre és en directe i si hi ha algun tipus d'error no es pot tornar a començar, s'ha de solventar
de la millor manera sense que se'n adoni ningú. Per tant, pot estar fet de la mateixa manera, però no deixa
de ser cinema.
Tampoc deixa de ser un experiment, i segurament m'estaré equivocant, però si el mort està tota l'estona
dins de l'habitació i nosaltres no sortim d'ella, podrÃ-em ficar−nos en la seva situació, la pel·lÃ-cula roda
al seu voltant, aixÃ- que no deixa de ser el protagonista, podria ser una altra raó perquè tota l'estona es
rodés dins el mateix escenari.
5.VALORACIÓ DE L'EXPERIMENT DES DEL PUNT DE VISTA DEL LLENGUATGE I LA
PRODUCCIÓ:
S'utilitzen molt bé els fora de camp, això enriqueix molt la pel·lÃ-cula, moviments de camera i altres
també ajuden. El més important considero que si es una acció sense interrupció la il·luminació i
efectes de llum son molt importants, que es vegi com a la ciutat es va fent de nit, s'encenen les llums de neó,
etc. Potser la manera de fer els talls no és la més adequada, ja que trobo que es una manera una mica
antiestètica.
El rodatge és complicat i estrany, però si més econòmic, és necessiten menys dies de rodatge i el
muntatge és més senzill, per tant no necessita un pressupost massa elevat. Ni tampoc apareixen gaires
personatges, per tant no es necessari l'aparició de gaires actors.
Un experiment complicat i sonat, el director no n'està gaire orgullós, i està feta en una època on s'havien
de complir certs codis.
La pel·lÃ-cula podria haver−se basat molt més en la trama, en els personatges, donant més
importà ncia a la història, però el director volia fer notar més els aspectes tècnics i per això deixa la
història en un segon pla. On s'hi t'hi fixes si que pots percebre lleument petits detalls, com la homosexualitat
d'alguns personatges, la importà ncia del professor Cadell, etc. Per l'espectador segurament és més
2
important la narració que els aspectes tècnics, per tant podria millorar−se. De tota manera penso que és
una bona pel·lÃ-cula i que va ser un bon experiment.
Christian Ruiz
Llenguatges Audiovisuals
Producció − 1
3