La ruta de l'huracà; Care Santos

Fitxa bibliogràfica
Autora: Care Santos
Títol del llibre: La ruta de l'huracà
Editora: Alba Editorial
Col·lecció: Mapamundi
Lloc i data de publicació: Barcelona, octubre 2000
Nombre de pàgines: 170
Parts o capítols: dues parts.
Època i lloc on succeeix l'acció del llibre: L'acció del llibre succeeix durant l'octubre i novembre de 1999, i els
llocs de l'acció són San Salvador (El Salvador), Choluteca (Hondures), Chinandega (Nicaragua), León
(Nicaragua), Managua (Nicaragua), San José (Costa Rica).
Argument
Aquest llibre narra les impressionants aventures que arriba a viure l'Aïda, una noia de 13 anys, orfe de mare,
que viatja amb el seu pare a El Salvador. Una volta allà, coneix al Roque, un salvadorenc de 13 anys, que més
endavant serà el seu company d'aventures. Un dia, al pare de l'Aïda, el Narcís, ha de marxar cap a Nicaragua
per una oferta de treball, i ella es queda a casa d'un amic del Narcís. Un bon dia, de cop i volta, esclata la
pitjor catàstrofe meteorològica que mai hagi esdevingut a Amèrica Central: l'huracà Mitch, i a partir d'aquell
dia deixen de rebre notícies del Narcís, l'Aïda desesperada, sense pensar s'ho dues vegades, decideix marxar
en la recerca del seu pare, amb la companyia del Roque, des d'El Salvador, travessant Hondures, fins arribar a
Costa Rica. En aquest, interminable recorregut, coneixeran un munt de persones en les quals ajudaran i
tindran cura d'elles, però el que l'Aïda no li agrada són les múltiples despedides que arriba a realitzar al llarg
d'aquest recorregut.
La protagonista es veu al bell mig d'una veritable aventura, havent de creuar terres inundades, ha de lluitar
contra la gana i la set i, fins i tot, ha d'exercir de comare improvisada.
Una vota, quan arriben a Nicaragua aconsegueixen trobar al Narcís, i regressen sans i estalvis a El Salvador.
Presentació i descripció: física i psicològica
1
L'Aïda és una noia de 13 anys, poc desenvolupada físicament. És morena amb els cabells llargs, i no és gaire
alta.
Molts, diuen que l'Aïda és una histèrica, llevat d'això, és una persona que sap escoltar i ajudar. També, és molt
sentimental, però a la vegada és una gran feminista, és una persona d'aquelles que sempre estan amb la darrera
tecnologia.
El Narcís és un pare que té molta cura de la seva filla, però no en té gens de sí mateix, a causa d'això, provoca
un gran desastre emocional a l'Aïda. És un gran fanàtic de la naturalesa i del futbol. Sap com ha de tractar a
les persones i les sap animar.
El Roque és un salvadorenc que té molta facilitat per fer amics, és una mica desconfiat i feria qualsevol cosa
perquè una noia s'ho passes bé. A més és molt impulsiu.
Ell és moreno amb els ulls castanys, està molt prim i és bastant alt, té molta força.
L'Irving és un personatge nord americà que en el seu moment ajuda molt els dos protagonistes de la història.
Ell és un periodista que sempre realitza reportatges, li encanta el perill i casi sempre posa en joc la seva vida.
És un gran bromista, i encara que no ho sembli és molt solidari.
Segons l'Aïda, l'Irving és molt "guapo".
Valoració o qualitat dels personatges principals.
L'Aïda tot i que està a l'altra banda de l'oceà, segueix sent amiga de l'Helena, la seva millora amiga de
Barcelona. També, ella estableix una forta amistat amb el Roque, fins i tot, més d'un petó els llavis s'els i
escapen. (ell segueix besant−me els llavis de tant en tant i de reconèixer que de cada cop ho fa millor (pàgina
160)).
Tots els personatges de la història mantenen una gran solidaritat amb els altres. Però, per això, el personatge
que destaca al llibre és l'Irving, que acull els dos aventures, els i dona aigua i menjar i els porta fins allà on
pot. (−L'aigua m'hauria de durar quinze dies−, ha dit l'Irving, però no s'hi ha pogut negar, potser perquè ens a
vist tant joves (pàgina 93)).
Tot i que el Narcís no és el pare biològic de l'Aïda (l'Aïda no va conèixer el seu pare, i la seva mare es va
casar amb el Narcís i ella va morir) ells dos tenen una molt bona relació entre ells. L'Aïda es revela contra ell
algunes vegades, però sempre estan un per l'altre. (−Aïda, filla, si encara no t'he dit res. Vine, aquí, mitja
bruixa −, i m'ha embolicat en una d'aquelles abraçades que surten del cor (pàgina 47)).
Tant l'Aïda com el Roque, al llarg d'aquesta història desenvolupen una gran responsabilitat (sense contar la
vegada que es van escapar de casa), fins i tot l'Aïda porta un nen al món d'una noia de 15 anys. (−Ara has de
pinçar una miqueta el cordó umbilical i tallar−lo−. Ha estat com tallar una salsitxa. Res més fàcil. (pàgina
146)).
El Rodrigo (un home que els ajuda a creuar la frontera), tot i que és un delinqüent és molt intel·ligent, tot el
temps té alguna ocurrència preparada. (És una presó terrible, i no va desaprofitar l'ocasió quan l'huracà en va
destrosar una part. (pàgina 122)).
2
Paraules que surten en el llibre i no entenc
Esmunyit: Lliscar, passar, escórrer−se, per una estretor.
Tovalloleta femenina: Compresa.
Papaia: Fruita molt grossa foradada per dins, de carn ataronjada i suau, semblant en textura a la del meló.
Presidir: Dirigir les deliberacions, els treballs (d'una assemblea, junta, tribunal, etc.) ; ésser el cap (d'una
societat, associació, etc.)
Rigor: Severitat inflexible; exactitud extrema.
Catracho: Hondurenc
Chapín: Guatemalenc
Guanaco: Salvadorenc
Nica: Nicaragüenc
Tico: Costarricenc
Copia una descripció
La casa on viuen l'Aïda i el Narcís:
Vivim a una casa de dues plantes. A la part del darrere hi ha un pati quadrat, força gran, amb dos arbres, dels
quals penja una hamaca. La casa té sis cambres −ens en sobren tres−, una cuina integrada a la saleta i una
cambra de bany sense aigua calenta.
Opinió personal
Aquest llibre, la ruta de l'huracà, ha estat un dels pocs llibres que m'han agradat de veritat. Crec que la història
de l'Aïda és molt interessant, a més, el que la fet ser més interessant és que està basada en fets reals. És un
llibre que reuneix una catàstrofe meteorològica amb la d'una noia que s'en va de viatge a un país nou, amb una
nova cultura, aquests requisits que posseeix aquest llibre són els que m'agraden més. També, amb aquest llibre
he après nou vocabulari del llenguatge de l'Amèrica Central, però, el que passa és que el vocabulari català que
utilitzen en aquest llibre és molt simple, perquè és l'adaptació del diari personal que va escriure la protagonista
quan era a Amèrica.
Temps que he estat per llegir aquest llibre, i lloc
Per llegir aquest llibre he hagut d'estar dues setmanes (12−27 de gener), sempre le llegit a la butaca de la meva
habitació un dia per la tarda.
3