Diapositiva 1

Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
20/03/2012
INDEX
ELS RESIDUS
IDENTIFICACIÓ DE RESIDUS
Residus municipals
Residus industrials
Residus hospitalaris o sanitaris
Residus radioactius
Residus agropecuaris i forestals
Residus de la construcció
Residus miners
CARACTERITZACIÓ
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
INDENTIFICACIÓ DELS RESIDUS
Classificació dels residus:
En funció de les possibles conseqüències ambientals
•No perillosos(No especials) Inerts: vidre, fusta, plàstic, runa,...
•No inerts: matèria orgànica
•Perillosos (Especials): explosius, inflamables, irritants, tòxics,...
En funció de la procedència
•Municipals (ordinaris, voluminosos i especials)
•Industrials
•Hospitalaris I Sanitaris
•Radioactius
•Agrícoles i forestals
•Construcció
•Miners
En funció de l’estat físic
•Líquid
•Sòlid
•Gasós
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
1
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: MUNICIPALS
Els residus municipals es defineixen com aquells residus generats de
les activitats domèstiques, de comerç o d'oficines o serveis, o que,
per la seva naturalesa o composició, és assimilable a un residu
domèstic.
Com a dada orientativa; : l’any 1980 es produïen 0,75 kg/habitant/dia
de brossa domèstica, mentre que al 2009 ja parlen de 1,54
kg/habitant/dia a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: MUNICIPALS
Els RSU o residus municipals es poden dividir en tres grups de residus:
1. residus municipals ordinaris
2. residus voluminosos
3. residus especials
1. Residus municipals ordinaris
Són els residus municipals que són objecte de la recollida selectiva
d’escombraries, ja sigui a través de contenidors a la vorera, àrees
d'aportació, sistemes porta a porta, deixalleries o altres sistemes de
recollida. S'hi inclouen els residus comercials o de generadors singulars
(mercats, hotels, restaurants, oficines, grans superfícies comercials...) i
els procedents de la neteja viària i dels espais verds (parcs, jardins...).
Dins d’aquests tipus de residus s’inclouen la matèria orgànica, paper i
cartró, vidre, metalls, tèxtils, runes...
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
2
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: MUNICIPALS
Els RSU o residus municipals es poden dividir en tres grups de residus:
1. residus municipals ordinaris
2. residus voluminosos
3. residus especials
2. Residus municipals voluminosos
Són els residus municipals que per la seva grandària no poden ser
objecte de la recollida ordinària d'escombraries.
Són exemples de residus municipals voluminosos determinats
electrodomèstics, mobles, matalassos, somiers, portes, finestres, etc. Els
sistemes habituals de recollida d'aquests residus són porta a porta o en
deixalleries.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: MUNICIPALS
Els RSU o residus municipals es poden dividir en tres grups de residus:
1. residus municipals ordinaris
2. residus voluminosos
3. residus especials
3. Residus municipals especials
Són els residus municipals que, pel caràcter tòxic o perillós de la seva
composició química o les seves propietats físiques, no poden ser evacuat
com els residus municipals ordinaris.
Són exemples de residus municipals especials les pintures, coles,
medicaments, cosmètics, olis lubricants, fluorescents, piles. Bateries
d’automòbil, etc.
Els envasos que han estat en contacte amb residus especials o encara
en contenen una part important, es consideren també residus especials
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
3
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: INDUSTRIALS
Residus industrials
Son els que es generen en les activitats pròpies de la industria, per tant
suposa una gran diversitat atenent a la tipologia de l’activitat industrial
Com a classificació genèrica, es pot distingir:
Residus assimilables a urbans
Són els residus que per la seva naturalesa es poden assimilar als residus
municipals. Aquests residus no compleixen cap de les característiques
que la legislació estableix com a determinants d'un elevat risc potencial
d'incidència ambiental negativa (toxicitat elevada, concentració o perill
d'explosió, combustibilitat o despreniment de substàncies tòxiques i/o
perilloses).
Residus No perillosos (no especials)
Residus perillosos (especials)
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: SANITARIS
Els residus sanitaris són residus generats per activitats d'atenció a la
salut, de tipus assistencial, preventiu o d'investigació, i que els seus
posseïdors o productors se’n desprenen o tenen l’obligació de
desapropiant-se. Exemples de residus sanitaris:
medicaments caducats, restes de substàncies químiques, residus
radioactius, citostàtics, i d'altres.
Els residus sanitaris es generen, sobretot, a:
centres, serveis i establiments de promoció de la salut, d'atenció
sanitària i socio sanitària,
per exemple: hospitals, clíniques, centres d'atenció primària, consultoris
... centres i serveis veterinaris assistencials i explotacions ramaderes;
laboratoris clínics o d'investigació, tant de hospitals i clíniques com
d'indústries farmacèutiques o d'universitats.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
4
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: SANITARIS
Els residus sanitaris es classifiquen en els següents grups:
Residus sanitaris de no risc o inespecífics
-Grup I: Són residus que per la seva naturalesa i composició són inerts
o no especials, que no plantegen exigències especials en la seva gestió.
S'inclou en aquest grup el material d'oficines i despatxos, bars,
menjadors, jardineria …
- Grup II: Són residus que per la seva naturalesa i composició són
inerts o no especials, que no plantegen exigències especials en la seva
gestió fora del centre, però dintre del centre poden ser de risc per
malalts amb baixes defenses i a més poden provocar fàstic o manies.
S'inclou en aquest grup els materials de cures, guixos, robes i materials
d'un sol ús tacats amb sang, secrecions, i d'altres residus no inclosos en
el grup III.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: SANITARIS
Residus sanitaris de risc o específics
- Grup III: Són residus especials que requereixen l'adopció de mesures
de prevenció, atès que poden generar un risc per a la salut de les
persones:
residus sanitaris infecciosos: aquells residus capaços de transmetre
alguna de les malalties infeccioses relacionades a l'annex del Decret
27/1999, com, per exemple:
còlera, diftèria, àntrax, tuberculosi … sang i hemo derivats en forma
líquida, agulles i material punyent i tallant, usat,
vacunes vives i atenuades, cultius i reserves d'agents infecciosos
Grup IV: Són els residus especials no inclosos en el grup III.
Dins d'aquest grup s'inclouen aquells residus tipificats en normatives
singulars com els medicaments caducats, restes de substàncies
químiques, els residus radioactius i altres; també inclou els residus
citotòxics (envasos, materials, restes… que hagin estat en contacte amb
medicaments per al tractament de càncer)
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
5
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: RADIOACTIUS
Els residus radioactius apareixen com a subproductes de determinats
processos de l'activitat humana, que empren materials i substàncies
nuclears o Radioactives amb diverses finalitats.
Es considera residu radioactiu tot material o subproducte procedent
d'una pràctica sotmesa al control regulador, que conté o està contaminat
amb radionucleids en quantitats superiors als nivells de classificació
establerts i pel que no està previst un ús posterior.
Segons el tipus de gestió requerida, aquests residus es classifiquen,
essencialment, en funció de la quantitat i del tipus d'isòtops que
contenen. Genèricament parlant, s'estableixen tres categories en funció
de la seva activitat (baixa, mitja i alta) i dues categories en funció de la
vida mitja dels isòtops: curta (menys de 30 anys) i llarga.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: RADIOACTIUS
A la pràctica s'estableixen dos grans grups:
Residus de baixa i mitja activitat
Aquells que contenen isòtops de vida mitja curta, tenen una activitat
específica limitada (aquests valors són funció de la màxima capacitat
radiològica del centre d'emmagatzematge) i no generen calor. La seva
disposició final pot ser en superfície.
Residus d'alta activitat
Aquells que contenen isòtops de vida mitjana llarga (superior a 30 anys)
i/o que tenen un elevat contingut radioactiu, podent generar calor. La
seva disposició final s'haurà de realitzar en emmagatzematges a gran
profunditat en l'escorça terrestre.
L'origen d'aquests residus és variat, però la font més important la
constitueix el combustible que s'usa en els reactors nuclears que, al final
de la seva vida útil, passa a anomenar-se "gastat" o "irradiat" i que
conté la pràctica totalitat de la radioactivitat del procés, sent important
generador de calor.
La gestió d'aquests residus sempre ha de dur-la a terme ENRESA
(Empresa Nacional de Residuos Radiactivos).
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
6
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
20/03/2012
Identificació dels residus: AGROPECUARIS
I FORESTALS
En els darrers anys, la incorporació de noves tecnologies al medi rural ha
provocat un canvi en les pràctiques habituals del sector. L'aparició de
l'agricultura intensiva, l'estabulació del bestiar i la gestió programada
dels boscos han provocat una obtenció de rendiments sense precedents i
s'ha aconseguit un elevat control sobre els recursos.
No obstant, aquest desenvolupament aparentment espectacular té
aspectes no tan positius, els impactes negatius provocats per aquestes
activitats. Exemple n'és la producció de residus "rurals" que provoquen
efectes perjudicials sobre el medi.
Aquests residus es poden dividir en dos grups:
Residus agrícoles, que poden alhora classificar-se en:
Residus orgànics (restes de plantes i collites)
Residus assimilables a urbans
Residus de plaguicides i fertilitzants
Residus ramaders, que podem dividir en:
Orgànics
Inorgànics
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: CONSTRUCCIÓ
Els residus de la construcció es caracteritzen per el seu elevat volum ( en
la zona metropolitana s’arribava a 250 Kg/ hab/dia ) i en general per
què una bona quantitat d’aquest residus són inerts.
Als efectes de gestió, els enderrocs i altres residus de la construcció, es
classifiquen en:
Enderrocs: materials i substàncies que s'obtenen de l’operació
d'enderrocament d'edificis, instal·lacions i obra de fàbrica en general.
De la construcció: materials i substàncies de rebuig que s'originen en
l’activitat de construcció.
D'excavació: terres, pedra o altres materials que s'originen en
l'activitat d'excavació del sòl
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
7
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: MINERIA
En els treballs de mineria, i depenent del mineral i del jaciment,
s'obtenen quantitats més o menys importants d’estèrils" (parts que
degut al seu baix contingut en mineral no permeten el seu tractament i
no són aprofitables des del punt de vista mineralògic). Aquests volums
de materials van a parar a runeres, que de vegades constitueixen
autèntiques muntanyes ( muntanyes de sal de Cardona i Súria).
El mineral que s’obté ha de ser rentat per al posterior tractament
metal·lúrgic. El rebuig constitueix els estèrils del rentat, que es dipositen
en runeres en forma de fangs amb un contingut en aigua superior al
50%. Per tant, d'una explotació minera s'obtenen residus minerals de
gran mida i llots. Solen ser inerts, però sovint aquests minerals contenen
metalls pesats que en les operacions mineres i mineralúrgiques s’han
desestabilitzat de les seves combinacions químiques i passen a les
aigües; també es pot donar arrossegament a través de l'aire.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
Identificació dels residus: MINERIA
En qualsevol cas, les runeres (runam) suposen una ocupació de terrenys
i perills variats, com els que representen els fangs dels rentats, que en
ocasions, i afavorits per les condicions d'humitat, s'han mobilitzat,
cobrint pobles, bloquejant rius... A partir d’aquests s'han originat
catàstrofes, ressenyades i fins i tot, en ocasions, seguides per la premsa.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
8
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Caracterització d'un residu industrial
Es pot definir la caracterització d'un residu com aquelles proves i anàlisis
que faciliten la seva classificació, ja sigui per la seva gestió, acceptació,
control, tractament, etc. del residu.
Al rebre un residu per caracteritzar es fa un protocol analític senzill i ràpid
denominat "Screening preliminar" que aporta una gran informació i permet
decidir la necessitat o no de continuar amb posteriors etapes de
classificació.
Un protocol de caracterització proposat per la EPA (Environmental
Protection Agency) és el següent:
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
9
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
20/03/2012
RESIDU
Recopilació de dades:
- Matèries primeres
- Processos
- Quantitats generades
- Estat: L,P,S,G
LIXIVIAT
TEST
TEST
Inflamabilitat
Corrosivitat
Reactivitat
Cancerigen
Toxicitat
Ecotoxicitat
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Temperatura
pH
Residu sec
Carbonats-hidrogencarbonats
Nitrits i nitrats
Amoníac
Clorurs
Sulfats
DQO
Carbó orgànic
DBO5
As, Cd, Cu
Metalls
Crom IV i Cr total
Co, Hg, Ni, Pb
Cianurs
Fenols
Hidrocarburs
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Per determinar que un residu industrial no és especial, s'ha de demostrar
que no compleix cap de les condicions següents de:
•
Inflamabilitat
•
Corrosivitat
•
Reactivitat
•
Cancerígen
•
Toxicitat
•
Ecotoxicitat dels lixiviats
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
10
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Inflamabilitat
S'entén per punt d'inflamació, aquella temperatura a que s'ha de dur la
mostra o material perquè els seus vapors s'encenguin espontàniament
en presència d'una flama i en condicions normalitzades.
La norma UNE 51022 preveu utilitzar l'aparell Pensky-Martens,
aplicable als productes del petroli i derivats, olis, líquids i suspensions
de sòlids.
Aquest punt d'inflamació ha de ser menor o igual a 23ºC
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Inflamabilitat
Pensky-Martens,
11
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Corrosivitat
Ser corrosiu fins al punt que:
- Causi danys greus en els teixits humans per exposició durant 15
minuts o menys, per inhalació, per contacte amb la pell o per
contacte amb els ulls.
- Quan el producte sigui aquós i tingui un pH més petit que 2, o més
gran o igual que 12.5
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Reactivitat
Presentar una o més de les característiques de reactivitat que segueixen:
- Sigui inestable amb contacte amb l'atmosfera en condicions de pressió i
temperatures ambientals, i sofreixi canvis ràpids i violents sense detonar.
- Reaccioni violentament amb l'aigua.
- Formi mescles potencialment explosives amb l'aigua.
- Quan en barrejar-se amb l'aigua generi gasos tòxics vapors o fums en
quantitat suficients per representar perill per a la salut humana o al media
ambient.
- Sigui un residu amb cianurs o sulfurs que, quan sigui sotmès a condicions de
pH entre 2 i 12.5, pugui generar gasos tòxics, vapors o fums en quantitat
suficient per representar perill per a la salut humana o al media ambient..
- Pugui detonar o esclatar en reaccionar sotmès a una font iniciadora forta o si
és escalfat sota confinament.
- Pugui sofrir una ràpida descomposició o reacció, detonant o explosiva, en
condicions estàndard de temperatura i pressió
- Estigui classificat com a explosiu segons la normativa de mercaderies
perilloses.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
12
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Cancerígen
Contenir un producte cancerígen o probablement cancerígen d'acord amb la
IARC (International Agency for Research on Cancer) amb una concentració
igual o superior al 0,1%.
Toxicitat
Presentar una toxicitat inferior o igual a:
- Una dosi oral de DL50 per rata de 200 mg/Kg
- Una dosi per inhalació de CL50 per rata de 2 mg/l
- Una dosi per contacte amb la pell de DL50 per conills de 400 mg/Kg.
en el cas de l insecticida DDT, la DL50 és de 87 mg/kg en rata.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Ecotoxicitat dels lixiviats
Que els lixiviats obtinguts segons el test estàndard de lixiviació presentin
una CL50 inferior o igual a 750 mg/l, segons els bioassaigs homologats
Bioassaigs homologats
Existeixen dos bioassaigs homologats per determinar l'ecotoxicitat d'un
residu:
Test d'inhibició de la mobilitat de la Daphnia Magna Strauss,
És l'assaig de referència del qual fa esment la norma ISO 6341. Es basa
en la determinació de la concentració incial de residu, que durant 24 hores
causa l'immobilització del 50% de la població de Daphnia Magna exposada
en unes condicions determinades D'acord amb aquest bioassaig es
considera que un residu és tòxic si els seus lixiviats presenten una
concentració letal mitja (CL50) inferior o igual a 750 mg/l.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
13
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Ecotoxicitat dels lixiviats
Test d'inhibició de la mobilitat de la Daphnia Magna Strauss,
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Test Microtox
S'utilitza un bacteri marí (Photobaterium Phosphoreum), caracteritzat per la
seva emissió de llum i una gran sensibilitat a una àmplia varietat de
substàncies tòxiques. Per mitjà d'una sèrie de mesures a diferents temps i
amb diferents concentracions de la mostra es determina el percentatge de
pèrdua en l'emissió de llum de l'organisme, el que suposa la presència de
tòxics en la mostra.
La concentració efectiva de mostra que causa una disminució de llum del
50%, coneguda com EC50, s'empra com a mesura de la toxicitat.
Es considera un residu tòxic si té una EC50 (15ºC durant 15 min.) inferior o
igual a 3000mg/l
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
14
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Test estàndard de lixiviació
1. Presa i preparació de la mostra.
Caldrà seguir les normes existents de presa de mostra per garantir que
sigui representativa.
Quan la mostra presenta una fase líquida i una altra de sòlida, les fases
seran separades per centrifugació o per filtració; es calcularan les
proporcions màssiques de cada fase per tal de reconstituir una mostra
representativa.
La granulometria de la mostra per al test de lixiviació serà inferior a
4mm., en cas contrari es procedirà a la trituració de la part rebutjada pel
tamís de 4 mm. En cas que aquesta trituració no pugui realitzar-se,
l'informe haurà de descriure amb precisió l'estat de la mostra en el
moment de la seva introducció en el recipient de lixiviació i el seu estat
final després de l'agitació.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
2. Test de lixiviació.
2.1. Manera d'operar:
a) Primera extracció:
Pesar exactament en el recipient d'extracció prèviament tarat, al voltant de
100 gr. de residu brut a analitzar (o el percentatge màssic de cada fase del
residu fins a formar 100 gr.).
Introduir una quantitat d'aigua destil·lada o desionitzada igual a 16 cops la
quantitat de residu posat (per 100 gr. de residu 1.6 l. d'aigua). Si les anàlisis
previstes necessiten més quantitat de lixiviats és suficient respectar les
proporcions de 100 grs. de residu brut per cada 1.6 l. d'aigua destil·lada o
desionitzada. Col·locar el recipient en l'aparell agitador.
Per aquest test és acceptable que s'asseguri que el líquid està en contacte
amb tota l'àrea superficial del sòlid, evitant-ne l'estratificació.
Un cop començada l'agitació es mesura el pH de la solució. Si aquest és més
gran de 4,5, s'afegeix àcid acètic 0.5 N
fins a pH 4,5 +- 0.1. Si el pH és igual o inferior a 4,5, no és necessari afegir-hi
àcid acètic.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
15
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Passat el temps d'extracció de 24 hores, s'ajusta el volum amb aigua
destil·lada desionitzada, de la manera següent:
V = 20 (W) - 16 (W) - A
V = ml d'aigua destil·lada o desionitzada a afegir.
W = pes en grams de residu brut que s'ha carregat en el recipient.
A = ml d'àcid acètic afegits durant l'extracció.
Si són necessaris més de 4 ml. d'àcid 0,5 N per gram de residu brut per
arribar a un pH = 4.5 +- 0,1, aleshores s'afegeixen només 4ml. d'àcid acètic
0,5 N per gram de residu brut i es realitzen les 24 hores d'extracció sense
addició posterior d'àcid.
Passat el temps d'agitació i després de 30 minuts de repòs, ens podem trobar
els casos següents:
1) Aparició d'un sobrenedant net.
2) Aparició d'un sobrenedant tèrbol sense emulsió.
3) Aparició d'un sobrenedant contenint una fase o diverses no miscibles en
aigua.
4) No apareix sobrenedant.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
16
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Objectiu
La caracterització de la FORM (Fracció Orgànica procedent de la
recollida selectiva dels Residus Municipals) té per objecte la
determinació de la qualitat de la recollida selectiva de l’esmentada
fracció. Conèixer aquesta qualitat és útil i necessari per:
a) Realitzar actuacions que influeixin en la seva millora, com per
exemple incidir en els sistemes o models de recollida selectiva i/o en la
població que l’efectua en cas que es vulgui millorar aquesta qualitat.
b) Estimar la quantitat de rebuig que es pot generar, a les plantes de
tractament biològic, degut al tractament de la FORM, i que
necessàriament caldrà portar a una altra instal·lació de disposició
del rebuig.
c) Calcular els coeficients de qualitat de la FORM a aplicar als imports
de retorn del cànon de residus municipals corresponents als conceptes
de gestió de la FORM recollida selectivament.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
17
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Materials i equipament
Per tal de realitzar la caracterització de la FORM de forma adient i amb
les condicions i garanties necessàries resulta imprescindible disposar
dels següents materials i equipaments:
Materials i equipaments de protecció individual (EPI)
Per tal de proporcionar una protecció completa a les persones que
realitzen la caracterització
caldrà disposar de:
a. Calçat antilliscant i anti-tall de canya alta i plantilla anti-perforació
b. Guants anti-punxants
c. Casc amb pantalla de protecció ocular (alternativament casc i ulleres
de protecció)
d. Protectors auditius (especialment en espais tancats i amb força trànsit
de vehicles)
e. Mascaretes (amb filtres per a vapores orgànics, gasos àcids, amoníac i
partícules de pols)
f. Granota o mono, davantal i còfia
g. Armilles reflectores
h. Farmaciola de primers auxilis
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
18
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Materials i equipament de treball i neteja
Per tal de realitzar les tasques encomanades caldrà:
a. Pala mecànica. Per a realitzar la manipulació inicial, la
homogeneïtzació i la presa de mostra del material caldrà una pala
mecànica, ja existent a totes les plantes de compostatge.
b. Una o dues taules de triatge (amb una superfície aproximada de 3-4
m2) suportada damunt d’una estructura, on es dipositarà i es realitzarà
la separació de les diverses fraccions d’impureses del residu a
caracteritzar.
c. Bàscula de plataforma (mínim de 600 x 600 mm) d’acer inoxidable,
amb un pesatge màxim de fins a 300 kg i una precisió de 50 grams,
dotada de visor electrònic amb dígits retroiluminats d’uns 50 mm, botó
polsador de tara, sumador de pesades, amb alimentació a 220v/9v, amb
bateria interna recarregable de 200 h. d’autonomia, teclat estanc, nivell i
peus regulables.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
d. Nombre suficient de recipients diversos (contenidors, cabassos, etc.),
de capacitats diverses (de 10 L a 120 L), tarats i identificats
convenientment, per tal de classificar les diverses fraccions d'impureses.
e. Nombre suficient de lones (de dimensions aproximades 3 m x 2 m) de
resistència adequada, on es dipositarà la FORM a caracteritzar, en el cas
que la caracterització no s’efectuï sobre paviment asfàltic o de formigó,
per tal d’evitar l’alteració de la mostra (barreja amb terra, pèrdua
d’humitat, etc.).
f. Pales, aixades i altres eines per a la manipulació dels residus
g. Raspalls, per a la neteja dels paviments
h. Talladors, per a l’obertura de bosses o sacs de plàstic
i. Cons senyalitzadors
j. Cinta de plàstic d'abalisament per a delimitar l’espai de treball, i per a
facilitat la presa de Mostres.
k. Imants, per a facilitar la identificació de metalls fèrrics
l. Material divers per a efectuar la neteja
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
19
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Materials i equipament de treball d’oficina
Per tal de realitzar les tasques encomanades caldrà:
a. Càmera fotogràfica digital
b. Telèfon mòbil i adreça de correu electrònic (com a mínim per al
interlocutor i al responsable de la caracterització)
c. Carpeta de treball amb els fulls de camp
d. Carpeta de treball amb els fulls de signatures
e. Ordinador i impressora, connexió via Internet, programari Microsoft
Office i Correu electrònic, per a tasques d’organització, elaboració i
enviament dels butlletins de caracterització.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Conceptes
La quantitat total de FORM que s’ha recollit en un determinat circuit
s’anomena Lot. Atès que, en general, realitzar la caracterització de la
FORM de la totalitat del Lot resultaria del tot inviable, cal que
prèviament s’efectuï un mostreig, a fi d’obtenir una quantitat de material
menor però plenament representativa del Lot que s’anomena Mostra,
sobre la qual si que ja s’efectuarà la caracterització. En el cas que la
quantitat de FORM recollida en un determinat circuit sigui inferior a 250
kg, l’empresa caracteritzadora n’informarà prèviament a l’ARC abans de
procedir a efectuar la caracterització; si l’ARC considera adient efectuar
la caracterització, aquesta s’haurà de realitzar sobre la totalitat de la
FORM rebuda.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
20
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
MOSTRA
LOT
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Identificació i pesada del material
Per tal de procedir a efectuar la caracterització de la FORM resulta del
tot imprescindible identificar la procedència de l’esmentat residu. Per
aquest motiu, cal coneixer, abans de procedir a efectuar la
caracterització, la següent informació:
a) Circuit de Recollida (municipi o municipis que en formen part)
b) Dia i hora de recepció
c) Tipus i matrícula del vehicle
d) Quantitat descarregada (adjuntant còpia d’albarà)
A partir de la pesada del camió a l’entrada de la planta, es coneixerà la
quantitat total de FORM que s’ha recollit en un determinat circuit,
anomenada Lot.
Curs de gestió de residus urbans
Magí Mas Font
21
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Condicions de recepció de material
El material a caracteritzar serà dipositat preferentment en una àrea
pavimentada, neta i sota cobert. La descàrrega s’efectuarà directament
sobre el paviment, sense fer cap llit de poda o d’altres materials
absorbents a la part inferior del material.
A continuació, es delimitarà la zona de treball amb una cinta de plàstic
d'abalisament de forma que s’acoti perfectament la zona ocupada per a
realitzar la presa de mostra i la caracterització.
La caracterització es realitzarà el més aviat possible des del moment de
l’arribada del material a la planta de tractament, i preferentment amb
llum natural de dia.
En el cas que la instal·lació on s’ha de dur a terme la caracterització no
disposi de paviments adequats, el material a caracteritzar serà dipositat
directament en les lones col·locades damunt del terra per tal d’evitar
que es contamini la mostra.
22
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Homogeneïtzació del material
Cal homogeneïtzar tot el material de forma efectiva per garantir una
presa de mostra el més representativa possible. Si l’homogeneïtzació es
fa amb pala o tractor, cal evitar passar per sobre del material de manera
que no es produeixi la compactació del mateix i la producció i pèrdua de
lixiviats.
Es parteix de la càrrega total del camió, i es realitzarà el quarteig sobre
la quantitat total entrada. Si la FORM s’ha dipositat damunt de lones, cal
evitar que en efectuar l’homogeneïtzació del material, es malmeti la lona
i la FORM s’acabi barrejant amb terra; per aquest motiu es tindrà cura
en deixar la capa més propera a terra sense barrejar
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Presa de mostra
Un cop l’entrada ha estat homogeneïtzada, i abans d’efectuar la
caracterització, es procedeix a:
a) separar manualment, abans d’efectuar el quarteig, els objectes
voluminosos1 i/o objectes pesants que pugui haver en el lot. S’efectuarà
el pesatge de la totalitat d’objectes voluminosos i/o pesants que s’hagin
separat i s’obtindrà el seu pes.
b) efectuar la presa de mostra mitjançant el sistema de quarteig,
consistent en efectuar successius quarteigs del lot fins arribar a
seleccionar una fracció representativa d' aproximadament 250 kg de
mostra.
Aquest procediment de quarteig i presa de mostra es fa seguint els
següents passos:
1. Es distribueix volumètricament tot el lot en forma aproximadament
circular. Es divideix la mostra en quatre parts homogènies, amb l’ajut
d’una cinta de plàstic d'abalisament.
23
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
2. Es procedeix al quarteig escollint dues submostres diametralment
oposades i la resta es descarta.
3. Novament s’homogeneïtzen les dues submostres escollides fins
obtenir una mostra uniforme, i es procedeix novament al seu quarteig de
la mateixa manera que en el punt anterior.
4. Aquest procediment es repeteix successivament fins obtenir una
submostra final d’ aproximadament 250 kg, que posteriorment caldrà
caracteritzar.
5. La mostra a caracteritzar serà reservada per a la seva caracterització,
i dipositada preferentment damunt d’un paviment, garantint-ne la seva
integritat. Si no es disposa de paviment, la totalitat de la mostra a
caracteritzar serà dipositada damunt una lona col·locada entre el terra i
la mostra, per tal d’evitar qualsevol tipus d’afectació.
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
24
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Criteris de selecció
Un cop s’obtenen els aproximadament 250 kg de material, segons el
cas, i ja fora de les bosses es procedeix a la separació del material en
diferents fraccions.
La caracterització a realitzar pretén diferenciar de forma específica la
fracció “compostable” de la fracció “impropis”, i alhora aquesta
darrera fracció d’impropis es classificarà en diverses subfraccions:
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
La “fracció compostable” inclou els residus orgànics fermentables:
FORM
Restes alimentàries (peles i triadures de fruita i verdura, ossos i
restes de carn, espines i restes de peix, closques de marisc i
mol·luscs, closques d’ou, restes de menjar, pellofes i closques
de fruits secs, menjar en mal estat, restes de pa, marro de cafè,
restes d’infusions), paper de cuina brut, tovallons de paper
bruts, mocadors de paper, taps de suro, serradures, restes
vegetals de petites dimensions (rams de flors pansits, males
herbes, gespa, petites branques d’esporga, fullaraca), materials
de fusta natural (palets de gelats, escuradents, palets de
menjar xines o de fer pinxos, etc.), excrements animals (sense
llits ni sorres absorbents), bosses compostables, altres
materials compostables.
Fracció Vegetal
Restes de jardineria i poda (de major dimensió i de tipus més
llenyós), materials de fusta natural (culleres, cullerots, corrons,
masses de morter o de colador xinès, etc.)
25
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
La fracció “impropis” o fracció no compostable inclou la resta de
materials. Es tipificaran en les següents subfraccions:
Vidre
Envasos i altres material de vidre. Vidre pla, de color, ... menys
envasos de vidre de medicaments o que continguin residus
especials.
Paper i cartró
Cartrons d’envasos, paper de diari, revistes, correspondència,
propaganda, o d’altres materials fets de paper o cartró.
Plàstics, Mixtos i
Films
Inclou els envasos i embalatges i també tots els altres objectes i
materials que no siguin ni envasos ni embalatges. També
s’inclouran els films.
Es consideraran tots els tipus de plàstics (PE, PP, PS, PVC, PA,
etc.) menys els plàstics considerats compostables, i també els
productes considerats mixtes (tetrabrics, etc.).
Bosses de Plàstic
Inclou les bosses de plàstic no compostables, tant si són
pròpiament les anomenades bosses d’escombraries com les
bosses de compra (conegudes també com a bosses de
supermercat, tipus samarreta o “shopper”).
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Metalls fèrrics.
Inclou els envasos i també tots els altres objectes i materials que
no siguin envasos i que estiguin constituïts per materials fèrrics.
Metalls no fèrrics
Inclou els envasos i també tots els altres objectes i materials que
no siguin envasos i que estiguin constituïts per materials no
fèrrics (coure, alumini, plom, etc.)
Tèxtil
Inclou tant la roba com el calçat, així com draps.
Tèxtil - Sanitari
Inclou bolquers, compreses, i en general material procedent de
cures (gasses, tiretes, venes, etc.)
Residus especials
Inclou aquells residus tipificats com especials per la Llei 6/93, de
15 de juliol, reguladora dels residus (bateries, piles,
medicaments, envasos de medicaments (plens o buits), esprais,
productes fitosanitaris i altres.
Residus
voluminosos
Inclou aquells residus de dimensions superiors als 50 cm de
costat o bé superiors als 25 litres de capacitat.
Altres
Inclou tots aquells residus que no poden ser classificats en les
subfraccions esmentades:
fustes envernissades, cendres, runes, materials ceràmics, etc.
26
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
Procediment de caracterització
Els passos a seguir són els següents:
1. Dipositar els diferents materials que es van seleccionant i separant en
recipients (contenidors, cabassos, cossis, etc.) ben identificats i prèviament
tarats. Comprovar freqüentment les tares del recipients.
2. Un cop finalitzada la separació, caldrà determinar el pes de cada fracció
i efectuar el reportatge fotogràfic corresponent.
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
3. Un cop efectuat el pesatge de cadascuna de les fraccions, caldrà lliurar
el conjunt d’impropis obtinguts al sistema de recollida i gestió de rebuig
establert per la planta de compostatge o la instal·lació corresponent,
mentre que la matèria orgànica serà reincorporada, sempre que sigui
possible, al sistema de tractament biològic dels residus orgànics. En cap
cas es podrà barrejar els impropis amb la fracció compostable.
4. Finalment, un cop finalitzada la feina diària, caldrà efectuar la neteja de
la zona de treball així com de les eines utilitzades.
5. En el transcurs de la caracterització es realitzaran fotografies digitals del
Lot, la Mostra, la FORM i FV seleccionada, així com de les diverses
fraccions residuals d’impropis.
27
20/03/2012
Mòdul 2 – Gestió dels residus urbans
CARACTERITZACIÓ
CARACTERITZACIÓ
28
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
CARACTERITZACIÓ
Codificació
CODIS
H
•H1: Explosivo
•H2: Comburente
•H3-A: Fácilmente inflamable
•H3-B: Inflamable
•H4: Irritante
•H5: Nocivo
•H6: Tóxico
•H7: Carcinógeno
•H8: Corrosivo
•H9: Infeccioso
•H10:Tóxico para la reproducción
•H11: Mutagénico
•H12: Sustancias o preparados que
emiten gases tóxicos o muy tóxicos al
entrar en contacto con el aire, con el
agua o con un ácido
•H13: Sustancias o preparados
susceptibles después de su
eliminación, a dar lugar a otra sustancia
(lixiviado)
•H14: Peligroso para el medio ambiente
29
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Codificació...
... Així doncs, no n’hi ha prou amb el codi CER / LER ?
Com he de codificar correctament el residu ?
?
?
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Además de por el correspondiente código LER, los residuos
peligrosos se deben identificar mediante un segundo sistema de
codificación, conforme a lo establecido por el RD 833/1988 por el que
se aprueba el Reglamento para la ejecución de la Ley 20/86, Básica
de Residuos Tóxicos y Peligrosos, modificado posteriormente por el
RD 952/1997.
Este sistema de codificación emplea un conjunto de siete códigos
alfanuméricos separados por barras dobles. Cada uno de estos
códigos proporciona alguna información sobre el residuo que facilita
su control desde que se produce hasta su destino final.
Para codificar los residuos según este sistema se emplean siete
tablas, cada una de las cuales va a aportar un dato sobre el residuo.
30
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Tabla 1. (Código Q) Categorías de residuos. Recoge las razones por las que
los residuos deben ser gestionados
Tabla 2. (Código D ó R) Operaciones de tratamiento. Esta tabla consta de dos
secciones o partes, A y B, que comentaremos más adelante.
Tabla 3. (Código L, P, S, G) Categorías o tipos genéricos de los residuos
peligrosos. Se clasifican en función de su estado físico y de su naturaleza o
de la actividad que los genera. Esta tabla está dividida a su vez en dos
apartados A y B.
La parte A recoge residuos que presentan alguna de las características enumeradas en la
Tabla 5 (código H) y estén formados por alguna de las sustancias incluidas en esta parte
A de la Tabla 3.
La parte B corresponde a residuos que contengan cualquiera de los componentes que
figuran en la lista de la tabla 4 (código C), que presenten cualquiera de las características
mencionadas en la tabla 5 (código H) y que estén formados por alguna de las sustancias
indicadas en esta parte B de la Tabla 3.
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Tabla 4. (Código C) Constituyentes de los residuos de la parte B de la Tabla 3
que permiten calificarlos de tóxicos y peligrosos cuando presentan las
características enunciadas en la Tabla 5.
Tabla 5. (Código H) Características de los residuos que permiten calificarlos
como tóxicos y peligrosos.
Tabla 6. (Código A) Actividades que pueden generar residuos tóxicos y
peligrosos.
Tabla 7. (Código B) Procesos generadores de residuos.
Estas tablas aparecen recogidas en el anexo I del Real Decreto 833/1988.
Posteriormente, las tablas de la 1 a la 5 fueron modificadas por el Real Decreto 952/1997.
Por tanto, para llevar a cabo la codificación de un residuo por este sistema,
consultaremos las cinco primeras tablas en el Real Decreto 952/1997 y las Tablas 6 y 7
en el Real Decreto 833/1988.
31
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Manejo de las tablas
En la práctica, cuando nos disponemos a codificar un residuo según
este sistema, partimos de la base de que se trata de un residuo
peligroso, por lo que debe presentar, al menos, una de las
características de peligrosidad recogidas en la Tabla 5 y por tanto
siempre se le debe poder asignar al menos un código H.
En base a esto, la forma más sencilla para codificar un residuo
peligroso según este sistema es la siguiente:
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Seleccionar en la Tabla 1 la denominación que mejor describa la razón por la
que esa materia debe ser gestionada como residuo, anotando el código Q que
corresponda.
Es el productor del residuo quien posee la información necesaria para
seleccionar el código más adecuado.
En la Tabla 2 se seleccionará un único código, ya sea de la parte A ó B de la
tabla, en función de cómo se vaya a tratar el residuo.
Sección A: se acudirá a ella en aquellos casos en que las operaciones ligadas
a la gestión del residuo tengan como fin su eliminación sin posibilidad de
recuperación, regeneración, reutilización, reciclado o cualquier otra utilización
de los residuos.
En este caso el código estará formado por la letra D seguida de la clave
numérica que corresponda a la descripción que mejor se ajuste a la operación
a realizar.
32
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Sección B: se buscará en ella cuando la gestión del residuo vaya orientada a
una posible recuperación, regeneración, reutilización, reciclado o cualquier
otra utilización.
En este caso el código estará formado por la letra R seguida de la clave
numérica que corresponda a la descripción que mejor se ajuste a la operación
a realizar.
Esta información debe proporcionarla el gestor, en función de las operaciones
que vaya a realizar con el residuo.
En el tercer código, la letra se selecciona en función del estado físico del
residuo, de modo que:
Si el residuo es líquido se le asignará la letra L.
Si el residuo es pastoso (lodos) se le asignará la letra P.
Si el residuo es sólido se le asignará la letra S.
A gases licuados o comprimidos se les asignará la letra G.
CARACTERITZACIÓ
Codificació
A continuación se seleccionarán una o varias claves numéricas de la Tabla 3,
en función del tipo genérico de residuos. Si el residuo no encaja en ninguna
otra categoría se le asignará el código 40. El código estará formado por la
letra asignada en función del estado físico, seguida de la/s clave/s numérica/s
correspondiente/s, separadas por una línea oblicua en caso de ser más de
una.
El productor del residuo es quien dispone de la información que se precisa
para seleccionar el código más adecuado.
A continuación se buscarán en la Tabla 4 los constituyentes del residuo que
hacen que sea considerado como peligroso, anotando el código C
correspondiente.
La información sobre estos constituyentes se puede extraer a partir de las
fichas de seguridad de los productos que han intervenido en la formación del
residuo, o bien, del informe de caracterización.
33
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Codificació
En función de los constituyentes que formen el residuo, es posible que se
pueda seleccionar más de una clave numérica. En este caso, dichas claves se
dispondrán a continuación de una única letra C, en orden decreciente de
peligrosidad de los constituyentes, según el criterio del productor del residuo.
Si el residuo no presenta ninguno de los constituyentes indicados en la tabla
4, se le asignará el código «C0».
El siguiente paso será establecer el código H, a partir de la Tabla 5. Si se ha
establecido que el residuo es peligroso mediante la consulta de fichas de
seguridad, o en base a una caracterización analítica, ya dispondremos de este
dato. En caso contrario, se deberá proceder a determinarlo en este momento
con esas mismas herramientas.
De igual forma que para el código C, si se puede asignar más de una
característica de peligrosidad al residuo, las claves correspondientes se
ordenarán en orden decreciente de peligrosidad según el criterio del productor
del residuo.
CARACTERITZACIÓ
Codificació
A continuación se seleccionará en la Tabla 6 la actividad generadora del
residuo, anotando el código A correspondiente. Aunque el RD 833/1988
establece una correspondencia entre el código CNAE y el código A, los
códigos CNAE indicados son del año 1974, estando actualmente obsoletos.
Por ello, resulta más operativo, buscar en la tabla el epígrafe correspondiente
a la actividad de la empresa y, dentro de él, la clave que mejor la describa.
A la hora de seleccionar la clave numérica, se debe tener en cuenta que,
todos los residuos generados en un único centro productor, deberán llevar
asignado el mismo código A.
34
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Codificació
El último paso será buscar en la Tabla 7 el proceso u operación que hace que
se genere el residuo en cuestión, anotando el código B correspondiente.
Se debe tener en cuenta que mientras el código A hace referencia a la
actividad de la empresa, este código B se refiere al proceso específico por el
que se produce el residuo dentro de dicha empresa.
En caso de que el proceso generador del residuo no aparezca recogido en el
listado, se asignará el código «B0».
Estos códigos se dispondrán en el orden que se indica a continuación,
separados por dos líneas oblicuas. Cuando, para un mismo código, se
asignen varias claves numéricas, irán separadas por una única línea oblicua.
CARACTERITZACIÓ
Codificació
35
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Es preciso señalar que estos ejemplos están dados para determinados
residuos generados en un proceso concreto. Cualquiera de ellos puede
presentarse en otro proceso, correspondiéndole un código completamente
distinto en función de la actividad donde se genere, los constituyentes que
contenga, la peligrosidad, y las operaciones de tratamiento a las que va a ser
sometido.
36
20/03/2012
Código Q____//
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Categorías de residuos
Q1
Residuos de producción o de consumo no especificados a continuación.
Q2
Productos que no respondan a las normas.
Q3
Productos caducados.
Q4
Materias que se hayan vertido por occidente, que se hayan perdido o que hayan sufrido
cualquier otro incidente, con inclusión del material, del equipo, etcétera, que se haya
contaminado a causa del incidente en cuestión.
Q5
Materias contaminantes o ensuciadas a causa de actividades voluntarias (por ejemplo:
residuos de operaciones de limpieza, materiales de embalaje, contenedores, etcétera).
Q6
Elementos inutilizados (por ejemplo: baterías fuera de uso, catalizadores gastados,
etcétera).
Q7
Sustancias que hayan pasado a ser inutilizables (por ejemplo: ácidos contaminados
disolventes contaminados, sales de temple agotadas, etcétera).
Q8
Residuos de procesos industriales (por ejemplo: escorias, posos de destilación, etcétera).
Q9
Residuos de procesos anticontaminación (por ejemplo: barros de lavado de gas, polvo de
filtros de aire, filtros gastados, etcétera).
Q10
Residuos de mecanización/acabado (por ejemplo: virutas de torneado o fresado, etcétera).
Q11
Residuos de extracción y preparación de materias primas (excepto los residuos de
explotación minera).
Q12
Materia contaminada (por ejemplo: aceite contaminado con PCB, etcétera).
Q13
Toda materia, sustancia o producto cuya utilización esté prohibida por la ley.
Q14
Productos que no son de utilidad o que ya no tienen utilidad para el poseedor (por
ejemplo: artículos desechados por la agricultura, los hogares, las oficinas, los almacenes,
los talleres, etcétera).
Q15
Materias, sustancias o productos contaminados procedentes de actividades de
regeneración de suelos.
Q16
Toda sustancia, materia o producto que no esté incluido en las categorías anteriores.
Código D____//
TABLA 2
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Operaciones de tratamiento
Parte A
2.A
Operaciones de eliminación, que no conducen una posible recuperación o valoración,
regeneración, reutilización, reciclado o cualquier otra utilización de los residuos.
D1
Depósito sobre el suelo o en su interior (por ejemplo: vertido, etcétera).
D2
Tratamiento en medio terrestre (por ejemplo: biodegradación de residuos líquidos o lodos en el
suelo, etcétera).
D3
Inyección en profundidad (por ejemplo: inyección de residuos bombeables en pozos, minas de
sal, fallas geológicas naturales, etcétera).
D4
Embalse superficial (por ejemplo: vertido de residuos líquidos o lodos en pozos, estanques o
lagunas, etcétera).
D5
Vertido en lugares especialmente diseñados (por ejemplo: colocación en celdas estancas
separadas, recubiertas y aisladas entre sí y el medio ambiente, etcétera).
D6
Vertido en el medio acuático, salvo en el mar.
D7
Vertido en el mar, incluida la inserción en el lecho marino.
D8
Tratamiento biológico no especificado en otro apartado de la presente tabla y que dé como
resultado compuestos o mezclas que se eliminen mediante alguno de los procedimientos
enumerados entre D1 a D 12.
D9
Tratamiento fisicoquímico no especificado en otro apartado de la presente tabla y que dé como
resultado compuestos o mezclas que se eliminen mediante uno de los procedimientos
enumerados entre D1 y D12 (por ejemplo: evaporación, secado, calcinación, etcétera).
D10
Incineración en tierra.
D11
Incineración en mar.
D12
Depósito permanente (por ejemplo: colocación de contenedores en una mina, etcétera).
D13
Combinación o mezcla previa a cualquiera de las operaciones enumeradas entre D1 y D 12.
D14
Reenvasado previo a cualquiera de las operaciones enumeradas entre D1 y D13.
D15
Almacenamiento previo a cualquiera de las operaciones enumeradas entre D1 y D14 (con
exclusión del almacenamiento temporal previo a la recogida en el lugar de producción).
37
20/03/2012
Código R____//
TABLA 2
Parte B
2.B
R1
R2
R3
R4
R5
R6
R7
R8
R9
R10
R11
R12
R13
Operaciones que llevan a una posible recuperación o valorización, regeneración, reutilización,
reciclado o cualquier otra utilización de los residuos.
Utilización principal como combustible o como otro medio de generar energía.
Recuperación o regeneración de disolventes.
Reciclado o recuperación de sustancias orgánicas que no se utilizan como disolventes (incluidas
las operaciones de formación de abono y otras transformaciones biológicas).
Reciclado o recuperación de metales y de compuestos metálicos.
Reciclado o recuperación de otras materias inorgánicas.
Regeneración de ácidos o de bases.
Recuperación de componentes utilizados para reducir la contaminación.
Recuperación de componentes procedentes de catalizadores.
Regeneración u otro nuevo empleo de aceites.
Tratamiento de suelos, produciendo un beneficio a la agricultura o una mejora ecológica de los
mismos.
Utilización de residuos obtenidos a partir de cualquiera de las operaciones enumeradas entre R1
y R10.
Intercambio de residuos para someterlos a cualquiera de las operaciones enumeradas entre R1
y R 11.
Acumulación de residuos para someterlos a cualquiera de las operaciones enumeradas entre R1
y R12 (con exclusión del almacenamiento temporal previo a la recogida en el lugar de la
producción).
Código L,P,S,G__//
TABLA 3
CARACTERITZACIÓ
Codificació
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Categorías o tipos genéricos de residuos tóxicos y peligrosos, presentados en forma líquida, sólida o de lodos,
clasificados según su naturaleza o la actividad que los genera.
Parte A
3.A Residuos que presenten alguna de las características enumeradas en la tabla 5 y estén formados por:
1 Sustancias anatómicas: residuos hospitalarios u otros residuos clínicos.
2 Productos farmacéuticos, medicamentos productos veterinarios.
3 Conservantes de la madera.
4 Biocidas y productos fitofarmacéuticos.
5 Residuos de productos utilizados como disolventes.
6 Sustancias orgánicas halogenadas no utilizadas como disolventes, excluidas las materias polimerizadas
inertes.
7 Sales de temple cianuradas.
8 Aceites y sustancias oleosas minerales (lodos de corte, etcétera).
9 Mezclas aceite/agua o hidrocarburo/agua, emulsiones.
10 Sustancias que contengan PCB y/o PCT (dieléctricas, etcétera).
11 Materias alquitranadas procedentes de operaciones de refinado, destilación o pirólisis (sedimentos de
destilación, etcétera).
12 Tintas, colorantes, pigmentos, pinturas, lacas, barnices.
13 Resinas, látex, plastificantes, colas.
14 Sustancias químicas no identificadas y/o nuevas y de efectos desconocidos en el hombre y/o el medio
ambiente que procedan de actividades de investigación y desarrollo o de actividades de enseñanza (residuos
de laboratorios, etcétera).
15 Productos pirotécnicos y otros materiales explosivos.
16 Sustancias químicas y productos de tratamiento utilizados en fotografía.
17 Todos los materiales contaminados por un producto de la familia de los dibenzofuranos policlorados.
18 Todos los materiales contaminados por un producto de la familia de las bienzo-para-dioxinas policloradas.
38
20/03/2012
Código L,P,S,G__//
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Parte B
3.B Residuos que contengan cualquiera de los componentes que figuran en la lista de la tabla 4, que
presenten cualquiera de las características mencionadas en la tabla 5 y que estén formados por:
19 Jabones, materias grasas, ceras de origen animal o vegetal.
20 Sustancias orgánicas no halogenadas no empleadas como disolventes.
21 Sustancias inorgánicas que no contengan metales o compuestos de metales.
22 Escorias y/o cenizas.
23 Tierra, arcillas o arenas incluyendo lodos de dragado.
24 Sales de temple no cianuradas.
25 Partículas o polvos metálicos.
26 Catalizadores usados.
27 Líquidos o lodos que contengan metales o compuestos metálicos.
28 Residuos de tratamiento de descontaminación (polvos de cámaras de filtros de bolsas, ectéceta), excepto
los mencionados en los puntos 29, 30 y 33.
29 Lodos de lavado de gases.
30 Lodos de instalaciones de purificación de agua.
31 Residuos de descarbonatación.
32 Residuos de columnas intercambiadoras de iones.
33 Lodos de depuración no tratados o no utilizables en la agricultura.
34 Residuos de la limpieza de cisternas y/o equipos.
35 Equipos contaminados.
36 Recipientes contaminados (envases, bombonas de gas, etcétera) que hayan contenido uno o varios de los
constituyentes mencionados en la tabla 4.
37 Baterías y pilas eléctricas.
38 Aceites vegetales.
39 Objetos procedentes de recogidas selectivas de basuras domésticas y que presenten cualesquiera de las
características mencionadas en la tabla 5.
40 Cualquier otro residuo que contenga uno cualesquiera de los constituyentes enumerados en la tabla 4 y
presente cualesquiera de las características que se enuncian en la tabla 5.
Código C__//
TABLA 4
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Constituyentes de los residuos de la parte B de la tabla 3 que permiten calificarlos de tóxicos y peligrosos
cuando presenten las características enunciadas en la tabla 5
Residuos que tengan como constituyentes:
C1 Berilio; compuestos de berilio.
C2 Compuestos de vanadio.
C3 Compuestos de cromo hexavalente.
C4 Compuestos de cobalto.
C5 Compuestos de níquel.
C6 Compuestos de cobre.
C7 Compuestos de zinc.
C8 Arsénico; compuestos de arsénico.
C9 Selenio; compuestos de selenio.
C10 Compuestos de plata.
C11 Cadmio; compuestos de cadmio.
C12 Compuestos de estaño.
C13 Antimonio; compuestos de antimonio.
C14 Telurio; compuestos de telurio.
C15 Compuestos de bario, excluido el sulfato bárico.
C16 Mercurio; compuestos de mercurio.
C17 Talio; compuestos de talio.
C18 Plomo- compuestos de plomo.
C19 Sulfuros inorgánicos.
C20 Compuestos Inorgánicos de flúor, excluido el fluoruro cálcico.
C21 Cianuros inorgánicos.
C22 Los siguientes metales alcalinos o alcalinotérreos: Litio, sodio, potasio, calcio, magnesio en forma no
combinada.
C23 Soluciones ácidas o ácidos en forma sólida.
C24 Soluciones básicas o bases en forma sólida.
…
39
20/03/2012
Código C__//
TABLA 4
CARACTERITZACIÓ
Codificació
C25 Amianto (polvos y fibras).
C26 Fósforo; compuestos de fósforo, excluidos los fosfatos minerales.
C27 Carbonilos metálicos.
C28 Peróxidos.
C29 Cloratos.
C30 Percloratos.
C31 Nitratos.
C32 PCB y/o PCT.
C33 Compuestos farmacéuticos o veterinarios.
C34 Biocidas y sustancias fitofarmacéuticas (plaguicidas, etcétera).
C35 Sustancias infecciosas.
C36 Creosotas.
C37 Isocianatos, tiocianatos.
C38 Cianuros orgánicos (nitrilos, etcétera).
C39 Fenoles: Compuestos de fenol.
C40 Disolventes halogenados.
C41 Disolventes orgánicos, excluidos los disolventes halogenados.
C42 Compuestos organohalogenados, excluidas las materias polimerizadas inertes y las demás sustancias
mencionadas en la presente tabla.
C43 Compuestos aromáticos; compuestos orgánicos policíclicos y heterocíclicos.
C44 Aminas alifaticas.
C45 Aminas aromáticas.
C46 Eteres.
C47 Sustancias de carácter explosivo, excluidas las ya mencionadas en la presente tabla.
C48 Compuestos orgánicos de azufre.
C49 Todo producto de la familia de los dibenzofuranos policlorados.
C50 Todo producto de la familia de las dibenzo-para-dioxinas policloradas.
C51 Hidrocarburos y sus compuestos oxigenados nitrogenados y/o sulfurados no incluidos en la presente
tabla.
Código H__//
TABLA 5
CARACTERITZACIÓ
Codificació
Características de los residuos que permiten calificarlos de tóxicos y peligrosos.
(Las características de peligrosidad "tóxico", "muy tóxico", "nocivo", "corrosivo" e "irritable", así como las de
"carcinogénico", "tóxico para la reproducción" y "mutagénico" se asignan con arreglo a los criterios establecidos
en el Real Decreto 363/1995, de 10 de marzo, por el que se aprueba el reglamento sobre notificación de
sustancias nuevas y clasificación, envasado y etiquetado de sustancias peligrosas. Deberán aplicarse los
métodos de prueba que se definen en el citado Real Decreto, con la finalidad de dar un contenido concreto a
las definiciones esta tabla).
H1 "Explosivo":
se aplica a sustancias y preparados que puedan explosionar bajo el efecto de la llama o que son más sensibles
a los choques o las fricciones que el dinitrobenceno.
H2 "Comburente":
se aplica a sustancias y preparados que presenten reacciones altamente exotérmicas al entrar en contacto con
otras sustancias, en particular sustancias inflamables.
H3-A "Fácilmente inflamable":
se aplica a sustancias y preparados líquidos que tengan un punto de inflamación inferior a 21 C (incluidos los
líquidos extremadamente inflamables), o se aplica a sustancias y preparados que puedan calentarse y
finalmente inflamarse en contacto con el aire a temperatura ambiente sin aplicación de energía, o se aplica a
sustancias y preparados sólidos que puedan inflamarse fácilmente tras un breve contacto con una fuente de
ignición y que continúen ardiendo o consumiéndose después del alejamiento de la fuente de ignición, o se
aplica a sustancias y preparados gaseosos que sean inflamables en el aire a presión normal, o se aplica a
sustancias y preparados que, en contacto con agua o aire húmedo, emitan gases fácilmente inflamables en
cantidades peligrosas.
40
20/03/2012
Código H__//
… TABLA 5
CARACTERITZACIÓ
Codificació
H3-B "Inflamable":
se aplica a sustancias y preparados líquidos que tengan un punto de inflamación superior o igual a 21 C e
inferior o igual a 55 C.
H4 «Irritante»:
se aplica a sustancias y preparados no corrosivos que puedan causar reacción inflamatoria por contacto
inmediato, prolongado o repetido con la piel o las mucosas.
H5 «Nocivo»:
se aplica a sustancias y preparados que por inhalación, ingestión o penetración cutánea puedan entrañar
riesgos de gravedad limitada para la salud.
H6 "Tóxico":
se aplica a sustancias y preparados (incluidos los preparados y sustancias muy tóxicos) que por inhalación,
ingestión o penetración cutánea puedan entrañar riesgos graves, agudos o crónicos e incluso la muerte.
H7 «Carcinógeno»:
se aplica a sustancias o preparados que por inhalación, ingestión o penetración cutánea puedan producir
cáncer o aumentar su frecuencia.
H8 "Corrosivo":
se aplica a sustancias y preparados que puedan destruir tejidos vivos al entrar en contacto con ellos.
H9 "Infeccioso":
se aplica a sustancias que contienen microorganismos viables, o sus toxinas, de los que se sabe o existen
razones fundadas para creer que causan enfermedades en el ser humano o en otros organismos vivos.
Código H__//
… TABLA 5
CARACTERITZACIÓ
Codificació
H10 "Tóxico para la reproducción":
se aplica a sustancias o preparados que por inhalación, ingestión o penetración cutánea puedan producir
malformaciones congénitas no hereditarias o aumentar su frecuencia.
H11 "Mutagénico":
se aplica a sustancias o preparados que por inhalación, ingestión o penetración cutánea puedan producir
defectos genéticos hereditarios o aumentar su frecuencia.
H12 Sustancias o preparados que emiten gases tóxicos o muy tóxicos al entrar en contacto con el aire,
con el agua o con un ácido.
H13 Sustancias o preparados susceptibles, después de su eliminación, de dar lugar a otra sustancia
por un medio cualquiera, por ejemplo un lixiviado, que posea alguna de las características enumeradas
anteriormente.
H14 «Peligroso para el medio ambiente»:
41
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Codificació
CARACTERITZACIÓ
42
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Criteris d’etiquetatge i prioritats
CARACTERITZACIÓ
ETIQUETA
43
20/03/2012
CARACTERITZACIÓ
Exemple d’una fitxa de seguretat de producte
44
20/03/2012
45
20/03/2012
46