Direcció Israel Solà - La Seca Espai Brossa

Dramatúrgia Joan
Yago
Direcció Israel Solà
Amb Xavi
Francés, Aitor Galisteo-Rocher,
Esther López, Toni Guillemat i Júlia Truyol
Del 5 al 22 de febrer de 2015
Una polisimfonia on allò costumista
esdevé filosòfic, allò filosòfic es revela
còmic i, finalment, allò còmic es torna trist.
Dramatúrgia Joan Yago
Direcció Israel Solà
Intèrprets Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Toni Guillemat i Júlia Truyol
Música original Gori Matas
Escenografia i vestuari Albert Pascual
Il·luminació Elisenda Rodríguez
So Josep Sànchez-Rico
Caracterització Lucho Soriano i La Calòrica
Ajudant de direcció Txell Aixendri
Construcció d’escenografia La Calòrica
Confecció del vestuari Albert Pascual
Imatge cartell Yago Partal
Fotografies Estudi Carmel i Josep Aznar
Vídeo Estudi Carmel
Coproducció La Calòrica i Grec Festival de Barcelona
Col·laboren Atrium Viladecans i Fabra i Coats
Agraïments Montserrat Nogué Chelo García, Pere Sánchez i Eloi Linuesa
Després de perdre el sentit de l'humor, el Bufó Klaus ha decidit acabar d'una vegada amb la
seva vida, però davant la definitiva visita de la Mort s'acovardeix i li suplica que li doni una
altra oportunitat. Aquest serà el pacte:
«Bufó, troba en aquest món una terra on s'hi pugui viure i condueix fins allà una nau
tripulada pels homes més dissortats. Fes-ho i et tornaré l'humor i la vida, fracassa i
prendré les ànimes de tots els que t'acompanyin.»
Ara aquests bojos canten velles cançons i s'expliquen llargues històries mentre davallen el riu
cap a la ciutat de Geel, on diuen que encara es pot viure. A bord hi ha el Bisbe Heinrich,
carregat amb la dolorosa història de dos mil anys, i el jove Sigfrid, ple d'esperances per aquest
viatge que comença. També hi ha la bella Margaritha, que adora el present sense témer el
futur, una vella Dama, amnèsica, rondinaire, desitjosa de retrobar la seva identitat i, sobre el
pal més alt, Klaus, l'absurd comandant d'aquesta empresa, ansiós per rebre algun senyal que
els indiqui que estan en el bon camí; incapaç d'oblidar que la Mort els segueix disposada a
cobrar el que se li deu si el projecte fracassa.
La primera vegada que vam veure pasar la nau dels bojos aquesta navegava amb inquietant
lentitud a través de l’oli sobre fusta que Hieronymus Bosch va pintar cap a l’any 1503. Amb el
seu estil inconfusible, El Bosco havia compost una al·legoria alegre i terrible que mostrava un
grup esvalotat d’homes i dones menjant, fornicant i cantant cançons abord d'una barca
minúscula. Tan sols el Bufó, el més famós d’entre els bojos, està quiet, seriós, d’esquenes a la
festa, pendent del rumb de la nau.
Descobrim de seguida que aquella nau misteriosa sintetitza amb tragicòmica eloqüència la
sensació de deriva que defineix la nostra generació. 500 anys després, nosaltres ens
enfrontem a la realitat amb el mateix mareig que els homes d'aquella barca. No ens queda
altre remei que seguir endavant tot i que la història ens ha ensenyat que el riu no ens portarà
enlloc.
Aquí estem. I ara què hem de fer? Aquesta pot ser la nostra aventura: navegar sense la
brúixola amb la que van comptar les generacions anteriors, guiades per la fe cega en déu, en
l’home, en la raó, en l’estat o en la revolució. Si hi ha una cosa més estúpida que creure en
alguna forma de progrés és deixar de creure-hi.
La Nau dels Bojos de La Calòrica és un muntatge grotesc, amb traços simbòlics que beuen de la
representació pictòrica i que fan servir com a llenguatge la plasticitat compositiva i la
simultaneïtat narrativa d’accions per arribar a crear una polisimfonia on allò costumista
esdevingui filosòfic, allò filosòfic es revel·li còmic i, finalment, allò còmic es torna trist. Un
espectacle on la potència de les imatges, el dramatisme dels personatges i l’humor configuren
una poètica pròpia, estranya i familiar alhora, on allò que va començar amb un vet aquí una
vegada acaba representant un retrat deformat del nostre present.
La Calòrica
La companyia de teatre La Calòrica neix l'any 2010 formada per un grup de llicenciats de
l'Institut del Teatre de Barcelona. El seu treball es basa en dos camps d'investigació: la vigència
dels motius i les formes teatrals clàssiques en el diàleg estètic contemporani, i el paper de
l'humor en l'abordatge de les problemàtiques més serioses.
El seu primer muntatge va ser Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I
(Versus Teatre, 2010), una tragicomèdia grotesca sobre la fam de poder i la ridícula brevetat
de la vida centrada en la deformada figura d'Isabel la Catòlica. Feísima enfermedad...va
guanyar els premis del jurat i del públic al Xè Festival Escènia de Foios (València).
El seu segon treball, L'Editto Bulgaro, va estrenar-se dins del cicle Juliol a la Cuina del Festival
Grec 2012. En aquesta ocasió la companyia s'inspira en el teatre document i els Late Shows
nord-americans per portar a escena un dels pitjors escàndols periodístics de la Itàlia
berlusconiana.
Aquest mateix any la companyia estrena la peça breu Ekstraordinarnyy dins el cicle AixoplucTres d'un glop que organitza el Teatre Lliure de Barcelona. Una comèdia íntegrament
interpretada en pseudo-rus sobre una humil adolescent ucraïnesa que somia en fer-se famosa
gràcies a Internet.
La peça que els presentem a continuació, La Nau dels Bojos, és el quart treball de La Calòrica.
Va rebre el Premi Adrià Gual 2012 de l'Institut del Teatre de Barcelona i va estrenar-se al
Mercat de les Flors de Barcelona en el marc del Festival Grec 2013.
Actualment, La Calòrica està formada per Xavi Francés, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López,
Albert Pascual, Marc Rius, Israel Solà, Júlia Truyol i JoanYago.
“El text és un dels més ambiciosos, bells i il·lustrats –un compendi de faules, contes,
paràboles– que s’han escrit en els últims anys. Una peça d’art.”
Juan Carlos Olivares – Time Out Barcelona
“La Calòrica elabora uns muntatges molt treballats, des de tots els àmbits. [...] Per treure's el
barret. [...] S'ha de donar a conèixer el seu talent.”
Jordi Bordes – El Punt Avui
“La Calòrica, que tot just fa tres anys se'ns presentava com un grup de llicenciats de l'Institut
del Teatre que havien optat per fer junts el seu camí, és un magatzem de bones crítiques i fins i
tot de premis.”
Teresa Bruna – Teatral.net
“Una lúcida reflexió sobre el fracàs i especialment, sobre l’actitud de cadascú davant d’aquesta
situació, i davant de la vida, per extensió. En aquest sentit l’obra és universalment intemporal i
terriblement actual a la vegada.”
Maria Junyent – Time Out Barcelona
Dimecres 4 de febrer a les 21.00h: Assaig general
Dijous 5 de febrer a les 21.00 h: Estrena a La Seca Espai Brossa
Funcions: Del 5 al 22 de febrer de 2015
Horaris: De dimecres a dissabte a les 21.00 h. Diumenge a les 19.00 h.
Durada: 80 minuts
Preu: 18€
Imatges en alta resolució (User: espaibrossa Password: brossa)
Més info al web
Tràiler
Contacte premsa:
Ester Cánovas
[email protected]
www.laseca.cat
Flassaders, 40. 08003. Barcelona Tel. 93 315 15 96
Joan Yago – Dramaturg
Palma, 1987. Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per l'Institut
del Teatre de Barcelona. Ha escrit i adaptat diferents peces per
a teatre: La Nau dels Bojos de La Calòrica, Premi Adrià Gual de
l'Institut del Teatre (Sala Pina Bausch – Festival Grec'13);
L'Editto Bulgaro de La Calòrica (La Cuina - Festival Grec'12);
Martingala, dirigit per Israel Solà dins el cicle Assaigs Oberts del
Teatre Lliure (2012); República Bananera de La Barroca (Versus
Teatre, 2012), Feísima enfermedad y muy triste muerte de la
reina Isabel I de La Calòrica (Versus Teatre, 2010); Sánchez
Pernil aclamat dirigit per ell mateix (2011); No sóc Dean
Moriarty dirigit per Gerard Iravedra (2011); una versió de La Nit de les Tríbades dirigida per
Ferran Utzet (2010). Ha dirigit l'espectacle Onatge (2010), ha fet d'ajudant de direcció de
Miquel Àngel Raió a Límits (Cia. L'aviador, 2011) i d'assistent de direcció en pràctiques de
Carles Alfaro a Traïció (Teatre Lliure, 2009). També és guionista del llargmetratge Altres
direccions d'Aarón Sánchez (2010), escriu articles per a publicacions com Benzina o Fanteatre i
és professor al grup de teatre de l'Escola Universitària Elisava.
Israel Solà – Director
Vallirana, 1982. Llicenciat en Direcció i Dramatúrgia per
l'Institut del Teatre i en Física per la Universitat de
Barcelona. Ha fet d'assistent de direcció de Carme
Portaceli, Ever Blanchet, Georges Lavaudant, Mario Gas i
Hermann Bonnín. Ha estat ajudant de direcció de Jordi
Casanovas a L’Auca del Born (El Born Centre Cultural,
2013); Josep Maria Mestres a Llibertat de Santiago
Rusiñol (Teatre Lliure, 2013), Dispara/Agafa el tresor/Repeteix de Mark Ravenhill (Teatre
Lliure, 2013) i Senyoreta Júlia de Patrick Marber (Teatre Romea - Festival Grec 2012); d'Albert
Espinosa a Els nostres tigres beuen llet (Teatre Nacional de Catalunya, 2012) i ha codirigit amb
Cristina Clemente La nostra Champions particular (La Troca Produccions, 2012). Ha dirigit El
Jazz del Gato Félix dins de Taxi... al TNC (TNC, 2013), PiscinEROs de Sergi Belbel, dins
d'Assassinat a Atrium Viladecans, de Flyhard (Àtrium Viladecans, 2013); L'Editto Bulgaro de La
Calòrica (La Cuina - Festival Grec'12); Martingala de Joan Yago, dins el cicle Assaigs Oberts del
Teatre Lliure (2012); República Bananera de La Barroca (Versus Teatre 2012); Feísima
enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I de La Calòrica (2010); Arturo Ui de Brecht
(2010); Les quatre bessones de Copi (2009) i La Prima Donna, de la Cia. La Barroca (2008).
Albert Pascual – Escenografia i vestuari
Santa Margarida de Montbui, 1984. És llicenciat en Art Dramàtic
per l'Institut del Teatre (especialitat d'escenografia) i en
Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Com a
figurinista, ha firmat els muntatges Una història catalana de Jordi
Casanovas (Teatre Nacional de Catalunya, 2013); Pàtria de Jordi
Casanovas (Teatre Lliure, 2012); El Principi d'Arquimedes de Josep
Maria Miró (Sala Beckett - Festival Grec 2012). L'Editto Bulgaro de La Calòrica (La Cuina Festival Grec'12); Martingala de JoanYago dirigit per Israel Solà dins el cicle Assaigs Oberts del
Teatre Lliure (2012); Burundanga de Jordi Garcelan dirigit per Jordi Casanovas (FlyHard - La
Villarroel, 2012); Pessoa, o que o turista deve ver de Corcada Teatre (La Seca, 2011); Gang
Bang de Josep Maria Miró (Teatre Nacional de Catalunya, 2011); Feísima enfermedad y muy
triste muerte de la Reina Isabel I de La Calòrica (Versus Teatre, 2010); Vimbodí vs. Praga de
Cristina Clemente (Teatre Nacional de Catalunya, 2011); Fora de Joc de Sergi Belbel dirigit per
Cristina Clemente (Club Capitol - Festival Grec'10); Cocaïna, absenta, pastilles de Valda i cafè
amb llet de Josep Maria Miró dirigit per Xavier Albertí (Teatre Estudi, 2010). Com a escenògraf
i figurinista ha firmat La Nau dels Bojos de La Calòrica (Sala Pina Bausch - Festival Grec'13),
Premi Adrià Gual de l'Institut del Teatre 2012; Smiley de Guillem Clua (Sala FlyHard, 2012); La
nostra Champions particular de Cristina Clemente (La Troca produccions, 2012), Litus de Marta
Buchaca (Sala FlyHard, 2012); La Terra Oblidada de Llàtzer Garcia de Cia. Arcàdia (Sala FlyHard,
2012); República Bananera de La Barroca (Versus Teatre, 2012); Kafka a la ciutat del les
mentides de Llàtzer Garcia de la Cia. Arcàdia (La Cuina - Festival Grec'11). També ha treballat
en el disseny i construcció de màscares i titelles per a companyies
com La Barroca (La Prima Donna, 2010), La Companyia del PríncepTotilau (Sis Joans i La
Tempesta, 2008) o MicrocosmosTeatre (Baobab, 2007).
Xavi Francés – Intèrpret
Alcoi, 1981. Llicenciat en Art Dramàtic per l'Institut del
Teatre al 2012. Els seus treballs a Barcelona han estat eGo
de Marc Angelet (FlyHard, 2013), El Càntir Trencat de
Heinrich Von Kleist dirigit per Victor Alvaro de Gataro
(Almeria Teatre, 2013); Ekstraordinarnyy, de La Calòrica
(Espai Lliure, 2012); L'Editto Bulgaro de La Calòrica (La
Cuina - Festival Grec'12); Dos punkis i un Vespino de Marilia
Samper i Llàtzer Garcia, dirigit per Marilia Samper de la Cia.
La Brava (Teatre Gaudí, 2011); Tot és just…(i el món hi és
construït a sobre) dirigit per Pep Tosar (Circol Maldà, 2011);
Sánchez Pernil aclamat de Joan Yago (2011); Feísima
enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I de La Calòrica (Versus Teatre 2010); Els
Nois d'Història d'Alan Bennett dirigit per Josep Maria Pou (Focus, 2008); Aquesta Criatura de
Joël Pommerat dirigit per Antonio Simón (Festival Grec'08, Germinal i Micalet, 2008). Abans
d'aterrar a Barcelona treballa al País Valencià dins la Cia. La Dependent a: Va de Bo (2007), H20
(2005), Ra-ta-ta-tà (2003) i Teloneries (2001), dirigits per Pep Cortés. Al 2012 és seleccionat
per al curs d'interpretació Companyia K amb Lluís Pascual al Teatre Lliure. Ha estat becat per
l'Institut del Teatre per participar a la XXVI Prima del Teatro-Scuola europea per l'arte
dell'attore (2010), San Miniato (Itàlia). Al 2007 participà a un stage del OdinTeatret, Holstebro
(Dinamarca).
Aitor Galisteo – Intèrpret
Barcelona, 1985. Estudis d'Art Dramàtic a l'Institut del
Teatre. Ha cursat estudis complementaris d'arts
escèniques a Eòlia, al Col·legi del teatre i a l'Escola de
Ponent. Ha treballat amb Ramon Vila i Albert Roig a El
cafè de la Marina (2009) de J.M. Sagarra; amb Assun
Planas Commedia dell'arte (2008); amb Carme Portaceli a
El casament dels petits burgesos de B. Brecht (2010); amb Lourdes Barba a Antígona de
Sòfocles (2009); amb La Calòrica Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I
(Versus Teatre, 2010), Ekstraordinarnyy (Espai Lliure, 2012), L'Editto Bulgaro (La Cuina Festival Grec'12). També ha treballat per La Cubana i per l'artista/pintor Lluís Barba en l'obra
Pecados Capitales. Realitza l'anunci de l'empresa Motocard, per al Gran Premi de moto GP
2006 i ha participat en el documental de seguiment titulat Entre Línies actors. Realitza la
direcció musical de Desapareguts, de Cia. Anything Goes! (2011). Actualment és el director de
la companyia de teatreRot&klat.
Esther López – Intèrpret
Palma, 1986. Comença la seva activitat musical i teatral al
Teatre Principal de Palma on participa a les temporades
d´òpera fins al 2006. Llicenciada en Art Dramàtic per
l´Institut del Teatre. Ha treballat amb directors com Alfred
Casas, Jordi Basora i Andrés Corchero. Amb La Calòrica ha
estat a Ekstraordinarnyy (Espai Lliure, 2012) i Feísima
enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I (Versus
Teatre, 2010). Amb la companyia mallorquina Disset Teatre
realitza El vol de Calàndria (2009) i Les fades de la Bella
Dorment (2011) amb gira per Espanya i guardonat amb
premis al Feten de Gijón, a la Mostra de Titelles de la Vall
d'Albaida i a l'Escència de Mallorca. Amb la companyia
barcelonina La Barroca realitza Prima Donna (2010) com a
titellaire. Té experiència com a regidora musical i ajudant de direcció, ha participat en Pedra i
Sang dirigit per Dolors Vilarasau (2006); West Side Story dirigit per Eugenia Corbacho (2008);
La Traviata dirigit per Pablo López (2009). Membre del Cor d´Òpera de Sabadell, on participa a
les temporades des del 2006 fins al 2010. Ha impartit cursos de manipulació de titelles dirigit a
nens i adolescents a l´Encontre de teatre d´Artà (2008-2009) i al Massanella (2005).
Toni Guillemat – Intèrpret
Cursa tres anys de formació teatral al Col·legi de
Teatre de Barcelona amb professors com Montse
Bonet, Ester Nadal i Oriol Broggi. Realitza cursos de
Clown, arts marcials i cant. Graduat en Art Dramàtic
per l’Institut del Teatre de Barcelona on participa en
tallers com: Fedra, dirigit per Ramon Vila o El
Rinoceront de Ionesco, dirigit per Carme Portaceli; i
es forma amb professors com Munsta Alcañiz, Anna
Estrada, Víctor Álvaro i Gemma Beltran.
A nivell professional se l’ha pogut veure a La SecaEspai Brossa amb l’obra del dramaturg Albert
Mestres, La Partida o Còctel de gambes, dirigida per
Marc Chornet. Participa en l’espectacle Clowntes i Llegendes de la Companyia de Clown Nyip i
Nyap. Dins del certamen Barri Brossa ha participat en el recital de poesia COS, amb textos
d'Estellés, Blai Bonet i Biel Mesquida. També se l'ha pogut veure en la lectura dramatitzada
Marea alta marea baixa a l'Obrador de la Sala Beckett, dirigida per Albert Mestres.
En Commedia dell'Arte comença la seva trajectòria amb la Companyia Adàlids creant
l'espectacle Villasolterone, que s'ha pogut veure en festivals com El Festus de Torelló o el COS
de Reus; i posteriorment forma la companyia La Palpebra amb l'espectacle Alarma Nuclear! Un
drama familiar, amb direcció de Lluís Graells i el qual s'ha pogut veure en diverses sales de
Barcelona o al Festival Internacional de moviment i teatre gestual Cos de Reus.
Recentment se l'ha pogut veure al Círcol Maldà amb l'espectacle La Norma de l'Extinció,
adaptació de la Companyia Ignífuga de Platònov de Txèkhov, espectacle estrenat al Fringe
Madrid 2014, i a la Sala Atrium amb Hamlet, sota la direcció de Marc Chornet i Raimon Molins.
Compagina la seva feina actoral amb la docència a l'escola Giny, Centre de les Arts Gestuals i
del Circ de Reus
Júlia Truyol – Intèrpret
Palma, 1987. Llicenciada en Art Dramàtic per l'Institut del
Teatre. Abans va passar per diferents escoles i va pertànyer
a la companyia de Leona di Marco. A Barcelona, ha
participat en els espectacles Creeps de Lutz Hüber dirigit
per Miquel Àngel Raió (Cia. L'aviador, 2012); Martingala de
Joan Yago dirigit per Israel Solà, dins el cicle Assaigs Oberts
del Teatre Lliure (2012); Feísima enfermedad y muy triste
muerte de la reina Isabel I de La Calòrica (Versus Teatre 2010); Sánchez Pernil aclamat dirigit per Joan Yago (2011).
Límits, dirigit per Miquel Àngel Raió (Cia. L'aviador, 2011). En el camp audiovisual ha dut a
terme diverses locucions en campanyes publicitàries i ha participat puntualment en la sèrie de
TV3 La Riera (2011). L'espectacle Estimada Marta d'Àgora Dansa (2011) és el seu primer treball
en el camp de la direcció escènica.