El Pla General d`Urbanisme continúa la seva polèmica marxa dins l

13- 19 maig 1981
n" 215
El Pla General d'Urbanisme continúa la seva
polèmica marxa dins l'exposició pública
Unió d'empresaris: No a aquest Pla
Es celebrà la segona reunió informativa de presentació del Pla General de Figueres, destinada als
empresaris contratistes, els quals
varen fer diverses preguntes i objeccions al planejament proposat, que
resumim tot seguit, les quals varen
esser contestades per l'equip TAU.
En Pere Giró, parlant en nom de
la Unió d'empresaris va dir que un
nou pla era necessari per a Figueres, però no aquest, ja que es massa
restrictiu i el cost no es pot afrontar, puix el crèdit oficial es car i no
es tàcil de trobar.
L'equip TAU va respondre dient
que el Pla era realista i es podia
realitzar, ja que la renda zonal destinada a la finançació del mateix
era inferior a l'acceptada com a correcte per aquests tipus de
planejament.
El senyor Oliden va al·legar que
el planejament proposat, en reduir
tant la densitat edificable, faria incrementar la repercussió del cost
dels solars en la construcció fins a
cinc vegades, la qual cosa suposaria
que es paralitzaria, ja que els solars
quedarien retinguts fins que la inflació els tornes a fer rendables.
Se li va respondre que era cert en
part, ja que tot planejament suposava en certa mesura en tres o quatre anys, però que per a evitar-ho,
s'hauria de posar en marxa l'oferta
de sòl urbanitzable prevista en el
Pla.
En Manuel Marin va demanar
com es dristribuïen els costos entre
la població i quin era el preu fixat
per a calcular les expropiacions.
L'equip TAU va desglossar els
costos de la següent forma, pel que
fa al planejament previst en el primer quatrieni, sense comptar l'exeobres d'infraestructura i expropiació:
Cost total: 316 milions.
Aportació municipal: 155 milions.
Contribucions especials: 26 milions.
Ajuda exterior: 25 milions.
Inversió privada a sòl urbà: 25
milions.
Inversió privada a sòl urbanitzable: 85 milions.
Quant a preu d'expropiació es digué" que depenia en cada cas de les
circumstàncies pròpies del terreny, i
que s'hauria de negociar amb
l'Ajuntament.
Va sortir un tema que preocupà
molt als presents, com els edificis
fora d'ordenació i les conseqüències
que hi haurien en cas d'incendi o
destrucció per accident, i es va dir
que això era un fet que passava
arreu, el que quedessin edificis fora
d'ordenació, i el pla preveia que es
podien fer tot tipus d'obres, excepte,
naturalment, la reconstrucció, però
que la realitat d'altres ciutats demostra que no passa res i no creen
problemes.
Hi varen assistir el tinent d'alcalde d'Urbanisme Roberto Espinosa i el regidor Alfons Romero.
Equip TAU: El Pla és una
proposta oberta a la negociació
Despres de la reunió amb els
promotors i constructors, vàrem
tenir una canvi d'impressions amb
en Juli Esteban i Joan Montero, de
l'equip T A U sobre el Pla General
de Figueres.
H e u vist el tipus de critiques que
es fan al Pla. Comencem per alguna d'elles. Realment paralitzarà
la construcció?
—Respecte al sòl urbà, es cert
que l'aprovació de qualsevol planejament ralentitza la construcció,
però en el cas de Figueres es possible que hi hagi problemes puntuals
que són transitoris i s'equilibraran a
curt termini.
En canvi, respecte a l'anterior
planejament, s'obren prespectives
molt clares quant al sòl urbanitzable, que fins ara no tenia les directrius ben definides.
—Respecte a l'utopia...
— C a p planejament es realitza al
10 per cent, sinó que és una referència, una recerca d'imatge de ciutat
com a fita última, que pot semblar
difícilment realitzable, però és durant tot el temps de vigència del Pla
que s'Ha d'anar executant.
Tots els plans són utòpics en la
mida que no es realitzable plenament, inclús el del 1961. Malgrat
tot, les actuacions programades en
sòl urbà, estan quantificades i són
perfectament executables, tenint
en compte l'actual capacitat de gestió de l'Ajuntament.
—Poden els ajuntaments afrontar l'execució del Pla 9
—El bon fi del Pla depèn fonamentalment de la política i gestió
dels ajuntaments, per la qual cosa es
convenient Aue es formi un òrguen
de gestió, quam a la política territo
rial, que controli i executi el Pla.
Per què aquesta dràstica disminució d'alçades?
—Afecta tothom per igual, per
això es la forma me's justa de rebaixar la densitat en el sòl urbà. i a mes
és l'eina que la ciència urbanística
està utilitzant arreu actualment.
La proposta es la que més s'assembla a la Figueres tradicional,
però son els figuerencs qui han de
definir quin tipus de ciutat volen, i
dir si prefereixen edificis alts, «per a
que no passi la tramuntana», no serem pas nosaltres els que imposarem
un altre tipus de ciutat.
De tots formes, el Pla es una proposta oberta a la negociació.
—Què passarà amb els propietaris d'eficis que queden fora
d'ordenació?
—Res. Les normes del Pla són per
a edificis de nova planta, i quant als
edificis existents, es podran fer tot
tipus d'obres, inclús canvis d'ús, excepte la reconstrucció, però l'experiència d'altres ciutats demostra que
no es creen problemes, i el valor comercial no queda afectat.
—Quins criteris d'equipaments
s'han seguit al sòl urbà?
—S'ha intentat d'evitar el peijudici al màxim nombre de propietaris, dins d'una coherència de distribució. i el fet es que s'incrementen
poc. Actualment hi ha 21 Ha. i es
creen prop de sis Ha. per expropiació i una Ha. per cessió, cosa que
suposa passar de 7'5 m2. a 6'5 m2.
per habitant per la qual cosa la proporció baixa, i això signifiva que les
afectacions són minimes i que no hi
ja excés d'equipaments.
—També s'acusa el Pla d'ésser
molt car.
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
Altres
Virtudes
Plan
y defectos
opinions
del
Se leen editoriales y cartas, se
escuchan opiniones que, en resumen, vendrían a decir que el nuevo
Plan General es un puro acto sádico
de la Administración.
En Plan puede analizarse globalmente o en detalle. Mi visión global
del Plan es favorable, y como Arquitecto Urbanista estoy moralmente obligado a decirlo (aunque
nos debamos a nuestros clientes, la
comunidad nos está pidiendo a voces nuestra opinión). Es favorable,
digo, porque veo muy claro que las
ventajas del Plan compensan con
mucho los perjuicios (todo ello
desde una óptica de balance social,
claro). Empecemos viendo la parte
positiva:
Este Pla, como todos los que se
hacen últimamente (del mismo carácter y con los mismos conflictos)
se redacta en cumplimiento de la
Ley del Suelo, que por muy socializante que parezca se gestó y tramitó
en tiempos de Franco. Esta ley pretendía poner remedio al tristísimo
futuro urbanístico que amenazaba
a todo el país. Este futuro ya es
lamentable presente en muchos
casos.
Una Figueres de futuro con la
densidad de población, anchura de
calles y superficies de espacio públicos que proponía el anterior Plan
es inviable humana y técnicamente. El preveer una ciudad mini-
de los esfuerzos en este tema?. En
segundo lugar, son perjudicados
quienes hace muy poco han comprado solares y no han solicitado Licencia. Respecto a los antiguos propietarios del suelo no creo que puedan llamarse con toda propiedad
peijudicados por el hecho de que
teóricamente sus solares bajen ahora
una parte de lo mucho que subieron
en su dia. Aunque comprendo que
resulten más fáciles de aceptar las
ganancias que la pérdidas, en negocios hay que admitir riesgo.
Segundo.— Otro inconveniente
son las distorsiones en los sectores
Promoción y Construcción. Los promotores profesionales de Figueres se
encontrarán de momento con uñé
situación cuando menos incómoda:
De un lado deberán abandonar
aquella rutina que ya tenian por
mano (cinco plantas, cuatro viviendas por rellano, el ático más caro,
etc) y hay que hacer un esfuerzo empresarial de adaptación a formas diferentes de promoción de terrenos
de casco o de nuevo lanzamiento.
Por otro lado, les será más difícil (no
imposible) encontrar terrenos urbanos adecuados y asequibles, por lo
menos mientras los propietarios no
se mentalicen a bajar los precios. De
todas maneras no olvidemos que lo
que nos marcará la pauta será la
demanda de viviendas, como siempre, y que la repercusión del suelo
no es en Figueres tan gravosa como
en otros sitios. Todo esto afectará
—Els 316 milions d'inversions per
al primer quatrieni no són excessius.
La resta, fins als 1.500 milions, continuant al mateix ritme d'inversió,
suposaria l'execució del Pla en 15 ó
16 anys, cosa que no es utòpic.
Aqui encara no s'ha valorat la
gran capacitat de gestió que tindran
els ajuntaments a partir de les cessions del 10 per cent d'aprofitament
mig, obligatòries per la Llei, quan
s'executin les plans parcials, cosa
que contribuirà a fer menys onerosa
financerament l'execució del Pla.
Qui són el
TAU?
És un grup d'arquitectes,
conjuntament amb un economista, que des de l'any 1971 es
dediquen al Planejament. Han
efectuat, entre d'altres, els plans
d'ordenació de Lloret, Port de
la Selva, Girona, Mollet,
Flassà, Celrà, etc.
Són un dels equips més prestigiats dintre el camp de l'Urbanisme al nostre país, havent
guanyat varis concursos, i han
fet cursets d'urbanisme, conferències, articles, llibres, etc.
Un d'ells és catedràtic de l'Escola d'Arquitectura de Sabadell; i treballen a la Corporació
Metropolitana de Barcelona-
Coordina
Joan de Anguera
mámente digna no es ninguna utopia ni ningún lujo asiático. Figueres
res ya es ahora una ciudad digna y
agradable, y el Plan no pretende hacerla mejor, sinó que no se vaya estropeando a medida que metemos
más y más gente en el casco urbano.
Cualquiera puede entender que a
más població hacen falta más espacios libres y públicos, a no ser que
partamos de que. hablando de ciudades. el futuro siempre es peor que
el presente.
Hablando ahora de los inconvenientes del Plan, pueden clasificarse
en dos: Primero.— la existencia de
personas o empresas concretas auténticamente perjudicadas: En primer lugar, los propietarios afectados por suelo público en gran proporción. pues aunque haya soluciones teóricas previstas por las leyes,
la Administración es tradicionalmente lenta en pagar las expropiaciones o promover reparcelaciones.
¿Por que no centrar una buena parte
mucho
menos
al
pequeño
constructor.
Un falso inconveniente muy oido
es el de los edificios recientes fuera
de ordenación. No pasa nada. Continuarán su larga vida pudiendo ser
separados, transformados e incluso
consolidados. Cuando por fin se caigan de viejos habrán pasado diez
planes más y nadie sabe que se podrá hacer.
He hablado de una visión global
del Plan y lo extenso de la carta me
impide entrar en aspectos parciales. Es misión urgente de toda Figueres el formular observaciones
para perfeccionar el Plan, corregir
sus despistes y errores, etc.
Imagino que la mayor parte de
mis colegas y, desde luego, yo, estamos a disposición de personas y entidades sin necesidad de «presupuesto sin compromiso»-.
Julio Llueca Fernández
Arquitecto