llibre d`abstracts

Anuncio
LLIBRE D’ABSTRACTS
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P1D - LA ACTITUD DEL NIÑO ONCOLÓGICO FRENTE A SU ENFERMEDAD
M, ESTÉVEZ BELLIDO; M, GARCIA SANZ; A.P, LÓPEZ LÓPEZ; M, MORALES GÓMEZ; D, SANCHEZ BERNAL;
D, RODRIGUEZ ACEVEDO.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Badalona, DUES corretorns i servei Pediatria Montserrat
Estévez Bellido [email protected]
Introducción
Cada año se diagnostican unos 1300 casos en niños y adolescentes en toda España. Más del 70% supera
la enfermedad gracias a los avances en este campo. El diagnóstico de cáncer es una experiencia
traumática para todos, crea instantáneamente una crisis en la vida de los familiares. El niño oncológico
no ve la enfermedad como un posible fin de la vida, si no como un proceso no grato que tiene que pasar
para volver hacer su vida normal. A menudo, sufren un impacto tan intenso como el de los padres por el
cambio repentino de la salud a la enfermedad, y al desagradable proceso de pruebas y procedimientos
necesarios para llegar al diagnóstico. Puede resultarle aterrador y abrumador.
Objetivos
. Remarcar la importancia en considerar en cáncer infantil como una enfermedad familiar.
. Compartir con los demás profesionales como desde la inocencia de un niño, gracias a su valor se puede
combatir esta enfermedad y superarla.
. Ayudar a otros profesionales a quitarse el miedo a trabajar con estos pacientes.
Material y método
. Búsqueda bibliográfica.
. Comparación y valoración de experiencia profesional con búsqueda bibliográfica.
Resultados
Cada niño es diferente, aunque hay algunos aspectos comunes según su edad.
El temor, la agresividad, aferrarse a los padres, sentir enojo o tristeza e incluso requerir el apoyo de
famiares y amigos son algunos de estos aspectos. Todas las reacciones requieren ser manejadas con
paciencia y de forma creativa en conjunto con el equipo de profesionales.
Conclusiones.
Los niños y sus padres expresan frente a esta enfermedad sentimientos de angustia, abandono,
negación, incertidumbre y desorientación. Durante todo este proceso el equipo multidisplinar tiene que
aportar todo el apoyo posible, así como también nosotros necesitaremos toda su colaboración para
trabajar juntos en el tratamiento. La enfermera tiene un papel muy importante dentro del equipo, sobre
todo en lo relacionado con la información que se la va dar.
Nuestros cuidados deben ser elegidos con suma precaución ya que tienen física y psicológicamente un
tratamiento especial. Tenemos que ser conscientes que diversas actitudes por nuestra parte
contribuyen a elevar el umbral de percepción del dolor del niño.
Bibliografia
1. Martínez Ibánez, Mª Á; Cuidados de Enfermería del niño oncológico y su familia. Supervisora de
Pediatría. Hospital General de Albacete.Revista num 207.
2. Lopez Dicastillo, Olga; Pumar Mº J; Tricas Sauras, Sandra Proyecto Sinergia departmento de
Enfermería Comunitaria y Materno-Infantil. Universidad de Navarra.
3. Echániz José I. Consejero de Sanidad. Lo que dice la mirada de un niño con cáncer. 15/02/2013. Abc
Toledo
4. Dominguez M. Mi experiencia en Oncología. Blogspot 6/09/2012
5. Fernández Santiago, Marisol. Manual para padres de niños oncológicos. 2010
6. Calle Rodriguez, C; Rodriguez Cola, A; Germá Lluch, J mª; Maté Méndez, J. Experiencias personales en
oncología. Institut Català Oncología 2013.
1
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P2E- VALORACIÓN DE LA CALIDAD DE VIDA EN EL PACIENTE ONCOLÓGICO
DIEGO RODRIGUEZ ACEVEDO, MONTSERRAT ESTEVEZ BELLIDO, MERCEDES GARCÍA SANZ, ANA
PURIFICACIÓN LÓPEZ LÓPEZ, MARTA MORALES GÓMEZ, DANIEL SÁNCHEZ BERNAL
Filiación. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona. Barcelona. Servicio: Hospitalización
Datos contacto: D. Rodríguez. Correo: [email protected]
INTRODUCCIÓN
La evaluación del tratamiento del cáncer se ha centrado históricamente en medidas biomédicas
(respuesta al tumor, intervalo libre de enfermedad o supervivencia). Actualmente se evalúa más
formalmente el impacto de la enfermedad y tratamientos en la Calidad de Vida (CV) (7). Valorar la CV
del paciente permitirá ofrecer intervenciones ajustadas a las características del paciente y desarrollo de
su enfermedad. (5)
OBJETIVO
Conocer la definición de CV, ver qué importancia tiene la valoración de la CV en los pacientes y el
instrumento evaluador.
MATERIAL Y METODO
Búsqueda bibliográfica: dialnet, scielo y pubmed. Palabras “calidad de vida” y “oncología”.
RESULTADOS
Aaronson plantea que, la definición de salud (OMS): “el bienestar físico, mental y social y no meramente
la ausencia de enfermedad”, es una base adecuada para definir la CV, pero debe incluir los efectos de la
enfermedad y tratamientos.(1-3)
Características de la CV: multidimensionalidad, temporalidad y relación con el estado de salud.(7)(1)
Las dimensiones de la CV incluyen las áreas de Salud afectadas por la enfermedad y tratamientos:
síntomas y efectos secundarios tanto de la enfermedad como del tratamiento, funcionamiento físico,
funcionamiento psicológico y funcionamiento social.(7)(1)
El “cuestionario QLQ-C30”, permite evaluar la CV en oncología.(4) Incluye 30 ítems repartidos en escalas
funcionales, de síntomas, una escala global de salud/CV, ítems de síntomas específicos y el impacto
financiero.(5) El cuestionario debe realizarlo el paciente ya que la CV es un fenómeno subjetivo. (5)
Aplicaciones de la medición de la CV:
Evaluar el funcionamiento del paciente en las áreas de la CV (psicológico, físico, social).
Ayudar a decidir sobre los tratamientos al paciente, mejorar la intervención a administrar.
Conseguir una evaluación más profunda en áreas poco consideradas.
Orientar las intervenciones dirigidas al paciente.
Intentar predecir la evolución de la enfermedad.
Detección temprana cambios en el estado físico y psíquico del paciente. (3)
CONCLUSIONES
La CV es multidimensional, temporal y está relacionada con el estado de salud.
Comprende síntomas de la enfermedad y efectos secundarios, funcionamiento físico, funcionamiento
psicológico y funcionamiento social. (3)
La evaluación de la CV permitirá ofrecer mejores cuidados y orientación al paciente sobre su
enfermedad y elección del tratamiento (1-2)
BIBLIOGRAFÍA
1. Arraras JI, Arias de la Vega F, Illarramendi JJ, Manterola A, Salgado E, Domínguez MA, Vera R. Calidad
de vida relacionada con La salud en los servicios de oncología del hospital de Navarra. An. Sist. Sanit
Navar. 2011;Vol 34(1)
2. Contreras Martínez J. Definición y áreas de la calidad de vida en oncología. Oncología. 2005;
28(3):123-128
3. Arraras JI, Martínez M, Manterota A, Laínez N. La evaluación de la calidad de vida del paciente
oncológico. El grupo de calidad de vida EORTC. Psicooncología. 2004: Vol 1(1):87-98
4. González A, Fernández C, García G, Soler J, Clavel A, Cueto J. Parámetros de calidad de vida en
pacientes oncológicos terminales en hospitalización domiciliaria. Psicotherma. 2001;Vol 13(2): 310-317.
2
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
5. Arraras JI, Dueñas T, Meiriño R, Prujá E, Villafranca E, Valerdi JJ. La calidad de vida en el paciente
oncológico: estudios del servicio de oncología del hospital de Navarra en el grupo de calidad de vida de
la EORTC. Anales Sis San Navarra. 1998; Vol 21(1)
6. Font A. Cáncer y calidad de vida. Anuario de Psicología. Universitat de Barcelona. 1994; Vol 61: 41-50
7. Fernández-López JA, Hernández-Mejía R. Calidad de vida: algo más que una etiqueta de moda. Med
Clin (Barc). 1993;101:576-578
3
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P3A- CONTROL DE LA DISPNEA
Autors: M MORALES GÓMEZ, M ESTEVEZ BELLIDO, M GARCIA SANZ, D RODRIGUEZ AEVEDO, AP LÓPEZ
LÓPEZ, D SANCHEZ BERNAL
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
Corretorns
Contacte: [email protected]
Introducció:
La dispnea és un dels símptomes més aparegut en el pacient oncològic i que dóna un empitjorament a la
1
qualitat de vida . És un dels símptomes que poden manifestar una situació d’emergència vital, encara
que la majoria de vegades no ho és, però si que és una manifestació d’un minvament de la qualitat de
2,3
vida. Per això és molt important que amb les actuacions sanitàries no només s’afegeixi temps de vida
sinó que ajudem a augmentar el confort, amb un benestar i una dignitat que els faci sentir-se útils per si
1
mateixos i per a si mateixos.
Objectius:
Realitzar una recerca bibliogràfica sobre estudis relacionats amb la dispnea al pacient oncològic.
Material i mètode:
S’ha realitzat una busqueda bibliogràfica en PubMED amb les paraules clau: dispnea, malalt oncològic,
obtenint 15 resultats, on 4 complien els requisits.
Resultats:
El malats amb dispnea derivada d’un procés oncològic precisen mesures farmacològiques prescrites per
1
metges i intervencions infermeres.
La infermera ha de saber controlar i ensenyar a mantenir un control simptomàtic de la dispnea. Ha de
saber transmetre al malalt i familiars seguretat, mantenir un ambient tranquil. Ha de saber trobar i
limitar aquelles causes que desencadenin crisis i ha d’incentivar exercicis respiratoris, tècniques de
relaxació, posicions confortables i ensenyar al pacient a fer una adaptació del seu estil de vida amb la
2
dispnea. L’infermer haurà de tenir en compte que la percepció de la dispnea es veu influïda per factors
4
com l’edat, l’equilibri emocional d’aquell moment i l’estat actual de la malaltia.
El tractament farmacològic pautat per l’equip mèdic s’encarregarà de trencar el cercle viciós de
taquipnea-mala ventilació-ansietat-més taquipnea, pautant ansiolítics i/o opioides, per reduir la
sensació de disnea.2
Conclusions:
L’augment de pacients amb patologia oncològica posa de manifest la necessitat cada vegada major que
personal d’infermeria tingui les pràctiques d’identificació i ensenyament de pautes del control de la
dispnea, ja que és un dels símptomes principals en la majoria de processos oncològics.
El personal d’infermera amb les seves intervencions s’encarregarà d’ajudar als pacients a trobar
solucions alternatives que permetin al malalt viure de forma tranquil·la i millorant el seu confort.
Bibliografia:
1. Hospital ML. La importància del cuidado de enfermería para los pacientes con càncer de pulmon.
Psicooncología. 2006; 3(2-3):431-437.
2. García Polo C. Cuidados paliativos en el paciente respiratorio terminal. Neumosur. 2007;19(2): 91108.
3. Ferrer López AI, Vidal Losada MJ, Tobeña Puyal M, Serrano Solares S, Ruíz-Echarri Rueda M,
Millastre Bocos E. Evaluación sintomática del paciente oncológico en urgències. Emergències.
2009; 21: 186-188.
4. Martínez-Moragón E, Perpiña M, Belloch A. ¿Influye la experiència en la percepción de disnea?.
Arch Bronconeumol. 2006:42(4):171-174
4
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P4D- ACTITUD DE LOS PADRES ANTE LA ENFERMEDAD NEOPLASICA DEL HIJO
AUTORES: DANIEL SÁNCHEZ BERNAL, MARTA MORALES GÓMEZ, DIEGO RODRÍGUEZ ACEVEDO,
MERCEDES GARCÍA SANZ, ANA PURIFICACIÓN LÓPEZ LÓPEZ, MONTSERRAT ESTÉVEZ BELLIDO.
-Filiación: Enfermería de hospitalización. Hospital Germans Trias i Pujol. Barcelona. -Contacto: Daniel
Sánchez Bernal–E-mail: [email protected]
Introducción
El cáncer es una enfermedad que amenaza la vida de las personas, simboliza lo desconocido, lo
peligroso, el sufrimiento y la ansiedad, pero, cuando la persona que padece cáncer es un niño, todas
estas reacciones emocionales son más intensas para los padres, debido a la vulnerabilidad de su hijo.
Objetivo
Conocer las clases y/o estrategias de afrontamiento que utilizan los padres cuando se enfrentan a las
diferentes fases en la enfermedad.
Material y método
Búsqueda bibliográfica en pubMed y dialnet de artículos con las palabras: estrategias de afrontamiento,
oncología pediátrica, familia y orientación familiar.
Resultados
Se observan dos tipos de estrategias de afrontamiento:
Estrategias activas: son adaptativas, favorecen la regulación emocional, resolución de problemas,
autoestima, integración social, conocimiento, construcción de sentido y desarrollo personal. Pueden
estar:
.Dirigidas al problema: el sujeto regula su comportamiento disminuyendo las consecuencias
aversivas que éste le produce. Los padres realizan un afrontamiento cognitivo activo, realizan un
análisis/valoración para entender la situación, manejar el problema y sus efectos, conocer más
sobre la situación, tomar acciones positivas, y trazar planes de acción.
.Dirigidas a la emoción, el sujeto regula sus emociones, para que las consecuencias aversivas de la
situación no le afecten emocionalmente, los padres de centran en la valoración de la situación
siendo positivos y manteniendo la esperanza.
Ambas estrategias se respaldan en la comunicación con el niño sobre su enfermedad, la visión del niño
es fundamental.
Estrategias pasivas: no son adaptativas, indican el grado de vulnerabilidad de la familia. Son menos
exitosas y hacen referencia a la ausencia de enfrentamiento o conductas de evasión/negación. Los
padres no encuentran recursos para enfrentarse a la enfermedad.
Conclusiones
Es importante dotar a los padres de estrategias con las que poder hacer frente a la enfermedad, de este
modo dispondrán de recursos con los que apoyar a su hijo durante todo el proceso, haciendo que éste
sea menos traumático o que se viva de una manera menos agresiva.
El cáncer es una de las enfermedades más temidas en la actualidad y si afecta a la población infantil la
consternación que despierta es todavía mayor. 3
Bibliografía
- Espada MC, Grau C, Fortes MC. Enseñar estrategias de afrontamiento a padres de enfermos de
cáncer An Sist Sanit Navar 2010; 33 (3): 259-69.
- González P. Experiencias y necesidades percibidas por los niños y adolescentes con cáncer y sus
familias. Nure Investigación 2005; 16: 1-15.
- Castillo E, Catherine A, Chesla D. Viviendo con el cáncer de un hijo.
- rescatado 3 de julio 2003;1-13.
- Sheila Santacrose, APRN. Incertidumbre, ansiedad y síntomas del estrés postraumático en padres
de niños diagnosticados recientemente con cáncer. J Pediatric Oncol Nurs 2002;19(3):4-11.
- Grau C. Impacto psicosocial del cáncer infantil en la familia. Educación, Desarrollo y Diversidad
2002; 5: 87-106.
5
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
-
-
Casaña M. Los mecanismos de afrontamiento como determinantes de la calidad de vida de los
pacientes oncológicos sometidos a radioterapia. Tesis doctoral. Valencia: Universidad de Valencia,
2000.
González S, Steinglass P, Reis D. Intervenciones centradas en familias con miembros que tienen
dolencias crónicas. Georges Washintong University, 1987.
6
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P5B- PRESENTACIÓN DE CATÉTETRES VENOSOS CENTRALES MÁS UTILIZADOS EN EL
PACIENTE ONCOLÓGICO Y SU MANTENIMIENTO.
Autores: LÓPEZ.R¹, ESPINOSA.S², ESPINOSA.R³, GOÑI.A², ARTERO.J¹, FINISTROSA.M¹
¹ Enfermera corre-turnos de hospitalización HU Germans Trias i Pujol
² Enfermera de urgencias HU Germans Trias i Pujol
³ Enfermera corre-turnos de especiales HU Germans Trias i Pujol
Introducción:
En los tratamientos de pacientes oncohematologicos, que suelen ser prolongados, se utilizan catéteres
venosos centrales (CVC) de larga duración. Sin ellos, las venopunciones prolongadas pueden
comprometer el sistema venoso periférico y provocar la interrupción del tratamiento.
Para conseguir el funcionamiento adecuado de estos dispositivos, el personal de enfermería debe
conocer el manejo de los diferentes tipos de CVC y su mantenimiento para evitar complicaciones
mayores.
Objetivos:
1.- Definir los tres tipos de CVC mas utilizados.
2.- Establecer los cuidados de estos catéteres, en cuanto el manejo de los mismos y prevención de las
complicaciones.
3.- Realizar un póster para la posterior colocación en la unidad de Oncohematologia.
Material y método:
1.- Selección de los tres CVC más utilizados:
• Catéter reservorio
• Catéter Hickman
• Catéter central de inserción periférica (PICC).
2.- Descripción de los dispositivos, recorrido anatómico y zonas de inserción.
3.- Cuidados del punto de inserción, las conexiones y las luces de los diferentes CVC. Explicado mediante
el protocolo vigente del Institut Català de la Salud (ICS), junto el protocolo de nuestro centro HU
Germans Trias i Pujol. 4.- Complicaciones potenciales de los tres catéteres, para una detención precoz i
eficaz.
5.- Administración de tratamientos.
6.- Realización de un póster explicativo, gráfico, potenciando el cuidado de los CVC más utilizados y su
mantenimiento.
Resultados y conclusiones
Los resultados del trabajo realizado confluyen en la realización de un póster explicativo y gráfico, donde
se detallan y definen los tres catéteres centrales de elección para pacientes oncológicos así como su
óptimo mantenimiento.
De esta forma obtendremos buenos resultados en el mantenimiento de los CVC evitando las
complicaciones potenciales por una mala manipulación o desconocimiento de estas.
Bibliografía:
- IDSA Guidelines for the management of intravascular catheter related infections. Clinical Infectious
Diseases 2001;32:1249
- Guidelines for preventing infections associated with the insertion and maintenance of central
venous catheters. J Hosp Infect 2001; 47 (suppl): S47-S67
- Aradilla A., Edo M., Falcó A., Fernández L., Fernández P., i altres. Manual de Procediments i
Tècniques en Infermeria II Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de publicacions.
2004
- Esteve J., Mitjans J. Enfermería.Técnicas Clínicas. McGraw-Hill Interamericana de España. Madrid.
2000.
- Gómez Batiste X., Roca J., Pladevall C., Gorchs N., Guinovart C. Atención domiciliaria de enfermos
terminales. Dins: Lopez R., Maymó N. Atención domiciliaria. Barcelona: Doyma; 1991
7
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
-
-
La Roca J.C., Otto S.H. Terapia Intravenosa (Nutrición Parenteral). 2ª edición Madrid-Barcelona.
Mosby/Doyma.
Libros
1994.
http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/007239.htm
Paredes Atenciano J.A. Manual práctico para Enfermería. Hospital Universitario Reina Sofía
Córdoba: Editorial MAD. 2003
Ruiz J., Martin Mª.L., García-Penche R. Procedimientos y Técnicas de Enfermería. Ediciones Rol.
Madrid. 2006
Guia de Administración de Medicamentos por Vía Parenteral. Servicio de Farmacia. Hospital
Universitario Son Dureta. 2001.
Tratamiento de la infección de la herida. Documento de posicionamiento. GNEAUPP, Nº 6-mayo
2006
Datos de contacto:
Raúl López [email protected] (Barcelona)
Sandra Espinosa [email protected] (Barcelona)
Raquel Espinosa [email protected] (Barcelona)
Aurora Goñi
[email protected] (Barcelona)
Judit Artero [email protected] (Barcelona)
Marta Finistrosa [email protected] (Masnou)
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (Badalona)
8
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P6A- TRACTAMENTS COMPLEMENTARIS PER A LA PREVENCIÓ I CONTROL DE LA
MUCOSITIS EN EL PACIENT ONCO-HEMATOLÒGIC
Autors: R.Espinosa Mangas, [email protected]; R.López Salas, [email protected]; J.Artero
Vilamajó, [email protected], S. Espinosa Mangas, [email protected]; M. Finistrosa
Hernando, [email protected]; A. Goñi Ros, [email protected]. Infermers corretorns
de serveis especials i hospitalització HUGTiP, Badalona,BARCELONA.
Introducció: la mucositis és una reacció inflamatòria que afecta a tot el tracte gastrointestinal; des de la
boca fins a l’anus. Existeixen dos tipus, eritematosa, d’aparició als 5-6 dies després de la quimioteràpia, i
ulcerativa, que és més greu i apareix als 7 dies d’inici de tractament antineoplàsic. Segons el grau poden
ser 1 fins a 4. Els pacients presenten sequedat de boca, dificultat en la deglució, cremor, formigueig als
llavis, dolor, diarrea i fons i tot infeccions. La medicina natural cada cop es fa més present en la nostra
societat, per això és molt important per a aquests pacients disposar d’un ampli ventall de productes
farmacològics però també alhora naturals per al seu tractament, millorant aixi la seva qualitat de vida.
Objectius: exposar tots els tractaments complementaris possibles que existeixen actualment per al
maneig de la mucositis, per afegir-los als farmacològics i augmentar les possibilitats de curació. Així el
pacient tindrà l’oportunitat de poder triar el que més li convingui i s’adapti a les seves necessitats.
Material i mètode: investigació i recerca bibliogràfica de diferents protocols i mètodes alternatius, a
Espanya i a França. Actualment a França la medicina alternativa és més utilitzada per a tractaments
mèdics. Posterior exposició gràfica mitjançant un pòster visual per al pacient, que li aporti tota la
informació en un sol cop d’ull.
Resultats i conclusió: les teràpies alternatives són poc utilitzades en el nostre país, per desconeixença o
absència d’aquestes. El pacient oncològic necessita tenir un ampli ventall a l’hora de poder-se tractar un
efecte secundari tan habitual i incapacitant com la mucositis. Fer conèixer aquest tipus de remeis
casolans, ajudarà al pacient en la seva cura, i el farà participar.
Bibliografia:
- Farmacia Hospitalaria (Madrid) Prevención y tratamiento de la mucositis en el paciente oncohematológico. Vol 25, num 3, pp.139-149, 2001
- Médecines Naturelles, France de Coudenhove, editions Stéphane Bachés, 2010
- Apport des médecines naturelles pour limiter les effets des chimiothérapies et radiothérapies,
2004, Dr. Eric Menat
- http://revistas.um.es/eglobal/article/view/93831
- Protocole Mucite Hôpital Gustave Roussy, Villejuïf, Paris
- http://www.nml.nih.gov/medlineplus/spanish/complementaryandalternativemedicine.html
- Diferents articles d’internet tant espanyols com francesos
9
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P7B- MANTENIMENT DE LA PERMEABILITAT I ASÈPSIA
Autors: A. GOÑI ROS [email protected]; R. ESPINOSA MANGAS [email protected]; S.
ESPINOSA MANGAS [email protected]; J. ARTERO VILAMAJÓ [email protected]; M.
FINESTROSA HERNANDO [email protected]; R. LÓPEZ SALAS [email protected]. H.
GERMANS TRIAS I PUJOL, Badalona.
Introducció: El Port-A-Cath és un catèter central intern, que s’introdueix sota el teixit subcutani, es
col·loca a la regió cervicotoràcica (jugular, subclàvia o cefàlica). Aquest catèter serveix per
l’administració de medicaments (principalment quimioteràpia oncològica) i per facilitar l’extracció de
mostres de sang.
Objectius: Determinar les accions a dur per manipular l’accés venós la permeabilitat i l’asèpsia.
Material i mètode: Revisió del protocol del Hospital Germans Trias i Pujol i diversa bibliografia per tal de
realitzar un pòster gràfic i entenedor per tal d’aclarir la utilització d’aquesta via.
Resultats: Com a norma general s’observa que sempre cal fer el rentat de mans higiènic, fixar l’agulla a
la pell amb apòsit estèril (per canviar aquest apòsit es seguirà el protocol d’apòsits i es canviarà cada
7dies). Manipular el catèter el mes estèril possible. Per la manipulació caldrà aspirar 10cc per comprovar
el reflux i per retirar l’heparina existent, rentar el catèter amb 10cc de sèrum fisiològic i segellar el
reservori amb 5 cc de solució heparinitzant (0,5cc heparina al 1% + 9,5 de sèrum fisiològic). Es necessari
recordar al malalt que cada 30 dies aproximadament caldrà heparinitzar el catèter al Hospital i mantenir
una bona higiene de la zona.
Conclusió: Es molt important que el personal de l’Hospital estigui format per tal d’utilitzar correctament
el catèter i així evitar el mal us del Port-A-Cath. També es imprescindible donar unes bones pautes al
malalt i familiars per prevenir possibles complicacions.
Bibliografia:
- Protocol de l’Hospital Germans i Trias i Pujol; 2005, Badalona.
- A. Berdonces Gago. C. Cabezas Cardeñosa. Recomendaciones en el uso y mantenimiento del
dispositivo port-a-cath. Agora de Enfermeria. 2007
- E. Freire. A. De la Iglesia. C. Rodrígeuez. M. A. López. M. González. R. Peletriro. M. A. Camba.
Reservorios venosos centrales totalmente implantables, tipo Port.A-Cath, en pacientes
oncológicos: Revisión de complicaciones. Rev.Soc.Esp. Dolor. 7:451-462; 2008.
10
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P8A- VALORACIÓN Y CONTROL DE SÍNTOMAS EN ONCOLOGÍA
AUTORES: MERCEDES GARCÍA SANZ, DIEGO RODRÍGUEZ ACEVEDO, DANIEL SÁNCHEZ BERNAL, MARTA
MORALES GÓMEZ, ANA PURIFICACIÓN LÓPEZ LÓPEZ, MONTSERRAT ESTÉVEZ BELLIDO
Filiación: Enfermería de hospitalización. Hospital Germans Trias i Pujol. Barcelona.
Contacto: Mercedes García Sanz.
Email: [email protected]
Introducción
Debido a la complejidad en el tratamiento del paciente oncológico es necesario trazar estrategias
dirigidas a identificar y controlar los síntomas que padece, de este modo prevendremos y aliviaremos el
sufrimiento en todas sus dimensiones.
Objetivo
Revisar los instrumentos utilizados para la evaluación de los síntomas del paciente y las estrategias
seguidas para controlarlos.
Material y método
Búsqueda bibliográfica en pubMed y dialnet de artículos con las palabras: oncología, control, valoración
y síntomas.
Resultados
1. La valoración de los síntomas se divide en tres apartados:
Valoración dolor:
Escala MCGill: Evalúa 4 dimensiones del dolor: sensorial, afectiva, valorativa y miscelánea
Brief Pain Inventory: Evalúa la intensidad y la interferencia del dolor en las AVD.
Valoración resto síntomas: Escala Edmonton Symptom Assessment System (ESAS). Son 10 escalas
analógicas visuales que exploran: dolor, astenia, anorexia, náuseas, ansiedad, depresión, bienestar
general, somnolencia y disnea. El décimo síntoma queda abierto para que cada enfermero pueda
añadirlo.
Valoración emocional: Mediante aplicación de tests de ansiedad/depresión o mediante la aplicación de
escalas de ansiedad/angustia y depresión/tristeza.
2. Las estrategias para controlar los síntomas comprenden:
Historia clínica y exploración/valoración exhaustiva para diagnosticar la causa del síntoma.
Tratamiento individualizado.
Tratamiento de las causas.
Valoración de las opciones de tratamiento farmacológicas y no farmacológicas.
Simplificación de las pautas de tratamiento.
Utilización de la vía oral para los fármacos, si no es posible, vía subcutánea.
Información al paciente y familia.
Monitorización de la respuesta.
Conclusiones
La evaluación sintomatológica debe ser global y tener en cuenta las repercusiones en la persona y
familia. La valoración debe ser realizada por el paciente. El uso de cuestionarios favorecerá una mejor
valoración. Los síntomas cambian por lo que se debe revaluar periódicamente.
Los principios básicos del control de síntomas se dirigen a identificarlos, detectar las causas que los
provocan, establecer objetivos y desarrollar medidas terapéuticas incluyendo comunicación y apoyo
emocional.
Si evaluamos y controlamos los síntomas del paciente conseguiremos que vivan un proceso confortable.
Monitorizar resultados ofrecerá información que permitirá trazar estrategias para seguir y controlar la
sintomatología de una forma más eficaz.
11
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
Bibliografía
- Moscoso Y, Biancardi S, Rico A, Villagra P. Caracterización de los síntomas principales presentados
por los pacientes al ingreso en la unidad de cuidados paliativos del Instituto Clínico oncológico
Fundación Arturo López Pérez. Rev. El Dolor. 2012; 57:12-19.
- Gómez Sancho M, Ojeda Martín M. Cuidados paliativos control de síntomas. Hospital universitario
de Gran Canaria. 2009
- Guía de Práctica Clínica sobre Cuidados Paliativos. Grupo de Trabajo de la GPC sobre Cuidados
Paliativos. Guías de práctica clínica en el SNS. Ministerio de Sanidad y Consumo.2008
- Cáceres Manrique F, Puerto Pedraza H. Prevalencia de diagnósticos de enfermería en personas en
tratamiento oncológico. Universidad de Antioquia Medellín. 2008;25(2).
- Nabal M, Pacual A, Llombart A. Valoración general del paciente oncológico avanzado. Principios de
control de síntomas. Aten Primaria.2006;38(2):21-8.
- Salas M, Gabaldón O, Mayoral JL, Arce M, Amayra I. Evaluación y control de síntomas en oncología
pediátrica: una necesidad que cubrir y un mundo por descubrir. Psicooncología.2004;1(2-3):231250.
- Redondo Rodón B, Chacón Roger M, Grau Abalo JA, Nicot Verdecia L. Evaluación de la
sintomatología más frecuente en el paciente oncológico en fase terminal. Rev Cuabana
Oncol.1998;14(2):83-6.
12
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P9C- PROCÉS ASSISTENCIAL DEL PACIENT ONCOLÒGIC A LA XARXA SANITÀRIA I
SOCIAL DE SANTA TECLA
M.CORTÉS, I. MARTÍN, R.MOLNÉ, T.SOGUES, R.TEJADA.
Unitat Hospital de Dia. Centre Llevant. Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla. Tarragona.
[email protected]
INTRODUCCIÓ
Fa cinc anys, la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla va posar en marxa una Unitat d’Oncologia per oferir
atenció als pacients oncològics de les comarques del Tarragonès i Baix Penedès.
Donat que és una especialitat de nova incorporació al nostre centre, el personal d’infermeria d’Hospital
de dia del Centre Llevant, ens hem plantejat conèixer la trajectòria que segueixen aquests pacients.
OBJECTIU
Conèixer els circuits dels pacients oncològics, les especialitats implicades, la coordinació amb altres
centres sanitaris i els recursos disponibles.
Esquematitzar el procés assistencial del pacient oncològic mitjançant un gràfic.
MATERIAL I MÈTODE
Revisió dels circuits relacionats amb el pacient oncològic.
Recollida de dades.
Obtenció d’informació dels responsables de les diferents especialitats implicades en el procés.
RESULTATS
Treball conjunt de la unitat oncològica amb la resta d’unitats de la xarxa hospitalària.
Procedència dels pacients derivats a Oncologia:
- Serveis d’hospitalització, ABS-Metges de família, Consultes Externes, Comitès (ORL, Urologia,
Cirurgia General i Digestiva, Ginecologia i Endocrinologia, Pulmó, Mama), Urgències i iniciativa
pròpia.
Circuit de diagnòstic ràpid per escurçar temps d’espera i tractar la patologia amb rapidesa.
Coordinació amb serveis externs:
- Radioteràpia: Hospital Sant Joan Reus.
- PADES Tarragonès / PADES Tarragona.
- Nutrició: H. Sant joan Reus
- Unitat Consell Genètic: HospitaI Sant Joan de Reus / ICO-Hospitalet- Duran i Reynals.
Teràpies de suport:
- Psico-Oncologia: col·laboració amb l’ AECC.
- Treball social.
- Fisioteràpia.
Activitats d’infermeria:
- Atenció al pacient oncològic des de l’atenció primària, hospitalització, hospital de dia i
sociosanitari.
- Atenció continuada: consulta telefònica (inici any 2011).
- Visita d’acollida als nous pacients (inici any 2012).
- Administració de tractaments oncològics.
- Participació en assaigs clínics.
Els pacients que precisen cures pal·liatives i períodes de convalescència ingressen al Centre
Sociosanitari Llevant.
A nivell informàtic:
- Icona “diagnòstic ràpid” (connexió entre metge de l’ABS i l’especialista corresponent).
- Programa Pre-Alt (connexió entre infermeria d’hospitalització i d’ABS).
- Icona document voluntats anticipades.
- Programa Oncofarmis.
13
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
CONCLUSIONS
Els recursos i circuits existents (interns/externs) garanteixen la continuïtat assistencial i una atenció
integral del pacient oncològic durant tot el procés.
L’elaboració d’un gràfic de la trajectòria del pacient oncològic permet visualitzar de manera ràpida
tot el procés.
Caldria la participació d’infermeria en els comitès multidisciplinars, amb la figura d’infermeria
gestora de casos, permetent homologar unitats funcionals.
BIBLIOGRAFIA
- Guia SEOM Recomendaciones en Cuidados Continuos Oncológicos 2ª Edición.Guía SEOM
Recomendaciones en Cuidados Continuos Oncológicos 2ª Edición – Ana Mª Casas Fdez. de Tejerina
- Pla Director d’Oncologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
14
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P10B- EXTRAVASACIÓ
D’INFERMERIA.
DE
CITOSTÀTICS.
PREVENCIÓ,
DETECCIÓ
I
CURES
Autors:
M.
Finistrosa
Hernando, [email protected];
R.
Espinosa
Mangas,
[email protected]; R.López Salas, [email protected]; J Artero Vilamajó, judit_hotmail.com; S.
Espinosa Mangas, [email protected]; A. Goñi Ros.
Infermers corretorns de serveis especials i hospitalització HUGTiP,Badalona, Barcelona.
Introducció: L’extravasació de citostàtics és la sortida de líquid intravenós a l’espai perivascular i
subcutani, causat per factors propis del vas o accidentals, derivats del desplaçament de la cànula fora de
lloc de venopunció. Provoca: aparició de dolor, tumefacció o eritema al punt de punció o trajecte venós,
disminució de la velocitat d’infusió i absència de retorn venós.
Objectius:
• Prevenir l’extravasació.
• Detectar precoçment signes i símptomes d’extravasació, i actuar amb la major rapidesa possible.
• Minimitzar el nombre i la gravetat de lesions associades a l’extravasació.
Material i Mètode: mitjançant una gran recerca bibliogràfica enumerar les cures i els procediments en
la prevenció i detecció de l’extravasació de citostàtics que estandaritzi una administració segura i eficaç.
També definir les mesures generals i específiques en el cas d’extravasació i les complicacions
relacionades amb les cures i els procediments.
Resultats i Conclusions: la administració de citostàtics està molt generatitzat en el nostre àmbit laboral
per l’augment de patologies oncohematològiques, per aquest motiu és necessari establir un guia per
poder administrar els productes citostàtics correctament i sense cap tipus de risc tant pel pacient com
per al personal sanitari.
Bibliografia:
• Clopés A, Rey M. Protocol de manipulació de citostàtics. Serveis de Farmacia. Institut Català
d’Oncologia, 2010.
• Agentes citostáticos. Comisión de salud pública.Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de
Salud.
• C. Arceiz Campos, J.Eugenio Ibáñez Rodríguez, G. Romo Garrido. Protocolo y manejo seguro de
citostáticos. Servicio riojano de salud, 2012.
• Consulat protocols d’oncológia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
• A.J. Lucendo Villarín , L. Polo Araujo. Administration of Intravenous Chemotherapy in the
Oncological Patient. Enfermeria Clínica .Vol. 13. Núm. 01. Enero 2003.
• I. Martín Muñoz, M. Contreras García, I.Gallego Tardío. El Papel de la Enfermería en la
Quimioterápia. Ed. Bubok. 2012.
15
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P11D- TRATAMIENTO DEL DOLOR EN EL PACIENTE ONCOHEMATOLÓGICO
PEDIÁTRICO
Autores:
J. ARTERO [email protected] .
S.ESPINOSA [email protected] ..
R. ESPINOSA [email protected] ..
M. FINISTROSA [email protected] ..
A. GOÑI [email protected] ..
R. LOPEZ [email protected] ..
Hospital Universitario Germans Trias i Pujol de Badalona
Enfermeres de la Unidad de Pediatría
Introducción:
La incidencia del dolor en los pacientes con cáncer aumenta con la progresión de la enfermedad y el 3040% de los pacientes en tratamiento activo tienen dolor.
El dolor en el niño es, de todos los signos y síntomas, el que mayor sensación de malestar produce al
que lo padece. Merma los índices de calidad de vida y es el que más intranquilidad y angustia despierta
en familiares y equipos sanitarios ya que es difícil su identificación por este motivo cuando su aparición
es previsible por el proceso patológico y/o por la agresividad del procedimiento, es indispensable
instaurar las medidas precisas como mecanismo profiláctico. Se deben desterrar los prejuicios existentes
de que el niño y sobretodo neonatos y lactantes "no pueden interpretar los estímulos nociceptivos como
dolor ni padecer, entonces, los efectos negativos de éste debido a la inmadurez neurofisiológica”.
Tradicionalmente se ha valorado poco y se ha tratado escasamente el dolor en los niños por
consideraciones acerca de la inmadurez, poca capacidad de expresión, dificultades en la valoración de la
intensidad, escasa experiencia de medicamentos en niños y temor a la adicción.
Objetivos:
-Mitigar el dolor en el paciente pediátrico en todas aquellas situaciones o actuaciones terapéuticas que
se prevean dolorosas, y tratar de forma añadida los aspectos emocionales o psicológicos que conlleva.
Material y Método:
- Conocer e identificar el tipo de analgesia adecuada para cada proceso oncohematológico.
- Saber identificar un dolor físico de una somatización para poder tratarlo adecuadamente con
tratamiento farmacológico o psiquiátrico.
-Tener en cuenta los tratamientos coadyuvantes muchos de ellos ansiolíticos.
-Tramitación para la implantación de un curso de formación dedicado al personal sanitario que está en
contacto con pacientes oncopediáotricos para la mejora en el manejo del tratamiento farmacológico
como refuerzo psicológico.
Resultado
-Saber identificar el dolor del niños, a través de escalas tales como la escala Wong Baker (1988), EVA o a
través del comportamiento o alteraciones fisiológicas.
-Proporcionar tratamiento adecuado a la intensidad del dolor.
-Proporcionar pautas individualizadas, comenzando por las dosis estandarizadas y modificándolas sin
demora según la eficacia obtenida hasta alcanzar aquella en la que el niño no tenga dolor y esté
tranquilo.
-Proporcionar ayuda psicológica tanto a familiares y a niños conscientes del proceso.
Conclusiones
-Se ha observado una mejora de conocimientos en el manejo de la analgesia para la prevención del
dolor en pacientes oncológicos.
-Se ha observado disminución de tratamiento analgésico con la identificación de la necesidad en el
tratamiento psicológico.
- Se observa mejora en la identificación del grado de dolor, utilizando escalas antes mencionadas.
16
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
Bibliografía
1. Liben S. Cuidados Paliativos pediátricos: Asistencia a niños con enfermedades incurables. En:
Berhman N., Liegman y Jenson, ed. Nelson. Tratado de Pediatría (17ªed. En esp.) Madrid. Elsevier. 2004
2. Martín, J.Mª., Trias, M., Gascón, J. Cuidados Paliativos en Pediatría. En: Cuidados Paliativos en
Oncología. E.d Jims, Barcelona. 1996. 263-270.
3.Martín, JMª., Gascón, J. Trías, M. Cuidados Paliativos en Pediatría. Dolor, Cádiz. 1997; 12 (supl. III): 3840
4. Martín, JMª., Gascón, J., Trías, M. Cuidados Paliativos en Pediatría. Dolor, Cádiz. 1997; 12 (supl. III):
38-40
5.Martín, JMª., Gascón, J., Trías, M. Cuidados Paliativos en el niño con enfermedad terminal. Rev.
Farmacéutico Hospitales, Barcelona. Nov. 1998; 96: 16-24
6. Organización Mundial de la Salud. Alivio del dolor y tratamiento paliativo en el cáncer infantil.
Ginebra: OMS 1999
7. Sanz, J. et al. Cuidados Paliativos. Recomendaciones d la Sociedad Española de Cuidados Paliativos
(SECPAL). Ministerio de Sanidad y consumo. Madrid. 1993.
17
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P12E- INFLUÈNCIA DE LES VARIABLES SOCIODEMOGRÀFIQUES EN L’AFRONTAMENT
DAVANT EL DIAGNÒSTIC DE CÀNCER DE MAMA
M. MARTELL CLUA*, L. ORTEU CURULLA*, B. SANTAMARIA LLABERIA*, A. TORRES DONOSO*, I.
VIRGOS MATILLA*
*Diplomada Universitària en Infermeria – Unitat d’Oncologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus
Treball final de Màster en Infermeria Oncològica 2012/2013, Escola Universitària d’Infermeria de
l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, adscrita a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Tutora J. MITJANS.
RESUM
Introducció.- El càncer de mama és el tumor maligne més freqüent en les dones a nivell mundial.
L’associació d’aquesta malaltia amb sentiments de desesperança, dolor, por i mort segueixen estant
presents tot i els avenços en els tractaments. Aquests sentiments poden influir a l’hora d’adoptar un
tipus d’afrontament davant la malaltia. També s’ha de considerar la influència de les variables
sociodemogràfiques en aquest afrontament, ja que som éssers multidimensionals.
Objectiu.- Identificar els tipus d’afrontament en el moment del diagnòstic de càncer de mama amb
intenció radical, en funció de les diferents variables sociodemogràfiques (nivell d’estudis, edat, estat
civil, nombre de membres a la llar familiar, situació laboral i nivell econòmic).
Material i mètode.- Es tracta d’un estudi transversal a través d’un qüestionari autoadministrat.
S’obtenen les dades mitjançant dos qüestionaris: variables sociodemogràfiques i Ajust Mental a la
Malaltia (MAC).
Conclusions.- S’espera aconseguir una relació entre determinades variables sociodemogràfiques i un
tipus d’afrontament ineficaç; d’aquesta manera, es permetrà detectar a les pacients més susceptibles de
necessitar ajuda psicològica, derivant-les precoçment al servei de psico-oncologia.
18
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P13F- MEDICINA ALTERNATIVA COMPLEMENTARIA DEL PACIENTE ONCOLÓGICO
Autores:
S.ESPINOSA [email protected] .
J. ARTERO [email protected] .
R. ESPINOSA [email protected] .
M. FINISTROSA [email protected] .
A. GOÑI [email protected] .
R. LOPEZ [email protected] .
Enfermeras/o de Hospital Universitari Germans Tries i Pujol, Badalona.
Correturnos unidades hospitalización y servicios especiales, Noche I.
INTRODUCCIÓN:
Cualquier persona diagnosticada de cáncer hace lo posible para combatir la enfermedad, mejorar o
paliar los síntomas y controlar los efectos secundarios del tratamiento. Con este póster queremos dar a
conocer una visión general a la medicina alternativa y complementaria del cáncer (sistemas médicos
alternativos, binomio mente-cuerpo, terapias biológicas, manipulación del cuerpo, terapias energéticas).
OBJETIVOS:
Cualquier paciente y/o familia tendrá acceso a un amplio abanico de posibilidades para enfrentarse a la
enfermedad, información de terapias alternativas y complementarias, así como sus efectos beneficiosos,
contraindicaciones, legislación vigente..
MATERIAL Y MÉTODO:
Póster 125x90 gráfico, explicativo, y muy visual para que de manera muy sencilla cualquier persona sea
capaz de conocer las alternativas complementarias a la medicina tradicional.
RESULTADOS:
Esperamos como resultado que cualquier persona que visualice el póster sea capaz de identificar dos o
más elementos que podría incorporar al tratamiento tradicional en la lucha de su enfermedad.
CONCLUSIONES:
Decidimos desarrollar esta temática ya que cada vez más nos encontramos, en nuestro centro de
trabajo, con esta demanda por parte de pacientes y familiares, y creemos que es beneficioso para ellos
tener los máximos conocimientos posibles para enfrentarse a su enfermedad; ya que muchas veces es
casi su ultima baza.
BIBLIOGAFIA:
*National Center for Complementari and Altertative Medicine (centro nacional de Medicina
Complementaria y Altertaviva ) EEUU.
*Proyecto CAM-Cáncer. Comisión europea. Pagina web sobre medicina alternativa y complementaria
dirigida a profesionales de la salud.
*Medicina complementaria y alternativa Pubmed. Base de datos de publicaciones científicas sobre
medicina complementaria y alternativa.
*Información sobre medicina tradicional de la Organización Mundial de la Salud.
*Biblioteca Cochrane Plus en español. Base de datos de la colaboración Cochrane.
19
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P14A- PROTOCOL D'ACTUACIÓ EN NEUTROPÈNIA FEBRIL
INTRODUCCIÓ:
Es considera Neutropènia Febril la baixada de neutròfils per sota de 1.000 coincidint amb pic de febre de
38º o superior.
Donat que la Neutropènia Febril és considerada una de les urgències oncològiques més importants
davant el risc vital del pacient, hem cregut convenient elaborar un algoritme d'actuació que unifiqui les
intervencions d'infermeria.
OBJECTIUS:
1. Unificar els criteris d'actuació davant la Neutropènia Febril.
2. Planificar les cures d'infermeria.
MATERIAL I MÈTODE:
1. Revisió del Protocol de la Neutropènia Febril del H.U.S.J. Reus.
2. Ens hem reunit l'equip d'infermeria que va elaborar el Protocol de la Neutropènia Febril per efectuar
una revisió bibliogràfica actualitzada.
3. Hem acordat amb l'equip mèdic quin és el protocol que es fa servir actualment.
4. Elaboració de l'algoritme.
RESULTATS:
Elaboració d'un algoritme d'actuació davant la Neutropènia Febril.
CONCLUSIONS:
La Neutropènia Febril és una complicació molt greu i la praxis infermera i els registres (C.V., recollida de
mostres, control de diüresis, etc.) són fonamentals. La elaboració de l'algoritme unifica i facilita la nostra
actuació.
BIBLIOGRAFIA:
- JIMÉNEZ MURILLO, MONTERO PÉREZ. Manual de Urgencias y Emergencias. Guía diagnóstica y
Protocolos de Actuación. Ed. Elsevier, 3ª Edición, 2008.
- ROJAS ROMÁN J.P., ARAGONÉS MANZANARES R. Urgencias y Cuidados Intensivos en el paciente
oncológico. Ed. Panamericana, 2012.
- LLORET M., LARA PEDRO C. Principios Generales del Cáncer. Ed. Aran. 2012.
- CABEZÓN GUTIÉRREZ L., MARQUEZ RODAS, I. SORIA A., ÁLVAREZ R., MUÑOZ MARTÍN A. Manual
CTO de Urgencias Oncológicas. Ed. CTO Medicina, 2009.
- Model Pronòstic de Talcott (1988). Escala MASCC (2000). Sistema de la Multinational Association
for Supportive Care in Cancer.
AUTORS:
I. MARTÍNEZ; H.U.S.J. Reus, Servei d'Oncologia.
M. PAREJO; H.U.S.J. Reus, Servei d'Oncologia.
A. TORRES; H.U.S.J. Reus, Servei d'Oncologia.
G. UGALDE; H.U.S.J. Reus, Servei d'Oncologia.
S. CABRÉ; H.U.S.J. Reus, Servei d'Oncologia.
E-mail: [email protected]
20
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P15B- TRACTAMENT DEL CÀNCER DE PELL AMB BRAQUITERÀPIA HDR (BQT-HDR)
Ir-192: EXPERIÈNCIA DE L’HUSJR REUS.
C. Esteban, R. León, M. Arguís, I. Henríquez, M. Murcia-Mejía, M. Arenas.
Servei d’Oncologia Radioteràpica, HUSJ Reus (Tarragona).
Objectiu: Analitzar els resultats del tractament de tumors de pell no-melanoma tractats amb BQT-HDR
amb Ir-192 mitjançant aplicadors Leipzig i motlles personalitzats a la província de Tarragona.
Mètode:
Es van utilizar aplicadors de Leipzig de 2 o 3 cm de diàmetre per a lesions petites i per a lesions més
grans o irregulars motlles personalitzats.
La dosi estàndard de tractament va ser de 45-54 Gy, a 3 Gy/ fracció, 3 fraccions/setmana.
La toxicitat cutània es va avaluar setmanalment utilitzant l’escala de la RTOG.
La resposta local al tractament es va valorar al finalitzar el tractament.
Resultats: Des de novembre de 2006 fins a desembre de 2010,es van tractar 102 carcinomes de pell en
81 pacients (64 pacients amb lesió única i 17 pacients amb 2 o més lesions). 46 eren homes i 35 dones,
la mitjana d’edat va ser de 78 anys . 66 lesions van ser classificades com carcinomes basocel·lulars, 30
com carcinomes escamosos i 6 altres tipus histològics. 83 lesions van ser T1, 13 van ser T2 y 6 tenien
més de 5 cm. La localització més freqüent va ser a la cara, seguida de calota cranial i extremitats. El
diàmetre mig de les lesions va ser de 1.5 cm .
En 76 lesions es va fer servir un aplicador de superfície tipus Leipzig. A les 26 lesions restants motlles
personalitzats. La dosi mitja administrada als carcinomes escamosos va ser de 50 Gy i per als
basocel·lulars va ser de 49 Gy. Tots els pacients van finalitzar el tractament amb les dosi previstes.
La toxicitat aguda (RTOG) va ser de G 1 a 13 lesions, G 2 a 52 lesions i G 3 en 27 lesions, cap cas va
presentar toxicitat cutània G 4.
En acabar el tractament, el 97 % de les lesions van presentar resposta complerta. Amb una mitjana de
seguiment de 9,12 mesos, la supervivència lliure de malaltia a un any va ser del 92,4%.
Conclusions: La BQT-HDR amb Ir 192 és un tractament factible al càncer de pell no-melanoma, donada
la seva bona tolerància i eficàcia , amb mínima toxicitat i resultats cosmètics excel·lents.
21
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P16F- BENEFICIOS DE LA REFLEXOLOGÍA EN EL PACIENTE ONCOLÓGICO
Autores: A. BUENO PEDROSA, [email protected]; S. RIBA NOVELL, [email protected];
N. FLORES GIL, [email protected]; M. ZURRO SANCHEZ, [email protected]. L.
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ. Enfermeras corre turnos de servicios especiales de HUGTIP, Badalona,
BARCELONA.
Introducción: la reflexología es una Terapia Natural que entiende al ser humano como una unidad
integrada de cuerpo, mente, espíritu, y contexto, y consiste en estimular el organismo mediante la
estimulación manual de zonas reflejas en pies y manos. Hoy, existen evidencias científicas y fuentes
oficiales que revelan los beneficios de la reflexología y explican como actúan y ayudan a las personas
con cáncer. La reflexología no cura el cáncer, pero es una herramienta potente contra el estrés y además
proporciona al paciente una manera natural de aliviar muchos de los efectos secundarios de sus
tratamientos oncológicos convencionales, como por ejemplo, la ansiedad, liberar los opioides fabricados
por el cuerpo o mejorar la calidad del sueño, entre otros.
Objetivos: exponer los beneficios que produce la reflexología al paciente durante su tratamiento
convencional (radioterapia, quimioterapia o cirugía) mejorando así su calidad de vida.
Material y método: investigación y búsqueda bibliográfica de estudios, métodos y aplicaciones sobre la
reflexología utilizados en España y en otros países. Actualmente en el Reino Unido y EEUU las terapias
con reflexología son mas utilizadas que en nuestro país y hay evidencias de mejoría de la calidad de vida
del paciente. Finalmente se expondrá mediante un poster los resultados obtenidos para una fácil y
rápida visualización.
Resultados y conclusiones: en muchos países, y ahora progresivamente en España, la reflexología, es
una técnica terapéutica reconocida y utilizada en hospitales y centro de salud oncológica. La eficacia de
la terapia reside ante todo en la propia respuesta del paciente. La reflexología es una manera natural de
estimular sus propios recursos internos. Es también una manera para los familiares o cuidadores de la
persona enferma de gestionar su propia ansiedad.
Bibliografía:
- http://www.barcelonareflexologia.com/p/cancer-y-reflexologia.html
- http://www.tomatisespacioterapeutico.com/beneficios-reflexologia-podal/
-http://bibliotecaverde.wikieco.org/wpcontent/uploads/downloads/2012/11/Gonz%C3%A1lez-TesisTerapias-Danae-Chadwick.pdf
- http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/503/3v024n0001a00512.pdf
- http://www.cancer.gov.co/documentos/revistacc2008%20vol%2012%283%29/rcc2008v12n3a06.pdf
22
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P17B- AVANTATGES EN L’ADMINISTRACIÓ DE LES TRANSFUCIONS AMB BOMBA
VOLUMÈTRICA
Autors:
C.
Anguera
Pellejà,
[email protected];
C.
Aragonés
Gisbert,
[email protected]; R. Sendra Esteve, [email protected]; S. López Arias,
[email protected]; C. Mendoza Flores, cmendozaf.ebre.icsencat.cat; M. Escobedo Fontanet.
[email protected].
Infermeres Hospital de Dia, Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
La transfusió sanguínia és una tècnica bàsicament d'infermeria que requereix un coneixement profund
de les bases fisiològiques, un maneig meticulós de l'atenció al pacient i l'aplicació correcta d'un protocol,
per a prevenir les complicacions que poden presentar-se. L'Hospital de Dia polivalent ofereix, dintre de
la cartera de serveis, la transfusió de concentrats d'hematies en règim ambulatori. El temps d’infusió de
cada unitat, és d’1,5 a 2 h, però els primers 15 minuts s’administra a 2 ml/minut com a màxim (1,2).
Per al funcionament del sistema és fonamental garantir:
• La seguretat en la identificació tant del pacient com dels hemoderivats que cal transfondre.
• El bon estat dels hemoderivats mantenint en tot moment la cadena del fred.
• El seguiment del protocol de transfusió.
• La seguretat que el procés assistencial es realitza en el temps adequat.
Objectius
• Identificar els beneficis obtinguts per al pacient i per a la unitat.
• Transfondre el pacient en el temps correcte d'acord amb el protocol, evitant trencar la cadena del
fred.
• Conèixer amb exactitud el volum total transfós, en cas de reacció transfusional.
Metodologia
• Creació d’un grup de treball d’infermeria
• Revisió bibliogràfica.
• Revisió d’evolutius d’infermeria i curs clínic dels pacients transfosos.
Resultats
Amb l’ús de la bomba volumètrica en l’administració de la transfusió d’hemoderivats hem aconseguit
mantenir un ritme d’infusió continu i constant; controlar el ritme de perfusió en tot moment, podent-lo
variar amb exactitud en funció de l’ordre mèdica i les característiques del pacient transfós; i permet al
pacient rebre la transfusió de manera relaxada, sabent que l’aparell avisa en finalitzar cada unitat o
davant de qualsevol incidència. També ens permet administrar alhora tractaments i transfusions a altres
pacients.
Conclusions
La tecnologia unida als sistemes de perfusió amb filtre per a hemoderivats adaptats per a les bombes
volumètriques faciliten la tasca de la infermera i garanteixen el procés assistencial en tot moment.
Referències bibliogràfiques
1-Rozman C. “Breve historia de la Asociación Española de Hematología y Hemoterapia (AEHH)
Haematologica 2008;93 (Supl 1): 67-76.
2-Sociedad Española de Trasfusión Sanguinea. Guía sobre la transfusión de componentes sanguíneos y
derivados plasmáticos (4ª Edición) 2010.
23
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P18B- SISTEMES DE SEGURETAT EN LA PREPARACIÓ DE QUIMIOTERÀPIA
Autors:
R.
Sendra
Esteve,
[email protected];
C.
Aragonés
Gisbert,
[email protected]; C. Anguera Pellejà, [email protected]; S. López Arias,
[email protected]; C. Mendoza Flores, [email protected] ; M. Martínez Nicolás,
[email protected].
Infermeres Hospital de Dia, Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Els citostàtics són un risc per a la salut del personal sanitari que hi està en contacte, sobretot en les
àrees de preparació i administració. En la manipulació de citostàtics, igual que en altres activitats de
l’àmbit sanitari, cal considerar d’una banda els aspectes de protecció del producte (asèpsia), i d’altra
banda la minimització dels riscos que afecten tant el personal manipulador, com el malalt i l’ambient (13).
En la preparació dels citostàtics s’utilitza una cabina de seguretat biològica de flux laminar vertical classe
II tipus B (1,2,4), centralitzada al Servei de Farmàcia, amb equips protectors individuals: bata (amb
punys), guants (sense pols), mascareta, barret, ulleres amb protecció lateral i polaines. És el sistema de
protecció individual davant el risc potencial de contaminació.
L’aparició de nous productes al mercat com són: sistemes tancats, vàlvules antireflux, xeringues i
dispositius amb connexions “luer-lock”, la formació del personal que participa en tot el procés i el
compliment de les mesures de protecció són la clau per reduir el risc d’exposició.
Objectius
• Minimitzar la contaminació durant la preparació.
• Reduir el risc de punció accidental durant la preparació.
• Assegurar un entorn segur per al personal sanitari.
• Actualitzar els criteris de preparació de citostàtics.
Metodologia
• Creació d’un grup de treball d’infermeria
• Revisió bibliogràfica.
Resultats
Juntament amb la Unitat de Riscos Laborals de l’HTVC, hem incorporat els sistemes tancats, connexions i
xeringues “luer-lock” a la preparació de citostàtics a la Cabina CBS-TII, la qual cosa disminueix el risc de
punció accidental evitant l’ús d’agulles, minimitza els accidents durant la preparació i alhora redueix el
risc d’infecció bacteriana en les connexions.
Conclusions
L’ús de sistemes tancats (arbres), vàlvules antireflux, xeringues i dispositius amb connexions “luer-lock”,
evita l’ús d’agulles. També redueix el risc d’emissió accidental d’aerosols i de puncions, minimitza els
accidents durant la seva manipulació i alhora redueix el perill d’infeccions bacterianes en les connexions.
Referències bibliogràfiques
1- Hernández A, Luna P. NTP 233: Cabinas de seguridad biológica. Centro Nacional de Condiciones de
Trabajo. Barcelona 1989.
2- Ministerio de Sanidad y Consumo. Información de medicamentos para el profesional sanitario. 141
Edición. 1992.
3- Comisión Central de Salud Laboral. Insalud. Borrador de recomendaciones para la manipulación de
medicamentos citotóxicos. Madrid. 1995
4- Roca J., Ruiz F. El paciente oncológico: Atención integral a la persona. Ed. Formación Alcalá. Jaén.
2009.
24
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P19B- SISTEMES DE SEGURETAT A L’HOSPITAL DE DIA
Autors: C. Aragonés
Gisbert, [email protected];
C. Anguera Pellejà,
[email protected]; R. Sendra Esteve, [email protected]; S. López Arias,
[email protected]; C. Mendoza Flores, cmendozaf.ebre.icsencat.cat; M. Martínez Nicolás,
[email protected].
Infermeres Hospital de Dia, Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Els citostàtics són fàrmacs utilitzats en el tractament de les malalties neoplàstiques, amb l’objectiu de
destruir o controlar el creixement de les cèl·lules tumorals. Els mecanismes d’acció són molt diversos,
però la característica comuna és la d’interrompre el cicle cel·lular en alguna de les seves fases, per tot
això es consideren un risc potencial per al personal que els manipula (1,3,4).
Les principals vies de penetració d’aquestes substàncies són per (2-4):
• Risc de contacte directe sobre pell o mucoses (en cas de trencament d’envàs).
• Risc d’inhalació d’aerosols i microgotes (durant les connexions i desconnexions)
• Risc de contacte via parenteral (per punció accidental).
Objectius
• Proporcionar un entorn segur tant per al personal sanitari com per als pacients.
• Reduir el risc de contaminació durant l’administració del tractament.
• Actualitzar els protocols.
Metodologia
• Creació d’un grup de treball d’infermeria
• Revisió bibliogràfica.
Resultats
La incorporació de sistemes tancats per a l'administració de citostàtics (arbres, allargadores, connexions
“luer-lock”), disminueix el risc de contaminació ja que actua de barrera mecànica davant microgotes i
aerosols, i evita realitzar connexions - desconnexions entre bosses i vies d'administració.
Conclusions
La utilització d’aquests sistemes ha permès un salt preventiu molt important en la protecció dels
treballadors dels serveis hospitalaris d'Hospital de dia, Farmàcia, convertint els riscos que fins ara eren
inevitables, en riscos evitables.
Referències bibliogràfiques
1- Comisión Central de Salud Laboral. Insalud. Borrador de recomendaciones para la manipulación de
medicamentos citotóxicos. Madrid. 1995
2- Ministerio de Sanidad y Consumo. Información de medicamentos para el profesional sanitario. 141
Edición. 1992.
3- González García, MI. Protocolos de vigilancia sanitaria específica: agentes citostáticos. Comisión de
Salud Pública. Consejo territorial del Sistema Nacional de Salud. MINISTERIO DE SANIDAD Y CONSUMO.
Secretaría General Técnica. Centro de Publicaciones. Madrid. 2003. ISBN: 84-7670-660-X.
4- Gestal Otero, J. J. Riesgos del trabajo del personal sanitario. Madrid, Interamericana-McGraw Hill,
1989.
25
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P20B- CURA DE PELL EN EL MALALT ONCOLÒGIC
AUTORS: S. Riba Novell; A. Bueno Pedrosa; L. Fernandez Gonzalez; M. Zurro Sanchez; N. Flores Gil.
INTRODUCCIÓ:
Mitjançant un pòster informarem i aconsellarem de com cal cuidar la pell durant el tractament amb
quimioteràpia.
És freqüent que durant el tractament es presenti deshidratació; la sequedat deixa la pell
extremadament sensible i qualsevol fregament pot provocar lesions.
OBJECTIUS:
L’objectiu principal del nostre pòster serà ensenyar i mostrar els possibles efectes que es poden produir
i com disminuir-ne l’efecte.
MATERIAL I MÈTODE:
El material emprat seran llibrets informatius i xerrades. Els temes a tractar seran per exemple: la higiene
de la pell, evitar exposar-se al sol; productes que cal utilitzar i d’altres no recomanats com els colorants i
conservants; ús de roba ample, entre d’altres.
RESULTATS:
Els resultats estarien encaminats a aconseguir un millor coneixement dels pacients del seu propi cos i la
manera de cuidar-lo; així com, aconseguir una disminució dels ingressos hospitalaris i la durada
d’aquests. A més d’augmentar l’autonomia d’aquests.
CONCLUSIÓ:
La pell es torna més suau i convé cuidar-la més; amb tots els consells esmentats anteriorment volem
aconseguir una millora de la hidratació i evitar (en la mesura del possible) les ferides, eritemes i
descamació de la pell, i amb això evitar complicacions en l’estat general del pacient oncològic.
BIBLIOGRAFIA:
- http://www.tauli.cat/tauli/cat/Usuaris/Publicacions/Guia_Oncologia_castella.pdf
- -http://www.cancer.gov/espanol/cancer/tratamiento/quimioterapia/consejos/spchemosheets_piel.pdf
- http://www.oncologiasalamanca.org/unienfer/Cuidados%20estandarizados%20de%20Quimiotera
pia.pdf
- https://www.aecc.es/Comunicacion/publicaciones/Documents/guia_estetica08.pdf
26
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P21C- “ESMO DESIGNATED CENTRES OF INTEGRATED ONCOLOGY AND PALLIATIVE
CARE”: EL PAPER DE LA INFERMERIA DE CURES PAL·LIATIVES.
N. Moreno, M. Querol, D. Rodriguez, R. Tell, I. Virgos, I. Martinez
Institut Oncològic Catalunya Sud (IOCS); Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
INTRODUCCIÓ
Des de l’any 2011 el nostre centre està acreditat per la European Society of Medical Oncology (ESMO)
com Centre of Integrated Oncology and Palliative Care. L’essència d’aquest concepte està en
concordança amb l’esperit del Servei d’Oncologia des dels seus inicis. Es basa en l’abordatge integral i
continuat del malalt de carcer des del diagnòstic fins al seu guariment o mort.
Per a que això sigui possible cal un equip interdisciplinar i una bona coordinació multi-nivell, la
responsabilitat de la qual recau de forma molt important en la infermeria de la Unitat de Cures
Pal·liatives (UCP).
OBJECTIUS
Descriure el paper de la infermeria de la UCP en un Centre Integrat d’Oncologia i Cures Pal·liatives.
MATERIAL I MÈTODE
Estudi prospectiu de l’activitat realitzada durant l’any 2012 per la infermeria de la UCP de l’HUSJR.
Dades obtingudes a partir del registre creat a tal efecte, integrat a la història clínica informatitzada. Es
descriuen els diversos tipus d’activitat assistencial de la infermeria relacionades amb la coordinació dels
diferents nivells en que es mou el malalt amb càncer avançat: cures de nafres tumorals, controls de
símptomes, gestió de suport domiciliari amb PADES i/o Medicina d’atenció Primària (MAP) i organització
d’altres recursos externs.
RESULTATS
Des de l’1 de gener al 31 de desembre de 2012, la infermera de la UFISS ha realitzat 573 visites de
seguiment a consultes externes, 659 cures de nafres tumorals, s’han coordinat 514 assistències
domiciliàries amb els PADES de tota la demarcació, 208 amb la MAP i 156 derivacions a Centres Sociosanitaris. Així mateix s’han sol·licitat 76 equips d’oxigen teràpia domiciliaris i s’han realitzat 2963
controls telefònics a pacients per a suport i control de símptomes.
CONCLUSIONS
En un Centre Integrat d’Oncologia i Cures Pal·liatives, la infermera de la UCP du a terme una coordinació
bidireccional entre el pacient, i l’equip hospitalari i també entre els diferents nivells assistencials. La
figura de la infermera de la UCP garanteix l’accessibilitat del malalt i la seva família a la resta de
professionals de l’equip.
27
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P22B- CURAS DE ENFERMIA EN EL PACIENTE ONCOLOGICO CON MUCOSITIS
L. FERNANDEZ GONZALEZ, [email protected]; A. BUENO PEDROSA, [email protected]; M.
ZURRO SANCHEZ, [email protected]; S. RIBA NOVELL, [email protected]; N. FLORES
GIL, [email protected]
INTRODUCCIÓN
La mucositis es una inflamación de la mucosa intestinal, cuando esta afecta únicamente a la boca,
hablamos de estomatitis.
Es algo muy frecuente en el paciente oncológico ya que existe la estomatoxicidad por los fármacos
citostáticos.
La estomatitis se asocia a sequedad de boca, dificultad para deglutir alimentos, dolor y hormigueo en
labios.
Existen varios grados de mucositis que van del I al IV. (foto escala de la OMS)
OBJETIVO
• Prevenir la aparición de la mucositis.
• Detectar precozmente signos y síntomas de la mucositis.
• Aplicar el tratamiento correcto al grado de mucositis una vez instaurada.
• Favorecer el confort del enfermo.
• Prevenir las sobreinfecciones por las lesiones de la mucositis.
METODOLOGIA
Estudio de protocolos de distintas unidades y revisión bibliográfica.
INTERVENCIONES
• Mantener buena hidratación de la mucosa oral y labios.
• Evitar estímulos dolorosos como comidas y bebidas muy calientas, picantes, ácidos, alcohol o
tabaco.
• Proporcionar medidas de confort como lubricación de los labios, anestésicos tópicos y
analgésicos vía oral y realizar enjuagues de varios tipos: desbridantes, suaves, antisépticos y de
especies vegetales, como la manzanilla.
• Inspeccionar regularmente la boca del paciente.
CONCLUSIONES
• El tratamiento de la mucositis tiende a ser paliativo y sintomático, aun no hay un consenso sobre
que enjuague es mejor para tratarla.
• Su aparición es pacientes oncológicos es muy frecuente.
• Su localización se da con mayor frecuencia en labios, suelo de la boca, mucosa del paladar blando
y caras laterales e inferior de la lengua.
• El mejor tratamiento es la prevención.
BIBLIOGRAFIA
1. http://mngt.cpd1.grupics.intranet/arees_assistencial/atencio_infermera/lesions_pell_mucoses.html
2. www.codem.es
3. Mucositis oral: decisiones sobre el cuidado bucal en pacientes sometidos a radioterapia y
quimioterapia
conforme
a
la
evidencia
http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S169561412010000100021&script=sci_arttext
4. Complicaciones orales de la quimioterapia y la radioterapia a la cabeza y el
cuello.http://www.cancer.gov/espanol/pdq/cuidadosmedicosapoyo/complicacionesorales/HealthProfessional/page5
5. Mucositis. Dres. J. S. Villafaña Tello, Dra. M. Pérez-Carranco, Dra. O. A Hay Azcorra, Dr. J. C. Delgado
Álvarez. Revista Nacional de Odontología de México Año 2 Vol. VII 2010
28
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P23D-ATENCION PSICOLOGICA EN EL PACIENTE ONCOLOGICO PEDIATRICO
Falcón Alcalá A; Mora Rangil A; Radigales Coscullano E; Rodríguez Martín V; Salvatierra de la Rosa A.
Varela Serans L.
Hospital Joan XXII- Tarragona. Unidad de críticos.
En la actualidad, el cáncer infantil se considera mayoritariamente una enfermedad crónica. Los avances
en los tratamientos médicos han incrementado el número de niños con cáncer que sobreviven a su
enfermedad. El enfermo oncológico siente los síntomas físicos de la enfermedad y del tratamiento,
como son los vómitos, náuseas, pérdida de peso o fatiga pero también se ve afectado por sus
repercusiones psicológicas.
El niño al que se le diagnostica una enfermedad como el cáncer se enfrenta a un amplio espectro de
emociones: miedo, ira, soledad, depresión o ansiedad.
Su nivel de desarrollo va a determinar la naturaleza del impacto emocional del cáncer y las estrategias
que empleará para afrontar la enfermedad. A lo largo del tratamiento, el niño con cáncer debe
exponerse a procedimientos potencialmente estresantes, que en ocasiones se han considerado incluso
más dolorosos que la propia enfermedad.
Los principales trastornos psicológicos en el paciente oncológico pediátrico abarcan trastornos del
sueño y/o fatiga, dolor, ansiedad anticipatoria ante los procedimientos médicos, depresión o alteración
de la autoestima.
La intervención psicológica resulta de gran importancia para proporcionar apoyo al enfermo y
normalizar una experiencia tan estresante como es la enfermedad, lo más importante es ser honesto
con el enfermo puesto que probablemente percibirá la ansiedad y preocupación en sus familiares.
Usaremos la técnica de la distracción, tratando de focalizar la atención del niño en un elemento
diferente del procedimiento médico y la propia enfermedad, para que el procedimiento y la enfermedad
sea lo más fácil de llevar.
Podemos afirmar que una parte muy importante del tratamiento de los niños con cáncer es la
psicología, ya que esto ayuda a mejorar el tratamiento para esta enfermedad. Mediante la intervención
psicológica se intenta que el tratamiento sea más efectivo y que no sea tan traumático para el niño.
BIBLIOGRAFÍA:
1. Fundamentos de seguridad del paciente: análisis y estrategias en el laboratorio clínico Mérida de la
Torre, Francisco Javier. Madrid: Médica Panamericana, cop. 2012
2. Estándares de calidad de cuidados para la seguridad del paciente en los hospitales del SNS: proyecto
Séneca: informe técnico diciembre 2008 Madrid : Ministerio de Sanidad y Política Social, DL 2009
3. Seguridad del paciente hospitalizado Ruelas Barajas, EnriqueBuenos Aire [etc.]: Instituto Nacional de
Salud Pública: Panamericana, cop. 2007
ARACELI FALCÓN ALCALÁ: [email protected]
ADRIÁN MORA RANGIL: [email protected]
VICTOR RODRIGUEZ MARTIN: [email protected]
ESTHER RADIGALES COSCULLANO: [email protected]
AGUEDA SALVATIERRA DE LA ROSA: [email protected]
LORENA VALERA SERANS:
29
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P24B- DISMINUCION DE ERRORES EN LA ADMINISTRACION DE CITOSTATICOS EN
PACIENTES INCONSCIENTES
Falcón Alcalá A; Mora Rangil A; Radigales Coscullano E; Rodriguez Martín V; Salvatierra de la Rosa A.
Varela Serans L.
Hospital Joan XXII- Tarragona. Unidad de críticos
En los pacientes inconscientes el personal de enfermería no puede cumplir una de las 5 principales
reglas de oro en la administración de fármacos (la identificación verbal del paciente) y esto puede
producir un error en la administración y causar una situación que puede comprometer gravemente la
vida del paciente.
Nuestro objetivo es intentar reducir la tasa de errores en la administración de medicación citostática en
los pacientes inconscientes mediante un cambio de protocolo de identificación. Con la aplicación de
este protocolo en el caso del paciente inconsciente al cual se le tenga que administrar algún tipo de
citostático deberán de llevar dos pulseras identificativas de diferente color a la de los demás con el
nombre y apellidos del paciente, el número de historia y el tipo de citostático que se le ha de
administrar. Una de ellas ha de ir en la muñeca del paciente y la otra en el tobillo. La persona que debe
de administrar la medicación deberá de comprobar el nombre en las dos pulseras con la etiqueta del
citostático.
Nuestra hipótesis es que el nuevo protocolo de identificación de pacientes inconscientes reducirá la tasa
de errores debida a la mala identificación.
La metodología del estudio será experimental de corte transversal y los criterios de inclusión serán los
siguientes:
•
•
•
Paciente en estado inconsciente.
Que tengan de tratamiento medicación citostática.
Pacientes ingresados en el periodo indicado en el hospital.
Como resultados esperados se desea reducir el número de errores de administración de fármacos
citostáticos en los pacientes inconscientes, ya que la administración de éstos pueden ser un peligro para
la salud del paciente incluso pueden empeorar su estado de salud y también resulta una pérdida
económica importante para el hospital ya que este tipo de medicación es cara.
BIBLIOGRAFÍA:
1. Fundamentos de seguridad del paciente: análisis y estrategias en el laboratorio clínico Mérida de la
Torre, Francisco Javier. Madrid: Médica Panamericana, cop. 2012
2. Estándares de calidad de cuidados para la seguridad del paciente en los hospitales del SNS: proyecto
Séneca: informe técnico diciembre 2008 Madrid: Ministerio de Sanidad y Política Social, DL 2009
3. Seguridad del paciente hospitalizado Ruelas Barajas, Enrique Buenos Aire [etc.]: Instituto Nacional de
Salud Pública: Panamericana, cop. 2007
ARACELI FALCÓN ALCALÁ: [email protected]
ADRIÁN MORA RANGIL: [email protected]
VICTOR RODRIGUEZ MARTIN: [email protected]
ESTHER RADIGALES COSCULLANO: [email protected]
AGUEDA SALVATIERRA DE LA ROSA: [email protected]
LORENA VALERA SERANS:
30
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P25A- EL DOLOR EN EL PACIENTE ONCOLOGICO
Falcón Alcalá A; Mora Rangil A; Radigales Coscullano E; Rodriguez Martín V; Salvatierra de la Rosa A.
Varela Serans L.
Hospital Joan XXII- Tarragona. Unidad de críticos
El cáncer es un grave problema de salud pública, cuya incidencia esta aumentando día a día .La
prevalencia también ha aumentado y es mas notable en los países con un buen registro poblacional del
cáncer y se debe al envejecimiento de la población y a una mayor supervivencia de los pacientes
oncológicos
Los cánceres se pueden definir como; carcinomas, sarcomas, leucemias y linfomas.
1. Carcinomas – son el tipo más común de cáncer y se origina a través de las células que cubren las
superficies externas e internas del cuerpo.
2. Sarcomas – se originan en los tejidos de soporte del cuerpo, como los huesos, cartílagos, grasa,
tejidos conectivos y músculos.
3. Leucemias – son cánceres de las células inmaduras de la sangre que crece en la médula ósea cuya
tendencia es acumularse en grandes cantidades en el torrente sanguíneo.
4. Linfomas – se desarrollan en los ganglios linfáticos y tejidos del sistema inmunológico.
El principal objetivo terapéutico en la mayoría de los casos no va a ser erradicar la causa dolorosa, sino
aliviar el dolor. Para ello es importante conocer los tipos de dolor:
1. Dolor Somático: Es el tipo más frecuente en los pacientes con cáncer. Es un dolor bien localizado,
constante y punzante u opresivo
2. Dolor Visceral: Es un dolor mal localizado, constante y sordo. A menudo referido a zonas alejadas de
la lesión.
3. Dolor Neuropático: Se produce por lesión directa a nivel del sistema nervioso. Es un dolor severo,
urente y/o paroxístico.
4. Dolor Simpático: Es un dolor severo, constante y quemante.
Principios básicos:
1. Utilizar los analgésicos de forma regular y no "a demanda".
2. Deben utilizarse las dosis correctas individualizadas Deben ser prescritos a intervalos fijos, según la
duración de acción.
3. La vía oral se considera de elección. Las vías parenterales no representan ninguna ventaja salvo en
casos seleccionados.
4. La escalera terapéutica propuesta por la OMS
Cada día, los profesionales de enfermería conocen y se implican más en el manejo del dolor oncológico,
siendo insuficiente para aliviarlo a este tipo de pacientes.
BIBLIOGRAFIA:
1. Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitaria. Guía terapéutica en Atención Primaria, 4ª ed.
Portaferrisa (Barcelona): semfyc ediciones; 2010.
2. Dolor asiciado al cáncer: evaluación, diagnóstico y tratamiento, Fitzgibbon, Dermot R.Barcelona:
Wolters Kluwer / Lippincott Williams & Wilkins, cop. 2010 Fitzgibbon, Dermot R. Barcelona: Wolters
Kluwer / Lippincott Williams & Wilkins, cop. 2010.
3. El cáncer: proceso oncológico integral Álvarez Rodríguez, José Alfonso León: [S.N.], DL2006
ARACELI FALCÓN ALCALÁ: [email protected]
ADRIÁN MORA RANGIL: [email protected]
VICTOR RODRIGUEZ MARTIN: [email protected]
ESTHER RADIGALES COSCULLANO: [email protected]
AGUEDA SALVATIERRA DE LA ROSA: [email protected]
LORENA VALERA SERANS:
31
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P26B- INTERVENCIONES DE ENFERMERÍA EN LA ATENCIÓN AL PACIENTE
ONCOLÓGICO TERMINAL
Falcón Alcalá A; Mora Rangil A; Radigales Coscullano E; Rodriguez Martín V; Salvatierra de la Rosa A.
Varela Serans L.
Hospital Joan XXII- Tarragona. Unidad de críticos
El cuidado del personal de enfermería hacia el paciente con enfermedades terminales es uno de los más
difíciles de la profesión, el cual debe demostrar y poseer unos principios éticos que se encuentran en el
código de su profesión.
Los pacientes presentan unas necesidades físicas y psicológicas complejas durante la evolución de la
enfermedad, en la que se deben tratar adecuadamente. Para poder ofrecerles un cuidado de calidad.
Por ello se debe conocer cuáles son las necesidades básicas del paciente.
Tres principios básicos para utilizar con el paciente oncológico terminal.
• Buenos cuidados profesionales: administrar un tratamiento de calidad.
• Cuidados centrados en el paciente: el tratamiento debe estar organizado en función de las
necesidades y deseos del paciente no en conveniencia del hospital.
• Cuidado holístico: se dirige de forma más amplia a las necesidades y deseos del paciente,
excluyendo el aspecto clínico del tratamiento.
Objetivos de enfermería del paciente oncológico terminal:
1.- Conseguir el mayor nivel de bienestar y confort..
2.- Participación del paciente en su cuidado
3.- Afrontamiento eficaz de su situación.
La visión de enfermería es la de un profesional con habilidades empáticas, de comunicación y soporte,
con carácter investigador y buen conocedor del medio.
El paciente oncológico terminal es un paciente especial, por lo que el saber aproximarse a el y a su
familia es de mucha importancia para nuestra disciplina.
Desde el punto de vista psicológico cuando el paciente se le diagnóstica o imagina una enfermedad
maligna transcurre por diferentes fases de la agonía: negación, rebelión, negociación, depresión y
aceptación. El cuerpo experimenta dolor mientras el “yo” sufre. El sufrimiento ataca la integridad y
totalidad del individuo dominando su auto percepción y produciendo agonía permanente.
La atención de enfermería en cuanto al aspecto emocional va encaminado a ofrecerle la máxima
sensación de confort, bienestar, cubrir las reacciones psicológicas, permitir expresiones y necesidades
de comunicación, y así aumentar la autoestima, reducir su soledad, cambiar su entorno, minimizar su
tensión emocional y sentimientos de miedo.
BIBLIOGRAFIA
1. Camarero E. Malnutrición y cáncer: sus causas y consecuencias. Rev Oncol. 2004;6(supl1):3-10.
2. Secoli, S. R., Pezo M. C., El cuidado de la persona con cáncer. 2005 Revista Index de Enfermería Año
XIV Nº51:34-39
3. Andrade R. Atención holística del paciente oncológico. Práctica hospitalaria, 2003; 5(27):85-87.
4. Organización Mundial de la Salud. Alivio de los síntomas en el enfermo Terminal. Ginebra: OMS,
1999.6. Kozier B., Erb G., Blais K.
ARACELI FALCÓN ALCALÁ: [email protected]
ADRIÁN MORA RANGIL: [email protected]
VICTOR RODRIGUEZ MARTIN: [email protected]
ESTHER RADIGALES COSCULLANO: [email protected]
AGUEDA SALVATIERRA DE LA ROSA: [email protected]
LORENA VALERA SERANS:
32
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P27B - RISCOS DE L’USUARI EN CONTACTE AMB CITOSTÀTICS
L.CASTELLÓ
Hospital
Universitari
Sant
Joan
de
Reus.
Reus.
Àrea
d’oncologia.
[email protected]
J.HEREDIA Hospital Universitari Joan XXIII. Retén d’infermeria. Tarragona. [email protected]
S.LOPEZ Hospital Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona. Unitat de medicina interna i urologia.
[email protected]
X.MATEO Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Reus. Àrea d’oncologia. [email protected]
Introducció: com a treballadors del sector sanitari, tenim força present que hem de protegir-nos del
contacte amb citostàtics, malgrat aquest fet, de vegades obviem que els usuaris també estan en
contacte amb aquest risc. No podem passar per alt protegir-los ni a ells ni tampoc als seus
acompanyants. Molts, no tenen els suficients coneixements ni informació per a dur a terme una bona
prevenció.
Objectius:
- Informar a l’usuari i als seus acompanyants de la conducta a seguir mentre estan en contacte amb
citostàtics, així com també a posteriori mentre es produeix la seva eliminació.
- Canviar els hàbits i conductes dels usuaris i acompanyants en l’eliminació de citostàtics.
Material i mètodes: realitzem una observació directa i transversal en les unitats d’oncologia de
diferents hospitals de la província de Tarragona. Fem ús d’entrevistes als usuaris i acompanyats de les
unitats.
L’equip infermer que ha desenvolupat aquest treball, ha fet un seguiment dels hàbits i conductes dels
usuaris i els seus acompanyants.
S’ha realitzat una revisió bibliogràfica sobre els protocols i normatives vigents en el maneig i eliminació
de citostàtics.
Resultats: hem observat un seguit de comportaments i conductes per part dels usuaris i acompanyants
que poden ser millorables per a la prevenció dels riscos pertinents.
El personal sanitari, obviem la informació que s’ ha de donar a l’usuari i als seus acompanyants.
Observem que en la acollida dels nouvinguts, l’eliminació i maneig de citostàtics, no és un punt que es
tingui en compte.
Conclusió: és necessari incloure informació en la acollida que es realitza al usuari i als acompanyants per
tal de millorar els hàbits i conductes adequats per al bon maneig i eliminació de citostàtics.
Es proposa la realització d’un suport informatiu ( tríptic, suport informàtic, full d’acollida... ) al inici d’un
tractament citotòxic, per tal de minimitzar-ne els riscos. Aquest suport pot facilitar el treball del
personal sanitari i complementar l’educació que es dóna per part del personal infermer.
33
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P28B - MANEIG ADEQUAT DE CITOSTÀTICS PEL PERSONAL SANITARI
L.CASTELLÓ
Hospital
Universitari
Sant
Joan
de
Reus.
Reus.
Àrea
d’oncologia.
[email protected]
J.HEREDIA Hospital Universitari Joan XXIII. Retén d’infermeria. Tarragona. [email protected]
S.LOPEZ Hospital Sant Pau i Santa Tecla. Tarragona. Unitat de medicina interna i urologia.
[email protected]
X.MATEO Hospital universitari Sant Joan de Reus. Reus. Àrea d’oncologia. [email protected]
Introducció: com a infermers ens preocupa la salut laboral dels treballadors sanitaris i ens agradaria
conscienciar, de primera mà a la resta dels treballadors, dels riscos que comporta l’ús i el tractament
dels citostàtics (quimioteràpia) i com aplicar-ne les mesures preventives corresponents en la nostra
professió.
Els treballadors poden estar exposats durant la fabricació, preparació, distribució o transport intern,
administració, tractament de contaminacions accidentals i vessaments, o eliminació dels residus
procedents de les actuacions anteriors i excretes.
Objectius:
- Conèixer els riscos als que es troba sotmès el personal sanitari en el maneig de citostàtics.
- Conèixer el bon ús dels equips de protecció individual (EPI’s).
Materials i mètodes: realitzem una observació directa i transversal de les unitats d’oncologia de
diferents hospitals de la província de Tarragona. Fem ús d’entrevistes al personal d’infermeria de les
unitats pertinents.
S’ha realitzat una revisió bibliogràfica dels protocols i normatives vigents sobre els riscos laborals que
comporta el contacte amb citostàtics.
Resultats: hem observat que hi ha diverses mesures de seguretat en el maneig de citostàtics que no es
compleixen adequadament, així com també hi hem trobat divergències en el seu compliment.
La informació i els materials del que disposa el personal sanitari són millorables.
La alta càrrega de treball a la que els treballadors estem sotmesos, dificulta en moltes ocasions, una
bona prevenció dels riscos.
Conclusions: el personal sanitari necessita més informació i formació en el maneig de citostàtics i la
correcta utilització dels EPI’s. Es proposa realitzar jornades d’actualització entre el personal que treballa
en la unitat, ja sigui de manera permanent o temporalment.
Caldria també adequar la càrrega de treball a les necessitats de les unitats per tal de minimitzar-ne els
riscos.
Verificar i corregir els diferents punts abans, durant i després del maneig dels citostàtics per tal de no
cometre errors que serien evitables.
34
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P30D - EL TRATAMIENTO DE LA MUCOSITIS ORAL EN PACIENTES PEDIÁTRICOS
AUTORES: ANA PURIFICACIÓN LÓPEZ LÓPEZ, MARTA MORALES GÓMEZ, DANIEL SÁNCHEZ BERNAL,
DIEGO RODRÍGUEZ ACEVEDO, MERCEDES GARCÍA SANZ, MONTSERRAT ESTEVEZ BELLIDO.
-Filiación: Servicio Hospitalización, Hospital Germans Trias i Pujol. Barcelona -Datos contacto: Ana
Purificación López López -E-mail: [email protected]
Introducción
Las mucositis es una lesión aguda y severa de la mucosa bucal, es la complicación más común producida
por tratamientos antineoplásicos.
La mucosa de la cavidad bucal está recubierta por una membrana epitelial de rápido recambio y
maduración celular, que la hace susceptible a los agentes citostáticos que la inflamarán hasta formar
úlceras de gran tamaño provocando una rotura de las barreras inmunitarias e incrementando el riesgo
de infección.
Objetivo
Realizar una búsqueda bibliográfica sobre la mucositis oral inducida por quimioterapia y/o radioterapia
en pacientes pediátricos con cáncer y su tratamiento.
Material y método
Búsqueda bibliográfica en pubMed y dialnet de artículos con las palabras: mucositis, tratamiento,
pediatría y cáncer.
Resultados
Antes de comenzar el tratamiento se aconseja:
Realizar un saneamiento básico para eliminar los posibles focos de infección (caries y enfermedades
periodontales).
Durante la terapia conviene:
·
Dieta Blanda, sin irritantes y preferiblemente fría.
·
Mantener la hidratación oral y enjuagar la boca regularmente con soluciones específicas.
·
Higiene buco-dental estricta ( cepillo dental suave)
·
Retirar prótesis y aparatos de ortodoncia.
·
Tratar los síntomas de ulceraciones en mucosas y labios.
Soluciones más utilizadas como enjuagues en la mucositis oral:
·
Solución salina 0.1%: Humidifica la mucosa oral y estimula las glándulas salivares.
·
Agua Bicarbonatada: Alcalinizador del pH de la saliva, dificultando el crecimiento de las cándidas.
·
Clorhexidina al 0.2% o al 0.12%: Antibacteriano activo frente a las cándidas.
·
Sucralfato: Sal de aluminio, protector de la mucosa.
·
Caolín: Silicato de aluminio, sirve de recubrimiento oral.
·
Lidocaína en gel 2%: Se usa de forma tópica en la prevención y alivio del dolor oral.
Conclusiones
La literatura indica una mayor incidencia y gravedad de la mucositis en la edad pediátrica de la mucositis
elevándose su frecuencia ante situaciones previas de caries, gingivitis y mala higiene oral.
Las lesiones producidas por la mucositis afectan calidad de vida, limitan la continuidad del tratamiento e
incrementan la duración de la estancia hospitalaria.
El tratamiento preventivo odontológico es importante para evitar la aparición de complicaciones orales.
El tratamiento de la mucositis tiende a ser paliativo/sintomático y aún no existe consenso sobre qué
solución oral es mejor para tratarla. 3
Bibliografía
Gallego C. La mucositis, un efecto del tratamiento quimioterapéutico: fisiopatología y manejo. Rev Fac
Odontol Univ Antioq 2007; 18 (2): 84-92.
Puyal CM, Jiménez MC, Chimenos KE, López LJ, Juliá A. Protocolo de estudio y tratamiento de la
mucositis bucal en los pacientes con hemopatías malignas. Med Oral 2003;8:10-8.
Gómez FC, Kustner EC, López JL, Zubeldía FF, Melcior BG. Manejo odontológico de las complicaciones de
la radioterapia y quimioterapia en el cáncer oral. Med Oral 2003; 8(33): 178-187.
Ávila A, Cardona AF, Perea AH. Fisiopatología, prevención y tratamiento de la mucositis oral inducida por
quimioterapia y radioterapia. Rev. Col. Cancerol 2000; 4 (1): 36-51.
Carl W. Tratamiento de las manifestaciones orales en la terapia del cáncer, parte II: quimioterapia.
Artículo 7: de educación continua. 1999; V(5): 37-45.
35
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P31E - Y DESPUÉS QUÉ…
Jeannette Domínguez Sánchez, DNI: 39680310C, COL: 3445, C./ Sant Antoni Maria Claret, 34A, 2º 1ª,
43002 Tarragona, [email protected].
Autores: J.DOMÍNGUEZ (enfermera quirúrgica hospital St. Pau i Sta. Tecla. Tarragona).
INTRODUCCIÓN
Una vez la paciente ha sido sometida a una intervención quirúrgica oncológica por cáncer de mama
deberá enfrentarse a las secuelas producidas por dicha IQ. Toda alteración de la forma estética de la
mama conllevará a una alteración de la imagen corporal y a un trastorno bio-psico-social importante. En
respuesta al recuerdo continuo de la enfermedad y al impacto causado por la desfiguración corporal, la
paciente puede desarrollar una baja autoestima y aislamiento social. En la mayoría de los casos se
plantea una reconstrucción diferida pero a veces es posible realizarla de forma inmediata ( en el mismo
momento en que se realiza la IQ oncológica) cosa que minimiza las secuelas y la percepción negativa de
la imagen corporal.
Desde el momento en que se diagnostica la enfermedad, la paciente debe ser informada de forma
comprensible y personalizada de todas las posibilidades quirúrgicas de reconstrucción que dependerán
de la estrecha colaboración entre los diferentes profesionales que integran las “unidades de la mama”:
enfermeras, radiólogos, oncólogos, anatomo-patólogos, oncólogo radioterápico, cirujanos oncológicos y
plásticos.
OBJETIVOS
Dar a conocer a las pacientes con cáncer de pecho los posibles tipos de reconstrucción mamaria posibles
de forma clara y concisa.
MATERIAL Y MÉTODO
- Revisión bibliográfica en bases de datos Medline, Cuidatge y Pubmed de la evidencia científica
disponible según los indicadores: cirugía reconstructiva, breast reconstruction, cirugía oncoplástica
mastectomía, latissimus dorsi, DIEP flaps, TRAM flaps.
- Reuniones conjuntas para elaborar documentos preliminares.
RESULTADOS
Gracias a la colaboración de todo el equipo multidisciplinar se realiza un documento consensuado que
recopila toda la información obtenida lo que facilita nuestro trabajo en el momento de explicar a las
pacientes las diferentes técnicas oncoplásticas existentes.
Las pacientes se animan a preguntar acerca de las ventajas e inconvenientes de cada posibilidad cosa
que es importante para dar un tratamiento personalizado.
CONCLUSIONES
La paciente bien informada afronta mucho mejor su enfermedad dado que tiene la opción de decidir
cual será el aspecto final de su mama y de su imagen corporal en general lo que contribuirá en mejorar
su calidad de vida.
BIBLIOGRAFÍA
- Masià J. Después del cáncer de mama: como mejorar la calidad de vida durante y después de la
enfermedad. RBA Libros, 2009.
- SECPRE. Tu guía en reconstrucción mamaria. Barcelona 2012.
- Rincón Fernández M.E., Pérez San Gregorio M.A., Borda Más M., Martín Rodríguez A.. Diferencias
psicológicas en pacientes con cáncer de mama según el tipo de cirugía mamaria. Cir. plást.
iberolatinoam. [revista en Internet]. 2010 Dic [citado 2013 Sep 24] ; 36(4): 359-368.
- Martí Toro E., Rubio Murillo J.M., Sánchez Ponte A., López Ojeda A., Solernou Juanola L.l., Montes
Usategui T. Un reto en reconstrucción mamaria. Cir. plást. iberolatinoam. [revista en Internet].
2012 Mar [citado 2013 Sep 24] ; 38(1): 01-07.
- Haddad Tame J.L., Jiménez Muñoz Ledo G. Descripción anatómicoquirúrgica del colgajo
dorsoepigástrico: una opción diferente en reconstrucción mamaria. Cir. plást. iberolatinoam.
[revista en Internet]. 2012 Mar [citado 2013 Sep 24] ; 38(1): 27-34.
36
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
-
-
-
Giachero-Castaño V., Jacobo-Bastreri O., Grattarola-Rizzo G., Carriquiry- Kayel C.. Reconstrucción
mamaria con colgajo músculo-cutáneo transverso de recto abdominal (TRAM) y simetrización
simultánea. Cir. plást. iberolatinoam. [revista en Internet]. 2010 Jun [citado 2013 Sep 24] ; 36(2):
135-144.
Fullana Sastre F., Carreño Hernández E., Medina Hayas M., Serena Signes M., Lacorte-Rodés T.,
González-Mestre V. 20 años de experiencia con el colgajo toracoepigástrico tipo Hölstrom. Cir.
plást. iberolatinoam. [revista en Internet]. 2008 Sep [citado 2013 Sep 24] ; 34(3): 211-222
Gomes Rodrigues T.A., López Ojeda A.B., Viñals Viñals J.M., Serra Payro J.M., Muñoz i Vidal J.,
Palacin Porté J.A. et al. Papel del cirujano plástico en una Unidad de Mama: 20 años de experiencia.
Cir. plást. iberolatinoam. [revista en Internet]. 2013 Jun [citado 2013 Sep 24]; 39(2): 137-143.
37
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P32E - EL CUIDADOR FAMILIAR DE LA PERSONA AMB UNA MALALTIA CRÒNICA EN
UN HOSPITAL COMARCAL.
G. MORA LÓPEZ*, C. FERRÉ-GRAU**, C. RODRIGUEZ JIMENEZ***, L. SÁNCHEZ VIDAL***, N. CUSTODIO
QUARESMA***, L. DE LEON LEAL***.
*Infermer. Hospital Universitari Joan 23 de Tarragona. Professor associat Universitat Rovira i Virgili.
Departament d’Infermeria. Campus Terres de l’Ebre.
** Professora titular. Departament d’Infermeria. Universitat Rovira i Virgili.
*** Infermera. Hospital Universitari Joan 23 de Tarragona.
[email protected]
Al nostre país la majoria dels malalts oncològics ingressats als hospitals compten amb un acompanyant
que roman tot el temps de l’hospitalització al seu costat, que moltes vegades passa per desapercebut
per les institucions sanitàries. S’ha descrit el perfil de cuidador familiar de la persona dependent en un
hospital comarcal i s’ha determinat quines condicions actuen en la seva transició.
Objectiu: Conèixer els sentiments, activitats i percepcions dels cuidadors familiars de la persones
dependents ingressades a l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta.
Material i mètodes: Es tracta d’un estudi qualitatiu on s’ha realitzat entrevistes en profunditat a sis
cuidadors familiars de persones amb malalties cròniques i/o oncològiques. S’han seleccionat aquells que
es consideren representatius del grup. Posteriorment les entrevistes han estat transcrites i analitzades.
Resultats i Conclusions: Els cuidadors familiars tenen una presència activa a l’hospital, tot i que son
invisibles per al sistema sanitari, però s’utilitzen com a recurs i realitzen un ampli ventall d’activitats
relacionades amb la higiene, l’alimentació, l’eliminació, la vigilància i l’acompanyament, que moltes
d’aquestes no poden ser realitzades pel personal sanitari.
L’hospital no ha estat pensat per a l’estància de les cuidadores familiars, i les mecanismes pels quals
resolen les seves necessitats com la higiene poden afectar a la seva intimitat, salubritat i la convivència a
les habitacions.
Paraules clau: cuidador familiar, hospital, dependència.
38
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P33C - EXPERIÈNCIA A HOSPITAL DE DIA D'ONCOLOGIA DEL HUSJR A PROPÒSIT D'UN
CANVI DE PRESENTACIÓ D'UN CITOSTÀTIC
Introducció:
Durant un període de temps els professionals d’hospital de dia d’oncologia vam detectar l’aparició de
reaccions adverses immediates (R.A.I.) en els pacients que rebien tractament quimioteràpic amb
Gemcitabina (GMZ), un anti-metabòlit indicat en el tractament de diferents tipus de neoplàsies en estat
localment avançat o metastàsic.
Aquestes reaccions es caracteritzaven per la presència dels següents símptomes: mareig, sudoració,
sensació de cap espès i cefalea. Els pacients definien l’episodi com “un estat d’embriaguesa”.
Ens va cridar l’atenció ja que en tots els anys d’experiència en l’administració d’aquest fàrmac, no
s’havien presentat abans efectes adversos com aquests.
Objectiu:
Analitzar la causa de l’aparició d’aquest nou tipus de reaccions en l’administració de GMZ, no descrita
anteriorment pels pacients de la unitat.
Disminuir la incidència d’aquests efectes adversos en el nostre servei.
Material i mètode:
- És una experiència basada en la evidència infermera.
- El professional d’infermeria responsable de cada pacient era l’encarregat de registrar a la historia
clínica les RAI .
- S’han revisat les fitxes tècniques de les diferents presentacions de la GMZ.
- S’ha consultat amb els facultatius responsables de cada pacient.
- S’ha consultat amb els professionals encarregats de la preparació dels medicaments citostàtics.
Resultats
El canvi de forma farmacèutica de la GMZ que contenia entre els excipients l’etanol, va produir l’aparició
de aquests efectes adversos.
El canvi en la pauta d’administració, disminuint la velocitat d’infusió de Gemcitabina, va disminuir el
nombre de reaccions no desitjades.
Conclusions
La conclusió que vam extreure d’aquesta experiència és la necessitat d' escoltar als pacients, i sobretot
de fer-los prendre consciència de la importància de comentar qualsevol sensació que puguin
experimentar durant el tractament, ja que durant aquesta experiència hem trobat molts pacients que
marxaven a casa “amb dos copes de més”.
La importància del treball d'infermeria alhora de realitzar la feina a hospital de dia no només es limita
administrar medicació sinó també d'escoltar i d'actuar, quedant palesa en situacions com aquesta.
A. Llurba ([email protected] S. Oncologia HUSJR)
S. Díaz ([email protected], S. Oncologia HUSJR)
M. Olive ([email protected], S. Oncologia HUSJR)
J. Mateo ([email protected], S. Oncologia HUSJR)
39
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P34B- CUIDADOS DE ENFERMERIA EN PACIENTES ONCOHEMATOLÓGICOS CON
NEUTROPENIA FEBRIL
C.RUÍZ GIRBAU, MC. DURÀ MOLINA, R.TUTUSAUS CATALÀ, S.ALTIMIRAS ROVIRA, L.JIMÉNEZ ORRIOS,
D.LUQUE CARRASCO
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
UNITAT CURES INTENSIVES. ÀREA GENERAL.
BARCELONA
MAIL: [email protected]
Introducción
La neutropenia es la disminución aguda o crónica de los granulocitos de la sangre. Para que un paciente
sea diagnosticado de neutropenia debe tener unos valores en la analítica de igual o inferiores a
500neutrófilos/mm3 o un recuento entre 500-1000/mm3 con un descenso brusco del 25-50% en la
última semana. Así pues la neutropenia febril es una complicación frecuente de los pacientes sometidos
a quimioterapia aunque cabe decir que no siempre la fiebre acompaña.
Dependiendo del tipo de neutropenia y los factores de riesgo un microorganismo con bajo índice
patógeno puede causar infecciones posteriores pudiendo conllevar a un alto número de morbilidad o
incluso a consecuencias fatales.
Objetivo
El objetivo de este trabajo es dar a conocer los conceptos básicos para poder detectar un paciente
granulocitopénico, así como los factores que predisponen a padecer una infección y saber hacer un
manejo correcto de los cuidados por parte del personal de enfermería de este tipo de enfermos.
Metodología
Se realizó una revisión de protocolos y/o tratamientos para el manejo de estos pacientes de la unidad
junto con una exhaustiva búsqueda bibliográfica en bases de datos. También la consulta a diferentes
profesionales especializados.
Resultados
Un gran número de pacientes sometidos a quimioterapia pueden presentar neutropenia y fiebre lo cual
se puede asociar a infecciones en un porcentaje elevado que pueden afectar potencialmente la salud de
estos pacientes y su calidad de vida en el ámbito asistencial-social.
Conclusiones
La infección es la causa principal de morbilidad y mortalidad en pacientes que presentan neutropenia.
Ésta está relacionada gravemente con las infecciones, y que están determinadas por el grado y la
duración de la neutropenia. Por ello es importante llegar al diagnóstico precoz y reducir las
complicaciones posteriores.
Bibliografia
Díaz C., Salaver M., Aguado J.M., Jarque I., Lizasoain I., Sanz M.A. Evaluación individualizada de riesgo de
infecciones en el paciente oncohematológico. Revista Española Quimioterapia; Vol. 19, nº2, 2006.
Comité nacional de infectología de la sociedad argentina de pediatría. Consenso Nacional, Riesgo de
infección en el paciente oncológico. Archivos argentinos de pediatría. Vol. 101, nº4, 2003.
40
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P35B - ATENCIONS D'INFERMERIA EN LES PACIENTS AMB LIMFEDEMA SECUNDARI AL
TRACTAMENT DE CÀNCER DE MAMA.
AUTORS: S.ALTIMIRAS ROVIRA, L.JIMÉNEZ ORRIOS, R.TUTUSAUS CATALÀ, C.RUIZ GIRBAU, MC.DURÀ
MOLINA, D.LUQUE CARRASCO.
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
UNITAT CURES INTENSIVES GENERAL
BARCELONA
Contacte: [email protected]
INTRODUCCIÓ
El limfedema en l’extremitat superior és un dels efectes adversos amb més impacte en la funcionalitat i
qualitat de vida en les dones tractades de càncer de mama. S’estima que una de cada cinc dones
tractades acaba desenvolupant limfedema.
El limfedema és l'augment atípic de líquid ric en proteïnes dins de l’espai intersticial degut a una
alteració en la capacitat de transport del sistema limfàtic. Manifestant-se en un augment de volum de
l’extremitat o regió del cos. En el cas de càncer de mama l’extremitat afectada és el braç a causa de
l’aplicació dels tractaments de cirurgia (limfadenectomia) o de radioteràpia, els quals afecten les vies
limfàtiques axil·lars. Pot aparèixer bé de forma general en el braç o bé de forma localitzada en qualsevol
part de l’extremitat.
OBJECTIUS
Descripció de les atencions d'infermeria per a la prevenció i tractament en les pacients que pateixen (o
patiran) un limfedema secundari al càncer de mama.
MATERIAL I MÈTODE
Revisió de protocols, guies i tractaments de pràctica clínica. Recerca bibliogràfica envers el tema i
consultes a professionals especialitzats en oncologia.
RESULTATS
Les dones que presenten limfedema tenen menor qualitat de vida, amb afectació tant física com
psicològica. A més a més s’ha identificat que, entre les dones que no han desenvolupat limfedema però
que en tenen risc, hi ha una gran part que tenen manca de coneixements envers el tema.
CONCLUSIONS
La millora i innovació en els tractaments, a més de l’efectivitat, han suposat un gran avanç en la reducció
dels efectes adversos i la seva intensitat, com ha significat la introducció de la tècnica del gangli
sentinella. En estudis recents s’ha observat que la incidència del limfedema amb aquesta pràctica és
molt inferior que en la limfadenectomia. Tot i així, hi ha un petit però significatiu risc de desenvolupar
limfedema moderat. Per aquest motiu, és important que les pacients que pateixin o puguin patir els
efectes adversos de la limfadenectomia han de tenir coneixement de com disminuïr-los o evitar-los,
rebent una adequada educació sanitària per part del personal infermer.
BIBLIOGRAFIA
Borras JM, Espinas JA, Ferro T, de la Puente ML, Cordon F, Argimon JM. [Impact of cancer in Catalonia:
consequences for priorities in the prevention, diagnosis and treatment of cancer]. Med Clin (Barc) 2008;
131 Suppl 1:42-49.
Engel J, Kerr J, Schlesinger-Raab A, Sauer H, Holzel D. Axilla surgery severely affects quality of life: results
of a 5-year prospective study in breast cancer patients. Breast Cancer Res Treat 2003; 79(1):47-57.
Sakorafas GH, Peros G, Cataliotti L, Vlastos G. Lymphedema following axillary lymphnode dissection for
breast cancer. Surg Oncol 2006; 15(3):153-165.
Guia per a la prevenció de Limfedema secundari en el tractament de càncer de mama. Generalitat de
Catalunya; Departament de Salut. Diversos autors.
41
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P36B - TRATAMIENTO DE QUELOIDES CON BRAQUITERAPIA INTRAOPERATORIA
Autores: A.Rodriguez¹, Y.Polo¹, I.Henriquez¹·²
¹ Servicio Oncología Radioterápica HUSJR. 977.31.03.00
Reus, Tarragona.
² Institut d’Investigació Sanitari Pere Virgili (IISPV)
1. INTRODUCCIÓN:
Los queloides son crecimientos exagerados del tejido cicatricial que pueden ser producidos por
diferentes traumatismos.
Los tratamientos actuales para el queloide incluyen tratamientos tópicos, láser, criocuagulación y
cirugía. La mayoría de estos pacientes recidivan. La Braquiterapia-HDR es una alternativa de tratamiento
efectiva.
2. OBJETIVO:
El objetivo es evaluar el tratamiento de los pacientes con queloides mediante cirugía y BraquiterapiaHDR intraoperatoria en el Hospital Universitario Sant Joan de Reus.
3. MATERIAL Y METODOS:
En Diciembre del 2010 se puso en marcha el programa de tratamiento de Braquiterapia-HDR para
queloides.
Desde Diciembre 2010 hasta Julio 2013, se han tratado un total de 7 pacientes, 4 mujeres y 3 varones (8
lesiones). La media de edad fue 40.3 años (19-41),
Todos los queloides fueron clasificados como espontáneos, excepto uno (post-traumatismo). La
localización fue: 3 tórax anterior, 1 tórax posterior y 4 extremidades superiores. Los síntomas
observados fueron prurito, dolor, y sensación de quemazón.
La longitud media del queloide fue de 7,6 cm. (5 – 11.2 cm.).
El tratamiento se realizó de manera ambulatoria. Se realizó exéresis completa, previa anestesia local. La
sutura se realizó por planos hasta la dermis donde se colocó un tubo plástico que abarcaba toda la
cicatriz. La piel se aproximó con sutura intradérmica.
Posteriormente se realizó TAC-planificación. La prescripción de la dosis fue a 5mm (3 – 7 mm). En los
pacientes que no se realizó TAC (4 pacientes, 5 lesiones), se realizó el cálculo dosimétrico por puntos.
La dosis total administrada fue de 16.5 Gy en 3 fracciones de 5.5 Gy. La media de longitud activa fue
7,75 cm. ( 5 – 10.2 cm.). La primera fracción se realizó < 6 h post-cirugía. Después de la última fracción
se retiró implante (tubo plástico).
4. RESULTADOS:
Un paciente presentó inflamación en el lugar del implante que requirió anti-inflamatorios. Otro paciente
presentó infección de la herida que requirió ingreso hospitalario para tratamiento antibiótico
endovenoso. Este paciente no presentó dehiscencia de sutura.
La mediana de seguimiento fue de 6 meses (media 11.6 m; 4-33 m). No hay evidencia de toxicidad
tardía. Se valorará control tumoral con mayor seguimiento.
5. CONCLUSIONES:
La braquiterapia-HDR intraoperatoria es un tratamiento efectivo y bien tolerado en los pacientes con
queloides.
42
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P37B - GRAU DE PROTECCIÓ VERS LA RADIODERMITIS: ESTUDI COMPARATIU DE 7
CREMES HIDRATANTS EN DONES AMB CÀNCER DE MAMA TRACTADES AMB
RADIOTERÀPIA
R. LEÓN, C. ESTEBAN, J. LL. AÑON, M. SANCHEZ, M. BONO, I. GRAU, M. ARENAS.
Servei d’Oncologia Radioteràpica, HUSJ Reus (Tarragona).
Justificació: La radiodermitis continua essent una conseqüència inevitable de la RT externa, sobretot a
zones amb plecs cutanis, malgrat l'evolució tecnològica, la utilització de tècniques modernes de
simulació virtual, la planificació tridimensional i el tractament conformat que han intentat minimitzar la
seva possible aparició. Es presenta en el 87% dels pacients sotmesos a irradiació mamària i no hi ha cap
zona de tractament que estigui exempta de la seva aparició.
Objectiu: realitzar una recollida prospectiva de dades en pacients en tractament conservador de RT amb
càncer de mama, avaluant especialment l'aparició de toxicitat cutània durant el seguiment, tant
objectiva com subjectiva.
Objectiu primari:
- Determinar la millor crema en termes cost-efectivitat enfront la radiodermitis
Objectius secundaris:
- Identificar i quantificar la radiodermitis, els símptomes i la satisfacció cosmètica
Material i mètode: estudi clínic, aleatoritzat, amb grups paral·lels, prospectiu, per avaluar l'eficàcia
enfront de la radiodermitis de diferents cremes hidratants en el tractament amb radioteràpia amb
intenció radical del càncer de mama. L'avaluació es realitzarà setmanalment utilitzant The RadiationInduced Skin Reaction Assessment Scale (RISRAS). Aquesta escala, dissenyada per funcionar
setmanalment, incorpora una escala de símptomes del pacient amb millor puntuació i una escala
d'avaluació de salut professional. Es dissenya una base de dades, analitzant entre altres variables, la
localització del tractament, crema hidratant utilitzada, dosi total del tractament, satisfacció cosmètica,
existència objectiva i subjectiva de radiodermitis.
La població a estudi s’ha establert amb la participació inicial de 70 pacients.
Calendari i data prevista de finalització.
Inici:
28-01-2013
Fi del reclutament previst:
19-09-2013
Fi de l’estudi:
Novembre-desembre 2013
43
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P38C - ATENCIÓ URGENT AL PACIENT ONCOLÒGIC, UNA REALITAT NECESSÀRIA
V. MARIN LLAURADÓ (Hospital Universitari Sant Joan de Reus, oncologia, vmarinlhotmail.es), A. ROFES
(Hospital Universitari Sant Joan de Reus, oncologia), L. BAYONA (Hospital Universitari Sant Joan de Reus,
oncologia, marbay2hotmail.com), B. REINA (Hospital Universitari Sant Joan de Reus, oncologia,
blanca_ainer88otmail.com), F. CASTELLVÍ ROFES (Hospital Universitari Sant Joan de Reus,
oncologia/urgències, francesc.castellvigrupsagessa.com), F. ISERN CATALÀ (Hospital Universitari Sant
Joan de Reus, oncologia, [email protected])
Introducció
Durant els últims anys la demanda al servei d’urgències oncològiques a hospital de dia ha anat en
augment amb patologies cada cop més complexes. Per aquest motiu ens vàrem plantejar fer aquest
estudi sobre l’afluència i perfil del pacient que acudeix a la nostra unitat en un moment agut de la seva
malaltia, on és atès sempre que sigui possible pel seu oncòleg de referència, i un grup d’infermers/eres
amb els qual es relaciona habitualment.
Objectius
- Perfil de l'usuari de les urgències d'hospital de dia d'oncologia
- Identificar els fluxes d'activitat setmanal
- Derivació dels pacients a l'alta
Metodologia
És un estudi quantitatiu, observacional i prospectiu. S'ha elaborat un registre amb els diferents camps
d'estudi: diagnòstic, motiu de consulta, assiduïtat a urgències i destí a l'alta.
S’ha portat a terme del dia 1 de Maig fins el 31 de juny del 2013, ambdós inclosos.
Els resultats obtinguts s'han explotat per SPSS 13.0
Resultats
Durant el període d’estudi s'han atès 329 urgències.
Diagnòstics més prevalents: neoplàssia colorectal, n. mama, n. pulmó, n. digestiva, n. sistema uro-renal,
n. ginecològica i n. ORL.
El dolor encapçala els motius de consulta amb un 23.1% seguit de mal estat general amb un 22.18% i
febre amb un 10.33%. Un nombre important de pacients presentava més d'un símptoma.
La meitat dels pacients que acudeixen al servei d’urgències oncològiques estan en tractament de QT
(50.45%), mentre que un 37.68% no està actualment en tractament. Un 6.68% es tractat mitjançant RDT
i un 4.55% està en tractament combinat QT+RDT.
Pel que fa al nivell terapèutic un 60.79% dels pacients atesos es troben en fase pal·liativa (dels quals
només un 12.46% reben suport PADES). Un 35.68% reben tractament amb intenció radical.
La meitat dels pacients atesos ja havien precisat anteriorment d’un servei d’urgències, i d’aquests un
88.23% havien acudit a la nostra unitat.
Al final del procés un 25% dels pacients precisen ingrés hospitalari.
Conclusions.
Els percentatges mostren que el nivell d’assistència varia poc en funció del dia de la setmana, trencant la
falsa percepció que teníem els professionals.
Els usuaris que més acudeixen al nostre servei són pacients amb malaltia avançada, molts d’ells en
tractament de QT.
Creiem que el baix percentatge (11.76%) de pacients que acudeixen a urgències generals corresponen a
que l'hospital de dia està tancat de 21h a 8h, caps de setmana i festius.
44
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P39B - ESTANDARDITZACIÓ DE LES CURES DEL CATÉTER CENTRAL D’INSERCIÓ
PERIFÈRICA (PICC)
M. PAREJO, M. BONO, I.C GRAU, B. GRISO, F. ISERN, X. MATEO
Hospital Universitari Sant Joan. Reus. Institut Oncològic Catalunya Sud
[email protected]
INTRODUCCIÓ
L’accés venós es de vital importància en els tractaments oncològics. Els fàrmacs utilitzats son altament
irritants, vesicants,... en ocasions poder arribar a provocar hipersensibilitat, hiperpigmentació, e inclòs
retracció venosa, el que pot provocar una lesió de la vena i/o de l’extremitat. Per això es va prendre la
decisió de l’utilització dels PICC’S a la nostra unitat Donat l’increment de pacients portadors de PICC, així
com la seva assistència a altres unitats i la dispersió geogràfica, ens hem plantejat la formació del
personal d’infermeria amb la finalitat d’unificar criteris i evitar complicacions.
OBJECTIUS
• Unificar criteris sobres les cures i el maneig del catèter
• Aprendre a conèixer les possibles complicacions que es poden presentar i els seu tractament
• Realitzar un pòster explicatiu per a les diferents unitats del nostre centres així com els altres
centres del Grup Sagessa
MATERIAL I MÉTODE
• Revisió dels protocol de vies centrals del nostre hospital
• Revisió bibliogràfica
• Anàlisis de l’experiència professional del nostre centre i d’altres centres
RESULTATS
Realització de sessions formatives a nivell general i per algunes Unitats
S’ha procedit a l’elaboració d’un pòster explicatiu per els diferents controls d’infermeria
CONCLUSIONS
Esperem que sigui útil en el maneig del catèter i que tot el personal d’infermeria procedeixi de la
mateixa manera.
Pot ajudar a tenir un esquema visual ràpid per realitzar les cures de forma estandarditzada i que sigui un
reforç de les sessions d’infermeria ja realitzades.
Tenir el pòster a la unitat pot donar mes seguretat al personal
45
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P40E - AUTOCUIDADO EN EL PACIENTE ONCOLÓGICO
Autores: N. FLORES GIL, [email protected]; A. BUENO PEDROSA, [email protected]; S.
RIBA NOVELL, [email protected]; M. ZURRO SANCHEZ, [email protected]; L.
FERNÁNDEZ GONZÁLEZ, [email protected]. Enfermeras corre turnos de servicios especiales de
HUGTIP, Badalona, BARCELONA.
Introducción: Mantener alta la autoestima es uno de los aspectos más importantes en los pacientes con
cáncer, y para ello, una de las claves es aliviar muchas de las consecuencias (físicas, psicológicas,
familiares y sociales) del tratamiento del mismo ya que, el diagnóstico de la enfermedad provoca
numerosas reacciones en la persona afectada y es muy importante nuestra ayuda para que el paciente
pueda afrontar, superar, luchar contra la enfermedad y contribuir en su calidad de vida.
Objetivos:
• Educar al paciente y familiares sobre el tratamiento (quimioterapia, radioterapia o cirugía) y
efectos secundarios.
• Promover el autocuidado del paciente dentro de sus posibilidades.
• Ayudar al paciente a realizar las actividades de la vida diaria
• Ofrecer recomendaciones dietéticas al paciente.
• Facilitar el apoyo del paciente por parte de la familia y la comunidad
Material: Estudio de protocolos y guías de distintos centros hospitalarios y revisión bibliográfica.
Finalmente se expondrá mediante un poster los resultados obtenidos para una fácil y rápida
visualización
Metodología:
• Ayudar a los pacientes y familiares que lo precisen a interpretar la información que reciben
sobre su enfermedad, evolución o tratamiento.
• Detectar, evaluar y tratar los posibles problemas psicopatológicos que se presenten como
miedo, negación, rabia, culpabilidad, ansiedad...
• Proporcionar medidas de confort y recomendaciones a nivel físico sobre la caída del cabello,
sequedad de la piel, hiperpigmentación, irritaciones cutáneas, quemaduras, alteraciones de las
uñas, diarrea, estreñimiento, fatiga. Así como ofrecer recomendaciones dietéticas
Resultados y conclusiones:
Los pacientes no conocen los autocuidados ni saben de las reacciones por el tipo de tratamiento que
están llevando durante el proceso de su enfermedad. El personal de enfermería debe intervenir
directamente con acciones hacia la enseñanza del autocuidado y demostración de su importancia, dado
que se requieren acciones eficaces que prevengan sobre la patología, efectos colaterales, así como
reforzamiento y creación de una autoestima positiva, evidenciando la oportunidad de que el personal
implemente apoyo educativo en este punto.
Bibliografía:
http://fecma.vinagrero.es/documentos/pacientes.pdf
http://www.oncosan.com/wp-content/files/Gu%C3%ADa-de-Autoayuda-Durante-el-Tratamiento-deQuimioterapia.1.pdf
http://www.elsevier.es/sites/default/files/elsevier/pdf/316/316v100n01a13155026pdf001.pdf
46
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P41E - EL BURNOUT EN EL PERSONAL D’INFERMERIA D’ONCOLOGIA
Autors:LUQUE CARRASCO D, ALTIMIRAS ROVIRA S, DURÀ MOLINA MC, TUTUSAUS CATALÀ R, RUIZ
GIRBAU C, JIMÉNEZ ORRIOS L.
Centre: HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON / HOSPITAL UNIVERSITARI JOAN XXIII.
Servei: Unitat de cures intensives i urgències.
Contacte: [email protected]
INTRODUCCIÓ:
Actualment, l’estrés forma part de la nostra vida quotidiana afectant tant a la nostra salut física com
mental. Al contexte de la salut laboral, sorgeix el desenvolupament d’un nou procés: el burnout.
Es tracta d’un estrés laboral que en el cas de la infermeria de caràcter assistencial de tipus
organitzacional, afectant al personal d’infermeria de diferents serveis. Un dels grups de personal
infermer que més pateix les seves conseqüències és el personal del servei d’oncologia, ja que aquesta
atenció infermera és de natura estressant per diferents variable, com són la despersonalització, el
cansanci emocional i la manca de realització personal. Factors que s’afegeixen al poc reconeixement per
part tant del personal com dels propis malalts. De la gravetat en la repercussió tant de la salut dels
professionals com en la qualitat assistencial que reben els pacients oncològics, existeixen aspectes del
burnout que hauríen de ser coneguts pels infermers/eres, tant de detecció com d’actuació.
OBJECTIU:
Reflexar els diferents motius que poden portar al personal d’infermeria a patir de l’esmentada
síndrome, així com mostrar les seves possibles causes i conseqüències, per tal de que infermeria pugui
reconèixer situacions d’aquest tipus d’estrés. Esmentar també les possibles solucions al burnout per tal
de que el personal pugui sortir de la situació degudament si s’escau.
METODOLOGIA:
Àmplia recerca bibliogràfica envers el burnout en el personal infermer del servei d’oncologia. Així com
consulta a professionals especialitzats en salut laboral i en el burnout en particular.
RESULTATS:
El coneixement dels factors predisposants i de les possibles causes del burnout al personal per part
d’infermeria, fan que el personal pugui actuar de manera adequada front a la síndrome de manera
precoç,i, per tant, patint unes conseqüències menys greus.
Saber quines són les possibles solucions i ajudes que es poden rebre per tractar la síndrome, fan que
infermeria pugui actuar amb més rapidesa en cas de precisar l’esmentada ajuda.
CONCLUSIONS:
El benestar de salut dels infermers és indispensable per a la seva activitat, per tal de poder desenvolupar
la seva tasca de la millor manera possible. Tenint això una repercussió directa tant en la salut del
personal infermer com en l’atenció assitencial procurada.
BIBLIOGRAFIA:
• Romana Albaladejo R, Villanueva P, Ortega P, Astasio ME Calle, V Domínguez. Síndrome de
burnout en el personal de enfermería de un hospital de Madrid. Rev Esp Salud Pública 2004;
78: 505-516.
• Chacón Roger M, Grau Abalo J. Burnout en enfermeros que brindan atención a pacientes
oncológicos. Rev Cubana Oncol 1997;13(2):118-125.
• Gil Monte PR, El sindrome de quemarse en el trabajo (burnout) en profesionales de enfermería.
Revista Eletrônica InterAção Psy – Ano 1, nº 1- Ago 2003 – p. 19-33
47
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P42B - CURES D’INFERMERIA EN LA MANIPULACIÓ DEL CATÈTER DE RESERVORIO
VENÓS SUBCUTANI
AUTORS:
DURÀ MOLINA MC, JIMÉNEZ ORRIOS L, ALTIMIRAS ROVIRA S, RUIZ GIRBAU C, TUTUSAUS CATALÀ R,
LUQUE CARRASCO D.
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
BARCELONA
CONTACTE: [email protected]
INTRODUCCIÓ:
A l’actualitat, als pacients amb malalties de caràcter hematològic I oncològic se’ls exigeix la utilització de
pautes terapèutiques de llarga durada,i això pot acabar amb un deteriorament de la xarxa venosa del
pacient a causa de les venopuncions abundants. Per aquests casos, s’empren els accessos venosos de
llarga durada o permanents, coneguts com accessos venosos centrals, amb la mateixa utilitat que els
perifèrics, però sense requerir la venopunció constant.
Existeixen dos tipus de sistemes per infusió endovenosa prolongada: tunelitzats (Hickmann®) o
totalment implantats (tipus reservori).
Aquests dispositius requereixen ser insertats i retirats quirúrgicament, així com unes condicions
asèptiques a la seva manipulació i unes cures determinades per al seu bon funcionament, així com el
control de possibles efectes adversos de l’implant, fan que hi hagi una manca de complicacions envers
ell.
OBJECTIU:
Mostrar quines han de ser les actuacions per la correcta manipulació d’aquests tipus de dispositius per
part del personal d’infermeria.
METODOLOGIA:
Es fa una revisió de protocols de la unitat així com recerca bibliogràfica a bases de dades destacades, i
consulta a diferents professionals especialistes.
RESULTATS:
La correcta formació del personal infermer encarregat de la manipulació d’aquests catèters, evita
l’aparició de complicacions secundàries a una incorrecta manipulació del catèter.
La informació que reben els professionals, els fa tenir una major seguretat a l’hora de manipular el
catèter i això fa que l’atenció que reb el pacient portador sigui més satisfactòria.
CONCLUSIONS:
El personal d’infermeria encarregat de manipular aquests catèters, independentment de quin sigui el
servei on es trobi, ha de tenir una correcta formació per al seu manteniment i per poder reconeixer els
símptomes de les possibles complicacions que aquest pot derivar.
BIBLIOGRAFIA:
• Poorter RL, Lauw FN, Bemelman WA, Bakker PJM et al. Complications of an implantable venous
access device (Port-a-Cath®) during intermittent continuous infusion of chemotherapy.
European Journal of Cancer. Volume 32, Issue 13, December 1996, Pages 2262–2266.
• Prado Rodríguez-Barbero M. Tipo de canalización de Acceso venoso central: el Port-a-Cath.
http://enfermeros.org/revista. n4 dic 2008
• Cotilla Franco, JM, Prieto Tinocco J, Frigolet Maceras P. Protocolo de uso y mantenimiento del
reservorio venoso subcutáneo. Rev.Enf.Global. n:13, Junio 2008.
• Soto Núñez C, Avilés Reinoso L, Robledo Osses MC, Tecnología en un centro de quimioterapia
ambulatoria y cuidado avanzado de enfermería: estudio observacional. Medwave 2012
Dic;12(11):e5573 doi: 10.5867/medwave.2012.11.5573
48
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P43A - ACTUACIÓN DE ENFERMERIA EN EL PACIENTE ONCOLOGICO QUE ACUDE AL
SERVICIO DE URGENCIAS CON SÍNDROME FEBRIL
L. DE LEÓN LEAL, N. CUSTODIO CUARESMA, C. RODRÍGUEZ JIMÉNEZ, L. SÁNCHEZ VIDAL, G. MÓRA
LÓPEZ, M. PERALVO BERNAT.
DUI. Hospital Universitari Joan XXIII. Reténs àrea de crítics. Tarragona.
[email protected]
Introducción
El síndrome febril es uno de los motivos de consulta más frecuentes por los que acude el paciente
oncológico al servicio de urgencias. En la mayoría de casos en los que el paciente está recibiendo
tratamiento antineoplásico, posteriormente se objetiva analíticamente una neutropenia.
La neutropenia es el factor de riesgo de desarrollo de infección más importante en el paciente
oncológico. Por este motivo es importante que los profesionales de enfermería tengan las habilidades y
conocimientos en el manejo y vigilancia de este tipo de pacientes con el fin de minimizar las
complicaciones potenciales.
Objetivo
• Estandarizar las intervenciones de enfermería mediante un plan de cuidados para disminuir la
variabilidad en la atención del paciente oncológico en el servicio de urgencias.
• Definir las medidas a adoptar para disminuir y evitar posibles complicaciones y riesgos
potenciales.
Material y métodos
Creación de un grupo de enfermería para realizar una revisión bibliográfica de diferentes protocolos
hospitalarios y unificar criterios.
Resultados
Se desarrolla el siguiente plan de cuidados enfermeros:
• Tratar de proteger de posibles sobreinfecciones con el aislamiento inverso o protector.
• Control de constantes relacionado con el shock séptico secundario a la bacteriemia.
• Medidas de higiene y confort.
• Control de signos y síntomas de deshidratación así como favorecer la ingesta de líquidos.
• Asegurar una nutrición adecuada.
• Cuidado aséptico y control de signos infecciosos en los diferentes accesos venosos.
Conclusiones
Un plan de cuidados enfermeros estandarizado que contemple y valore todas las necesidades del
paciente nos permite ofrecer unos cuidados integrales y de calidad. Es importante que los profesionales
de enfermería hagamos hincapié en la importancia de la prevención de las complicaciones infecciosas
asociadas a este tipo de patología por su impacto directo en la morbimortalidad.
Bibliografia
• Antevenir M. Holland, Jonh I.G. Trastornos de los granulocitos y monocitos. Harrison Principios de
Medicina Interna, Vol. I, Pág. 399-406, Ed. Mc Graw Hill, año 2000, 14ª edición.
• J.J. Cruz Hernández. Manejo práctico del paciente con neutropenia febril, Tratado de
emergencias médicas, Vol. II, Pág. 1809, Ed. Aran, año 2000.
• Mª Teresa Ricart Basagaña, Infección, fiebre, Enfermería Médico-Quirúrgica, Vol. I, Pág. 32-41.
Ed. Paradigma, año 2001.
• Marcela Castillo F. (Online : (12-06-02).
http://escuela.med.puc.cl/paginas/alumnos/Quinto/temasQuinto/medicina/63mcastillo.htm
• Mª Teresa Luis Rodrigo, Diagnósticos Enfermeros de la NANDA, Definiciones y Clasificación 19951996, Pág. 13, 25, 53, 59 y 60, Ed. Mosby/Doyma Libros, año 1995.
49
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P44B - RECOMENDACIONES NUTRICIONALES Y DIETÉTICAS EN LOS PACIENTES CON
ENFERMEDAD ONCOHEMATOLÓGICA EN TRATAMIENTO CON QUIMIOTERAPIA O
RADIOTERAPIA
N. CUSTODIO CUARESMA, C. RODRÍGUEZ JIMÉNEZ, L. SÁNCHEZ VIDAL, G. MÓRA LÓPEZ, L. DE LEÓN
LEAL , M. PERALVO BERNAT.
DUI. Hospital Universitari Joan XXIII. Reténs àrea de crítics. Tarragona.
[email protected]
Introducción
Existe una gran prevalencia de malnutrición en los pacientes oncohematológicos, dando lugar a una
afectación de su calidad de vida y su supervivencia.
Un mal estado nutricional en estos pacientes se puede asociar a diferentes etiologías: el propio proceso
de la enfermedad (tipo de tumor, localización estadio), los tratamientos aplicados (cirugía,
quimioterapia, radioterapia) y las complicaciones clínicas que se puedan producir.
La desnutrición asociada a estos pacientes suele ser de tipo energético-proteica mixta lo que altera la
inmunocompetencia colaborando en la inmunosupresión del tratamiento antineoplásico, retardando la
normalización del estado inmunológico y favoreciendo la aparición de complicaciones infecciosas.
En este trabajo nos centraremos específicamente en aquellos pacientes que han sido diagnosticados de
una enfermedad oncohematológica y a los cuales se les inicia un tratamiento de quimioterapia o
radioterapia.
Objetivos
Generales
• Mejorar la calidad de vida de los pacientes oncohematologicos durante su tratamiento
antineoplásico.
• Disminuir la malnutrición en pacientes oncohematólogicos.
Específicos
• Detectar necesidades educativas
• Elaborar e implantar una acción formativa
Material y métodos
Se realiza una búsqueda bibliográfica en las bases de datos Pubmed, Cinhal, Cuidatge y Cuiden con los
siguientes descriptores: nutrición, quimioterapia, radioterapia, cáncer.
Creación de un grupo de trabajo de enfermería para dar respuesta a las necesidades observadas.
Resultados
Se ha elaborado un tríptico con las recomendaciones dietéticas que deben seguir este tipo de pacientes
durante el tratamiento con quimioterapia o radioterapia.
Conclusiones
Los cuidados nutricionales son parte activa del tratamiento de los pacientes con cáncer. El paciente bien
nutrido tiene una mejor calidad de vida y su estado psicológico es mejor. Enfermería somos un colectivo
esencial, con una visión global de las necesidades y requisitos del paciente, capaces de detectar estas
carencias y dar respuesta a ellas conjuntamente con el resto de profesionales.
50
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P45B - PROTOCOLO DE ACTUACIÓN ANTE LA OCLUSIÓN DE UN CATÉTER VENOSO
CENTRAL
N. CUSTODIO CUARESMA, C. RODRÍGUEZ JIMÉNEZ, L. SÁNCHEZ VIDAL, G. MÓRA LÓPEZ , L. DE LEÓN
LEAL , M. PERALVO BERNAT.
DUI. Hospital Universitari Joan XXIII. Reténs àrea de crítics. Tarragona.
[email protected]
Introducción
En las unidades de oncohematologia y servicios de cuidados intensivos, es necesario para la realización
de tratamientos intravenosos prolongados el uso de catéteres venosos centrales (CVC) de larga
duración, con el objetivo de evitar las venopunciones repetidas, y de esta manera no comprometer el
sistema venoso periférico del paciente y provocar la interrupción del tratamiento.
Dentro de las complicaciones de un CVC, una de las más frecuentes pero de menor gravedad, es la
oclusión del catéter. La oclusión puede ser parcial o completa; y en su génesis puede ser por obstrucción
mecánica, precipitación de medicamentos o trombosis.
Dependiendo de la causa la actuación a seguir será una u otra. Por ello hemos considerado importante
elaborar un protocolo de actuación ante la oclusión de un CVC que nos permita reconocer y manejar las
complicaciones de forma oportuna y adecuada.
Objetivos
Evitar la inutilización del catéter por oclusión.
Describir el procedimiento de actuación delante de cada uno de los tipos de oclusión.
Material y métodos
Se realiza una búsqueda bibliográfica en las bases de datos Pubmed, Scopus, Isi web of knowledge y
Uptodate con los siguientes descriptores: catéter venoso central, oclusión, complicaciones, enfermería.
Se revisa, se analiza y se sintetiza la información.
Creación de un grupo de trabajo de enfermería.
Resultados
Implantación de un protocolo y un algoritmo de actuación ante la oclusión de un CVC en cualquier área
de hospitalización del Hospital Universitari Joan XXIII. Se consensua la utilización de fármacos unificada
dependiendo del tipo de oclusión. Se procede al registro de la medicación utilizada según dosis pautada
y procedimientos de registro habituales de cada unidad.
Conclusiones
La oclusión de catéteres venosos centrales de larga duración es una complicación que en muchos casos
puede ser reversible. Por este motivo todo el personal sanitario que utilice este dispositivo
intravascular, debe estar familiarizado y disponer de los conocimientos para su correcto manejo. La
unificación de criterios de actuación facilita y mejora tanto la práctica como la calidad asistencial que
ofrecemos.
51
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P46E - COACHING EN EL PACIENT ONCOLÒGIC. UN NOU REPTE PER INFERMERIA?
C.RODRÍGUEZ JIMÉNEZ; L. SÁNCHEZ VIDAL; N. CUSTODIO CUARESMA; L. DE LEÓN LEAL; M. PERALVO
BERNAT; G. MÓRA LÓPEZ
DUI. Hospital Universitari Joan XXIII. Reténs àrea de crítics. Tarragona.
[email protected]
Introducció
El Coaching és un procés d’acompanyament a les persones amb la finalitat d’aconseguir unes metes i
objectius. El Coaching de la salut, una vessant, pot ser aplicat per qualsevol professional sanitari format.
Consisteix en proporcionar les eines adequades al pacient per desenvolupar totes les dimensions que
integren a la persona: la mental, la emocional, la espiritual y la corporal, des d’un punt de vista holístic.
Es tracta d’un aprenentatge basat en preguntes que afavoreix l’autodescubriment personal.
Objectius
Millorar la comunicació infermera-pacient per augmentar la qualitat assistencial
Conèixer els beneficis de l’aplicació de la metodologia del coaching en pacients oncològics.
Material i mètode
Revisió bibliogràfica a les bases de dades Cuidatge, Cuiden, Cinhal i Pubmed amb els següents
descriptors: coaching, càncer, oncologia, infermeria. S’obté un total de 230 articles. Els criteris d’inclusió
van ser treballs científics i articles que estiguessin relacionats amb el rol d’infermeria i la metodologia
del coaching en pacients amb càncer. Es seleccionen un total de dotze articles. Els criteris d’exclusió són
tots aquells articles publicats fa més de 5 anys.
Creació d’un grup de treball d’infermeria.
Resultats La major part dels estudis aleatoritzats nortamericans demostren que el Coaching no és una
alternativa als tractaments habituals, sinó una metodologia complementaria per millorar la comunicació
infermera-pacient i augmentar tant la qualitat assistencial com la qualitat de vida. Millora el control del
dolor en el pacients amb càncer, l’adherència al tractament, promou l’autocuidatge, ajuda a controlar
els símptomes i disminueix els problemes emocionals.
Conclusions
El Coaching en infermeria no és una pràctica nova. Fa més de 30 anys, Betty Newman, Dorothea Orem o
Patricia Benner ,entre d’altres, ja van introduir conceptes com l’autocuidatge, el benestar, la promoció
de la salut, l’equilibri intern i extern o la relació infermera-pacient.
Infermeria som un col·lectiu dinàmic i contínuament evolucionant per tal de donar resposta a les
necessitats que van sorgint, el coaching obre una porta per optimitzar la relació de col·laboració amb els
pacients oncològics i fomentar la comunicació com una eina essencial en el nostre dia a dia.
Bibliografia
1. Thomas Mary Laudon , Elliott Janette E. , Rao Stephen M. , Fahey Kathleen F. , Paul Steven M. ,
Miaskowski Christine. A Randomized, Clinical Trial of Education or Motivational-Interviewing-Based
Coaching Compared to Usual Care to Improve Cancer Pain Management. Oncology Nursing Forum 2012;
39 (1): 39-49.
2. Marshall J. Professional cancer coaches help patients live better, happier lives. Life Extension 2009; 15
(9): 19.
3. Price A. Using coaching interventions to develop clinical skills. Nursing Standard 2009; 23 (44): 48-55.
4. Waddington C, Bailiff M. Wellness coaching and cancer care. Oncology Nursing Forum 2009; 36 (3):
44.
5. Galantino Louise M., Schmid Pam, Milos Anthony, Leonard Sheila, Botis Stasia, Dagan Courtney, et al.
Longitudinal benefits of wellness coaching
interventions for cancer survivors. International Journal of Interdisciplinary Social Sciencies 2009; 4
(4):4-58.
6. Frates EP, Moore MA, Lopez CN, McMahon GT. Coaching for behavior change in physiatry. Patient
Educ Couns 2011; 85(2):275-80.
52
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
7. Fahey KF, Rao SM, Douglas MK, Thomas ML, Elliott JE, Miaskowski C. Nurse coaching to explore and
modify patient attitudinal barriers interfering with effective cancer pain management. Implement Sci.
2008; 31;3:6
8. Molins Roca Jaci. Comunicar salud: el paciente aliado. Medical Economics 2012; 26-29.
9. Bonal Ruiz Rolando, Almenares Camps Hilda, Marzán Delis Mercedes. Coaching de salud: un Nuevo
enfoque en el empoderamiento del paciente con enfermedades crónicas no transmisibles. Medisan
2012; 16(5):773-785.
53
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P47B - CUIDADOS DE ENFERMERÍA EN LA ADMINISTRACIÓN DE FÁRMACOS
CITOTÓXICOS
AUTORES: JIMÉNEZ ORRIOS L, DURÀ MOLINA MC, ALTIMIRAS ROVIRA S,TUTUSAUS CATALÀ R, RUIZ
GIRBAU C, LUQUE CARRASCO D.
Contacto: [email protected];)
HOSPITAL UNIVERSITARIO VALL D’HEBRON. UNIDAD DE CUIDADOS INTENSIVOS. BARCELONA
INTRODUCCIÓN
Los citostáticos son fármacos capaces de inhibir el crecimiento desordenado de células, alteran la
división celular y destruyen las células que se multiplican rápidamente. El efecto citotóxico no se limita
solo a las células malignas sino que ejercen también su acción sobre los tejidos de proliferación rápida,
como piel, mucosas, médula ósea, intestino, etc. Su gran peligro toxicológico puede afectar al
manipulador, al enfermo y al medio, ya que están diseñados para originar la muerte celular, sin
diferenciar entre células sanas y cancerosas.
Los estudios realizados hasta la fecha en el personal manipulador de citostáticos aportan evidencia de
que puede producirse contaminación biológica y que ésta exposición puede suponer un riesgo para la
salud. Ante el riesgo que supone la naturaleza de estos fármacos, es necesario adoptar unas medidas
protectoras para evitar en lo posible la exposición. Estas medidas están dirigidas al personal de
enfermería, enfermo y medio ambiente, siendo lo ideal contar con unidades centralizadas para la
preparación de estos fármacos, así como personal de enfermería debidamente instruida y seguir unos
protocolos estandarizados.
OBJETIVOS
Describir la correcta actuación de enfermería durante la administración de fármacos citostáticos; el
material necesario y medidas de seguridad. Describir las posibles complicaciones del procedimiento y los
cuidados enfermeros a realizar.
MATERIAL Y MÉTODOS
Se ha llevado a cabo una exhaustiva revisión bibliográfica, revisión de protocolos y guías clínicas de la
unidad. Consulta a personal especializado de la unidad de oncología y hospital de día.
RESULTADOS
La adecuada formación del personal de enfermería en cuanto a la administración de fármacos
citóstaticos así como conocer los posibles efectos adversos del tratamiento ayudarán a mejorar la
calidad asistencial del personal de enfermería en el paciente oncológico.
CONCLUSIONES
El personal de enfermería de la unidad de oncología y hospital de día debe tener un amplio
conocimiento del proceso a realizar en la preparación y administración de los fármacos citostáticos.
Conocer los cuidados a realizar para una correcta manipulación así como la importancia a la hora de
desechar el fármaco. Saber detectar las posibles complicaciones que se puedan derivar e informar al
paciente de ellas.
BIBLIOGRAFÍA
Martínez MT, García F, Hernández MJ, Manzanera JT, Garrigós JA. Los citostáticos. Enfermería
global.2002 Nov:1-16
Buedo J, López I; Citostáticos en el hospital: manejo y precauciones. [Monografía en Internet] Valencia;
2000
[Acceso
20
de
septiembre
de
2013].
Disponible
en:
http://www.enfervalencia.org/ei/anteriores/articles/rev52/artic04.htm
Güell J. Rol de la enfermería en la administración de la quimioterapia. En: Torrents RM .Atención al
paciente oncológico desde la perspectiva de enfermería. Barcelona: Fundación Dr. Antonio Esteve; 2010.
29-35.
O’connell S, Bare B. Brunner y Suddarth.Enfermería medicoquirúrgica. 10ªed.México: Mc Graw-Hill
Interamericana; 2007. 355-412.
54
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P48B - CUIDADOS DE ENFERMERIA EN PACIENTES ONCOHEMATOLOGICOS CON
MUCOSITIS
Autores: R.TUTUSAUS CATALÀ, C.RUIZ GIRBAU, MC.DURÀ MOLINA, L.JIMÉNEZ ORRIOS, S.ALTIMIRAS
ROVIRA, D.LUQUE CARRASCO
HOSPITAL UNIVERSITARIO VALL D’HEBRON
UNIDAD DE CUIDADOS INTENSIVOS. ÁREA GENERAL.
BARCELONA
Contacto: [email protected]
Introducción.
La mucositis es el principal efecto adverso de la quimio y radioterapia, se trata de una reacción
inflamatoria que afecta a todo el tracto gastrointestinal.
Existen dos tipos: la eritematosa (aparece a los 5 días postquimioterapia) y la ulcerosa (considerada más
grave aparece a los 7 días postquimioterapia).
Los grados se representan según la sintomatología que oscilan del grado 0 (sin síntomas asociados) al 4
(con requerimiento de alimentación enteral o parenteral). La sintomatología más común es: dolor,
sequedad de boca, quemazón, diarrea, disfagia, hormigueo en los labios. De las complicaciones graves
más comunes es la infección causada principalmente por virus herpes simple o Candida Albicans que
puede llegar a comprometer la vida a pacientes con neutropenia prolongada.
Objetivos
El objetivo de este trabajo es la descripción de los cuidados de enfermería en la prevención y
tratamiento de la mucositis en pacientes oncohematológicos. Para que el personal de enfermería tenga
un mayor conocimiento de las técnicas a llevar a cabo así como de la educación sanitaria a los pacientes.
Metodologia
Se realizó una revisión de protocolos de tratamiento de la unidad junto con una búsqueda bibliográfica
en diferentes bases de datos. Así como consulta a profesionales especializados.
Resultados
La mucositis afecta en el confort del paciente ya que cursa con una sintomatología molesta que les
afecta en el día a día, en su estado nutricional y en las relaciones personales.
Conclusión
No se ha podido demostrar que un tratamiento sea más eficaz que otro ya que tampoco ha habido
grandes avances respecto a la mucositis. Pero si todas las fuentes ponen en común que es
imprescindible tener un buen cuidado bucal, realizando cepillados de dientes, lengua y encías con el
enjuague bucal posterior. Estas actividades proporcionan un mayor confort para el paciente.
Bibliografia
Alonso P., Basté M.A., Creus M, Del Pino B., Gomez C., Gomez A., et al. Prevención y tratamiento de la
mucositis en el paciente onco-hematológico. Farmacia Hospitalaria, vol 25, nº3, 2001.
Martín J.I., Navarro F., Molina R., Alvarez de Mon Soto M. Protocolo terapéutica de la mucositis en el
paciente oncológico. Vol 9, nº 27, 2005
55
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P49C- ACTIVITAT D’INFERMERIA A L’INSTITUT ONCOLOGIA CATALUNYA SUD.(IOCS)
HOSPITAL UNIVERSITARI SANT JOAN DE REUS (HUSJR). ANY 2012
Immaculada Concepció Grau Farrús , M. Francisca Isern Català; Trinidad Alvarez Ramos; Yovana Polo
Yagüe.
Responsables de les diferents unitats i serveis de l’Institut.
INTRODUCCIÓ
En les diferents unitats i serveis de l’Àrea d’Oncologia del HUSJR és fonamental la presencia de la
infermera i dels tècnics especialistes , on hi desenvolupen un rol important i de referència.
L’activitat que es realitza en les diferents unitats i servei de l’Àrea d’Oncologia del HUSJR és amplia i
diversa i el nostre l’objectiu és donar la millor atenció al malalt oncològic i la seva família, sent aquests
l’epicentre de la nostra atenció.
OBJETIU
Donar a conèixer l’activitat realitzada per la infermeria (DUI’S, Tècnics superiors i tècnics auxiliars)
durant l’any 2012
MATERIAL I MÈTODE
Descripció de l’activitat realitzada de infermeria a l’IOCS.
Anàlisi de la base de Dades del registre d’activitat d’infermeria del nostre centre per agendes.
RESULTATS
Hospitalització: El nombre d’ingressos ha estat de 608 pacients amb una estada mitjana de 6’2 dies. El
nombres d’altes van ser de 586 i 120 èxitus.
Hospital de dia: En tot el període és van realitzar 43.718 activitats d’infermeria que queden repartides
en: Quimioteràpies, cures, insercions de vies centrals, urgències, analítiques, acolliments, retirades de
bomba, transfusions, injectables, heparinitzacions , controls telefònics i visites de seguiment.
Radioteràpia: Pel que fa a l’activitat s’han realitzat 29.591 sessions de radioteràpia, 529 sessions de
braquiteràpia, 1899 simulacions i 1413 centratges
UFISS: Les activitats realitzades a la consulta han estat de 4220 repartides en cures, visites de
seguiment, controls telefònics i altres. Fora de la consulta s’han fet 878 valoracions i connexions a altres
recursos sanitaris
CONSELL GENÈTIC: S’han realitzat 107 determinacions d’estudis genètics en tota la província. Realitzant
237 primeres visites i 326 successives.
URCO: Com atenció directa amb el pacient se han realitzat 239 activitats. En l’actualitat hi han 36
assajos clínics oberts amb un total de 35 pacients inclosos i 53 en seguiment.
Consulta Diagnòstic Ràpid: S’han fet 2.653 activitats directes en gestió de casos per al diagnòstic ràpid.
56
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P50E -EQUIP ONCOLOGIC: UNA REFLEXIO DEL TREBALL DIARI
C. ANGUERA; R. CARRASCO; I GRAU; I MARTINEZ [email protected]; A. MIÑAMBRES; A.
SIRGO
Institut Oncologia Catalunya Sud (IOCS) Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
INTRODUCCIÓ
El malalt oncològic per la seva patologia, els tractaments que realitza i en algun cas pel seu pronòstic és
un pacient complex.
Durant el transcurs del seu procés el pacient i la seva família és atès per un equip multidisciplinar que
realitza uns cuidatges integrals amb una estreta relació entre els diferents components i que repercuteix
amb el pacient i la seva família.
OBJECTIUS
- Avaluar la visió que tenen els diferents professionals vers el pacient oncològic.
- Realitzar una reflexió individual de la relació que es té amb el pacient i família davant
determinades circumstancies en el procés de la malaltia.
- Descriure com influeix les diferents visions dels professionals respecte a la relació amb el
pacient i la família i el treball diari.
- Situar el rol professional en aquest procés.
MATERIAL I METODE
S’ha realitzat un estudi qualitatiu, pel que es va dissenyar un qüestionari estructurat amb diferents
categories i 27 ítems.
Les Categories analitzades són :
- Visió general del pacient
- Actuació professional
- Informació al malalt i la família
- Tractaments en pacient amb malaltia avançada
- La mort
- Visió del propi rol professional
Aquest qüestionari s’ha passat a tota la plantilla de professionals de l’Àrea d’Oncologia del HUSJR
(N=100) i s’està analitzant per l’equip investigador.
RESULTATS
La participació ha estat del 80%, 18 homes i 62 dones.
La distribució per categories professionals és 21 metges, 23 Infermeres, 8 tècnics, 13 auxiliars 3
administratius i dos sense identificar. Els rangs d’anys treballats en l’àmbit oncològic és de 39 menys de
10 anys, 20 entre 10 i 20 anys i 21 més de 20 anys.
Pel que fa a la anàlisis dels ítems i categories preguntades a l’enquesta, s’està portant a terme i podrem
aportar els resultats el dia de la jornada.
57
I JORNADA D’INFERMERIA ONCOLÒGICA DE TARRAGONA I TERRES DE L’EBRE
P51A - THYMUS VULGARIS EN LA PREVENCIÓ DE LA MUCOSITIS
B. REINA GIMENEZ. DUI .Mail: [email protected] (Vila- Seca)
M. SELLARÈS SABATÉ. DUI . Mail: [email protected] (Vila-Seca)
M. TERESA OLIVERES TURNÓ. DUI. Mail: [email protected] (Cornudella)
Hospital Sant Joan de Reus
Servei d´Oncologia
INTRODUCCIÓ
La mucositis és la reacció inflamatòria que afecta a tot el tracte gastrointestinal, des de la boca fins a
l'anus. Entre un 40 i un 70% dels pacients que inicien una primera línia de QT patiran aquest efecte. Hi
ha professionals que recomanen una bona higiene bucal amb farigola per tal de prevenir-ho atés que
són ben conegudes les diverses propietats naturals de Thymus vulgaris o farigola: propietat
antiespasmòdica, expectorant, antisèptica i antiinflamatoria
OBJECTIU
Investigar l'efecte d'un remei natural com és la farigola en la prevenció de la mucositis en pacients que
comencen una primera línia de tractament quimioteràpia.
MATERIAL I MÈTODE.
Hem dissenyat un projecte d'estudi que durem a terme segons les pautes fixades:
Primerament, realitzarem una exhaustiva recerca bibliogràfica amb les paraules claus: thymus vulgaris –
mucositis - complicacions quimioteràpia - cures higiene bucal - estomatitis.
L'estudi tindrà lloc a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus , al servei d'hospital de dia d'Oncologia.
Es sol·licitarà la pertinent autorització al comitè d'Ètica de l'hospital per tal de poder realitzar-lo.
Es seleccionaran pacients que inicien tractament de quimioteràpia.
Es realitzarà una selecció segons uns criteris d’exclusió:
- Pacients afectats d'una neoplàsia d'ORL.
- Pacients en curs de Radioteràpia orofaríngia.
- Pacients amb hàbit tabàquic i enòlic moderat i/o sever.
Durant 3 mesos es farà el seguiment dels pacients, que es realitzarà mitjançat el suport del seu oncòleg
de referència i del personal d’infermeria d’hospital de dia d’Oncologia.
Es procedirà a fer una revisió bucal per confirmar-ne el bon estat inicial, a través d'un registre que hem
dissenyat, posteriorment signarà el consentiment informat.
La selecció dels pacients és una randomització 1/1.
La valoració es realitzarà el primer dia del segon cicle de la quimioteràpia mitjançant l'observació de la
cavitat bucal buscant lesions que la mucosa presenti. Les dades seran recollides i es procedirà a un
anàlisi de resultats amb el programa spps 3.
RESULTATS ESPERATS
La farigola ajuda en la prevenció i aparició de la mucositis.
CONCLUSIONS
Es revisarà i s'elaborarà un nou protocol de la mucositis en el nostre centre.
58
Descargar