MERCÈ RODOREDA − LA PLAÇA DEL DIAMANT VIDA

MERCÈ RODOREDA − LA PLAÇA DEL DIAMANT
VIDA
• Mercè Rodoreda neix a Barcelona el 1908 de familia molt catalanista.
• Ambient despreocupat i molt cultural.
• Desencís personal literatura (fracàs matrimonial).
• Compromesa amb Catalunya durant la Guerra Civil.
• Exiliada. Experiència traumàtica però alhora positiva per les noves perspectives culturals (fuig el 39
amb un grup d'intel·lectuals).
• S'estableix a Ginebra després de la II Guerra Mundial època molt productiva.
• Torna el 1979. Anys de reconeixement públic. Mor el 1983.
OBRA
• Lligam entre la vida d'una escriptora i la seva producció literària.
• Pas del temps; relacions amoroses marcades pel fracàs; mitificació de la infantesa. Temes recurrents.
• Marcada simbologia. Subjectivisme.
• Conjunt de la seva obra reflexió amarga sobre la vida, vista com un camí cap a la mort.
• Treballa la llengua per crear un estil propi aparent senzillesa, però alhora ric, poètic i suggeridor.
1a etapa: Ella la rebutja perquè considera les obres d'aquesta època mostres d'inexperiència personal i
professional (Sòc una dona honrada?, Un dia en la vida d'un home...). Del 32 al 38−39.
1938 ALOMA. Novel·la psicològica de caràcter autobiogràfic. Pas de l'adolescència a l'edat adulta (tema).
1962 LA PLAÇA DEL DIAMANT. Narra el procés de submissió de Colometa al seu marit, i la seva posterior
rebel·lió contra el seu destí.
Situada a Barcelona de l'època de la República, la guerra i la post−guerra.
Empra la 1a persona narrativa, en forma de monòleg interior.
Important el paper dels elements simbòlics.
1966 El Carrer de les Camèlies.
1967 Jardí vora el mar.
1974 MIRALL TRENCAT. Narra la història d'una família catalana al llarg de tres generacions.
Ens presenta un món desolat; omnipresència de la mort. Imatges i símbols atmosfera suggeridora i poètica.
MERCÈ RODOREDA, NOVEL·LISTA
• Galeria de personatges femenins, fil conductor de la majoria de novel·les.
• Figures femenines de la primera etapa somniadores i àvides lectores de novel·les refugiar−se en mons
de ficció per tal d'evadir−se de la monotonia de la vida quotidiana.
• Principals trets psicològics que configuraran les protagonistes: la soledat essencial, el fracàs de les
relacions amoroses, visió desenganyada de la vida.
1
• Aloma és una novel·la psicològica que se centra en el retrat d'una adolescent que, al llarg d'un any (el
temps simbòlic de l'obra), esdevé adulta mirada desencisada de l'autora es transforma en una persona
sense il·lusions, trista i aclaparada per la vida.
• Novel·la iniciàtica.
• Bastida sobre les relacions amoroses, que es plantegen des d'un clar antagonisme entre els dos sexes.
• Aloma narra l'expulsió del paradís de la infantesa, tema de gran rendiment en la producció
rodorediana d'aquest període.
• La història es relata en tercera persona, però des del punt de vista de la protagonista aconsegueix de
fer néixer l'emoció en la història i en el lector.
• La trama es presenta lligada íntimament als sentiments del personatge.
• L'estil, poètic i emotiu, incorpora alguns símbols: el jardí, amb les plantes i les flors; l'arbre,
leit−motiv de les novel·les de postguerra; la imatge de la noia−flor que, en esdevenir adulta, es
converteix en la dona−gat. La ciutat de Barcelona.
• A Mirall Trencat, casa i jardí, han esdevingut un mite, semblantment al temps històric que l'autora hi
evoca, aquell que va del tombant del segle XIX fins a la guerra civil, l'episodi bèl·lic que acaba amb
tot, que ho destrueix tot.
• Les primeres novel·les, de caire intimista, han obert el camí a uns productes literaris més complexos,
fantàstics i al·legòrics, que reflecteixen una visió molt negra del món, on el mal, que és sobretot
sinònim de guerra, regna.
LA PLAÇA DEL DIAMANT: NOVEL·LA I PUNT DE VISTA
• Com en el cas d'Aloma, la trama es desenvolupa a partir d'un personatge femení, fet que ja evidencia
el títol de Colometa (el nom de la protagonista), que l'escriptora va donar inicialment a l'obra.
• Com veurem, el nom Colometa, relacionat amb els coloms, veritable leitmotiv de la novel·la, hi
adquireix una dimensió simbòlica.
• Personatge carregat d'innocència, essent aquesta veu femenina, aquesta mirada innocent, el punt de
vista narratiu en definitiva, el ressort que filtra tota la matèria narrativa.
• La Plaça del Diamant explica la vida d'aquest personatge des de la joventut fins a l'inici de la
maduresa, i aquest relat s'elabora a través d'una escriptura parlada.
• La novel·la reporta l'existència de Colometa durant el període vital en què ella respon a aquest nom,
imposat per Quimet, que l'associa amb els coloms. La narració s'enceta el dia que la protagonista
coneix Quimet, el seu futur marit, a la plaça del Diamant, el qual li canvia el nom de Natàlia pel de
Colometa. És en aquest moment que comença la vida de Colometa, que no de Natàlia.
• Després d'una dura i llarga experiència, d'abandonar la identitat imposada i recuperar el seu propi
nom, obrint−se així a una altra existència que s'insinua plena de promeses, per bé que la novel·la, amb
un final obert evident, no l'explica.
• Narra l'abandonament de la joventut i, com a contrapartida, el guany de la maduresa. Per tant, un
esquema iniciàtic.
• Com s'esdevenia amb Aloma, Colometa no és el nom real de la protagonista sinó un nom imposat.
• Des del moment que Natàlia passa a dir−se Colometa, comença per a ella una nova vida. La noia jove
i lliure es converteix en una dona alienada, que viu una existència marcada per la quotidianitat i la
monotonia. El prometatge, primer, el consegüent matrimoni, el naixement posterior d'un nen i una
nena (la típica parelleta) i, evidentment, les feines de mestressa de casa atrafegada.
• S'estableix una oposició evident entre dos escenaris, la casa i el carrer. La casa representa el treball i
l'opressió; el carrer, en canvi, la distracció i la llibertat. I és que Colometa es troba sotmesa al marit,
Quimet, per al qual ella no sembla comptar com a persona; ell sempre vol ser, i és, el centre d'atenció.
• La guerra l'arrossega a una existència molt més dramàtica encara, que desemboca en la mort del marit
i dels bons amics Cintet i Mateu.
• Desig de fer una novel·la sobre la condició humana, d'aquells homes i dones dels quals la història no
2
s'ha ocupat.
• Colometa viu la guerra a la reraguarda, a Barcelona, amb angoixa pels combatents que són lluny de
casa, però neguitejada també pels bombardeigs de la ciutat i per la fam que no para de créixer; recau
en ella tota sola la responsabilitat de tirar endavant la família, els seus dos fills, Antoni i Rita.
• Un cop morts Quimet i els seus amics, i perduda la guerra, la situació de Colometa s'agreujarà encara
més pel fet de pertànyer al bàndol republicà.
• Quan tot semblava a punt d'acabar en tragèdia, sorgeix la figura de l'adroguer, l'Antoni. La deslliurarà
tant de l'opressió psicològica viscuda amb l'anterior marit com de les preocupacions materials.
• Casada amb l'Antoni, la protagonista enceta una nova vida, que la novel·la marca amb la recuperació
del nom veritable. La senyora Natàlia.
• El personatge duu ara una vida més assossegada i amb més comoditats. Assisteix serenament, fins al
final de la novel·la, al creixement dels fills, un creixement ràpid, marcat per dos esdeveniments que
assenyalen la incorporació en l'edat adulta, el casament de la Rita i el servei militar d'Antoni.
• Resulta difícil separar l'existència de Colometa−Natàlia de la del país.
• Semblantment s'esdevé amb Barcelona. Als capítols inicials, els carrers i les places de la ciutat es
descriuen plens d'animació, amb els aparadors atapeïts de productes, però, en esclatar la guerra,
carrers i places perden el nom, els aparadors es buiden i tota la ciutat es torna trista i sense animació.
• Per poder conviure amb el segon marit, per començar amb ell una nova vida, a Colometa li cal
deslliurar−se del passat s'adreça al piset del carrer de Montseny, on va viure amb Quimet, i amb un
ganivet a la mà, escriu a la porta, ben ratllat endintre, el nom que la representa i la simbolitza. L'acte
assenyala la ruptura amb el passat i l'emancipació del personatge, la voluntat de fonamentar una nova
vida, lligada ara a Antoni, a qui finalment podrà demostrar el seu amor, perquè La plaça del Diamant
és essencialment una novel·la d'amor.
• La novel·la es clou amb la mort metafòrica de Colometa, la mort de la seva joventut, i amb l'entrada
de Natàlia a l'edat adulta. El crit alliberador de la protagonista, que tanca la novel·la, ha
d'interpretar−se com una catarsi del personatge.
• Contents..., l'ultima paraula de la novel·la. La plaça del Diamant se segella amb una invitació a
l'esperança.
• L'amor i la mort són els dos grans temes de La plaça del Diamant, com ho són de tota la narrativa de
Mercè Rodoreda constitueixen les dues grans preocupacions de l'ésser humà.
• El pas del tems, ben present.
• La mort simbòlica de Colometa.
• La mort que causa la guerra.
• Primera persona narrativa, pel registre de la confessió, un intensificador potent de la mimesi narrativa
que acosta empàticament la novel·la al lector. El realisme de La plaça del Diamant és subjectiu, a
través de la situació i els sentiments de la protagonista−narradora, la qual esdevé l'eix fonamental de
la novel·la.
• La descripció dels altres personatges ve determinada també per les relacions que mantenen amb la
narradora; a Quimet, per ressaltar−ne la importància, se li dedica un retrat extens de tipus realista, per
a l'elaboració del qual l'autora diu haver−se inspirat en Bernat Metge.
• Les descripcions més àmplies i detallades, corresponen a les tres cases on Colometa viu i treballa; les
descripcions dels aparadors de les botigues, o la del mercat, el món de Colometa, escenari de la seva
quotidianitat i de la seva memòria.
4
3