Anàlisi de l'obra La plaça del diamant de Mercè Rodoreda

Anàlisi de l'obra La plaça del diamant de Mercè Rodoreda
Per entendre millor aquesta obra, faré un anàlisi basat en els següents punts: − estructura
− personatges
− simbologia
− estil
− temàtica
Per a introduir−nos en l'obra, convé que faci un breu resum de l'historia sense entrar en detalls, després faré un
anàlisi més concret amb els punts que he detallat avanç.
Resum de l'obra:
La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida e ingènua, coneix una nit en el ball de la
plaça del Diamant a Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar−hi.
Colometa, que era com li deia Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu promès, que
s'anomenava Pere, per a casar−se amb Quimet. Amb ell va tenir dos fills: Antoni i Rita. Ell tenia una botiga
on treballava de fuster, però això no anava molt be, i Colometa va posar−se a treballar en una casa.
Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va tenir que anar a lluitar al frent, i per causa de la
situació que es vivia aleshores Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va vendre totes
les seves pertinències. Prompte Colometa es va quedar sense diners, no tenia ni per menjar, per això, i després
de patir molt després de la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per això, va a anar a
comprar salfumá a una drogueria, l'Antoni, el droguer va ver que no tenia bon aspecte, i com ja la coneixia li
va oferir un treballa en la seva drogueria, doncs la Marta va acceptar.
Desprès d'un temps l'Antoni li va demanar que es casarà amb ell, segons ell per a tenir alguna companya
perque ell era un home que en la guerra n'havia sigut ferit i no podía tenir relacions sexuals. Ella com veia que
no tenia res acceptà i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que Quimet
i un bon pare per els seus fills.
L'obra acaba amb el casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicenç , Toni
(el fill de Natàlia) s'havia convertit en soldat, però va poder arribar a la cerimònia. Amb aquesta cerimònia
termina l'obra amb la Natàlia i l'Antoni pensatius en la seva casa després de la festa.
Estructura:
Des del meu punt de vista aquesta història esta formada per tres parts importants. Aquesta divisió en tres parts
es deu al canvis de mentalitat que va tenint el personatge principal de l'obra amb el pas del temps, tot això
també esta molt relacionat al canvi psicològic associat al canvi de nom . També cau destacar que les tres parts
que formen l'historia estan completament relacionades amb el context que es situa l'obra, un context de guerra,
per això es pot dir que l'obra es divideix en el avanç, durant y el desprès de la guerra.
La primera part: Aquesta part comença amb el canvi de nom del personatge principal per desig de Quimet
1
passa de dir−se Natàlia a dir−se Colometa. Colometa va perdent la seva identitat, ja que Quimet és una
contínua pressió, que sempre mostra la seva superioritat masclista, i abusa de Colometa, ficant−li els coloms a
casa seva i fent que la dona, a més d'haver de treballar a casa, cuidant als nens i al seu marit, ha d'anar a
netejar a altre casa per poder dur la família endavant
En aquesta part podem destacar la situació de tensió social que no afecta massa a la protagonista, però si al
seu entorn, especialment al Quimet que es ve inclòs en manifestacions.
La segona part es troba marcada pels maldecaps grans. En aquesta part la protagonista desperta la seva
consciència al compàs d'uns esdeveniments socials i històrics. Un esdeveniment molt important d'aquesta
etapa (durant la guerra) és quan mor el Quimet, Colometa perd totalment la seva identitat, es sent totalment
perduda sense el seu marit, i no sap com sortir endavant amb tanta misèria que l'envoltava, fins al punt que
està molt a prop de matar als seus fills i suïcidar−se.
En la tercera part, la de la vida escapçada la protagonista tracta de recuperar definitivament la seva identitat.
Un personatge molt transcendent en aquesta part es l'Antoni, qui esdevindrà el seu nou marit, i qui li ajuda a
retrobar−se amb la seva vertadera identitat, ja que Antoni representava tot el contrari de Quimet (la
tranquil·litat, l'absència del sexe, la llibertat de poder fer el que vulgui...). A més també influeix un nou canvi
de nom, ara senyora Natàlia, la qual cosa l'allunya més del món que li havia format Quimet.
Personatges:
Natalia:
La Natàlia, és el personatge principal. Al principi, és una noia innocent, no se n'adona gaire de la realitat que
l'envolta. De mica en mica es va fent gran i veu que la vida no és tan bella com li semblava. És una dona
atractiva, bastant llesta. Al llarg dels anys canvia molt. la Guerra Civil i la mort del seu marit li fan veure el
món amb altres ulls. Però ella lluita, lluita per no ser trepitjada, però arriba a tenir moments de debilitat, i per
sobreviure en els anys més durs de la seva vida. Després de la guerra, quan es torna a casar, la vida li canvia a
favor seu i viu molt més bé que abans. Ella veu que el pas del temps l'està fent gran, l'està fent vella, però
almenys, en el final de la novel·la pot viure tranquil·la.
Quimet:
Es el primer marit de la Natàlia. Aquest és un home molt possessiu. Volia que la Natalia fes tot el que ell
volgués, que tingués els seus mateixos gustos, fins i tot li va canviar el nom i li va dir Colometa.. Quan feia un
temps que estava casat, va agafar fascinació pels coloms i va fer un colomar molt gran a casa seva. Es va
comprar una moto i portava la dona i els fills a fer voltes. Durant la Guerra civil va haver d'anar al front, on el
van matar. De vegades tenia mala llet o no estava d'acord amb el que feia la seva dona.
Antoni:
Es l'adroguer on la Natàlia compra les veces. Durant la Guerra, quan la protagonista passa molta fam i està a
punt de matar els seus fills i suïcidar−se, li proposa de casar−se amb ella. Aquesta accepta i formen una
família a casa seva. És un home sensat, deixa fer a la Natàlia tot el que ella vol fer. També va anar a la Guerra
i el van ferir i no pot tenir fills.
Toni:
Primer fill d'en Quimet i la Natàlia. De petit era molt mogut i nerviós, i plorava molt. També tenia enveja de
la seva germana petita. De mica en mica, amb el pas del temps i la guerra entremig es va fent gran i va anar
madurant.
2
Rita:
filla petita d'en Quimet i la Natàlia. Quan es fa gran, es casa amb en Vicenç, un cafeter. És una noia amb molt
caràcter.
Cintet:
és un dels millors amics de Quimet, i és el que, quan s'han de casar, els troba la casa. No és un personatge
massa influent a la vida de Colometa. Cintet va amb Quimet a lluitar a la guerra civil, i va a veure a Colometa
per donar−li notícies del seu marit. Mor a la guerra al mateix temps que Quimet.
Mateu: és altre amic de Quimet, que és fa molt íntim de Colometa, ja que quan perd a la seva esposa Griselda,
de la que estava profundament enamorat, diu que Colometa és la única que el pot entendre. En part, també
representa el contrari de Quimet perquè respectava moltísim a la seva dona i a la seva filla. També va a lluitar
a la guerra, i el maten al mig d'una plaça.
Senyora Enriqueta: és una senyora més vella que Colometa que venia castanyes i moniatos a la cantonada de
l'Smart a l'hivern, i cacauets i xufles a l'estiu. És una bona amiga per a la protagonista, i li dóna constantment
consells. És una tafanera que es fica molt a la vida dels altres. A la seva casa havia un quadre de llagostes, que
sorprenia molt als nens.
Mare d'en Quimet: és un dona un tant estranya, perquè tenia la casa plena de llaços. Cada vegada que veia a
Colometa li demanava si ja estava embarassada, i quan ja ho està li dóna una rosa de jericó per ajudar−la a
obrir−se a l'hora de tenir al nen. Mor a la meitat de la novel·la perquè ja era massa vella.
Julieta: és la millor amiga de Colometa, encara que quan es casa amb Quimet, perd el contacte amb ella. Quan
Colometa està totalment a la misèria, Julieta li fa una visita, i li conta la seva aventura amb un soldat, el que
enveja Colometa, ja que la seva amiga duu una vida lliure i fa el que vol. Julieta convenç a Colometa a dur a
Antoni a una colònia de nins per a que puguin sobreviure durant la guerra.
Senyor i senyora: són els amos de la casa a on Colometa va a treballar, quan necessita els dobles per mantenir
a la família. Són rics, i quan comença la guerra civil, treuen a Colometa de casa seva, perquè en Quimet era un
milicià.
Simbologia:
Analitzaré els principals símbols de l'obra.
Els coloms:
Aquest és el símbol més important de tota l'obra.
Els canvis i l'evolució que experimenten els coloms és un desdoblament simbòlic de la vida de la protagonista,
mentre que els altres personatges importants es relacionen d'una altra forma amb aquest símbol. En principi el
nom de la protagonista, Colometa, ja està directament relacionat amb aquest símbol. En un principi són
símbol d'opressió, ja que són de Quimet però és ella qui els cria, a més amb el colomar la treuen del seu terrat
(ja no pot estendre la roba), i, més endavant, assalten la casa. Colometa, incapaç de suportar aquesta situació,
es rebel·la contra l'element que la simbolitza, trencant els llaços que la unien amb Quimet. Però a la darrera
part, la protagonista està pressa de consciència, perquè el fet d'haver−los matat quan va decidir revelar−se, ara
ho veu com si hagués matat a un altre personatge. Inclòs a un dels darrers capítols ella mateixa es veu com un
colom, el que reflecteix la gran importància que havien tingut a la seva vida.
3
Embut: és el símbol de la seva vida, que cada vegada és més anguniada, fins que arriba un moment que ja no
pot deixar passar les coses. És la significació de l'aflicció i la mort. Al final de la novel·la, quan està a la plaça,
les cases del voltant es tornen en forma d'embut, perquè havia arribat a un punt, que ja no podia empassar res
més. Al final, la mescla dels coloms (s'han mitificat) i l'embut (s'ha tancat) és el final de la seva joventut, ja
que amb el crit que fa a la plaça, aconsegueix alliberar−se del passat i recuperar la seva identitat.
Flors i l'aparador de les nines del carrer Gran: són símbols de l'etapa de la infantesa, que Rodoreda utilitzava a
totes les seves obres, perquè li recordaven la infància, el temps de felicitat perdut. Serveixen per alliberar−se
momentàniament de la opressió i l'angúnia. També Rodoreda les fa servir per crear un mite de la infantesa.
Jardins i parcs: són símbols que també recorden a la infància. Per a Rodoreda l'arbre és l'element més
important d'un parc o d'un jardí, l'arbre dóna idea de cosmos, que està en contínua regeneració, el que
simbolitza el seu renaixement, quan recupera la seva identitat.
Cargol de mar: simbolitza l'estabilitat i l'harmonia, enfront a la inestabilitat del món que representa el mar, ja
que el cargol és una forma de tenir el mar controlat.
Pobra Maria: el fet que Quimet ho digui repetides vegades simbolitza la virginitat, al començament, de
Colometa, i la representació d'aquesta de la Verge Maria. També Quimet ho diu per la seva superioritat, i fer
veure que havia tingut una altre noia abans de Colometa.
Somni del cordó umbilical: és símbol de l'ofegament, de la vida.
Estil:
La llengua col·loquial és utilitzada per reflectir que és una novel·la psicològica, el que representa els
pensaments de la protagonista, i per tant s'utilitza la parla que usa ella normalment. També apareix el
llenguatge poètic, quan la protagonista parla dels seus somnis o visions, que són totalment surrealistes, i
també s'utilitza a la descripció de qualque moment o paisatge.
Temática:
El tema principal de l'obra des del meu punt de vista és la forma de superar les situacions difícils, afrontar−les
i seguir endavant per molt difícil que es faci la vida. La protagonista, la Natàlia, ens conta la seva vida i les
seves emocions per ensenyar−nos com de difícil pot arribar a ser aquesta quan es mesclen els records i els
sentiments antics a la vegada.
Crec que el tema principal és aquest perquè na Natàlia conta com viu la guerra i la fam, la sort que te al trobar
com a segon marit a un home capaç de donar−li tot el que vol i treure−la de la desesperació de la fam i la
pobresa.
4