La plaça del diamant mitjançant el record.

La plaça del diamant
1) Perquè considerem que el temps i l'anàlisi dels personatges han d'anar units?
Perquè explica que el temps existeix en funció dels personatges, perquè la protagonista viu el temps
mitjançant el record.
Es un temps subjectiu explicat des del present i que esta mancat de qualsevol regularitat perquè esta
condicionat pels personatges, de manera que hi ha períodes que son mes extensos que d'altres.
Per tant podríem dir que el temps està lligat íntimament a la vida del personatge i per tant no te
regularitat, mentre en els primers capítols se'ns indica amb exactitud, a poc a poc, la cronologia es
torna imprecisa i els anys comencen a passar amb rapidesa i amb pocs referents.
2) Per què la percepció que tenim dels personatges està lligat al que ens diu la veu narradora −
protagonista? Te alguna relació amb la tècnica del monòleg interior? Explica per què. Il·lustreu−ho
amb algun exemple.
El narrador de la novel·la és la mateixa protagonista, la Natàlia, que ho narra en primera persona. La majoria
de diàlegs no estan escrits de la manera comú, és a dir, amb punt i a part i guió, sinó que ho fa en la mateixa
narració, separats per comes.
Fonamentalment el que ens explica és la seva vida, el que li passa a ella, del que fan els altres personatges
quan no hi és ella no ens en diu gairebé res. No ens explica els fets que van succeir durant la guerra, sinó que
només ens explica els que la va afectar a ella. També ens fa magnífiques descripcions de la gent i les coses
que l'envolten, i també dels seus sentiments.
Si que tindria semblances amb el monòleg interior, ja que la Natàlia es la que explica l'historia i de vegades no
hi ha cap receptor aparent.
Relació entre Quimet i Natàlia − Colometa.
La Natàlia, al principi, és una noia innocent, no se n'adona gaire de la realitat que l'envolta. De mica en
mica es va fent gran i veu que la vida no és tan maca com li semblava. És una dona atractiva, bastant
llesta.
Però quan coneix en Quimet a les festes de Gràcia tot li canviarà ja que la superioritat de Quimet es
clarament visible ja des del principi quan li canvia el nom de Natàlia, per el nom de Colometa.
La submissió de Colometa es total, i es deixa manar per les ordres d'en Quimet, a vegades fins i tot
depreciant−la i dient−li que no en te ni idea de les coses. Així podríem dir que la desvaloritza com a
persona i la sotmet.
Una de les coses que ho demostren es quan en Quimet li omple la casa de coloms, que a Natàlia no li
agraden però els ha de suportar perquè son la afecció del seu marit.
Un cop casada la Natàlia es dedica de manera gairebé exclusiva a cuidar dels coloms, tot i que a ella no li
agradaven gens. Arriba un punt que la Natàlia es troba tant vinculada amb els coloms, que ni ella mateixa veu
la diferència entre els coloms i el nom que la crida en Quimet.
1
D'altra banda, el fet que en Quimet li digué Colometa, demostra que s'aprecia tant als coloms com a la seva
dona.
Natàlia − Colometa
La Colometa és una noia ingènua, sofridora, tímida, fràgil i bona persona que viu la vida amb optimisme,
confiança. Té una visió del món molt senzilla, infantil; creu que tot i tothom és meravellós i bó per això, és
desviu per tothom que l'envolta. És creu tot el que se li diu, perquè, d'alguna manera, ha sigut educada així, en
una època on la dona quedava sotmesa sota les ordres de l'home, primer del pare i més tard per la figura del
marit les noies eren educades de manera que mai és poguessin revelar contra els homes i on el seu paper
consistia tan sols en ocupar−se dels fills i de la casa. Una dona que a més, va estar molt afectada per la mort
de la seva mare, fet que va fer que la Colometa és sentís constantment perduda al món.
D'alguna manera, a l'últim tros del llibre, la Colometa té la sensació d'encarar−se amb la mort directament i la
por que sent quan creu estar perdent l'Antoni fa que des de aquell moment, la Colometa valori molt més la
vida. Jo crec que en aquest punt la Colometa sent que, qualsevol dia, a qualsevol hora, el seu petit món es pot
acabar. I això li fa veure, inevitablement, la vida d'un altre color i d'una manera més vital. Crec, que
curiosament, la Colometa torna als seus inicis, al temps en que no es parava a pensar que feia i perquè ho feia,
tan sols ho feia perquè li venia de gust i en això crec és la millor manera d'aprofitar la vida, fer el que et vingui
de gust sense preocupar−te pel demà, perquè potser el demà no existeixi.
Temps en la Colometa
El temps passa mes ràpid o mes lent en la Colometa depenent de l'època i la situació que esta vivint. Així per
exemple quan ella és jove i soltera el temps li passa mes ràpid que no pas quan ja es casada i porta una vida
rutinària de submissió al seu marit i cuidant els seus coloms ja que es troba en una vida avorrida, monòtona i
de inferioritat.
El sexe en la Colometa
Els diumenges son el dia del sexe per a Colometa, que mes que un acte per produir plaer i amor amb el
Quimet, es tracta d'un acte merament de reproducció i per a satisfer el marit.
La Colometa simplement li ofereix el sexe al marit perquè s'ho passi bé ell.
Aquestes situacions eren les habituals en la gent d'aquella epoca i fins i tot encara passa avui dia.
Una dona que viu el sexe com la Natàlia, es la senyora Enriqueta que es major que ella però que ho viu
exactament igual i li aconsella des de l'experiència.
13) Quina serà la primera decisió que la protagonista pren sola?
Quan se li acaba la paciència i treu tots els coloms de casa, això ja es un bon començament per a prendre les
seves pròpies decisions des de que en Quimet ja no es amb ella, sinó que es al front lluitant amb la República.
També quan comença a treballar es un fet important ja que vol dir que pot automantenir−se i conèixer mes
gent, i sentir−se útil.
14) Es diu que el temps de la primera part de la novel·la esta marcada per la comunicació i les
celebracions populars. Mes endavant vindran la soledat i la incomunicació. Exemples.
Al principi la novel·la tracta les celebracions populars i la comunicació perquè la Natàlia esta en un moment
2
de joventut i solteria que li permet gaudir una mica de la vida, cosa que perd quan es casa i ve l'època de
soledat en que no es comunica amb la gent, simplement amb en Quimet, i es dedica a cuidar de la casa i dels
seus coloms.
3