El GütO de lüs botd.s - Diputació de Barcelona

Anuncio
El GütO de lüs botd.s
(CUENTO DE PERRAULT)
El Gat amb botes
R. TOSELl-'; C•rmen, 11 • Barcelona
I O I ~
~
Le Chat bqtté
na vegada era un molïner que no deixà
altres béns als seu::. tres fills que el
molí, l'ase i el gat.
La partició fou aviat feta: no necesitaren ni notari ni procurador, els quals de seguida haurien donat compte d'aquell pobre patrimoni. El gran es quedà el moli, el mitjà l'ase,
i el petit només el gat.
El petit no es podia aconhortar que li hagués
tocat tan poca cosa.
-Els metis germans - deia - es podran
guanyar Ja vida honradament treballant junts:
jo, un cop menjat el gat i convertida la seva pell
en bufanda, m'hauré de morir de gana.
El Gat, que escoltava aquest discurs, però
que feia el posat de no fixar-s'hi, digué inesperadamPnt, amb aire reposat i seriós:
-No us capfiqueu, amo: no us cal sinó donarme un sac i fer-me fer un parell de botes. per a
anar per la brossa, i ja veureu com el que us ha
tocat no és tan dolent com sembla.
L'amo del Gat, amb tot. no es féu ii·Jusions;
però li coneixia tantes manyes per a atrapar les
rates (la de quedar penjat per les potes, la d'amagar-se a la farina per fer el mort ... ), que arribà
a pensar si també el sabria ajudar a sortir de la
misèria.
Quan el Gat tingué el que havia demanat, es
calçà tot decidit, i, tirant-se el sac a l'espatlla:
n'agafà els cordons amb les dues potes de davant
i se n'anà a un cau de conills on n'hi havia molts.
Posà segó i lletsons dintre el sac, i, ajaient-se
n meunier ne laissa pour tous biens, à
trois enfants qu'i Javait, que son moulin,
son àne et son chat.
Les partages furent bientòt fa its: ni
e nota ire ni Ie procureur n'y furent point appelés.
!ls auraient eu bientòt mangé tout le pauvre patrimoine. L'ainé eut le moulin, le second eut
l'àne. et le plus•jeui1ê n'eufé¡üe lè cnaf..
.
Ce dernier .ne pouvait se consoler d'avoir un
si pauvre lot.
.
- 1\les frères -'- disait-il - pourront gilgner
Ieur vi e honnêtement en se méttant enseinble:
pour moi, lorsque j'aurai mangé mon chat, et que
je me serai fait un manchon de sa peau, il faudra
que je meure de faim.
Le Chat, qui entendait çe discours, mais qui
n'en fit pas semblant, !ui dit d'un air posé et
sérieux:
-Ne vous affligez point, mon maitre: vous
n'avez qu'à me donner un sac et me faire faire
une paire de bottes pour aller dans les broussailles, et vous verrez que vous n'êtes pas si mal·
partagé que vous croyez.
Quoique le maitre du Chat ne fit pas grand
fond là-dessus, il lui avait vu faire tant de tours
de souplesse pour pr~ndre des rats et des souris.
comme quand il se pendaít par Iès pieds, ou qu'iÍ
se cachait dans la farine pour faire le mort,
qu'il ne désespéra pas d'en être secouru dans sa
misère.
Lorsque le Chat eut ce qu'il avalt demandé,
il se botta bravement, et, mettant son sac à son
ierto molinero dejó, como única herencia, a tres hijos que tenía, su molino, su jumento y su gato.
Pronto estuvo hecho el reparto, para el cua! no fueron necesarios ni procurador ni escribano,
que iomediatamente habrían dado cuenta de aquel pobre patrimoni o: el mayor de los hijos obtuvo
el melino, el ·segundo quedóse con el asno, y el Gato fué para el mas pequeño.
Éste no sabía resignarse a que le hubiera tocado tan insignificante lote.
-Mis hermanos - decía- podran ganarse la vida honradamente trabajando juntos: en cuanto
amí, después de haberme comido el gato y haber hecho de su piel una bufanda, voy a morirme de hambre.
El Gato, que si bien' ofa este discurso aparentaba no fijar en él su atención, dijo inesperadamente, con aire
grave y reposado:
- No hay que apuràrse por tan poca cosa, mi amo: con tal que usted me proporcione un saco y mande
hacerme un par de botas para andar por la maleza, yo Ie demostraré que lo que Ie ha tocado
en el reparto no es tan despreciable como a primera vista parece.
El amo del Gato no hizo gran caso de las palabras de éste. Sin embargo, habíale visto
emplear tantas mañas para cazar ratas y ratones {por ejemplo, la de quedar colgado de las
patas. la de esconderse en la harina para fingirse muerto ... ), que no desesperó de que le
socorriera en su miseria.
Cuando el Gato tuvo lo ~u e había pedido, calzóse diestramente las botas; y, después
de echarse el saco a la espalda, cogió con las patas delanteras los cordones de aquél, y
se encaminó a una madriguera donde habfa muchos conejos.
•
com si fos mort, esperà que algun conill jove.net,
no gaire sabedor de les picardies d'aquest món,
anés a ficar-se en aquella trampa per menjar-hi
el que ell hi havia posat.
Encara el Gat no era ajagut que, donant-li
una alegria, un conillet eixelebrat ja entrava en
el sac. Mestre Gat, estirant de seguida els cordons, agafà et conill i el matà sense misericòrdia.
Tot ufanós amb la seva presa, se n'anà a casa
el rei i demanà per a parlar-hi. El feren pujar a
les habitacions de Sa Majestat; i, un cop hi hagué
entrat, féu una gran reverència al rei i li digué:
- Heu's aquí, senyor, un conill que el senyor
marquès de Carabàs- (aquest fou el nom que li
passà pel cap de posar a son amo) - m'ha en car·
regat que us oferís de part seva.
-Digues a ton amo- respongué el rei que li'n dono mercès i que el seu present m'ha
fet força pler.
Un altre dia anà a amagar-se en un camp de
blat, deixant també obert el sac; i, quan ja hi
havien entrat dues perdius, estirà els cordons
i les agafà totes dues. Tot seguit les anà a .portar
al rei, tal como havia fet amb el conill. El rei rebé
així mateix amb goig les dues perdius, i féu donar
una propina al Gat.
El Gat continuà, durant dos o tres mesos,
portant al rei, de tant en tant, caça, segons ell
deia, morta pel seu amo.
Un dia, en fi, que sabé que el rei havia de
sortir a passejar-se per la vora del riu amb la
seva filla (la princesa més formosa que hi havia
cou, il en prit les cordons avec ses deux pàttes
de devant, et s'en alla dans une garenne oit il y
avait grand nombre de lapins. 11 mit du son et
des )acerons dans son sac, et, s'étendant comme
s'i! eíit été mort, il attendit que quelque jeune
Japin, peu instruït encore des roses de ce monde,
vint se fourrer dans son sac pour manger ce
qu'il y avait mis.
A peine fut-il couché, qu'il eut contentemen t:
un jeune étourdi de Iapin entra dans son sac, et
le maitre Chat, tirant aussitòt les cordons, te
prit et le tua sans miséricorde.
Tout glorieux de sa proie, il s'en alla chez !e
roi et demanda à Iui parler. On le fit monter à
l'appartemen t de Sa Majesté, oit étant entré, il fit
un e gran de révérence au roi, et Iu i dit:
- Voilà, sire, un lapin de garenne que mon·
sieur Ie marquis de Cara bas- ( c'était ·Ie nom
qu'il lui prit en gré de donner à son maltre)m'a chargé de vous présenter de sa part.
-Dis à ton ma1tre - répondit Ie roi - que
je le remercie et qu'il me fait plaisir.
Une autre fois il alia se cacher dans un blé,
tenant toujours son sac ouvert; et, lorsque deux
perdrix y furent entrées, il tira les cordons et les
prit toutes deux. 11 alla ensuite les présenter au
roi, comme il avait fait du lapin de garenne.
Le roi reçut encore avec plaisir les deux perdrix,
et !ui fit donner pour boire.
Le Chat continua ainsi, pendant deux ou trois
mois, à porter de temps en temps au roi du gibier
de la chasse de son maitre.
t
Puso salvado y cerrajas en el saco, y, tendiéndose como si
estuviera muerto, esperó que algún conejo, poco enterado todavía
de las arterías de este mundo, fuera a introducirse en su saco
para corner lo que había dentro . ·
Habíase tendido apenas, cuando tuvo un sobresalto de alegria:
un atolondrado gazapo cayó en el garli to; y nues tro Gato tirando
entonces precipitadamente de los cordones. encerróle en el saco
y lo mató sin misericordia.
Orgulloso con su presa, fué a la mansión del rey y solicitó
hablar con él.
Condujéronle a las habitaciones de Su Majestad; y. ya en s u presencia, hizole una respetuosa cortesia y le di jo:
- Dígnese Su Majestad aceptar este conejo
que el señor marqués de Carabas- (nombre que
se !e había ocurrido dar a s u amo) - me ha or·
denado presentarle de su parte.
-Di a tu amo - contestó el rey al Gato que agradezco mucho su obsequio y que lo en·
cuentro muy de mi gusto.
al món), el Gat anà a trobar el seu amo i li digué:
-Si voleu seguir el meu consell, teniu asse·
gurada la fortuna: no haveu de fer sinó banyar-vos
en el riu, a l'indpet que jo us indicaré. Després,
tot anirà a càrrec meu.
El marquès de Carabàs féu ço que el seu Gat
li aconsellava, però sense saber de què li serviria.
Mentre s'estava banyant s'escaigué a passar el
rei, i el Gat es posà a cridar, esgargamellant-se:
- Socors! socors! El marquès de Carabàs
es nega!
El rei, en sentir aquells crits, tragué el cap
per una de les finestretes de Ja carrossa; i, així
que vegé aquell Gat que tantes vegades li havia
portat caça, ordenà als seus guàrdíes que anes·
sin tot seguit a socórrer el senyor marquès de
Carabàs.
Quan treien del riu el pobre marquès, el Gat
s'atansà a la carrossa i digué al rei:
- Mentre el meu amo es banyava, han sortit
uns lladregots i s'han endut el seu vestit, sense
fer cas que jo cridés «- Lladres! Lladres! , , tan
fort com podia.
(El murri del Gat havia amagat el vestit sota
una gran pedra.)
Immediatament el rei manà als encarregats
del seu guarda-roba que, d'entre els vestits més
bonics que hi hagués, en triessin un per al senyor
marquès de Carabàs.
El rei se li mostrà molt amable; i. com que el
bonic vestit que li acabaven de donar no feia sinó
afavorir, encara, la seva gentil figura (puix que
Un jour qu'il sut que le roi devait aller à la
promenade, sur le bord de la -rivière, avec sa
filie (Ja plus belle princesse du monde) il dit à
son maitre:
-Si vous voulez suivre mon conseil, votre
fortune est fai te: vous n'avez qu'à vous baigner
dans Ja rivière, à J'endroit que je vous montrerai,
et ensuite me Jaisser faire.
Le ,marquis de Cara bas fit ce que son Chat
!ui conseillait, sans savoir à quoi cela serait bon.
Dans Je temps qu'il se baignait, le roi vint à
passer, et Ie Chat se mit à crier, de toute sa force:
-Au secours! au secours! Voilà monsieur Ie
marquis de Carabas qui se noie!
A ce cri, le roi mit Ja tête à Ja portière, et,
reconnaissant le Chat qui !ui avait apporté tant
de fais du gibier, il ordonna à ses gardes qu'on
allàt vite au secours de monsieur le marquis de
Cara bas.
Pendant qu'on retirait le pauvre marquis de
la rivière, le Chat s'approcha du carrosse et dit
au roí que, dans le temps que son maitre se
baignait, il était venu des voleurs qui avaient
emporté ses ha bits. quoiqu'il eut crié au voleur I
de toute sa force. (Le dròle les avait cachés sous
une .grosse pierre.)
Le roi ordonna aussitòt aux officiers de· sa
garde-robe d'aller querir un de ses plus beaux
habits pour monsieur Je marquis de Carabas.
Le roi !ui fit mille caresses; et, comme les
beaux ha bits qu'on venait de Iu i donner relevaient
sa bone mine (car i! était beau et bien fait de sa
Otra vez, escondióse en un triga!, dejando como siempre abierto su saco; y, en cuanto vió
entrar en éste dos perdices, tiró de los cordones y las cogíó. Fué en seguida a presentarlas al rey,
como habf~ hecho con el conejo. El rey recibíó con satísfacción las dos perdíces, y mandó que
díeran una propina al Gato.
•
És te prosiguíó, durante dos o tres meses, llevando al rey, de cuando en cuando. algo. según
decía, procedente de la caza de su amo.
Un dfa, sabiendo que el rey tenia que salir de paseo por la orilla del río con su híja, que era
la princesa mas hermosa del mundo. di jo a su amo:
- Sí quiere usted seguir mi consejo. su fortuna es un hecho. No tiene
usted que hacer otra cosa que bañarse en el río por el siti o que yo te indicaré:
lo demas es cuenta mfa.
El marqués de Carabas hizo lo que su Gato te aconsejaba, por mas
que no sabfa lo que iba a ganar con ello. Míentras estaba baMndose. pasó el
rey por allí; y el Gato púsose a grítar. con toda la fuerza de sus pul mones:
. - i Socorro! i Socorro! ¡El señor marqués de Cara bas se ahoga!
A estas voces el rey asomó la cabeza a la ventanílla de su carroza;
y, reconociendo al Gato que tantas veces te habfa traído caza, ordenó a
sus guardias que fueran sin tardanza a prestar auxilio al señor marqués
de Carabas.
Mientras el pobre marqués era sacado del río. el Gato se acercó
a la carroza y dijo al rey que, en tanto su amo se bañaba, unos la·
drones se habían apoderado de sus ropas, a pesar de los fuertes gritos
' .
era de bona fesomia i ben plantat), Ja filla del
rei trobà ·el marquès molt del seu gust: així,
bastà que el marquès de Carabàs dirigís a Ja
princesa dues o tres mirades una mica afectuoses,
però per això plenes de respecte, perquè ella en
restés bojament enamorada.
El rei volgué que el marquès pugés a la seva
carrossa i formés part de la comitiva.
El Gat, satisfet de veure que el seu projecte
començava a reeixir, passà endavant; i, havent
trobat uns pagesos que dallaven un prat, els
digué:
-Bona gent que dalleu: si no dieu al rei,
que ara passarà, que els prats que dalleu sóT) del
marquès de Carabàs, sereu trinxats com carn de
botifarres.
Havent, doncs, demanat el rei, als dallaires,
de qui era aquell prat que dallaven, respongueren
tots ensems:
-Del senyor marquès de Carabà's.
L'amenaça del Gat els havia fet por.
- Quina heretat més bonica! - digué el rei.
-Ja ho veieu, senyor- respongué el marquès: - és un prat que cada any se'm presenta
amb la mateixa abundància.
Mestre Gat, anant sempre endavant, trobà. ·
uns segadors i els digué:
- Bona gent que segueu: si no dieu que tots
aquests blats que segueu pertanyen al senyor
marquès de Carabàs, sereu trinxats com carn de
botifarres.
El rei, que passà per allí un moment després,
personne ), la fill e du ro i Ie trouva fort à son
gré; et le marquis de Carabas ne tul eut pas
jeté deux ou trois regards, fort respectueux et
un peu tendres, qu'elle en devint amoureuse à la
folie.
Le roi voulut qu'il montat dans son carrosse
et qu'il ft1t de la promenade.
Le Chat, ravi de voir que son dessein com·
mençait à réussir, prit les devanís; et, ayant
rencontré des paysans qui fauchaient un pré, il
leur dit:
- Bonn es gens qui fauchez: si vous ne dites
au roi que !e pré que vous fauchez appartient à
monsieur le marquis de Carabas, vous serez tous
hachés menu comme chair à paté.
Le roi ne manqua pas à demander aux faucheurs à qui était ce pré qu'ils fauchaient.
- C'est à monsieur te marquis de Carabas dirent-ils tous ensemble; car la mena ce du Chat
leur avait fait peur.
- Vous avez là un bel héritage- dit le roi
au marquis de Carabas.
- Vous voyez, sire- répondit !e marquis:c'est un pré qui ne manque point de rapporter
abondamment toutes les années.
Le maitre Chat, qui allait toujours devant,
rencontra des moissonneurs et leur dit:
-Bonn es gens qui moissonnez: si vous ne
dites que tous ces blés appartiennent à monsieur
le marquis de Carabas, vous serez tous hachés
menu comme chair a paté .
Le roi, qui passa un moment après, voulut
había escondida debajo de una gran piedra .)
que él había dado para ahuyentarlos. (El muy tunante las
fuesen por uno de sus mas hermosos vestíEI rey mandó en seguida a los oficiales de su guarda rropa que
dos para el señor marqués d~ Caraba s .
vestidu ras que acababan de traerle armoni·
EI monarca agasajó a éste extraor dinaria mente; y, como las ri cas
mozo), la hi ja del rey le encontró muy simpazaban perfect amente con su figura ( porque era bien parecido y buen
o tres miradas un poco tiernas, aunque muy
tico: asf, bastó al marqués de Cara bas dirigir a la princesa dos
él.
respetu osas, para que Ja joven quedar a locamente enamor ada de
ñara en su paseo.
acompa
le
y
carroza
su
a
subiera
s
marqué
el
que
Quiso el rey
óse al séquito ; y, habiendo encontr a do
El Gato, encanta da al ver que s u plan empezaba a safir bien, ~delant
a ,!lnOs campesinos que sega ban un prado, les di jo:
el prado que segais pertene ce
- ·suena s gent es que estais ah f segand o: si no decís al rey que
al señor marqué s de Caraba s, vais a ser todos hechos tajadas .
que segaba n.
No tardó el rey en pregun tar a los segado res de quién era el prado
- Del señor marqués de Caraba s - dijeron todos a Ja vez.
volgué saber de qui eren tots els blats que s'estaven segant. -Són del senyor marquès de Carabàs - respongueren els segadors.
I això augmentà la satisfacció del rei, i també
la de l'improvisat marquès.
El Gat, que encara anava davant de la carrossa, deia sempre el mateix a tothom que trobava, i el rei estava admirat dels nombrosos béns
del senyor marquès de Carabàs.
Mestre Gat arribà, per fi, a un formós castell,
el senyor del qual era un ogre que passava per
ésser el més ric de tots els ogres coneguts, puix
que totes les terres per on el rei havia passat
eren seves . Havent aconseguit per endavant
saber qui era aquell ogre i què sabia fer, el Gat
demanà per a parlar amb ell, dient que no havia
volgut passar tan prop del seu castell sense tenir
l'honor de saludar-lo.
L'ogre el rebé tan bé com podia fer-ho un
home de la seva mena, i li indicà que reposés.
El Gat digué:
-M'han assegurat que teniu el do de transformar-vos en qualsevol mena d'animal: que podeu, per exemple, tornar-vos lleó o elefant.
- Vos han dit la veritat- respongué bruscament l'ogre; - i, per demostrar-vos-ho, ara
vaig a convertit-me en lleó.
El Gat quedà tan esglaiat de trobar-se davant
d'un lleó, que en quatre bots anà a parar dalt
de tot del castell. no sense pena ni perill, puix
que les seves botes no eren gens a propòsit per
a anar per les teulades.
savoir à qui appartenaient tous les blés qu'il
voyait. ·
- C'est à monsieur !e marquis de Carabas répondirent les moissonneurs.
Et !e roi s'en réjouit encore avec Je marquis.
Le Chat, qui allait devaní le carrosse, disait
toujours la même chose à tous ceux qu'il rencontrait, et le roi était étonné des grands biens de
monsieur !e marquis de Carabas .
Le maitre Chat arriva enfin dans un beau
chàteau, dont !e maitre était un ogre, le plus
riche qu'on ait jamais vu, car toutes les terres
par ou !e roi avait passé étaient de la dépendance
de ce chateau. Le Chat, qui eut soin de s'in·
former qui était cet ogre et ce qu'il savait faire,
demanda à !ui parler, disant qu 1il n'avait pas
. voulu passer si près de son chàteau sans avoir
·l'honneur de lui faire la révérence.
L'ogre !e reçut aussi civilement que te peut
un ogre et le fit reposer.
-On m'a assuré - dit !e Chat - que vous
aviez Je don de vous changer en toutes sortes
d'animaux: que vous pouviez, par exemple, vous ·
transformer en lion, en éléphant.
- Cela est vrai- répondit l'ogre brusquement; - et, pour vous !e montrer, vous m'allez ,
voir devenir lion.
Le Chat fu~ si effrayé de voir un lion devant
lui, qu'il gagna aussitot les gouttières, nqn sans
peine et sans péril, à cause de ses bottes, qui ne
valaient rien pour marcher sur les tuiles.
Quelque temps après, le Chat, ayant vu que
La alnenaza del Gato les había infundido miedo.
- ¡Bonita heredad! - exclamó el rey.
-Es una hacienda, señor, - respondió el marqués - que cada año me deja abundantes rendimientos.
El Gato, que continuaba precediendo a la comitiva, encontró en unos trigales a otros segadores, y les di jo:
- Buenas gent es que sega is: si no decís que to dos estos trigos pertenecen al señor marqués de Cara bas,
vais a ~er hechos tajadas.
Al pasar por allí el rey un momento después, quiso saber de quién eran todos aquellos campos que se veían.
- Son del señor marqués de Carabas - respondieron los segadores.
Y esto aumentó la satisfacción del rey, y también la del improvisada marqués.
El Gato, siempre delante de la carroza, iba diciendo lo mismo a cuanta gente encontraba, y el rey estaba
admirado de las grandes riquezas del señor marqués de Carabas.
Llegó, en fin, el Gato, a un hermoso castillo cuyo dueño era el ogro mas rico que pudiera haber en el mundo,
pues te pertenecían todas las tierras por donde el rey había pasado. El Gato, que habla tenido cuidado de informarse
de quién era aquet ogro y qué sabía hacer, solícitó hablar con él, y ·Ie di jo que no había queri do pasar tan cerca de
su castillo sin tener el honor de saludarle.
El ogro recibióle tan afablemente como podia esperarse de un personaje de su
nat\lraleza, y te mandó que se sentara .
Poc després, el Gat, havent vist que l'ogre
havia recobrat la seva primera forma, baixà i li
confessà que havia passat molta por.
-També m'han assegurat- digué- (encara
que no sé si creure-ho) que teniu així mateix el
poder de prendre la forma de qualsevol dels animals més petits: per exemple, de tornar-vos rata
o ratolr. Això sí que em sembla del tot impossible l
-Impossible! - replicà l'ogre. - Ara ho
veureu.
I tot seguit, l'ogre, transformat en ratolí, es
posà a córrer per terra. Encara el Gat no el vegé
que ja se li tirà damunt i se'l menjà.
Mentrestant, el rei, en passar per davant del
formós castell de l'ogre, hi volgué entrar.
El Gat, en sentir el soroll de la carrossa que
passava per sobre el pont llevadís, corregué a la
porta i digué al rei:
-Ben vingut sigui Vostra Majestat en el
castell del senyor marquès de Carabàs.
-Com, senyor marqués!- exclamà el rei;també és vostre, aquest castell? No crec haver
vist mai res tan formós com aquest pati i totes
aquestes construccions que l'environen. Vos prego
d'ensenyar-me'n l'interior.
El marquès donà la mà a la jove princesa,
i ambdós seguiren el rei, que ja pujava. Entraren
en una gran sala, on trobaren un magnífic àpat
fet preparar per l'ogre per a uns seus amics que
aquell dia l'havien d'anar a veure, però que no
havien gosat entrar en el castell sabent que el
rei hi era.
l'ogre avait quitté sa première forme, descendit
et avoua qu'il avait eu bien peur.
- On m'a assuré encore - dit le Chat (mais je ne saura is le croire), que vous aviez aussi
Je pouvoir de prendre la forme des plus petits
animaux, par exemple de vous changer en un
rat, en une. souris. je vous avoue que je tiens
cela tout a fait impossible.
- Impossible! - reprit l'ogre. - Vous allez
voir Et en même temps il se changea en une
souris, qui se mit à courir sur le plancher. Le
Chat ne l'eut pas plus tòt aperçue, qu'il se. jeta
dessus et Ja mangea.
Cependant, Je roi, qui vit en passant le beau
chateau de l'ogre, voulut entrer dedans.
Le Chat, qui entendit le bruit du carrosse,
qui passait sur le pont-levi~, courut au·devant et
dit au roi:
- Votre Majesté soit la bienvenue dans ce
chl:lteau de monsieur Ie marquis de Cara bas!
- Comment, monsieur le marquis! - s'écria
le ro i; - ce chateau est encore a vous! 11 ne se
peut rien de plus beau que cette cour-et que tous
ces batiments qui l'environent. Voyons les dedans, s'i) vous plait.
Le marquis donna la main à la jeune princesse, et suivant le roi, qui montait le premier,
Hs-entrèrent dans une grande salle, ou ils trouvèrent une magnifique collation que l'ogre avait
fait préparer pour ses amis, qui Ie devaient venir
voir ce même jour-Jà, mais qui n'avaient pas osé
entrer sachant que Je roi y était.
-Me han asegurado- dijo el Gato- que tiene usted el poder de transformarse en un animal
cualquiera: por ejempto, en león o en elefante.
---:Han dicho a usted la verdad- respondió et ogro ·con aspereza.- Y, para demostrarselo,
voy a convertirme inmediatamente en león.
Quedó el Gato tan asustado al encontrarse delante de un león, que de un sa ito ganó el tejado del
castilto, no s in pena ni peli gro, pues s us bo tas no eran nada a propósito para andar por aquellas alturas.
Pasado un instante, y habiendo ya el ogro recobrado su figura habitual, descendió el Gato,
y confesó que había sentido mucho miedo.
-También me han asegurado- dijo el Gato- (por mas que me permito dudarlo) que posee
usted asimismo el don de convertirse en un animalito cualquiera, por pequeño que sea: en rata
o en ratón, por ejempto. ¡Esto sí que lo juzgo imposible!
- ¡Imposi ble! - repuso el ogro. - Ahora vera usted.
E inmediatamente quedó transformado en un ratoncillo, que se puso a correr por el suelo.
Apenas le vió el Gato, se le arrojó encima y se lo comió.
En esto, el rey, al pasar, vió el hermoso castillo del ogro, y quiso entrar en él.
El Gato, que oyó el ruido de la carroza al rodar por el puente levadizo, salió al encuentro de
la comitiva, y di jo al rey:
- ¡ Sea Su Majestad bien ven ido al castillo
del señor marqués de Cara bas!
-¡ Cómo, señor marqués!- exclamó el rey,
- ¿ También est e castillo pertenece a usted? No
he visto, en mi vida, n&da tan hermoso como este
patio y todas las construcciones que le rodean.
A ver ahora el interior.
El monarca, encantat de les bones qualitats
del senyor marquès de Carabàs (però no pas més
que la princesa, que estava boja per ell), i veient
els valuosos béns que posseïa, li digué, .després
d'haver begot cinc o sis cops:
- De la vostra voluntat depèn, senyor marquès. que esdevingueu el meu gendre.
El marquès, fent grans reverències, acceptà
l'honor que el rei li proposava, i aquell mateix
dia es casà amb la princesa.
El Gat es tornà un gran senyor, i ja no corregué darrera els ratolins sinó per divertir-se.
Le roi, charmé des bonnes qualités de monsieur Ie marquis de Cara bas, de même ·que sa
filie, qui en était folle, et voyant les grands
biens qu'il possédait, lui dit, après avoir bu cinq
ou s ix cou ps:
- li ne tiendra qu'à vous, monsieur le marquis, que vous ne soyez mon gendre.
Le marquis, faisant de grandes révérences,
accepta l'honneur que fui faisait le roí, et dès le
même jour il épousa la princesse.
Le Chat devint grand seigneur, et ne courut
plus après les souris qué pour se divertir.
i~\ORALfTAT
MORALITÉ
Pot ésser gran la conveniència
de fruir d'una· rica herència
que han guanyat altres amb suor;
mes·, i o jovent!, per a dotar-se,
el talent, el sabê enginyar-se,
són capital encar millor.
Quelque grand que soit l'avantage
De jouir d'un riche héritage
Venant à nous de père en fils,
Aux jeunes gens, pour l'ordinaire,
L'industrie et le savoir-faire
Valent mieux que des biens acquis.
UN.A ALTRA
AUTRE MORALITÉ
Si el fill d'un moliner guanya amb tanta prestesa
et novell cor d'una princesa,
aconseguint, per fi, que el miri amb ulls morents;
és que el vesti, els pocs anys, la gentilesa,
per inspirtt amor i tendresa,
no resulten pas sempre coses indiferents.
Si te fils d'un meunier. avec tant de vitesse,
Gagne le cceur d'une princesse,
Et s'en fait regarder avec des yeux mourants;
C'est que l'habit, la mine et la jeunesse,
Pour inspirer de la tendresse,
N'en sont pas des moyens toujours indifférents.
..
EI marqués dió la mano a la joven princesa, y siguiendo al rey, que subía delante de los dos, entraron en un
gran salón, donde había una opípara comida que el ogro había mandado preparar para unos amigos suyos que tenían
que ir a verle aquel mismo día, pero que no se habfan atrevido a entrar al saber que el rey estaba dentro.
Encantado éste de las buenas cualidades del señor marqués de Carabas (pero no en mayor ·grado que la princesa,
que estaba loca por él ), y viendo los cuantiosos bienes que poseía, díjole, después de haber bebido ci nco o se is veces:
-De usted depende, señor marqués, que yo Ie rec iba por yerno .
El marqués , haciendo grandes reverencias, aceptó el honor que le proponía el rey, y casóse
aquel mismo dia con la princesa.
El Gato se convirtió en un grar señbr, y ya no \'olvió a correr tras los ratones mas que para
distraerse.
MORALEJA
Parecera gran conveniencia
· Ja de gozar de rica herencia
que otros ganaron con sudor;
mas, para un joven, la destreza,
de su talento la agudeza ,
son capital de mas valor.
QTRA MORALEJA
Si un simple molinero gana con tanta priesa
el corazón de una princesa
que de él sus ojos languidos no puede ya apartar,
es que el traje, la edad, Ja gentileza,
son incentives de terneza
que a Jas mas altas cu ni bres ayudan a llegar.
PUBLICADOS:
El Oato de las botas
El Gat amb botes
Le Chat botté
El Ratón
La Rèiteta.
La petite Souris
La Çaperucita encarnada
La Caperutxeta vermella
Le petit Chaperon rouge
· Les Fades
Les Fées
o f'l,.f::: G Pe?
Diputació de Barcelona
x.JíiiJJf~ijijJ~lU~jÍflf'"
J
. .,
·.~. q 9
r)( J-
Descargar