La pell freda; Albert Sánchez Piñol

LA PELL FREDA
Carolina Lacalle Santamaria
Carol Lacalle
IES-SEP
MONTILIVI
4t ESO-D
09/02/2011
ÍNDEX
1.
Pregunta sobre Albert Sánchez Piñol
2. Resum disset capítols
2.1 Capítol 1
2.2 Capítol 2
2.3 Capítol 3
2.4 Capítol 4
2.5 Capítol 5
2.6 Capítol 6
2.7 Capítol 7
2.8 Capítol 8
2.9 Capítol 9
2.10
Capítol 10
2.11
Capítol 11
2.12
Capítol 12
2.13
Capítol 13
2.14
Capítol 14
2.15
Capítol 15
3.
2.16
Capítol 16
2.17
Capítol 17
Abans de llegir
3.1 Pregunta 1
3.2 Pregunta 2
3.3 Redacció
3.4 Comentari d’una frase
4. Exercicis de Comprensió (Moodle)
5. Després de llegir
5.1 Personatges
5.1.1
Exercici 4 de l’apartat després de llegir
5.1.2
Retrat dels dos personatges principals
5.2 Espai
5.2.1
Descripció del far
5.3 Idees
5.3.1
Exercicis proposats en línia
5.4 Fets Violents
5.4.1
Reflexió personal sobre el text
i preguntes de l’exercici nº4
1.PREGUNTA SOBRE ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL
•
Quina idea creus que té aquest autor del que ha de ser una bona literatura?
Per Albert, una bona literatura és aquella que no argumenta, que no és el típic clàssic de
fa molts anys i no té cap sentit la narració, aquella que faci greus reflexions sobre la
condició humana o que reflecteixi les coordenades de temps i espai de l’autor, que no
sigui un antiargument, perquè segons ell la caguen, és a dir, novel·les que tendeixen a
l’avorriment, un avorriment colossal. En aquestes històries no passa mai res. En lloc de
conflictes, els seus personatges tenen problemes. Una bona novel·la ha de tenir tres
actes i un conflicte i és difícil, molt difícil fer-ho.
2.RESUM DELS CAPÍTOLS
PRIMER CAPÍTOL:
Kollege, protagonista i narrador de la novel·la, roman en un vaixell que feia un viatge
comercial important perquè la corporació naviliera li va demanar portar al protagonista
a una illa on el seu predecessor hi era i se’n aniria amb el capità.
Al arribar a l’illa van veure que tenia forma de “L” i que en un extrem estava el far i a
l’altre la casa on hi viuria el protagonista. El camí que unia la casa amb el far era molt
estret i rodejat d’arbres on rere seu ja hi era l’oceà.
La casa estava molt desordenada, aquest mateix motiu va crear la cara de sorprès del
capità i ell.
Després van anar al far, i les impressions que van tenir el capità i el protagonista van
ser estranyes.
La porta de l’entrada del far era un pam de gruixuda, les finestres eren petites, la casa
del far tenia les parets arrodonides i objectes que normalment solen estar penjades a la
paret o a sobre d’una taula, estaven a pilons una sobre de l’altre sobre caixes, col·locat
de manera com si no volgués el faroner que el vent se les emportés.
Una vegada van ser al pis de dalt, van veure un llit on hi dormia algú que es tapava la
cara fins la posició del ulls amb la manta, en efecte, era el faroner.
Estava adormit i no contestava cap de les preguntes que el capità li feia fins que es va
dignar a respondre com es deia, Batís Caffó.
Més tard se’n van anar del far i el capità li va preguntar que si està segur de que segueix
tenint ganes de quedar-se i li va dir que si.
SEGON CAPÍTOL:
Després de veure el vaixell anant-se fins que era un punt minúscul en el horitzó, va anar
a la casa del senyor atmosfèric on va començar ordenar les seves coses i mirar què hi
havia en les caixes. Quant de sobte va obrir una on va aparèixer una carta, que sense
llegir-la la va esparracar i va pensar en que tot això va començar amb una carta i és quan
llavors comença a explicar com va passar tot. Ell va anar quan tenia dinou anys a
Blacktorne per ser un TLM (Tècnic Logístic Marítim) de Blacktorne. I va conèixer a en
Tom que també anava a l’escola de Blacktorne, tenia una malaltia crònica i a més a més,
tuberculosi. Però això no li impedia ser un patriota d’allò més feliç. Un dia anaven amb
bici quan de sobte un oficial anglès els va preguntar que quants irlandesos eren, i van
negar que eren nomes dos sinó que les bicicletes també, així que les van desballestar
allà mateix i dins duna barra de ferro de la bicicleta d’en Kollege van trobar una carta,
segons ell, només é suna nota qualsevol dels republicans en la que anunciava la
suspensió d’una reunió clandestina. Degut a això, els van portar a judici i en Tom, per
dir-ho d’una manera, es va declarar culpable senzillament per les seves ideologies, va
exposar davant el jutge i l’advocat que ell creu que ni les pròpies línies isòbares podran
mantenir a Irlanda i Anglaterra unides, però en Kollege, per no tenir problemes es va a
posar a favor dels anglesos digen que ell creu que seguiran unides. A en Tom li va caure
una condemna de dos anys al presidi de Deburgh, on moriria d’una complicació
pulmonar.
3.ABANS DE LLEGIR
•
Justifica la idea que la por i les situacions extremes modifiquen els valors i
els principis dels homes.
La por és tan extrema, el temps transcorre tan lent, al veure que les possibilitats de
sobreviure poden ser mínimes al trobar-se lluitant cada nit sense poder descansar i
aterrat pensant que els atacaran a qualsevol hora, que ja els hi és indiferent si quan per fi
els venen a buscar, perquè després de tant de temps, s’han acostumat a viure-hi així i per
si fos poc sembla que només viuen amb l’obsessió de aniquilar tots els citauques.
•
Creus que aquesta novel·la es desprèn la idea que totes les lluites es poden
acabar amb el diàleg i la negociació? Què en penses tu, d’aquest tema?
Sí. Penso que al principi és normal que hi vulguin lluitar contra el citauques perquè ells
van començar a atacar-los sense que ells els hi hagin fet res. Però després penso que
Batís Caffó hauria d’haver fet el que en Kollege volia, negociar amb ells, perquè en el
fons són com persones, però amb un físic i una manera de comunicar-se diferent.
•
Redacció, “Les cadenes mentals que impedeixen evolucionar”.
Aquest títol amb relació al llibre té molt a veure perquè el títol es refereix a un seguit de
trastorns mentals, per dir-ho d’alguna manera, que fa que aquelles persones que ho
pateixen, hagin passat d’una negació, trauma, por... a assimilar-ho d’una manera
obsessiva que només fa acaparar tota la atenció a aquell tema i que per més que algú et
vulgui fer veure-ho d’una altra manera o una solució millor per afrontar-ho, aquell
“trauma” està tan capficat en la ment que t’ho impedeix realitzar.
En el cas de La Pell Freda, Kollege va tenir uns moments de debilitat, por, ira, odi,
d’energia, de soledat... fins que després va arribar a la fase final després d’haver superat
tantes nits lluitant contra monstres, dies ideant plans per desfer-se d’ells, discussions
amb en Batís, maltracta a un dels citauques més propers a ell (que es el cas d’Aneris, de
la qual després es va enamorar). Però al final de l’obra podem veure com després de la
desaparició d’en Batís i de la sobtada freda comunicació amb Aneris, deixa de donar-li
importància tot i assumeix la personalitat d’en Caffó quedant-se a l’illa i no anar-se’n
mai d’allà
Per altra part està Batís Caffó, durant tota la novel·la se’l veu més que preparat, segur
del que fa, acostumat i ho porta tot molt assimilat, menys alguns moment que la por l’ha
superat, fins que tots aquests moments que ha passat, també junt amb en Kollege lluitant
contra els monstres, l’ha fet arribar en un cert punt d’obsessió, que és del que us
parlava. Un cert punt del que ja tot li és indiferent, on veu que no té res a perdre, on ja
no té aquella fe d’esperar a alguna tripulació que s’hagi allunyat de les seves
coordenades per venir-l’hi a buscar i separar-se per fi d’aquella illa per el senzill fet que
quan va tenir la oportunitat no va voler anar-se’n. És possible que fins i tot degut a les
males condicions que l’illa presenta, que no hi hagi població, que hagi de lluitar o fer
guàrdies al balcó del far per veure si l’ataquen, que li ha fet un tipus de trastorn mental
en el qual ara no vol o no veu una vida diferent a la que porta últimament, degut a la
costum amb la que s’ha integrat al llarg del temps.
•
Comentari.
"La pell freda és aquesta membrana, filtre o mediació que hem interposat amb les
coses: aquesta pell de monstres que ens creix i (com la sang) es fa freda per no
fer-nos massa sensibles a la realitat . És la pell que ens torna sords, àvids, cruels,
indemnes, com un Batís Caffó o com el narrador de la novel·la (tècnic,
«nacionalista», desencantat), cadascú a la seva manera, al seu estil moral,
resistent als estrips del món."
4.DESPRÉS DE LLEGIR
PERSONATGES:
•
EXERCICI
4:
• La novel·la és una narració en primera persona escrita des de la
perspectiva del protagonista, Kollege. Marca tots els elements
lingüístics (pronoms i verbs) que indiquin primera persona del
singular:
“A primera hora: llum com filtrada per una gasa enfarinada. A despit de
benes i ungüents les butllofes de les mans se m’havien inflamat. Suposo
que això es devia a la força amb què premia el fusell a totes hores. L’alè em
feia pudor de tabac sec; treia una bilis amb un gust de sucre cremat. El meu
estat general era deplorable. Feblesa als genolls. Musculatura tibada al coll.
Visió desenfocada amb espurnes grogues. Podia sentir llàstima de mi, però
els monstres no me la perdonarien. Les piles de troncs i llibres encara
fumejaven. Vaig dedicar-me a excavar els peus de la porta. A mig matí,
però, una visita inesperada.”