24 O P I N I Ó Diari Dimarts, 15 de novembre de 2011 Tribuna Hi ha hagut algun especialista que davant el creixement demogràfic ha exposat que de fet a la Terra hi cap encara molta més població i que tota la població mundial junta cabria en un territori com el del Japó. Suposo que aquest especialistahauPROFESSOR DE ria begut una mica més del compte, perGEOGRAFIA. URV què en aquest cas la densitat del Japó, que és d'uns 336 habitants per quilòmetre quadrat, passaria a ser de 18.526,7 habitants a uns pocs dies, a finals del mes per kni2, tres vagades més que la densid'octubre, es va anunciar que el tat de Hong-Kong i en aquesta situació nostre planeta havia arribat als els habitants d'aquest territori haurien 7.000 milions d'habitants, una xifra real- de portar la naturalesa fotografiada en ment impressionant, com ho és el fet que els seus iPhones i iPods. La població ha crescut fàcilment i ràpiquan començo a escriure aquesta Tribuna ja hi hagi a la Terra dos milions i un dament gràcies als avenços tècnics, alimenbon escaig'd'habitants més, segons els taris i sanitaris, i també per l'existència algoritmes que utilitza l'ONU, i això no- d'energia barata, però es dubta que aquests més en uns quinze dies, com si cada quin- avenços puguin continuar d'una forma zena aparegués de nou una població com lineal i paral·lela a un fort augment dela de tot el Barcelonès, o sigui Barcelona, mogràfic. La Terra no és de goma elàstiamb Badalona, l'Hospitalet, etc. Aquest ca que es pugui ampliar a la comoditat creixement poblacional de la Terra no és dels humans, i en canvi produir criatupas cosa de poca broma, si es té en comp- res és força fàcil, en general sol produir te que només en 12 anys s'ha passat dels plaer, i per fer-ho no es necessita obtenir 6.000 als 7.000 milions de persones i que un diploma que t'acrediti de procreador. La superfície de la Terra està ocupada a començaments dels anys seixanta del segle passat hi havia menys de 3.300 mi- en les seves 2/3 parts per aigua, i de la terlions de persones al cera part que queda, les terres emergents, nostre planeta. no totes són aprofiEls especialistes L'augment de la població tables per l'agriculen demografia creuen i esperen que les ta- produeix també problemes, tura i la ramaderia. xes de creixement de Actualment la mitjala població vagin com la ¡nadequadó entre na d'habitants per superfície cultivable seminvant i que cap al 2050 la població població ¡llocs de treball ria d'i/),persones per mundial es podria hectàrea, però bona part d'aquestes teanar estabilitzant cap als 9.000 i escaig d'habitants, per rres estan destinades apastures que no semarribar a uns 10.000 milions cap al 2100. pre són permanents, i si es té en compte En el cas que no fos així i es continués les terres realment dedicades al'agriculamb taxes altes de creixement, la nos- tura, segons dades de la FAO, aleshores totra societat experimentaria un impacte ca una hectàrea de terra agrícola per cafortament negatiu, ja que es dubta que da 4-5 persones. Superfície que no tota hi haguessin prou recursos econòmics té les mateixes propietats i que pot nei naturals perquè la major part de la po- cessitar importants recursos energètics blació pogués gaudir d'uns nivells de vi- en forma de productes químics per poder obtenir uns bons rendiments. da mínimament dignes. 7.002.211.815 JOSEP OLIVERAS SAMITIER F Naturalment es poden o,btenir més terres agrícoles abase de deforestar, però aleshores hi ha el risc en determinats climes que avanci l'erosió, les terres esdevinguin improductives i s'hagi eliminat la part d'oxigen que les plantes produeixen gràcies alafotosíntesi. El fort augment de la població produeix també una altra sèrie de problemes, com és el de l'inadequació entre població i llocs de treball, ja que difícilment si la població augmenta més ràpidament que el PNB i més del 50 % de la població té menys de 25 anys es pot donar feina a tots ells. L'ecòleg i biòleg de les poblacions Paul R. Ehrlich manifestava que estem davant d'un procés d'esgotament del sòl agrícola, i de l'aigua potable dels aquifers, perdem poblacions d'espècies, i la capacitat de l'atmosfera per absorbir gasos d'efecte hivernacle es troba al límit. La tendència es pot canviar si hi ha canvis en els models de producció i consum i el creixement es va transformant en un desenvolupament més sostenible. Aconseguir que determinats països redueixin les seves taxes de natalitat passa per minvar la seva pobresa i aconseguir una millor qualitat de vida, que significa aconseguir millores en l'educació, la sanitat i l'alimentació. Uns objectius que l'ONU intenta propiciar i que incumbeixen i haurien d'involucrar tots els habitants de la Terra. La Bíblia exposa que Yahvé digué a l'home i la dóna: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra». Naturalment no va especificar quin havia de ser el muliplicador i en tot cas el domini de la terra no significa la seva destrucció, ni l'aniquilació de les espècies. Créixer és bo, però cal fer-ho de forma molt responsable, perquè hi ha uns límits al creixement, i aquests cal respectar-los si no es vol que la nostra civilització es col·lapsi. ELARTICULO Los sindicatos entran en camvaña j. niendo al sistema de relaciones laborales español muy alejado de los parámetros europeos. Parece, pues, una humorada que los sindicatos que tan poca visión ANTONIO lítica ante el riesgo de recesión. Pero ayer, negocio y un penoso ejercicio» si se pro- demostraron en el pasado reciente, y que PAPEL!. ambos secretarios generales recupera- pusiese hacer una nueva reforma laboral, por ello mismo perdieron el apoyo de la Periodistay ron el tiempo perdido, y en una jornada teniendo en cuenta el «fracaso estriden- sociedad y de la opinión pública -su caanalista político sobre la reforma de la negociación colec- te» de la aprobada en 2010, que ahora «pa- pacidad de movilización ha quedado reiteradamente en ridícutiva y el nuevo papel de los organismos gamos muy caro». lo-, traten ahora de conLa presión sindiurante la campaña que ya está en extrajudiciales de solución de conflictos dicionar el futuro. su recta final, los dos grandes sin- celebrada en el Consejo Económicoy So- cal frustró, efectiva- CCOOyUGTyahan Si se confirman las dicatos habían estado ausentes cial, en Madrid, alertaron al próximo go- mente, la reforma laprevisiones de las enhasta ayer; apenas el pasado viernes los bierno sobre la vigilancia a que le pien- boral que se propuso alertado al próximo realizar el Gobierno cuestas y Rajoy se alza secretarios generales de UGTyCCOO, Cán- san someter. Resumidamente, Méndez manifestó socialista saliente, y gobierno sobre la vigilancia con una sólida mayoría, dido Méndez e Ignacio Fernández Toxo respectivamente, mandaron una carta que el partido que salga elegido el 2oN de- a pesar de su insufilos sindicatosharánbien conjunta al presidente del Gobierno en que bería tener en cuenta que profundizar en ciencia, tampoco la a que le piensan someter reconociendo sus viejos errores, modernise mostraron «extremadamente preocu- políticas de ajuste, intentar excluir a las apoyaron los sindicapados» ante la situación de emergencia en pymes de la negociación colectiva o recor- tos. Yhoy hay consenzando sus planteamienque se encuentra la Unión Europea (UE) tar servicios fundamentales «sólo agrava- so sobre la evidencia de que aquella re- tosyacomodándosealosnuevos tiempos e instaban a Zapatero a defender en las ría la situación». Toxo, aún más explícito, forma fracasó no por excesiva sino por si no quieren perder definitivamente el instituciones europeas un cambio de po- avisó al futuro Gobierno de que «haría mal todo lo contrario: porque seguía mante- tren del progreso. D