PARAULES EN L’ACTE DE COMUNICACIÓ DEL NOMENAMENT DE BISBE D’ORIOLA-ALACANT Palau Episcopal de Mallorca, 27 de juliol de 2012 Benvolguts tots: Fent referència textual al missatge que he enviat a Alacant, he de dir que crec que és la Providència de Déu la que, a través de la voluntat del Sant Pare Benet XVI, em porta des de l’estimada Diòcesi de Mallorca a la Diòcesi d’Oriola-Alacant. Posa davant meu l’honrós i el preciós deure de renovar el meu servei com a successor dels Apòstols, com a bisbe de l’Església. Em sent enviat a una comunitat diocesana cridada a evangelitzar una realitat humana molt gran i variada, que estotja una història rica, amb pastors magnífics, alguns dels quals he pogut conèixer i apreciar, com és el cas del bisbe actual, monsenyor Rafael Palmero Ramos, a qui el Papa ha acceptat la renúncia per edat i que avui mateix compleix els setanta-sis anys. En un dia com aquest vull deixar ben patent la meva gratitud al Sant Pare Benet XVI, perquè sent com un acte de confiança per part seva que m’hagi encarregat la cura d’una diòcesi tan singular, a la qual desitge servir amb tota l’ànima, tal com he desitjat i intentat fer amb aquesta estimada Diòcesi de Mallorca des del dia 27 de desembre de 2003, en què vaig tenir l’honor de ser nomenat Bisbe de Mallorca pel Beat Joan Pau II, de feliç memòria. També avui desitge manifestar el meu reconeixement envers tantes coses bones que Déu ha sembrat en el cor d’aquesta diòcesi en què he servit com a bisbe durant aquests anys. La meva paraula principal, avui, per a l’Església de Mallorca, és gràcies. 1 Gràcies per tota l’ajuda, moltíssima, que he rebut de tants i tan bons col·laboradors. El treball i l’entrega diaris de molt bons sacerdots, persones consagrades, diaques i fidels cristians laics, ha estat el motor real de la vida diocesana al llarg d’aquests anys. Una tasca de tants de bons cristians moguts per la gràcia de Déu que ha encoratjat entre nosaltres, especialment, nous camins en la catequesi i en la tasca de cuidar i transmetre la fe, una millor definició de l’opció per les Unitats de Pastoral, una atenció constant al nostre estimat Seminari i a les vocacions al sacerdoci, continuant una acció caritativa i social significativa en temps de crisi i àmpliament reconeguda per la societat mallorquina, igual que l’esforç solidari amb altres terres i gents gràcies als nostres missioners i missioneres, sense abandonar la formació del laïcat i dels nostres sacerdots facilitant-los l’ampliació d’estudis, així com la cura contínua de les nostres comunitats, de la centralitat en elles de l’Eucaristia i la vida litúrgica i l’atenció als seus membres en les diverses vocacions i responsabilitats, obrint noves vies en els mitjans de comunicació, com també l’atenció al patrimoni cultural i religiós que atresora l’Església de Mallorca de molts de segles ençà. Vosaltres feu realitat dia a dia, guiats i sostinguts per l’Esperit, amb el vostre compromís constant, la vida i el servei de l’Església enmig del nostre poble. Gràcies. L’important és el camí, que no s’atura fins i tot enmig de les dificultats, de tot el Poble de Déu, que serveix aquesta Humanitat necessitada de sentit, de respostes, enmig dels greus interrogants i dolors profunds d’aquesta època. Un Poble de Déu que duu en el cor, per gràcia, Jesús, el Ressuscitat, el Senyor, font decisiva de sentit i d’esperança. Ell, Jesucrist, importa; vosaltres importau; nosaltres, el bisbe, l’apòstol, hi som per a gastar-nos i passar, cooperant amb la seva Obra i la seva Veritat, la Veritat; cooperant perquè cresqueu en la fe i l’alegria, intentant dur-vos a Ell, a fi que visqueu de la seva Vida. Res pus. Ofici d’amor s’ha anomenat l’ofici del pastor. Donar la vida, morir i passar perquè les persones i la comunitat visquin. 2 Igualment desitge expressar, des de la meva admiració per Mallorca, que és una autèntica joia de la Creació, el meu reconeixement a totes les moltes qualitats assentades en la identitat dels homes i dones mallorquins, i que he pogut apreciar en gran manera en el tracte continuat d’aquests anys, especialment en les Visites Pastorals. En aquest dia, que és dissabte de Santa Catalina Thomàs, aquesta és una de les raons per les quals vaig donar suport que es fes públic avui el nomenament que ens ocupa, ella, la nostra santa, en la seva història i figura, és una imatge del que és l’entranyable història i la realitat actual de tantes gents, boníssimes, santes, nostres, que han fet realitat la singular riquesa patrimonial i de santedat que és Mallorca. Per tot això, de tot cor, concloc expressant els meus desitjos millors per a tota la rica i diversa realitat eclesial i social que és Mallorca. Els meus millors desitjos per a aquesta benvolguda terra i diòcesi en què he viscut anys molt intensos i que, per tant, sempre estarà ben present en els meus sentiments, el meu record i la meva pregària. Gràcies, Església de Mallorca. Gràcies, Mallorca. 3 PALABRAS EN EL ACTO DE COMUNICACIÓN DEL NOMBRAMIENTO DE OBISPO DE ORIHUELA-ALICANTE Palacio Episcopal de Mallorca, 27 de julio de 2012 Queridos todos: Haciendo referencia textual al mensaje que he enviado a Alicante, he de decir que creo que es la Providencia de Dios la que, a través de la voluntad del Santo Padre Benedicto XVI, me lleva desde la amada Diócesis de Mallorca a la Diócesis de Orihuela-Alicante. Pone ante mí el honroso y precioso deber de renovar mi servicio como sucesor de los Apóstoles, como obispo de la Iglesia. Me siento enviado a una comunidad diocesana llamada a evangelizar una realidad humana muy grande y variada, que guarda una rica historia, con pastores magníficos, algunos de los cuales he podido conocer y apreciar, como es el caso del obispo actual, monseñor Rafael Palmero Ramos, a quien el Papa ha aceptado la renuncia por edad y que hoy mismo cumple setenta y seis años. En un día como este quiero dejar bien patente mi gratitud al Santo Padre Benedicto XVI, porque siento como un acto de confianza por su parte que me haya encomendado el cuidado de una diócesis tan singular, a la que deseo servir con toda el alma, tal como he deseado e intentado hacer con esta querida Diócesis de Mallorca desde el día 27 de diciembre de 2003, en que tuve el honor de ser nombrado Obispo de Mallorca por el Beato Juan Pablo II, de feliz memoria. También hoy deseo manifestar mi reconocimiento hacia tantas cosas buenas que Dios ha sembrado en el corazón de esta diócesis en que he servido como obispo durante estos años. Mi palabra principal, hoy, para la Iglesia de Mallorca, es gracias. 4 Gracias por toda la ayuda, muchísima, que he recibido de tantos y tan buenos colaboradores. El trabajo y la entrega diarios de muy buenos sacerdotes, personas consagradas, diáconos y fieles cristianos laicos, ha sido el motor real de la vida diocesana a lo largo de estos años. Una tarea de tantos buenos cristianos movidos por la gracia de Dios que ha alentado entre nosotros, especialmente, nuevos caminos en la catequesis y en la tarea de cuidar y transmitir la fe, una mejor definición de la opción por las Unidades de Pastoral, una atención constante a nuestro estimado Seminario y a las vocaciones al sacerdocio, continuando una acción caritativa y social significativa en tiempos de crisis y ampliamente reconocida por la sociedad mallorquina, al igual que el esfuerzo solidario con otras tierras y gentes gracias a nuestros misioneros y misioneras, sin abandonar la formación del laicado y de nuestros sacerdotes facilitándoles la ampliación de estudios, así como el cuidado permanente de nuestras comunidades, de la centralidad en ellas de la Eucaristía y la vida litúrgica y la atención a sus miembros en las diversas vocaciones y responsabilidades, abriendo nuevas vías en los medios de comunicación, como también en la atención al patrimonio cultural y religioso que atesora la Iglesia de Mallorca desde muchos siglos atrás. Vosotros hacéis realidad día a día, guiados y sostenidos por el Espíritu, con vuestro compromiso constante, la vida y el servicio de la Iglesia en medio de nuestro pueblo. Gracias. Lo importante es el camino, que no se detiene incluso ante las dificultades, de todo el Pueblo de Dios, que sirve a esta Humanidad necesitada de sentido, de respuestas, en medio de los graves interrogantes y dolores profundos de esta época. Un Pueblo de Dios que lleva en el corazón, por gracia, a Jesús, el Resucitado, el Señor, fuente decisiva de sentido y de esperanza. Él, Jesucristo, importa; vosotros importáis; nosotros, el obispo, el apóstol, estamos para gastarnos y pasar, cooperando con su Obra y su Verdad, la Verdad; cooperando para que crezcáis en la fe y la alegría, intentando llevaros a Él, a fin de que viváis de su Vida. 5 Nada más. Oficio de amor se ha llamado al oficio del pastor. Dar la vida, morir y pasar para que las personas y la comunidad vivan. Igualmente deseo expresar, desde mi admiración por Mallorca, que es una auténtica joya de la Creación, mi reconocimiento a todas las muchas cualidades asentadas en la identidad de los hombres y mujeres mallorquines, y que he podido apreciar en gran manera en el trato continuado de estos años, especialmente en las Visitas Pastorales. En este día, que es la víspera de Santa Catalina Thomàs, esta es una de las razones por las que apoyé que se hiciera público hoy el nombramiento que nos ocupa, ella, nuestra santa, en su historia y figura, es una imagen de lo que es la entrañable historia y la realidad actual de tantas gentes, buenísimas, santas, nuestras, que han hecho realidad la singular riqueza patrimonial y de santidad que es Mallorca. Por todo ello, de todo corazón, concluyo expresando mis mejores deseos para toda la rica y diversa realidad eclesial y social que es Mallorca. Mis mejores deseos para esta querida tierra y diócesis en que he vivido años muy intensos y que, por tanto, siempre estará bien presente en mis sentimientos, en mi recuerdo y en mi oración. Gracias, Iglesia de Mallorca. Gracias, Mallorca. 6